Catarsi Teatre s'enfronta amb el gran text de Jordi Galceran, "Paraules encadenades". Apassionats del teatre, de l'obra i de la necessitat d'expressar amb totes les disciplines del muntatge, hem adaptat aquest projecte oferint un canvi suggerent en la posada en escena per a poder donar una amplitud de mires a les propostes realitzades anteriorment i poder atrapar als espectadors en una catarsi de la condició humana, amb una interpretació impactant bressolant-se entre un realisme cru i el surrealisme de les situacions límit de personatges atrapats, encadenats, en cercles mal guarits del trajecte quotidià que ens planteja el camí de la vida. Una proposta atractiva que causarà impacte!

A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS
La producció de "Paraules encadenades" es contempla a partir de dues fonts (Verkami i Taquillatge o preu d'espectacle per bolos.) Per tant, si s'aconsegueix el finançament es destinaria a cobrir les despeses que s'han generat fins al moment i que han assumit a priori la companyia.
Les despeses extres que s'hagin pogut derivar, així com el treball d'actors i director i d'algun membre de l'equip es compensarà amb el taquillatge que es faci en la circulació de l'espectacle (que s'estrenarà al Teatre de Ponent a finals de novembre, i amb teatres programant-nos a Montornès del Vallès, Sant Cugat, Vic, Taradell, Cardedeu i Mataró). La resta de bolos s'estan treballant...
CALENDARI
Pel que fa a les recompenses es podran fer reals, una part durant el procés de promoció de l'espectacle (ja siguin assajos previs, descomptes, cartells, agraïments, anuncis o patrocinadors,...) i l'altra part ja estrenat l'espectacle (com entrevistes amb els actors i directors, programes de mà signats, video enregistrat de l'obra o fotografies,...).
SINOPSI
Dinou minuts després de l’entrada a sala, el públic contempla un aparador “d’estratègies per al plaer”.
Un dinou de novembre, la celebració més especial que s’ha viscut mai. A dinou passes l’un de l’altre, un home i una dona es retroben en un parany de paraules encadenades mal resoltes. Divuit gravacions i una cinta de vídeo espera per ser enregistrada després de comptar fins dinou.
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Sirera deia de Galceran:
“És un autor que explica històries, que construeix personatges amb història i senyals d’identitat, independentment del mitjà amb què aquestes històries ens siguin referides, que planteja conflictes i suggereix solucions. Això no sona massa actual, vist des dels viatges escènics per els que avui en dia es mou una part del teatre català. O potser el que ocorre és que, precisament, aquesta no-actualitat no és altra cosa que anticipació, ja que tot sembla indicar que en el futur, i després d’uns anys on el que ha predominat és la reflexió sobre les característiques (problemàticament) comunicatives del llenguatge teatral, el que s’haurà de fer serà incidir molt més que fins ara al problema de quina cosa s’ha de transmetre als espectadors. Una espècie de retorn a un cert classicisme que, considerades les característiques d’aquesta renovació, no serà, de cap manera, una cosa traumàtica sinó que se’ns presentarà més aviat com una opció sintètica.”
Ens trobem davant d’una peça teatral excelsa pel què fa a una trama que colpeja l’interès de l’espectador des de l’inici, posant-lo en un estadi de judici, oferint errors dels personatges, traçats d’unes vides que s’encadenen per infortunis i desitjos frustrats.
Des d’un estadi privilegiat, el del teatre, l’autor ofereix les defenses i acusacions de problemàtiques actuals, trencant tabús i cercant la maduresa caòtica de qualsevol relació entre humans. Teixeix les seves complexitats i el públic ho ingereix des de la seva criba interior posicionant-se en una i altra banda, en un pèndol tensional on dos personatges, siguin quines siguin les seves facècies, aconsegueixen l’empatia de la fragilitat humana i del garbuix d’emocions i reflexions amb que ens condueix el caòtic món interior, dins un caòtic molt social.
A la Núria, a en Dani i a mi mateix ens va frapar aquesta obra, per motivacions diverses, però segurament per una que compartim: el plaer del repte. L’obra requereix d’unes interpretacions sense arestes que juguen entre el drama i la comèdia entrada pel ridícul més realista, i una direcció acurada en tots els detalls, on cada paraula deixada anar i, encara més, les retingudes al pap, prenen importància i, també, requereix d’una batuta curosa per no trencar aquest vitrall tant ben construït.
I un afegitó com a creadors o artistes en aquesta paleta cultural: el dret i deure dels actors i directors per aprendre del projecte i ser, de retruc, un revulsiu social amb les seves expressions, reunides amb la gran sàvia de Galceran.

IDEOLOGIA INTERNA
Una obra on es posa en tela de judici uns actes i unes situacions un pèl agosarades, requereix d’un espectacle que els contempli sense dics de contenció. Obertament, de manera neta i incisiva. Què volem explicar amb aquesta obra? Galceran ens diria que reflectir el fracàs i la venjança sentimental des del punt de vista de l’home. Nosaltres volem anar més enllà. Aquest punt de partida ens serveix i és evident en la trama.
Però també podem donar cabuda a la complexitat del ser humà, com la manipulació emocional, a través d’un joc, a través d’un error, pot alterar i reconduir aspectes poc treballats en la condició humana; es converteixen en bèsties. No solsament maten i tenen conseqüències socials i personals, sinó que es retroben amb la seva condició sexual tant com a instint o com referència personal. Acariciem la solitud, les dependències emocionals (en aquest cas amb dualitat: la parella i la mare) la gana, la por, el sentiment de ridícul, la set de venjança, el sentiment de propietat, la gelosia,… l’esgarrapada més acarnissada que esdevé al dolor o al sentiment de protecció o de defensa.
Un joc d’intel•ligència amb el que giren cara als sentiments. S’estimen però ara no és el que més compta. O potser per això es posen en situacions límits i s’animalitzen.
L’evolució de l’ésser humà en condicions habituals (que trobem tots a casa nostra: dubtes, pors, banyes, incomunicacions, acceptacions, dependèn-cies…) fins arribar a situacions extremes (l’assassinat per a venjança).
I no perdem de vista que l’obra, tal i com remarcava el mateix autor, no deixa de ser una comèdia, i és que l’absurditat i el sentiment de ridícul al que són conduïts els personatges ofereixen sortides i imatges realment absurdes que poden conciliar un somriure amb l’espectador, així com referències a que tothom ens sentim identificats.
Treballarem un drama cruel i despietat de la condició humana amb una base purament clownesca (no pallassa) de riure’ns del veí.
FITXA ARTÍSTICA
Autor: Jordi Galceran
Adaptació i direccio: Bertus Compañó
Intèrprets: Núria Florensa i Dani Pulido
Il.luminació: Bertus Compañó i Mart Martín
Escenografia: Catarsi Teatre
Vestuari: Marina Izquierdo
Disseny cartell i fotografia: Oscar Perales
Audiovisuals: Oscar Perales
Música: Diferents autors
Producció: Catarsi teatre
Comunicació i difusió: Carola Vilanova
CURRÍCULUM DE LA COMPANYIA
BERTUS COMPAÑÓ GALO (Director)
(Actor, autor, director i pedagog teatral)

DIRECTOR
Ha dirigit companyies com: Vainilla Lila, Txekhovians Teatre, Kalinicta, Pota de kiwi, Kurts Teatre, La Mare dels Ous, Coral Polifònica de Granollers, Reflex6, Clotiatre, Poemàtics, Si fa no fa, Quequè?, Vidas melódicas,... amb obres com "Persona", "La gavina", "La gàbia de les fèrtils", "Després de la pluja", "Aquí no paga ni Déu",... i l'ajudantia de direcció de Cia. Menudos, Amics dels Pastorets de Granollers, Taller d'escriptura dramàtica,...
PREMIS DE DIRECCIÓ
FUNDACIÓN ESPAÑOLA DE LA TARTAMUDEZ: “Vidas melódicas”, amb la Fundación Española de la Tartamudez, a partir d’un plantejament de formació interpretativa dels actors del grup i la posterior posada en escena de l’obra. Per aquest projecte, és premiat com a director Di la princesa Leticia oficia l'acte al Palau de la Zarzuela, pel treball innovador i d’integració social.
Premi Home dels Nassos(2008) per la seva trajectòria professional i implicació en el teatre social.
Menció honorífica pel treball i dedicació en “Vidas Melódicas”, otorgat per la Fundación Española de la Tartamudez.
AUTOR
Narrativa (El melic de la rosella, Cor sec, cos cec,...) ,Teatre (Cosint silencis, Romàmél,...), Dramatúrgia (Alícialícialícia, La cendra de l'amor,...), Poesia (Llavors de calidoscopi, Penombra en la pell.
PEDAGOG
Director del projecte Mirall de les arts, que inclou tres líneas de treball importants dins del camp del desenvolupament artístic cultural i social.
Escola Taller de Formació. Espai de creació artística. Teatre social.
Escola Set d’Acció, Cpae, Taller d’Arts Escèniques: Director de l’àrea de teatre.
Cursos de Tècniques artístiques per a actors i ballarins.Tallers de teatre al Taller Teatre Escola, Taller Escola d’Arts Escèniques i Mirall de les Arts (2000-2008).
Taller de teatre juvenil al Centre d’Ensenyament Secundari Celestí Bellera (2000-2008) Taller de teatre amb malalts d'esquizofrènia. Taller-curs formatiu de tècniques artístiques i sensibilització. Banda Teatre. Pedagog-actor d’un projecte d’educadors en el món de les arts escèniques.
Postgrau en Psicologia juvenil, per l’Institut de Teatre.
ACTOR
S’ha format al Taller Teatre Escola, Col.legi del Teatre, El Timbal, Estudis de Teatre, Àrea i Circus Tànger (1996-2004).
Monògrafics, Màsters Class i Tallers.
En Teatre: Ha participat en espectacles a nivell professional : “Essència’L”, “Mares”, “H2O-Aigua Submergida”, “Vainilla Lila”, “4E", (entre d'altres)
NÚRIA FLORENSA PERALTA (Actriu)
(Actriu)

FORMACIÓ
Diplomada en interpretació per l'es-cola Nancy Tuñón & Jordi Oliver.
Curs de doblatge con Roger Pera.
Interpretació • Set d'Acció.
Màster en Televisió, UPF, TV3 i UAB.
Llicenciada en Audiovisuals, URL.
EXPERIÈNCIA
teatre
"Estrelles d'un cel de Matinada".
"Frágiles como grillos".
"Per davant i per darrera".
"Cortada, gracias por venir".
televisió
"La vida".
"Mariel".
"Quimera".
"PRETXT".
cinema
"Fruteros"
"La vida dels meus fills" - curtmetratge dirigit per Blanca Vendrell (ESCAC).
"Déjalo estar" - curtmetratge dirigit per David Avecilla (Canon 5D).
"Vacuity" - migmetratge dirigit per Toni Morejón (Canon 5D).
"La cena" - curtmetratge dirigit per Joaquín Arca (16mm).
"El desconcert" - pel•lícula dirigida per la Mar Coll i produïda per ESCÁNDALO FILMS.
"Le dernière metro" - curtmetratge de 16mm (ESCAC) dirigit per Anna Karibingie.
"Tarde de perros" - curtmetratge dirigit per Anna Karibingie, ESCAC, (16mm).
"Gris" - curtmetratge dirigit per Joellene Silver del Máster ESCAC, (16mm).
"Las afueras" - curtmetratge de la UPF amb la col•laboració de Isaki Lacuesta.
"La vida tenía un pecio" - curtmetratge dirigit per Josep Farrell.
"Mediaconverter" - curtmetratge en stop motion dirigit per Enric Aguilar, produït per In & Out.
"La Caza" - curtmetratge de la URL.
"Marta" - curtmetratge de la URL.
"Lupén" - curtmetratge produït i emès a TV3.
DANI PULIDO ALBERO (Actor)
(Actor)

FORMACIÓ
Interpretació teatral professional a l’escola Set d’Acció impartit per Alain Chipot, Biel Barrera, Silvia Molins, Bertus Compañó y Raquel Ezpeleta.
Interpretació teatral a l’escola Set d’Acció impartit per Biel Barrera, Xavi Fuster y Joan Franck.
EXPERIÈNCIA
teatre
Paper de Leo a l’obra de teatre "Frágiles como grillos" amb la companyia La carne expuesta. Representada durant el mes de septembre, octubre i març a la sala comercial de Barcelona Porta 4. Participació d’aquesta obra al festival de teatre del RAI.
Conferencia i espectacle sobre obra i vida de Peter Brook. Augusto Boal i Antonin Artaud.
Escenes de “La Gaviota” de Chéjov.
Espectacle de Clown a Set d’Acció.
“Germans de Sang”
“La Pasión”
“Un viatge de bojos”
“ El diluvio que viene”
“Godspell”
televisió
Capítol pilot de la sèrie “Brotes verdes”, de la productora Coses Sèries.
cinema
“Lo que queda de día” dirigit per Isaias San Martin.
“Lego” projecte final de carrera Facultat de Blanquerna.
“Diana” per l’ESCAC.
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.