Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria.

#23 / Dia 34. La família.

Aquesta és una entrada una mica personal, però s’havia de fer com a homenatge per als qui tinc a prop.

Un projecte com és el d’aquest llibre, amb la quantitat de feina que comporta i l’elevat cost econòmic que suposa, no seria possible sense la col·laboració dels de casa. Les hores que s’hi han de dedicar són estones que no passem amb les persones estimades, que ens ho perdonen precisament per aquesta raó.

Però hi ha més. De tant en tant s’han de prendre decisions difícils relatives al projecte, i l’opinió de la família és fonamental, ja sigui per temes econòmics o per a decidir com fer les coses de la millor manera possible.

A més —no sé si ho sabíeu— és el primer llibre que faig des que estic jubilat, i això m’ha permès encarar un projecte tan ambiciós com aquest i dedicar-hi tot el temps necessari. I espera,

#22 / Dia 33. Ja tenim el llibre a impremta!

Com diu el títol d’aquesta entrada, el llibre ja ha entrat a impremta. Les proves de calibratge del color han quedat magnífiques i ja tenen l’OK per tirar endavant i perquè entri a màquines.

Després vindrà el procés d’enquadernació i, com ja sabeu, els dies 17 de desembre tenim la presentació i l’entrega d’exemplars a FotoK, a Barcelona, i el dia 19 al Cor de Marina, a Badalona.

Només queden 7 dies de campanya a Verkami i estem a punt d’assolir l’objectiu econòmic per fer possible aquest llibre. Si sabeu d’algú que pugui estar interessat, que no s’ho pensi gaire perquè la campanya està a punt d’acabar-se!

Vinga, que ja queda poc!

#21 / Dia 30. Les primeres fotos.

Quan vaig acabar l’EGB, amb 14 anys, els pares em van regalar una Werlisa Color, una càmera que es fabricava a Vic. La feia servir per fer fotos del barri, de Badalona i de tot allò que em cridava l’atenció.

Les limitacions tècniques de la càmera i d’un servidor eren enormes, i actualment me les miro amb carinyo perquè, tot i ser molt dolentes, tenen un gran valor documental de com era la vida de la gent aquells anys.

Per exemple, a la foto que veieu, al carrer Jaén del barri de la Pau —en aquells temps anomenat de la Immaculada—, els veïns van construir una escala farts de demanar a l’Ajuntament que ho fes, ja que els dies de pluja era impossible transitar per allà i era l’única sortida cap al barri de la Salut.

Per cert, l’home que està dret al centre amb camisa de quadres és en

#20 / Dia 29. Entrevista a la ràdio.

Ahir les noies de la ràdio de Badalona em van entrevistar i us deixo la gravació per si la voleu escoltar com si fos un pòdcast.

Dura 15 minuts i vam parlar del nou llibre, però també de molts altres temes al voltant de Badalona i la Fotografia, va ser una estoneta fantàstica.

Seguim, ja queden pocs dies per què s'acabi la campanya a Verkami!

#19 / Dia 28. Ja tenim data de presentació i entrega de llibres a Barcelona!

Doncs sí, tal com podeu veure al cartell, els amics de FotoK ens deixen la seva aula per fer la presentació i l’entrega d’exemplars als mecenes que heu comprat el llibre.

Tenen la botiga a la Ronda Universitat, 25, de Barcelona, però això segur que ja ho sabíeu. El dia 17 de desembre, dimecres, us esperem a les 18 h per compartir llibres i la il·lusió d’haver pogut tirar endavant aquest projecte amb la vostra ajuda.

En el moment de redactar aquestes línies, portem recaptats 5.025 € dels 6.000 necessaris per imprimir els llibres, i resten 12 dies per acabar la campanya. Crec que podem ser optimistes i que ho aconseguirem!

Gràcies, seguim!

#18 / Dia 26. Hem sigut sincers.

Només queden dues setmanes perquè s'acabi aquesta campanya a Verkami i ja us dic que se’m faran molt llargues!

Anem per feina. Què vol dir el títol d’aquesta entrada al bloc? En què hem sigut sincers? Doncs en el fet que les imatges que apareixen al llibre es van fer a Badalona, i es pot demostrar tant per l’espai físic com per les persones que apareixen a les fotografies.

Aquest criteri va fer que algunes imatges molt boniques fetes a la nostra ciutat o dins del seu terme municipal no poguessin entrar a la selecció final, perquè no es podia demostrar pel context visible a la imatge que havien estat fetes a Badalona.

Per exemple, l’orquídia silvestre que acompanya aquest text és una de les quatre o cinc espècies que encara es poden trobar a les rodalies de la ciutat, en llocs molt especials i lliures de la pressió humana. Però, a partir de la imatge en si, no es pot deduir on es va fer, i per això no la vam incloure al llibre.

Digueu-me pesat, però si ens ajudeu a fer

#17 / Dia 24. Ja tenim data per a la presentació a Badalona!

Quina gran notícia! Per fer la presentació del llibre i lliurar-lo en mà als mecenes de Verkami que ho van triar, el dia 19 de desembre a les 19 h ens deixen el Cor de Marina de Badalona, situat a la Rambla, núm. 12.

És un lloc molt bonic i emblemàtic de la nostra ciutat, amb un teatre que farem servir per trobar-nos i fer l’entrega dels exemplars per a tots els qui ja l’heu comprat a Verkami.

Si us plau, necessitem la vostra ajuda: encara ens falta molt per arribar a l’objectiu proposat aquí a Verkami, i us estaríem molt agraïts si en féssiu difusió!

Moltes gràcies, seguim!

#16 / Dia 21. Ja hem passat la meitat de la campanya!

La campanya a Verkami per poder editar el llibre dura 40 dies i ja en portem 21. Hem sobrepassat la meitat i, si seguim així, és possible que aconseguim l'objectiu proposat.

Però ara ve la part més difícil pel que fa a la difusió del projecte ja que la majoria de coneguts, familiars i seguidors a les xarxes ja s’han fet amb el seu exemplar, alguns fins i tot amb més d’un.

Tot i això, dedico unes quantes hores cada dia a enviar correus, whatsapps, missatges, etc., per publicitar aquest llibre. Encara ens queda una mica per arribar a la quantitat desitjada i val la pena l’esforç.

Paral·lelament, estem treballant molt i molt perquè entri a impremta el més aviat possible, però d’això ja us en parlaré un altre dia.

Si us

#15 / Dia 19. Buscant un nom

Des de feia molt temps que tenia aquest projecte de llibre al cap, i una de les coses que tenia clares era el títol. El que havia triat, després de fer-hi moltes voltes, era BDN 75-25, i em semblava el millor del món perquè a tothom li agradaria.

Així que, a la primera reunió que vam tenir el petit equip de treball que vam formar per editar-lo, deixo anar el títol que tenia pensat, esperant provocar cares de sorpresa i admiració, però no va ser així.

Alguns dels presents no entenien què volia dir, i em van fer veure que, posat a l’aparador d’una llibreria, en mirar la portada i el títol, la gent no es faria una idea del que trobaria dins del llibre.

Amb les dents serrades vaig reconèixer que tenien raó i vam buscar un nom aclaridor, bonic, que parlés

#14 / Dia 17. Paràlisi creativa.

Quan estic en ple procés d’editar un llibre, pràcticament no faig fotos. Quan surto a fer un tomb amb la càmera mentre tinc una campanya a Verkami o estem editant i maquetant el projecte, no em puc concentrar per trobar bones imatges. I mira que fer un tomb en aquestes circumstàncies em va bé per escampar la boira!

Però, com que ja m’ho sé, em forço a sortir en aquells moments puntuals d’impàs del projecte, o bé quedo amb amics per fer un cafè i xerrar de la vida. I, tot i això, no aconsegueixo desconnectar del tot: la maquinària cerebral segueix treballant en segon pla per trobar la manera de fer les coses millor i que el projecte es faci realitat.

Aquesta tarda ha estat un d’aquells dies de sortida obligada, i m’he endut una camareta nouvinguda a casa: una Sony HX99. He

#13 / Dia 16. El Mar

De totes les imatges que no han pogut entrar al llibre, les que més pena em fan són les que tenen com a protagonista el mar.

Per a mi, és un lloc on tornar sempre, una mena d'amic que sap escoltar els meus pensaments.

Fins i tot en les temporades que no puc anar-hi, saber de la seva presència llunyana em tranquil·litza, i sé que, quan torni a estar davant seu, compartirem de nou silencis i certeses.

De vegades, quan la vida es complica, recordo el mar, i em fa estar en pau amb mi mateix, amb el món, amb les persones.

No podria viure sense el mar.

#12 / Dia 15. Badalona Recuerdos.

Aquesta entrada és per agrair la feina que, al llarg de molts anys, ha fet la Facu Martínez amb la seva recerca d’imatges i molt més al voltant de Badalona. El seu lloc preferit per publicar-les era Facebook, però també tenia un blog, una galeria a Instagram, també té moltes imatges a Flickr, i uns vídeos molt macos a TikTok fets amb intel·ligència artificial a partir d'imatges antigues.

Recentment

#11 / Dia 14. El concepte de ciutat: urbanisme o població?

He intentat trobar una definició de ciutat i, la veritat, no n’he trobat cap que m’agradés, que expliqués la paraula tal com jo l’entenc.

Per a mi, la ciutat és el conjunt format per la població i l’espai físic on aquesta desenvolupa les seves activitats.

Per tant, fotogràficament parlant, la ciutat seria la gent i l’espai que ocupa i, en el cas d’aquest llibre, com han evolucionat tots dos conceptes al llarg del temps.

En triar els temes i les imatges que conformen aquest projecte, hem procurat mantenir aquesta dualitat del concepte de ciutat, sense que cap dels dos elements predominés sobre l’altre en el conjunt del llibre.

Per exemple, hi trobareu moltes imatges relacionades amb l’urbanisme, però també de persones, sense que calgui cap altra justificació que el seu valor fotogràfic o documental.

Per cert,

#10 / Dia 13. Barrejant textos i fotos

Comentava dies enrere que el llibre està organitzat, més o menys, per agrupació d’imatges al voltant de grans temes que defineixen la ciutat, com podrien ser el bàsquet, els pescadors, el parc de Ca l’Arnús, etc., per citar-ne només alguns.

Aquests temes no estan separats per capítols: flueixen ininterrompudament, passant d’un a l’altre de manera suau però intencionada.

I com ho hem fet per encabir els textos?

Doncs jugant amb les imatges per crear forats o espais on aquests textos s’integren de manera natural, s’alimenten de les fotografies i, alhora, les complementen.

No són paraules per explicar la foto que estem veient en aquella mateixa pàgina, sinó la visió de l’autor o l'autora del text sobre el tema que s'està tractant en

#09 / Dia 12. Parole, parole.

No sé si us heu fixat que l’editorial badalonina Pont del Petroli Edicions és al darrere d’aquest projecte de llibre. Ja havíem col·laborat en publicacions anteriors, però en aquesta s’han volgut implicar des de l’inici, cosa que els agraeixo infinitament.

Al que anàvem. Fa temps, parlant d’aquest projecte amb en Joan Puche, un dels responsables de l’editorial, em va proposar acompanyar les imatges del llibre amb textos escrits per autors i autores de la ciutat, i em va semblar una idea fantàstica.
—“Però jo no els conec personalment, no sé com contactar amb ells”, li vaig dir a en Joan, i em va contestar que no em preocupés, que d’aquesta tasca ja se n’ocupava ell.

I així va ser: per la data proposada, els textos de

#08 / Dia 10. Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona

Avui l'amic Gerard Remendo i un servidor hem anat al programa de ràdio Badalona Matí per a parlar d'aquest projecte i de moltes coses més. Ha sigut una xerrada molt maca, si la voleu escoltar com si fos un pòdcast passareu una estoneta entretinguda i coneixereu més coses al voltant d'aquest llibre.

Gràcies!

#07 / Dia 9. Entrevista a la Televisió de Badalona

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista que em van fer ahir al programa BDN360. Vam passar una estoneta molt divertida i ens va donar temps de xerrar de moltes coses al voltant del nou llibre i la Fotografia en general:

#06 / Dia 8. Un llibre de fotos és alguna cosa més que un àlbum

Efectivament, com diu el títol, un llibre fotogràfic no és una simple acumulació d’imatges, com normalment fem amb l’àlbum familiar, sinó que les fotografies ens han de portar de la mà des del principi fins al final per mostrar-nos una història o relat que l’autor (i l’editora gràfica) ens volen presentar.

Per aconseguir que aquesta crònica en imatges sigui atractiva i tingui una línia argumental, el més important és que la tria de les imatges es faci en funció d’allò que es vol explicar. En el cas d’aquest llibre, es tracta de l’evolució d’una ciutat i de la seva gent en el temps i l’espai.

Però també hi ha petits trucs que ajuden a fer que aquesta història en imatges sigui atractiva: fotos impactants que es col·loquen a doble

#05 / Dia 7. Què és una foto frontissa?

Suposo que heu notat que he estat uns dies sense actualitzar aquest bloc: ens hem pres uns merescuts dies de festa! Però ja tornem a la feina i segueixo amb el relat de com es va gestar el llibre Badalona 1975-2025.

Si us en recordeu, vaig comentar que, per posar una mica d’ordre a l’arxiu, des de l’inici del projecte vaig agrupar les imatges en carpetes per grans temes. Quan vaig fer la selecció final per presentar a l’editora gràfica, la Maria Rosa Vila, aquestes carpetes van continuar servint per endreçar, d’alguna manera, el material gràfic.

A l’hora de plantejar el fil conductor de les fotografies del llibre, vam pensar que potser no seria mala idea mantenir, en la mesura del possible, aquesta agrupació d’imatges per temes. Vam veure que molts d’aquests

#04 / Dia 4. La selecció d'imatges

Una vegada vaig tenir totes les imatges interessants per al llibre reconvertides a format digital, les vaig ficar en una carpeta que es deia “Maques”. En van sortir 1.730, i entrar-hi a mirar-les era com anar als Encants Vells: hi havia de tot i sense cap tipus d’ordre.

Així doncs, per tenir una mica de visualització lògica, em vaig proposar agrupar-les per temes, tot i que moltes d’elles podien encaixar perfectament en diferents llocs alhora. En van sortir més de vint grans temàtiques —com ara el Pont del Petroli, l’art urbà, el món rural, etc.—, però continuaven sent moltíssimes imatges per presentar-li a l’editora gràfica, la Maria Rosa Vila. Així és que vaig fer una preselecció.

El resultat d’aquesta tria van ser 526 fotografies que em van semblar prou maques perquè

#03 / Dia 3. Una mica de bricolatge fotogràfic.

Ahir parlàvem d’arqueologia, avui ho farem de bricolatge.

Quan vaig revisar l’arxiu per al projecte del llibre, necessitava un sistema àgil per anar digitalitzant les diapositives o els negatius, i li vaig donar moltes voltes a com fer-ho. Després de moltes proves i prototips, vaig acabar fent dos muntatges que es complementaven i que podeu veure a la foto de dalt.

En primer lloc, tenia clar que havia de fer servir la càmera per escanejar els negatius i les diapositives, ja que dona arxius amb una resolució de 40 milions de píxels en

#02 / Dia 2. Arqueologia fotogràfica

Recordo que, en el moment que vaig tenir la brillant idea de fer un llibre que recollís cinquanta anys de fotografies de Badalona, se’m va dibuixar a la cara un somriure d’orella a orella. M’imaginava fotos icòniques al costat de textos meravellosos, com si ja tingués el llibre davant del nas, i aquell va ser el tret de sortida per començar el projecte.

Però el somriure em va durar poc. Com tots sabeu, els suports fotogràfics han anat canviant al llarg del temps i, per sort o per desgràcia, un servidor els ha fet servir tots. Això vol dir que l’arxiu que tinc a casa està compost de negatius en blanc i negre, negatius en color, diapositives en color, diapositives en blanc i negre (sí, sí, diapositives en BN), còpies en paper de

#01 / Dia 1. Un somni fet realitat.

Dono gràcies a la vida (i a la sanitat pública) per haver pogut arribar fins aquí. De vegades em sembla que cinquanta anys fotografiant no són res, perquè em fa la impressió que han passat volant. Però, quan m’aturo a recordar en detall els moments viscuts al voltant de la fotografia, el cap se m’omple d’històries i de persones que m’han fet mirar de la manera com ho faig i ser com sóc.

Fer un llibre com aquest és fàcil: només cal viure sempre amb una càmera a sobre (de vegades dues) i deixar que vagin passant els anys. Fins que, de cop, t’atures i penses: “Ostres, aquest any en fa cinquanta que els pares em van regalar la Werlisa! Mare meva, potser hauria de fer una mica de resum de les fotos boniques i compartir-les!”

I dit i fet. Quan s’anaven acumulant les imatges a la carpeta anomenada Bones,