❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Els darrers dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili: blog+reedició del llibre

'Els darrers dies de la Catalunya republicana', d'Antoni Rovira i Virgili, és un testimoni imprescindible per entendre la caiguda de Catalunya sota l'Espanya de Franco i la fi de la guerra. Ens proposem reeditar aquest títol fonamental i introbable i també fer-ne un blog amb el text íntegre.

Xarxa de Mots

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
214
Aportaciones
5.380€
De 4.000€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA I ÈTICA EN QUINZE DIES

Els darrers dies de la Catalunya republicana és el relat viscut de la caiguda de Catalunya sota el règim de Franco. El drama final es condensa en quinze dies de dietari, del 22 de gener al 5 de febrer de 1939.

Amb aquest fragment tràgic de la història, Antoni Rovira i Virgili, periodista, polític i historiador, escriu una crònica personal de la desfeta d'una Catalunya que es construïa intentant vèncer obstacles històrics i que, a partir del juliol de 1936, va veure interromput aquest camí.

«Aquesta obra és la narració verídica d'uns dies dramàtics viscuts per mi quan entrà en la fase culminant l'ofensiva final de Franco contra Catalunya. Narració de l'angoixa, la desfeta i l'èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra encesa a Espanya per l'alçament militar de l'any 1936.»

AJUDEU-NOS A PUBLICAR I DIFONDRE UN TEXT BÀSIC EN UNA CATALUNYA EN RECONSTRUCCIÓ

El testimoni personal, polític i col·lectiu de Rovira i Virgili és un text indispensable que cal recuperar, llegir i fer llegir.

Conèixer la història és un requisit per avançar en la reconstrucció del país. Les reflexions de Rovira i Virgili a propòsit del període que es tanca són un element de reflexió i un estímul a la valentia que Catalunya necessita per redreçar-se.

«No m'he proposat d'escriure la història ni la crònica de l'èxode català. Em limito a escriure unes memòries personals, a narrar les coses que vaig veure i les escenes en què vaig intervenir [...] He descrit no sols allò que aquells dies va passar per davant dels meus ulls, sinó allò que va passar per dins de la meva ànima.»

RECUPERACIÓ D'‹ELS DARRERS DIES DE LA CATALUNYA REPUBLICANA›

En el 75è aniversari de la caiguda de Catalunya, l'associació Xarxa de Mots, present des del 2005 a la xarxa amb webs d'orientació lingüística i literària, posarà a l'abast del públic aquesta obra bàsica de la història moderna de Catalunya.

El blog – A partir del 22 de gener del 2014, el blog «Els darrers dies de la Catalunya republicana» reproduirà íntegrament l'obra de Rovira i Virgili amb dos extensos fragments setmanals, acompanyats d'imatges i altre material.

El llibre – Exhaurides les diferents edicions que se n'han succeït, a l'exili i a Catalunya (Buenos Aires, 1940; Curial, 1976 –edició segrestada immediatament per ordre governativa–; diari Avui, 1989, i Edicions Proa, 1999), l'obra reclama una acurada reedició que n'asseguri la difusió per tots els mitjans: biblioteques, escoles, centres universitaris, associacions, etc. Projectem de publicar el llibre cap a final de desembre i ho farem amb Acontravent Editors.

«Un llibre català que es publica a l'estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s'ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l'esperit.»

A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS

El total recaptat es destinarà a les despeses de preparació i edició del llibre, tant en blog com en paper. Volem fer-ne una edició de 1.000 exemplars. Us oferim la possibilitat de contribuir a aquesta edició comprant-ne un o més exemplars per avançat, per a vosaltres o per regalar. Si en voleu oferir algun exemplar a una escola, institut o biblioteca, només cal que ens ho digueu i els els trametrem en nom vostre. El nom de tots els mecenes constarà en els crèdits del blog.

CALENDARI

La campanya s'estén del 30 de setembre al 8 de novembre. Si arribem als 4.000 euros que la campanya persegueix, tirarem endavant l'edició en paper, i preveiem que el llibre serà al carrer també cap a final de desembre. Tot seguit començarem a enviar els exemplars del llibre a tots els que hi haureu contribuït amb més de 20 euros.
   

L'edició del blog, obert al comentari dels lectors, començarà el 22 de gener del 2014 i continuarà uns quants mesos, amb dues novetats setmanals, fins a la conclusió de l'obra, la primavera del mateix any.

«La nostra esperança és invencible. Catalunya i els catalans mereixen temps millors. Aquests temps vindran. Hem vist l'èxode; veurem el retorn. I jo, que he viscut i descrit els darrers dies de la caiguda, voldria viure i descriure els primers dies del redreçament.»

TESTIMONIS

«Un llibre esplèndid. El reportatge per excel·lència de la diàspora. Lectura àgil i viva, dura i precisa; és el testimoni més colpidor de la retirada.»
   —Josep Maria Figueres, historiador i professor a la UAB

«Un llibre extraordinari, tan literàriament com des dels punts de vista històric i humà, on el vicepresident primer del Parlament republicà recull les amargues vivències que li correspongué d’experimentar al llarg dels darrers deu dies que visqué reculant envers la frontera francesa per evitar la barbàrie repressiva del franquisme.»
   — Xavier Serrahima

«La prosa de Rovira i Virgili era l’expressió directa de l’elegància innata del seu esperit noble, just, ponderat.»
   —Joan Puig i Ferreter

«Es llegeix amb el mateix fervor que una novel·la, per exemple, de la lost generation, i podria donar lloc a un esplèndid guió per a la TV o per al cinema.»
   —Joaquim Molas

«Els darrers dies... aposta decididament per la literatura entesa com a vida mateixa, i és un exemple esplèndid sobre la relació entre literatura i història, entre sentit de l'obra i pensament de l'autor.»
   —Xavier Ferré, historiador i sociòleg, professor de la Universitat Rovira i Virgili

«Un testimoni excepcional... Aquella experiència recent, dramàtica, de proporcions enormes –unes 450.000 persones–, és relatada pel veterà escriptor amb la seva prosa àgil i captivadora.»
   —Mercè Morales i Jaume Sobrequés, historiadors

«Una contribució personal a la història i a la psicologia de l'èxode.»
   

«Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà.»
   

MÉS INFORMACIÓ

– Sobre Antoni Rovira i Virgili:
   A la Gran Enciclopèdia Catalana
   Antoni Rovira i Virgili, per Josep M. Roig i Rosich
   Antoni Rovira i Virgili escriptor (escriptors.cat)

Sobre la Xarxa de Mots

Sobre Acontravent Editors

Amb el suport del Museu Memorial de l'Exili (la Jonquera, Alt Empordà)

Una setmana de RodaMots dedicada als Darrers dies

Moltes gràcies per contribuir-hi! Si teniu cap consulta o dubte sobre aquest projecte, ens podeu escriure a [email protected]

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

9 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • Sergi Moreno

    Sergi Moreno

    10 años

    Hola. Només volia dir-vos que ja he rebut el llibre i m'agrada molt l'edició. També comentar-vos que a finals de l'any passat, abans de rebre'l vaig trobar una edició antiga, la que va editar La Mata del Jonc l'any 1976. Gràcies!

  • Xarxa de Mots

    Xarxa de Mots
    Autor/a

    más de 10 años

    De moment, gràcies per l'oferiment. Tenim el text a punt d'entrar a composició. Si veiem cap col·laboració possible, avisarem.

  • Liz Castro

    Liz Castro

    más de 10 años

    Si puc ajudar amb l'edició digital—amb informació o col·laboració—digueu-m'ho!

  • Xarxa de Mots

    Xarxa de Mots
    Autor/a

    más de 10 años

    Hi pensarem, gràcies per la proposta. No és una cosa que depengui només de nosaltres; ens n'informarem.

  • Adrià

    Adrià

    más de 10 años

    Teniu pensat publicar-lo en format digital per tal que es pugui llegir en una tauleta? No és ben bé el mateix que en format blog...

  • Xarxa de Mots

    Xarxa de Mots
    Autor/a

    más de 10 años

    Per col·laborar-hi només cal que facis clic als botons de la columna de la dreta on diu Aportant 20€, Aportant 40€, etc.: selecciona la quantitat que vulguis aportar-hi i segueix les instruccions. Si no vols fer pagaments amb targeta de crèdit, escriu-nos a [email protected] i et facilitarem alternatives. Moltes gràcies per l'interès!

  • josep jou parrot

    josep jou parrot

    más de 10 años

    No sé què he de fer per col.laborar en aquesta iniciativa,..em podeu donar la resposta,..?

  • Xarxa de Mots

    Xarxa de Mots
    Autor/a

    más de 10 años

    Què hi guanyaríem amb una edició facsímil? Suposem que et refereixes a la 1a edició, la que es va publicar el 1940 a Buenos Aires. El text que publicarem serà el mateix, amb petites correccions ortogràfiques, algun nom mal escrit, etc. Hi afegirem una introducció, un mapa, un índex de noms i una breu biografia dels principals personatges esmentats. Es tracta de posar el llibre a disposició del públic en general que no el coneix, no de fer una edició per a bibliòfils. De tota manera, gràcies pel suggeriment.

  • xavi pla

    xavi pla

    más de 10 años

    Benvolguts,

    Ja que hi som, perquè no en fem/feu una edicicó facsímil?

    A reveure!

    Xavier

Volver a todas las actualizaciones

#08 / Travessem la ratlla

Un grup de gent negreja davant nostre, al mig de la carretera, entre la doble renglera de cases. El Pertús! És la frontera.

En acostar-nos-hi, ens adonem del barratge que hi ha muntat; una cadena a mitja alçada, i al darrere uns escamots de gendarmes i un cordó de soldats amb fusell i baioneta al canó. Quan som més a prop comprovem que els soldats són negres –exactament de color de xocolata–, amb el fes vermell i el capot de color d'oli. Heu-vos aquí alguns batallons d'aquesta tropa, i no ens sorprèn la troballa. No ens sorprèn, ni ens estranya; però ens fa una mica de mal al cor.

Gràcies, una vegada més, als bons oficis de Bosch Gimpera, fem el pas de la ratlla sense destorbs. Davant de nosaltres la cadena cau, el cordó de senegalesos s'obre pel mig com els dos batents d'una porta, i els nostres tres vehicles passen enllà i pugen pel carrer costerut d'aquest vilatge rossellonès.

–Ja som a França –criden unes veus dins l'autocar.

Els nostres cors bateguen. És el moment de més forta emoció. M'adono que la meva muller plora silenciosament i que mira enrere, cap a la terra que hem deixat, de la qual ella no havia sortit mai.

Prou sabem que aquesta part de França a on hem entrat encara és Catalunya. Però ara la ratlla oficial té una significació vera. Sortim d'un Estat i entrem en un altre; sortim d'un país en guerra i entrem en un país en pau; sortim de la persecució de l'enemic i entrem en la protecció d'una altra sobirania. Per això renuncio a les reflexions sobre la catalanitat del Rosselló i sobre el fet que la ratlla estatal és, en certs aspectes, fictícia. Per a la nostra caravana, el moment psicològic del canvi de país és aquest moment de l'entrada al territori de l'Estat francès.

La recança es barreja amb l'alegria. Ens trobem a resguard i estem salvats personalment, però som a l'exili.

–Ací no hi arribaran els franquistes! –diu un de la colla.

I els pits s'eixamplen en un respir més llarg.

Un altre diu:

–Potser no podrem tornar mai més a Catalunya!

I els pits s'estrenyen novament.

  

Antoni Rovira i Virgili: Els darrers dies de la Catalunya republicana

3 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • anònim

    anònim

    más de 10 años

    Si us plau, llegiu la història. Tots aquest fugitius no trobaren cap llibertat a França, els van tancar en camps de concentració. En unes condicions de vida tan dolentes que milers d'ells van morir de fam, de fred i de malalties.

    Poc després França va ser invadida pels nazis i tots els refugiats eren perseguits i molts d'ells portats a fer treballs forçosos pels alemanys.

    Alguns es van poder amagar entre les muntanyes, però no es pot dir que fossin lliures.

    Llibres que us poden explicar el que va passar amb testimonis: "Over the Highest mountains" d'Alice Resch, o "Love and War in the Pyrenees" de Rosemary Bailey

  • Ca l'Hereu

    Ca l'Hereu

    más de 10 años

    Gràcies al convencionalisme de les fronteres i dels estats, no deixa de ser emocionant que, si bé el traspàs de la ratlla significava el pas d'una Catalunya esclavitzada a una Catalunya lliure, els exiliats trobaren la llibertat, al manco simbòlicament, en terra catalana.

  • Kenneth

    Kenneth

    más de 10 años

    Són entrades emocionants aquests fragments; pensaments i fets que formen part de la nostra història, explicats amb sentiment.

    Sempre li dic el mateix a la meva esposa: en el mateix moment d'esdevenir independents, a banda de celebrar-ho amb cava, ploraré, ho sé. Ploraré per tots aquells, propis i estranys, que hi van deixar la pell o van morir en l'exili, i que per tant no podran celebrar la victòria amb nosaltres.

    Quan siguem independents, caldrà homenatjar com cal a tots els nostres herois.

#08 / Travessem la ratlla

Un grup de gent negreja davant nostre, al mig de la carretera, entre la doble renglera de cases. El Pertús! És la frontera.

En acostar-nos-hi, ens adonem del barratge que hi ha muntat; una cadena a mitja alçada, i al darrere uns escamots de gendarmes i un cordó de soldats amb fusell i baioneta al canó. Quan som més a prop comprovem que els soldats són negres –exactament de color de xocolata–, amb el fes vermell i el capot de color d'oli. Heu-vos aquí alguns batallons d'aquesta tropa, i no ens sorprèn la troballa. No ens sorprèn, ni ens estranya; però ens fa una mica de mal al cor.

Gràcies, una vegada més, als bons oficis de Bosch Gimpera, fem el pas de la ratlla sense destorbs. Davant de nosaltres la cadena cau, el cordó de senegalesos s'obre pel mig com els dos batents d'una porta, i els nostres tres vehicles passen enllà i pugen pel carrer costerut d'aquest vilatge rossellonès.

–Ja som a França –criden unes veus dins l'autocar.

leer más

#07 / Un altre pas de la ratlla: les «Corrandes d'exili»

Pere Quart (Joan Oliver) va expressar en vers el que Rovira i Virgili i molts altres exiliats van escriure en prosa. El recull Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939, a cura de Maria Campillo (Barcelona: L'Avenç, 2010), aplega un conjunt de relats que reflecteixen l'experiència de «passar la ratlla» («travessar "la ratlla" imaginària marca simbòlicament l'abast de la pèrdua, el final d'una etapa i l'inici d'una altra»). Naturalment, inclou unes pàgines dels Darrers dies de Rovira i Virgili, les que recullen el moment en què ell i els seus acompanyants passen la frontera.

Estació del Voló
Estació del Voló

La primera versió de les «Corrandes d'exili» d'en Pere Quart, publicada a la revista Germanor de Santiago de Xile el gener de 1940 (Oliver va viure a Santiago del 1940 al 1948), era una mica diferent de la que coneixem avui:

      Avui en terres de França
      i demà més lluny potser,
      no em moriré d'enyorança
      ans d'enyorança viuré.

      Que els pins cenyeixin la cala,
leer más

#06 / «Es llegeix amb el mateix fervor que una novel·la» (Joaquim Molas)

Al pròleg que Joaquim Molas va escriure per a l'edició de Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Proa, 2000), comenta breument l'estil dels Darrers dies, que considera un dels «tres grans llibres» de Rovira i Virgili, juntament amb el Teatre de la natura i Teatre de la ciutat:

Els Darrers dies, que es llegeix amb el mateix fervor que una novel·la, per exemple, de la lost generation i que podria donar lloc a un esplèndid guió per a la TV o per al cinema, constitueix un testimoni dramàtic, minuciós de l’èxode republicà dels primers mesos del 1939. El jo narrador, com perdut, es dilueix dins una multitud, confusa i nerviosa, que va i ve, a la deriva, d’un costat a l’altre, dominada per la por, els rumors i l’egoisme. El testimoni, però, d’un… leer más

#05 / Quim Torra: 'Ens queda la memòria'

Ens queda la memòria. A tots els pobles vençuts els queda la memòria, només. I quan aquesta es combina amb la dignitat, esdevenen exemples extraordinaris.

Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo haver-lo llegit d’una tirada, compulsivament, amb la sensació de viure com mai fins aleshores l’enfonsament d’un somni i del final de qualsevol esperança.

Quim Torra

                            ——————————————

Llegiu l'article complet al Singular Digital i ajudeu-nos a recuperar aquesta crònica personal i política de la caiguda de Catalunya sota el règim franquista.

Amb la reedició, resseguireu el camí físic i moral de Rovira i Virgili i un grup de diputats des de Barcelona fins a l'exili passant per la Conreria, el Maresme, Girona, Olot, Cantallops, Agullana, la Vajol, Figueres la Jonquera, el Pertús, el Voló i Perpinyà.

Contribuïu al rescat i la difusió d'aquest testimoni indispensable

#04 / El bibliobús com a metàfora

Una lectora ens ha preguntat per què hem inclòs una fotografia del bibliobús en les imatges de la campanya. En el bibliobús i altres vehicles van poder marxar plegats cap a l'exili alguns intel·lectuals i polítics, acompanyats dels seus familiars: Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Mercè Rodoreda, Magí Murià, Pau Vila, Feliu Elias, Josep Maria Francès, Alfons Maseras, Ramon Vinyes, Joan Soler i Pla, Avel·lí Artís i Balaguer...

«Ens queda la memòria. A tots els pobles derrotats només els queda la memòria. El bibliobús que va marxar de Barcelona el 23 de gener del 1939 i que va entrar a l'altre costat de la ratlla vuit dies després és molt més que una carrosseria bruta i atrotinada que s'arrossegava com podia per les carreteres embossades, plenes de gent que fugia de la… leer más

#03 / Cròniques de la retirada i l'exili

El 2008 l'historiador i professor de Periodisme Josep Maria Figueres i Artigues escrivia una columna al setmanari Presència anomenada «Llibres amb història». El 26 de setembre de 2008 publicava aquest comentari sobre Els darrers dies de la Catalunya republicana:

«La personalitat d’Antoni Rovira i Virgili, que s’inicia sobre les bases federalistes de Pi i Margall i s’inscriu després amb Almirall en un catalanisme decidit, esclata amb brillantor en els darrers esdeveniments de la guerra del 1936-1939 amb la plena maduresa del polític (diputat per ERC al parlament de Catalunya i periodista excel·lent en La Humanitat).
     Així doncs, en aquesta plena maduresa pot donar una crònica punyent dels prolegòmens de l’exili, és a dir, de la diàspora catalana cap a França amb la consciència que aquest exili pot ser i serà molt llarg. A la revista Catalunyaleer más

#02 / 24 de gener de 1939

Els fets d'aquests dies són ben densos i intensos. Vivim un moment crucial de la història de Catalunya. Hi ha una pila de coses, d'institucions i d'homes que es troben a l'acabament. Es clou tot un període de catalanisme. Cau la Generalitat amb la seva mitja autonomia inicial, que ha estat reduïda a poc menys que res d'ençà que el govern de la República s'instal·là a Barcelona. I tornem a un període –potser molt llarg, potser molt curt– d'accentuat unitarisme espanyol, segurament el de més accentuat unitarisme que mai hi hagi hagut en la vida del nostre poble. Catalunya és una nació d'història trencada i dolorosa. Ha passat els segles edificant amb esforç enorme una organització política, un règim de llibertat, i una rica economia, que s'han esfondrat una, dues i tres vegades, per la violència o per l'astúcia dels enemics.!

[Ajudeu-nos a tornar aquest llibre al públic amb una reedició](

http://www.verkami.com/projects/6256)

#01 / Una setmana amb passatges dels 'Darrers dies...' a RodaMots

Els qui estigueu subscrits a 'Cada dia un mot' ja ho deveu haver vist, però els altres potser no: aquesta setmana l'hem dedicada a enviar mots i passatges trets d'Els darrers dies de la Catalunya republicana. Trobareu els cinc mots enviats en aquest enllaç.

Com altres vegades a RodaMots, l'important potser no són tant les paraules com els fragments que hem triat. Si us hi fixeu, als enllaços que hi ha al peu de cada mot podreu anar als passatges més extensos.

El d'avui, per exemple, és el «Jurament de l'exiliat» amb què es clou el llibre: «...vindrà el dia que podrem alçar damunt la recobrada terra de Catalunya les nostres veus, la nostra bandera i el nostre ideal».

I al mot que enviàvem dimecres posàvem un enllaç a un article que Rovira i Virgili va publicar a l'exili, l'any 1945, a la revista La Humanitat: «Catalunya i el federalisme espanyol». Aquest article forma part d'un recull publicat recentment per Cossetània i que no dubtem a recomanar-vos: leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies