El Projecte Rorqual és un estudi aprovat pel Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que pretén ampliar els coneixements sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) al mar Mediterrani.
EL RORQUAL COMÚ
El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és el segon animal més gran del planeta, després del rorqual blau (Balaenoptera musculus). Pot arribar a mesurar fins a 22 metres, tot i que la seva longitud mitjana al mar Mediterrani és d’uns 19 metres. En el passat era una de les balenes grans més abundants, però com a conseqüència de la seva gran explotació per la indústria balenera, en especial a la zona de l’Estret de Gibraltar, la seva població es va veure greument delmada.
El rorqual comú del Mediterrani consta a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) sota l’estatus d’espècie vulnerable. La seva població, estimada al voltant dels 5.000 exemplars i la seva distribució, no han estat descrites en la seva totalitat. Per això és imprescindible augmentar els nostres coneixements sobre aquesta espècie amb l’objectiu de desenvolupar mesures de conservació més efectives.
Durant els últims anys s’han produït diferents albiraments de rorquals comuns a la zona de la costa del Garraf. Tot i això, es desconeixen quines són les raons que duen als individus d’aquesta espècie a ser albirats en aigües properes a la costa catalana, principalment entre els mesos de març i juny, però també en els mesos de tardor. Se sap que el rorqual comú tendeix a concentrar-se al mar de Ligúria durant l’estiu i a dispersar-se durant l’hivern, sobretot en zones del sud del Mediterrani, com podria ser el mar d’Alboran. També hi ha individus que entren anualment des de l’Atlàntic per alimentar-se durant l’estiu a la zona del mar de Ligúria i després retornen al seu lloc d’origen. Tot i aquests coneixements, encara queden moltes preguntes sense resposta: podria ser el mar catalano-balear una ruta migratòria entre les àrees d’alimentació de l’estiu i les àrees hivernals? Es tracta d’una àrea secundària d’alimentació, com l'àrea que rodeja la illa de Lampedusa? Quina és la importància d’aquesta regió del Mediterrani occidental en la distribució, ecologia i patrons migratoris del rorqual comú? Fins a quin punt afecten a aquesta espècie la presència d’embarcacions de lleure, el tràfic de mercants, la pesca i la contaminació?
OBJECTIUS DEL PROJECTE
Aquest projecte representa una gran oportunitat per a la recopilació de dades sobre el rorqual comú del Mediterrani, que contribuiran a tenir una visió molt més àmplia sobre la biologia, la ecologia, el comportament i la distribució d’aquesta espècie.
La població del rorqual comú al Mediterrani és més aviat petita i es desconeix la seva distribució durant bona part de l’any. Per això és de vital importància poder delimitar amb exactitud les àrees on siguin freqüents els albiraments d’individus d’aquesta espècie. Així doncs, en la primera fase de l’estudi, ens centrarem en la obtenció de coordenades concretes d’albiraments de rorquals comuns en front de la costa catalana. El nostre objectiu és poder aconseguir posicions geogràfiques específiques que ens permetin delimitar l’àrea de pas del rorqual comú i procedir a estudiar quin és l’ús que el rorqual dóna a aquesta zona.
És necessari tenir en compte que l’àrea delimitada per a l’estudi és molt propera a dos dels ports més important del mar Mediterrani: el de Barcelona i el de Tarragona. Les col·lisions amb embarcacions han estat descrites entre les amenaces més preocupants per a la conservació de la població mediterrània de rorqual comú. En aquest sentit, aquest estudi pretén ser una eina útil per a contribuir al desenvolupament de mesures de protecció que afavoreixin la conservació d'aquesta espècie, tenint en compte el gran volum de tràfic de grans embarcacions associat a aquests dos ports.
COM REALITZAREM LA INVESTIGACIÓ
Es tracta d’un estudi no invasiu, amb l’únic objectiu de poder aconseguir dades fotogràfiques dels rorquals i dades numèriques, de localització i descripció de comportament durant els albiraments en la zona estudiada.
Centrarem el nostre estudi en les aigües situades davant de la costa catalana entre les poblacions de Castelldefels (Barcelona) i Cunit (Tarragona).
Els albiraments d’individus de rorqual comú es registraran a partir d’observacions realitzades des d’embarcacions de lleure (a vela o motor) respectant la normativa vigent d'aproximació i navegació amb cetacis. Les sortides es realitzaran seguint transsectes fixats prèviament, que permetin estudiar de manera sistemàtica i rigorosa la major superfície possible de l’àrea d'estudi.
CALENDARI
El rorqual comú és especialment abundant al Mediterrani occidental, on hi ha àrees en les que s’hi concentra durant l’època estival per alimentar-se. La més coneguda és la que es troba al mar de Ligúria, situat entre la costa nord de Còrsega i la costa de la Toscana italiana. La distribució és menys coneguda durant l’hivern, però diversos autors creuen que la població estaria més dispersada. En aquest sentit es creu que algunes zones de la part sud del Mediterrani, com ara el mar d'Alboran, podrien ser regions importants per al rorqual comú. També s’ha vist que hi ha individus que entren cada any des de l’Atlàntic per alimentar-se, i tornen a sortir després de l’estiu. Aquests moviments estacionals converteixen les aigües del davant de la costa catalana en una zona de migració d'aquesta espècie durant la primavera i, molt probablement, durant la tardor. La primera fase del Projecte Rorqual es va dur a terme durant la primavera d'aquest any 2013 i la segona fase es realitzarà durant els mesos de tardor de 2013, més concretament del mes de setembre a mitjans de desembre.
A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS
Els fons recaptats serviran per finançar part de la propera campanya d’expedicions del Projecte Rorqual. S'ha de destacar que no rebem cap subvenció ni ajuda econòmica per part de l'administració pública. La nostra principal línia de finançament fins al moment han sigut, i seran, les aportacions regulars dels socis fundadors de Cetàcea. A més a més, oferirem la opció de poder acompanyar al nostre equip de recerca en una de les nostres expedicions d'albirament, per a poder gaudir d'un dia de navegació i recerca a alta mar. Dins de la llista de recompenses per als nostres mecenes contemplem també la possibilitat d'acompanyar-nos en una de les expedicions d'estudi del rorqual comú. En les nostres sortides solen albirar-se una gran varietat d'aus marines i grups de dofins, dels que també prenem dades i fotografies, tot i que no siguin l'objectiu principal de l'estudi.
SOBRE LES RECOMPENSES
Les recompenses s'entregaran en un acte, al que estaran convidats tots els col·laboradors i que es realitzarà al finalitzar aquesta segona fase del projecte. Les que es puguin enviar per internet, s'aniran enviant durant el transcurs del projecte. Totes aquelles recompenses que hagin de ser realitzades durant el transcurs del projecte (per exemple les sortides) s'enviaran abans del començament de l'estudi.
MÉS INFORMACIÓ
www.associaciocetacea.org / Associació Cetàcea al facebook
4 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.
Associació Cetàcea
Autor/a
Totes les iniciatives de Verkami tenen el límit de temps de 40 dies. Transcorreguts aquests dies, no creiem que Verkami concedeixi pròrrogues a cap projecte, encara que s'ho valgui. Dit això, nosaltres estem buscant fonts alternatives de finançament, ja que també considerem que el projecte és prou interessant com per ser dut a terme. Us recomanem a tots que visiteu la nostra pàgina web www.associaciocetacea.org, o ens envieu un mail a [email protected] si voleu més informació sobre l'estat d'aquest i altres projectes de l'associació.
Jordi
Creieu que verkami us concediria una nova pròrroga? Crec que el projecte s'ho val.
Associació Cetàcea
Autor/a
Les diferents espècies de balenes d'arreu del món estan exposades a diverses amenaces que han fet disminuir les seves poblacions al llarg de la història. Si bé en el passat hi havia molts països que caçaven aquests animals, actualment són molt pocs els que, per desgràcia, ho continuen fent, regulats per la Comissió Balenera Internacional. Tot i això, hi ha moltes altres amenaces que posen en perill aquests animals: les col·lisions amb embarcacions, la contaminació ambiental i acústica, el canvi climàtic, la pèrdua d'hàbitat, etc. Per sort, cada vegada són més les mesures que es duen a terme per a poder disminuir el nombre de morts, ja sigui per accident o per mort directe, i per a poder promoure mesures de protecció.
A nivell global, fa temps que s'han iniciat diverses iniciatives per entendre millor aquests animals, poder designar àrees protegides en aquelles zones més importants per a les balenes, com ara les àrees de cria, les rutes migratòries, les àrees d’alimentació. També s'han anat estudiant les rutes migratòries de les diferents espècies per intentar tenir-les en compte a l’hora de planificar noves rutes marítimes. En les últimes dècades, s’han anat definint diferents convenis per a la seva conservació en les diferents regions del món, des de més globals com CITES (Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre), fins a més específics com ara ACCOBAMS (Acord sobre la Conservació dels Cetacis del mar Negre, mar Mediterrani i àrea atlàntica contigua). Tots aquests convenis intenten establir mesures globals, però també concretes, que ajudin a la conservació i protecció de les balenes i altres espècies.
A nivell individual també podem dur a terme accions que contribueixin a la protecció d’aquests animals. Per exemple, algunes empreses de transport de mercaderies o passatgers per mar situen observadors de cetacis a bord de les seves embarcacions, per poder fer un millor seguiment de les diferents espècies que es troben en les seves rutes comercials. Si sortim a navegar i ens trobem una balena, és imprescindible mostrar un respecte total a aquests animals i seguir les directrius legals marcades pels diferents estats en tot allò que fa referència a la navegació amb cetacis. És importantíssim evitar qualsevol tipus d’interacció entre la embarcació i l’animal , ja que això podria comportar col·lisions i ferides que podrien provocar la mort d l’animal a curt termini. També hem de pensar que hi ha moltes accions que podem dur a terme diàriament i que poden contribuir de forma indirecta a evitar la mort de les balenes i altres animals: tot allò que contribueixi a la millora del medi ambient, recolzar aquelles iniciatives que aposten per a la conservació, informar-nos sobre el peix que comprem al mercat (quin ha sigut el mètode de captura, saber si són mètodes sostenibles o no...), etc.
El que és necessari, és seguir estudiant aquests animals, la seva biologia, la seva distribució, les seves rutes migratòries, etc, per a poder establir mesures de conservació cada vegada més efectives. En aquest sentit, un dels objectius principals del Projecte Rorqual, dut a terme per l’Associació Cetàcea, és precisament el de saber quina és la importància de les aigües del davant de la costa catalana per aquesta espècie en concret.
Raquel Lacuesta
Quines mesures de protecció es poden prendre per no matar les balenes ni que sigui per accident?