❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

La continuació de Maduresa

El 2008 vaig presentar Maduresa al Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, no vaig guanyar però la vaig autoeditar. El relatiu èxit de públic i els comentaris de lectores i lectors animant-me a continuar han cristal·litzat en Maduresa II, que en breu veurà la llum.

David Oliver

A project of

Category

Created in

0
seconds
39
Patron
860€
From 2.900€
Contribute to the project

MADURESA II
Marc, el protagonista de Maduresa està ara a Ontinyent, fugint de la feina i d’Alícia. Allà el localitza Verònica, que inicia una aproximació subtil i sensual, com sap que li agrada a Marc, que quasi li costa caure en els seus braços.

Prompte es destapa una xarxa internacional de blanqueig de diners on pot estar implicada Alícia, el seu nou cap, un rus de Txetxènia, i que Fina vol desbaratar amb l’ajuda de Marc i Verònica.
Però tot no serà estrictament professional entre aquest grup de persones, us ho assegure.

Un dels membres del jurat del premi d’aquell any de literatura eròtica de la Vall d’Albaida em va animar a seguir escrivint. Segons ell l’obra presentada tenia visos de ser millorada i "dignificada". La meua germana (@OBorrasAnna), convertida en la millor agent literària, em va animar a autoeditar la novel·la i a fer-ne difusió una vegada acabada. Un equip d’amistats desinteressades em regalaren la correcció, la maquetació i el disseny. I el Celler del Roure, d’on és el vi Maduresa, em va deixar el seu logotip.


Foto: Pau Rovira (@rovirapau) El Senyor Paco, del Celler del Roure.

La generositat del Celler ha estat immensa. No sols ens ha autoritzat a usar la marca, sinó que també ens ha tractat amb una gran delicadesa i generositat quan els hem visitat. No puc fer menys que animar-vos a tastar el seu vi i, si teniu l’oportunitat, visitar les seues instal·lacions, on sereu ben rebuts.

Primer va ser MADURESA
Al mini-web de Maduresa teniu la novel·la en pdf i l’oportunitat de comprar-la si la voleu en paper. La gent que l’ha llegida majoritàriament m’anima a seguir escrivint. Us deixe una de les crítiques:

“Ja t’he llegit, i tot d’una, el vaig començar i ja no el vaig soltar. M’ha agradat molt. M’ha tingut clavada tot el que ha durat. Et demanaria que seguires escrivint, se m’ha fet molt, molt CURT. Així que t’anime que inventes noves històries paral·leles, que rasques una miqueta més en el món del sexe, la passió i l’amor i que ho faces tan bé com en aquest llibre. “La imaginació i l’emoció sempre poden amb la raó”, quanta veritat... i quants bons libres es poden escriure seguint eixe principi. Mentre llegia se m’ha oblidat que tu eres l’escriptor, però sí que has aconseguit que jo fóra totes les teues protagonistes. Gràcies!”

A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS
A les despeses de gestió del projecte i de la impressió de l’obra, principalment. I, per suposat, a agrair com toca al grup de persones que faran possible la finalització del projecte:

  • Correcció: FRANCESCA PONS (Palma, 1975). Llicenciada en filologia catalana. Ensenya (i aprèn ensenyant) llengua tant a adults com a infants. També corregeix i tradueix textos. I ha escrit alguns versos i relats.

  • Disseny: XAVIER PEPIOL (xavierpepiol@gmail.com). Estudiant arquitectura es dibuixa molt... D’allí crec que li ha vingut l’afició al disseny gràfic. Fa concursos (de cartells, de logos...) i de tant en tant hi ha alguna bona notícia. De gran li agradaria ser com Josep Renau.

  • Maquetació: SANTI CERVERA (Alfarb, 1979). Llicenciat en filologia catalana i fabricant de llibres: maquetista, dissenyador, corrector, traductor, editor, coordinador i autor de llibres de text i propostes didàctiques. A més, pintor, dolçainer, regidor, llaurador i gran apassionat de la pilota, la mar, l’arròs i el vi.

  • Un projecte solidari: Part dels beneficis de la primera edició de Maduresa van anar destinats a fer un donatiu a Acció Cultural del País Valencià per a ajudar-los a pagar la multa imposada pel govern del PP per repetir el senyal de TV3 al País Valencià.
    Ara, amb els guanys de Maduresa II, tinc idea de fer un donatiu de 300 € al Casal Jaume I - Grup Arrels de Carcaixent.

CALENDARI PREVIST
El llibre està acabat, només cal fer-hi una ràpida revisió. Fa falta el treball de correcció i maquetació que tardarà un mes aproximadament. Estarà acabat a finals de setembre, mentre feu les vostres aportacions. Aleshores començarà el cos tècnic a treballar: correcció, maquetació i disseny. En acabar tindreu el llibre a casa.

MÉS INFORMACIÓ
L'àlbum de fotos de l'acte de presentació al Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Carcaixent.
Una entrevista, llarga amb Pepa Úbeda al seu programa "Estrictament Confidencial" de Radio Klara.
I una altra de curta (al final de l'article) que va publicar el digital El Seis Doble d'Alzira.

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

0 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

Go back to all the updates

#04 / Cremallera

"Cremallera" és un relat escrit a mitges amb la Srta. Tiquismiquis i que s'inclou en la continuació de Maduresa:

I
Ella entra al bar, avui amb vestit negre.
La veu entrar, com cada dia, des de la seua taula habitual.
És una dona normal, de bon veure. I li agrada sentir-la riure.
Llavors es fixa en la seva esquena.
Duu el vestit mal cordat, la tira de la bossa contribueix, a cada moviment d'ella, a baixar-li lentament la cremallera, cada segon mostra un tros més de pell, i ni se n'adona... Segueix movent-se i parlant amb la cambrera, aliena al petit striptease que ofereix.
L’obertura ha arribat ja a uns límits insostenibles i per la porta entren dos nois. Després d’haver gaudit de l'espectacle, no pot permetre que el descuit quedi tan evident, s'aixeca, s'hi acosta, i li diu: "dispensi senyoreta, em permet ajudar-la?" Ella, que ja ha notat que quelcom no va bé, en sentir la calidesa de la seva veu es deixa fer. Delicadament posant-li la mà a la cintura, com per sostindre la tela, a poc a poc puja la cremallera i tanca dins el vestit el desig que li desperta. Retira tan lentament com pot les mans sense ser irrespectuós.
Ella li dona les gràcies, somriu, paga i marxa.

II
Damunt el mostrador queda una capseta de tabac, un encenedor i una targeta amb un nom i un telèfon escrits a mà.
És ara o mai, li fa la impressió que la coneix de fa molt de temps, el temps que fa que la veu entrar cada dia al baret. Li coneix el ritual: entra, s’asseu a la barra i demana un breu desdejuni, fa broma amb la cambrera i riu. Sempre riu. Des de fa uns dies l’escolta millor, inclús li sent el perfum al passar. No va ser mala idea desplaçar el seu lloc “de sempre” per estar més a prop d’ella i escoltar-la, per sentir-la. Té una veu encisadora. Ja ho ha decidit, el seu atreviment amb la cremallera, amb les mans sobre el seu cos, més bé ha alçat una expectativa que s’ha d’acomplir.
Alícia... el seu nom era a la targeta amb un número de telèfon al qual li faltava una xifra. Se’l mirava i el seu cap pensava a soles. Hauria oblidat el seu número complet? No. Hauria de fer 10 cridades per trobar el número? No, era un joc. S’hauria d’esforçar. Era una dona exigent. Va remirar el número, començava per 5. Era impossible. Li va afegir un 6 davant i va marcar des de la seua Blackberry.
- Sí, digues-me?
- Alícia?
- Sí? Qui és?
- Sóc jo –els nervis li fan dir bestieses.
- Hola, “jo”, gràcies per arreglar-me fa una estona.
- No es mereixen, era una llàstima. Sols et faltava un detall per estar perfecta.
- Gràcies.
- No m’has deixat ben anotat el teu telèfon.
- Sembla que sí, m’has cridat ràpid.
- Tinc els meus recursos quan es tracta de dones intel•ligents.
- Com saps que sóc intel•ligent, jo?
- M’has volgut fer patir amb un número de telèfon. O ets intel•ligent o ets roïna.
- O les dues coses. Demà hi seràs?
- Sí, com cada dia. T’espere?
- M’agradaria.
- Ok. Ciao. Fins demà, doncs.
- Ciao.

III
L’endemà la veu quan entra al bar, des de la seua nova taula de sempre, expectant i fent veure que llegeix el diari. La cama se li mou espasmòdicament com descarregant energia de manera incontrolada.
En el moment en què ha fet la seva aparició, ha fixat els ulls a les lletres del diari, que a hores d’ara li semblen formigues ballant damunt el paper. No ha dormit en tota la nit donant voltes pensant en la targeta i el seu atreviment.
Ella, a l’entrar, trenca el seu habitual trajecte i quan demana el desdejuni es dirigeix cap a la taula, decideix fer-se la indiferent, i passa de llarg, sense mirar, com si la conversa d’ahir no hagués existit. Des de la taula, notant el seu perfum, la veu allunyar-se. Agafa la tassa de cafè i apura el contingut ja gelat que havia fet durar mentre l’esperava.
Uns minuts més tard, mentre es posa en peus, a punt de marxar, el cambrer porta un cafè amb llet i dues magdalenes. Li diu que s’equivoca, i en aquell instant, una veu que coneix massa bé diu “que no m’esperaves?”

IV
Ja feia temps del seu primer encontre, no sabia com, la cosa havia anat a més, no era cosa de culpar ningú, ni d’atribuir-se mèrits, sols que tenia la sensació que tot havia estat natural, molt natural i sense saber com es trobava camí de l’hotel on havien quedat.
Arrere quedaven incomptables correus, cridades, cafès furtius amagats de la gent de la feina que pogueren malpensar, i encertar, i anar amb la història a la seua parella que no veuria bé tot el tema aquest, i amb raó. Ara, no sabia com, era a la recepció de l’hotel. Va demanar la clau de l’habitació 312 on l’esperava ella. Li l’entregaren sense fer preguntes incòmodes.
Pensava que ho tenia tot previst. Feia una setmana li havia regalat a la seua xicota un perfum nou: Euphoria. El mateix que usava la dona de la cremallera. L’havia animada perquè l’usara a diari, li agradava molt, li va dir sense mentir-li. Pensava que hui anaven a acostar-se tant l’un a l’altre com perquè al tornar a casa la seua xica li notara el perfum, així que amb una hàbil estratagema havia resolt el problema.
Sense adonar-se’n estava ja a la porta de l’habitació. “No molesteu”, posava el cartell. “Esta dona va davant les tronades” va pensar. A veure quina sorpresa més li tenia preparada. Va entrar i la va veure asseguda al llit, llegint, descalça, amb texans i una samarreta de tirants blanca. Va tancar la porta i es va quedar una estona mirant-la, amb les mans al darrera, subjectant el pany, com pensant si anar-se’n o quedar-se.
Ella mirava divertida. Ja sabia que s’arrimaria. Es va allissar la meleneta, es va passar la mata a un costat deixant el coll al descobert. Responent a una crida invisible va fer que deixara el pany de la porta i s'hi va acostar. La va besar al coll. De sobte es va fer enrere, amb els ulls oberts com a taronges.
- Quin perfum portes? –li va dir sense gaire delicadesa.
- Dolce&Gabana. És nou. Per a l’ocasió. T’agrada?

0 comments

Log in or Sign up to comment this entry.

#04 / Cremallera

"Cremallera" és un relat escrit a mitges amb la Srta. Tiquismiquis i que s'inclou en la continuació de Maduresa:

I
Ella entra al bar, avui amb vestit negre.
La veu entrar, com cada dia, des de la seua taula habitual.
És una dona normal, de bon veure. I li agrada sentir-la riure.
Llavors es fixa en la seva esquena.
Duu el vestit mal cordat, la tira de la bossa contribueix, a cada moviment d'ella, a baixar-li lentament la cremallera, cada segon mostra un tros més de pell, i ni se n'adona... Segueix movent-se i parlant amb la cambrera, aliena al petit striptease que ofereix.
L’obertura ha arribat ja a uns límits insostenibles i per la porta entren dos nois. Després d’haver gaudit de l'espectacle, no pot permetre que el descuit quedi tan evident, s'aixeca, s'hi acosta, i li diu: "dispensi senyoreta, em permet ajudar-la?" Ella, que ja ha notat que… read more

#03 / Parem a sopar?

Primera recompensa exhaurida: El sopar del títol està complet!

La llista: Amanda, Angeles, Anabel, Anna, Carme, Carmen, Clara, Conxa, Dolors, Mariai, Melisa, Quique i Xelo

Moltes gràcies a totes i a Quique per la vostra col·laboració. En breu us passaré el "manuscrit" en pdf del llibre i quedarem en un dia que ens vinga bé a la majoria.

Si algúna de vosaltres, o Quique, no pot vindre ja ho arreglarem per reemborsar l'import de la recompensa pagada.

Si veniu i no heu pagat, però heu fet la reserva per una altra via, no patiu. Ja passarem comptes en els postres...

I res, fins prompte i moltes gràcies altra vegada!

12€
14 backers

Un exemplar de Maduresa II (titol en projecte, vegeu recompensa següent)
+ Menció del mecenes als agraïments del llibre.

30€
9 left (of 14)

Exemplar de Maduresa II
+ Menció del mecenes als agraïments del llibre
+ Visita al Celler del Roure (on es produeix el vi Maduresa i altres) a Moixent (País Valencià) amb xerrada informativa de la família propietària i tast de vins (eixida en bus des de Carcaixent)

32€
6 backers

Un exemplar de Maduresa II
+ Menció dels mecenes a l'interior
+ una caixa de 10kg de taronges de taula del camp de l'autor que apareix a Maduresa comercialitzades per "Taronges Bressolanes"

300€
10 left (of 10)

ESPECIAL COL·LECTIUS
25 llibres de Maduresa II
+ Menció especial de l'associació als agraïments
+ Presentació del llibre amb l'autor
(Les associacions podeu recuperar l'aportació demanant un donatiu i entregant el llibre a les persones assistents a l'acte.)

25€
14 patrons (sold out)

Sopar amb l'autor i altres 9 persones per triar el títol després del sopar, a l'hora dels licors
+ Menció del mecenes als agraïments del llibre
+ Exemplar en pdf per vindre al sopar amb el llibre llegit.

Cookies help us to offer our services. Continuing to browse entails acceptance of their use.