Desobedientzia - De la solidaritat al compromís

200 CIUTADANS BASCOS JUTJATS PER LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA

El 14 d'Octubre ha donat començament en l'Audiència Nacional el judici contra 40 joves independentistes, acusats de pertànyer a Segi, la majoria d'ells detinguts en una macrorredada al novembre del 2009.

En aquests moments tots es troben en llibertat després d'haver passat entre un i dos anys a la presó provisional. Molts d'ells van denunciar haver sofert tortures en el temps que va durar la detenció incomunicada. La petició fiscal és de 6 anys de presó per cada un dels imputats.

El 17 d'Octubre, coincidint amb el segon aniversari de la celebració de la Conferència Internacional de Aiete, també ha arrencat el macrojudici pel sumari 35/02.

L'Audiència Nacional jutja a 36 militants de l'Esquerra Abertzale, dins d'un procés que va iniciar el jutge Baltasar Garzón a l'abril del 2002 amb la detenció d'11 persones i l'embargament de 75 Herriko Tavernes.

La petició fiscal oscil·la entre 8 i 12 anys de presó. A cap dels processats se li imputa ni una sola acció violenta, si no participar en un projecte polític.

Per abandonar la presó preventiva els imputats han pagat unes fiances que sumen 1.700.000€.

Les despeses que suposen aquests dos macrojudicis estan estimades en 1.000.000€ i cada mes que s'allargui suposarà 200.000€ més.

A aquests processos caldria afegir els sumaris encara pendents de resolució contra Askapena, advocats, Ekin, EHAK, ANV, Askatasuna, Aportu,.........

I ara també hem de sumar l'operació policial contra Herrira, que s'ha saldat amb 18 detencions i amb la suspensió d'activitats per dos anys, prorrogables, el tancament de les seves seus, de la seva pàgina web i dels seus comptes a les xarxes socials, així com el bloqueig dels seus comptes bancaris.

Però la repressió no acaba aquí des de l'inici de l'actual "crisi" econòmica s'han vingut efectuant una sèrie de reformes estructurals amb l'objectiu de potenciar les polítiques neoliberals, afavorir el traspàs dels béns públics a mans privades i mantenir els privilegis de les classes dominants. La reforma constitucional, la reforma de la seguretat social, la reforma de l'estatut dels treballadors, la reforma educativa,....i ara per protegir totes aquestes reformes que atempten contra els interessos de les classes populars es reforma el Codi Penal criminalitzant més la resposta de la societat. Un clar exemple d'aquesta estratègia la podem veure en la reforma del delicte de "desordens públics", on amplien de manera considerables els supòsits que entrarien a formar part d'aquest delicte i s'incrementa la pena fins a 6 anys de presó, a altra se sancionarà amb penes-multes a els qui entrin en entitats públiques (com a entitats bancàries) i alterin el seu funcionament, o els qui no margin quan arribi l'hora del tancament.

En relació amb les últimes vagues secundades a Euskal Herria el balanç total de detinguts, encausats, multats i condemnats és enorme, tan sols a Nafarroa hi ha un balanç de 74 detencions, 3 condemnes fermes de 16 mesos de presó per a tres persones i peticions per altres cinc de 4 anys de presó i 5700€ de multa. I el passat 10 de gener van ser jutjades 18 persones integrants d'un piquet informatiu a Guernica-Lumo. A aquestes 18 persones els demanen 3 anys i 9 mesos de presó i 6.000€ de multa per a cadascuna d'elles.

Un Jutjat de Bilbao ha imposat una condemna d'any i tres mesos de presó per a dos joves acusats d'agredir a l'Ertzaintza durant la vaga del 29M de 2012.

Un activista vega és detingut pels GAR el 22 de Juny del 2011 en una maniobra repressiva , a nivell estatal, contra el moviment de defensa de drets animals. Després de passar 19 dies a la presó provisional es troba en llibertat provisional amb càrrecs a l'espera de judici.

En els últims anys gairebé mig centenar de membres del moviment antifeixista han passat per comissàries i jutjats.

Al novembre començarà el judici contra dos joves de Iruñerria, s'enfronten a penes de presó d'entre 11 i 17 anys per treure una Ikurriña durant el 'txupinazo' de Sant Fermins del 2010.

Dos joves de Barañain han estat detinguts. El Tribunal Suprem els va condemnar a 6 anys de presó per la seva militància política. La seva condemna es basa en autoinculpacions realitzades durant el règim d'incomunicació.

Davant la fallada, van decidir amagar-se per a com a poble donar una resposta desobedient i es van trobar, en forma d'iniciativa solidària, amb desenes de llars disposades a acollir-los.

AMB ELS MACROJUDICIS POLÍTICS VOLEN SEGUIR CONDICIONANT EL TREBALL POLÍTIC PER LA CERCA DE LA PAU

La idea d'avançar cap a un escenari de pau i convivència democràtica plena és compartida tant per una amplísima majoria social com per importants agents internacionals. Des del punt de vista d'aquesta obstinació col·lectiva per afavorir el desenvolupament d'un procés de solucions, és d'especial gravetat que a hores d'ara encara hi hagi persones que estiguin sent perseguides, jutjades, condemnades i empresonades per delictes polítics i d'opinió.

Cal recordar ha aquest respecte que Organismes Internacionals com el Comitè de Drets Humans de l'ONU, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, Amnistia Internacional i uns altres han interpel·lat en nombroses ocasions a l'Estat Español per a que revisi les seves lleis i les seves polítiques en matèria antiterrorista precisament per la constància que aquestes possibiliten la conculcació de drets fonamentals reconeguts com a tals a nivell internacional. Especialment insistents han estat les peticions d'aquests organismes internacionals perquè l'Estat Español deixés de qualificar com a actes terroristes fets relacionats amb l'activitat política i perquè es derogui tota la legislació d'excepció que permet la incomunicació de les persones detingudes i l'existència d'espais d'opacitat i impunitat que afavoreixen el maltractament i la tortura; així com la preocupació per l'ús abusiu de la presó preventiva en casos de delíctes polítics i d'opinió.

Els dos macrojudicis previstos per al mes d'Octubre, així com la resta de judicis polítics pendents de celebració, són un clar intent d'eliminació de la pluralitat política, del dret a la defensa de tot tipus d'idees i un atac a la voluntat del poble basc d'obrir-se a un nou temps, en un clar intent de bloquejar la solució pacífica.

REIVINDIQUEM EL DRET A LA DISSIDÈNCIA

Davant aquesta situació d'injustícia i involució des de Eleak (moviment pels drets civils i polítics) s'ha començat a donar resposta en forma de desobediència civil. Prenent com a exemple l'àmplia i hetereogenea mobilització popular que va abrigallar a Aurore Martín, retardant durant diversos mesos la seva detenció i posant en evidència el caràcter polític del seu empresonament. Des del Askegunea de Donostia fins al Herri Harresia de Iruñea, passant pel pont de Ondarroa ha anat creixent la solidaritat amb les represaliades.

Així mateix els imputats en aquests dos macrojudicis han començat a organitzar la dinàmica popular "Libre".

ELEAK és un moviment en defensa dels drets civils i polítics .

Considerem que vivim una conculcació sistemàtica i estructural de drets bàsics. Especialment d'aquells que teòricament posen límits al poder i garanteixen eines a la ciutadania per a la crítica o la transformació social.

Existeix un intent per neutralitzar el carrer, l'espai públic, com a lloc on s'expressa allò col·lectiu, per a la comunicació, la protesta…

L'eina principal està sent la llei. La que teòricament ha de garantir els límits del poder polític institucional. Des de la legislació excepcional de l'Estat, passant per les ordenances cíviques municipals.

Creiem que hem de recuperar tot el terreny perdut. Recuperar-ho des de la implicació social activa de la ciutadania i des del carrer. Recuperar-los entre totes i no esperar al fet que ens els restitueixin “des de dalt”.

Creiem que és necessària una defensa de global i conjunta dels drets civils i polítics.

És necessari reaccionar i implicar-nos en defensa del que es va guanyar en uns altres temps, precisament al carrer. Volem teixir entre totes una muralla popular. Que serveixi de contenció. Que serveixi també per generar i reforçar noves iniciatives populars.

VOLEM REALITZAR UN DOCUMENTAL QUE MOSTRI:

• El caràcter polític de la repressió

• Com es veuen afectades les persones represaliades

• Que suposa el fet d'haver passat per la detenció incomunicada i la utilització política de la tortura

• L'ús abusiu de la presó provisional i com afecta al desenvolupament personal, laboral, formatiu, a les relacions humanes,....l'haver hagut d'estar entre un i dos anys a la presó provisional i estar pendent durant anys d'un judici que pot tornar-te ha portar a presó

• El compromís i la solidaritat com a resposta als judicis i les detencions

• El dret a la dissidència

NECESSITEM 8.000 EUROS PER A:

• Cobrir les despeses del rodatge, edició i postprodrucció del documental, etalonage, postproducció d'àudio, autoria del dvd, disseny gràfic,........

• Les recompenses que us corresponen per les vostres aportacions

• Despeses d'enviament

• Despeses bancàries i el 5% corresponent a Verkami

CALENDARI DE TREBALL:

L'enregistrament l'iniciarem una vegada obtingut el finançament. A partir de la finalització de l'enregistrament necessitarem tres mesos per acabar el muntatge i la postproducció. Amb el que el documental podria estar finalitzat per al mes de Març.

EN COL·LABORACIÓ AMB:

Torturaren Aurkako Taldea

Argia

Ateak Ireki

Sare Antifaxista

EguzkiBideoak

MilVietnams