❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Les hores efímeres

La finalitat del projecte és demanar la vostra col.laboració per editar un llibre-cd en una companyia discogràfica. El llibre cd es composaria de 17 composicions a piano sol. A més a més, cada composició musical aniria acompanyada d´un escrit o poema fet expressament a partir de la música.

miquel amat

Un proyecto de

Categoría

Creado en

Rupit
0
segundos
29
Aportaciones
1.080€
De 2.500€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

Apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:

La finalitat del projecte és demanar la vostra participació, com a col.laboradors, per a editar un llibre-cd en una companyia discogràfica.

El llibre cd es composaria, en primer lloc, de disset composicions instrumentals a piano sol. A més a més, cada composició musical aniria acompanyada d´un escrit o poema expressament fet a partir de la música.

Després d’escriure la música durant els darrers anys, vaig pensar que seria suggeridor proposar a alguns escriptors i poetes, que he anat coneixent i l’obra dels quals he seguit, que hi participessin amb una composició expressament pensada i feta a partir d’aquesta música.

Els autors que hi han participat, amb un text o poema són: Maria Mercè Roca, Núria Nieto, Jordi Pàmias, Narcís Comadira, Francesc Pané, Àlex Sussanna, Efrén Rivera Ramos, Manuel Forcano, Xavier Muro, Susanna Rafart, i Vicenç Villatoro.

Les aportacions dels diferents autors es reprodueixen a continuació de les petites línies que jo mateix havia escrit arran de les meves composicions musicals, llevat del pròleg que té un caràcter general.

Aquí podeu escoltar el tema "A través del blau"

Us reprodueixo diferents poemes i escrits:

PRÒLEG.

Amat, amic

El creador contempla satisfet la seva obra,

i se sent un déu petit.

És efímer el bé, el desig, el rubor a les galtes dels nens i el gust del vi a la boca; efímera la innocència, la glòria, la plenitud del cos, la pau del cor. Tot passa avall: hores, dies, la vida, avall, tret de l’art, que perdura: per això el creador té tendència a sentir-se un petit déu que viatja sol i tria, entre els infinits ports, camins, sons, colors, ordres i matisos, el que més bé s’adapta a allò que vol donar. Però hi ha tants camins i tantes notes! La desmesura el tenalla; els límits i les obligacions, en canvi - el rigor que ell mateix s’imposa, l’estil heretat, les normes i la tècnica ...- l’estimulen i el fan més lliure. Tria i, arribant a port, si ha perseverat i els vents li han estat favorables, regala al món la música que ha escrit. Però qui arriba ja és forçosament un altre.

Les composicions de Miquel Amat són suggeridores i propicien un recolliment i una intimitat que et permet, mentre duren les notes, tan elegants, tan sensuals, salvar-te del vertigen dels dies. Sí, aquestes hores també són efímeres, però et consolen de penes que potser ni saps que tens.

Però el temps... L’última peça s’acaba. Hi tornes un altre cop. Silenci. Una lleu i antiga nostàlgia et torba. Podrà, la bella música de Miquel Amat aturar-nos el temps que fuig? O és que, com diu Tomàs Garcés, som nosaltres, que fugim?

Maria Mercè Roca

CANTS

2.- Les hores. Un dia conté tot el procés de la vida. El creixement radiant; la maduresa del migdia; la nostàlgia tardorenca i la mort de la nit. Des d’una perspectiva més àmplia, les estacions segueixen el mateix procés. Copsar la bellesa de cada moment és atrapar el pas del temps.

Brisa d’estiu, al comellar.

L’art, com l’amor no naixerà
mai d’ un delit sense mesura.
I, en el silenci d’un bladar,
Sona la música més pura

Si la collita ja és a punt,
la segadora hem de distreure.
que ve la Mort, costa de creure.
I compto els dies, d’un a un.

Però la música tremola
en el capvespre. El vent rodola

amb la paraula fosca i sola...

I, a mitjanit, l’amor se’n va
en el silenci del bladar.

Jordi Pàmias

Sol de rovell, l’estiu

crema, tot pols, els darrers dies

del seu imperi. Vaig caminant,

descalç, sobre la sorra

de la Història. Impossible

sortir-ne. L’herba tendra

dels prats és solament

herba de somnis.

Les paraules se’m mostren

sense sentit, culpables

del seu buit, grans de la sorra erma.

Cruix el desert verbal,

platja bruta del Mar de la Paraula.

Fatigat de llenguatge,

ja només balbucejo

silencis durs de sílex.

Narcís Comadira

11.- Eidolon..- Les gòndoles venecianes són com un símbol de la Mort. Solemnes, et transporten per una ciutat fantasmagòrica, de colors difusos i mòrbids. Sembla com si tot fos a punt de desaparèixer.

Com certa música o poemes,

com certes dones, hi ha ciutats

que no sempre entenem

ni on ens és donat entrar

si no és aprenent a escoltar-les

-en el seu fraseig quequejant,

voluble o arravatat; aprenent

a enfocar la nostra mirada

per encaixar amb el seu cos,

els seus carrers trencats,

els seus barris entotsolats,

la boira de molts dies,

els colors rovellats,

les finestres cegades,

un aire viciat de temps,

aquests silencis tan sobtats:

el seu cor somnolent

i aprensiu com un mol•lusc.

Àlex Susanna.

14.-Sublimació. Hom pot creure que una cosa tan etèria com la música sigui, com a molt, una forma d’entreteniment. Per a mi és molt més: és una forma de coneixement. A través de la música conec idees i sentiments. Fins i tot, a l’hora d’escriure música em conec millor a mi mateix. Els sentiments, en un primer moment nebulosos, van agafant forma i contingut. Escriure música és, per a mi, com una sublimació, una transformació d’experiències en melodies, harmonies, ritmes i textures.

He vist aquesta constel•lació de fruits

en la nit daurada i d’òxid de la mèlia.

Poms d’esferes que la lluna encén,

com ais d’un dens alè, suspesos.

He vist l’oriol, de solemnes ales breus

damunt dels cilindres de les branques:

es desperta el dia lliscant al gel

en l’esquena de la corba primavera.

Som un pom, tu i jo, d’esferes,

com dos sospirs lligats al tronc

de l’adormida mèlia,

sota les ales breus de l’au, de l’ai.

Francesc Pané

PRESSUPOST

L´enregistrament de les composicions musicals ja va ser realitzada als estudis Albert Moraleda al maig del 2010. Es va utilitzar un piano de gran cua Steinway and Sons, model D.

Així mateix, els escriptors i poetes han anat realitzant, durant els darrers anys, les seves aportacions, a partir de la música que se’ls va enviar prèviament.

El pressupost, per tant, se circumscriu, exclusivament, a una col.laboració per l´edició de 500 còpies d´un llibre-cd amb la música i els textos.

CALENDARI PREVIST

El calendari per tal de realitzar el disseny i edició és aproximadament d´un mes.

Les recompenses es començaran a enviar a partir de l´edició, llevat de les que comportin la realització de concerts que caldrà acordar expressament.

EXPERIÈNCIA PRÈVIA EN PROJECTES SIMILARS

El projecte “Les hores efímeres”, en cas de realitzar-se, suposaria el meu 5 cd. Els anteriors han estat editats per les companyies discogràfiques PICAP ("Sensacions d´una nit cíclica”, 1997; "Elegies”, 2003; "Notes per un diari” 2005 ) i COLUMNA MUSICA ("Caresse”, 2000).

Podeu escoltar, si us ve de gust, aquesta música a SPOTIFY

Algunes de les meves composicions han estat utilitzades en recopilacions d´altres companyies discogràfiques i en programes de televisió.

Fins ara, he registrat més de 100 composicions a la SGAE.

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies