Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria.

#10 / Dia 13. Barrejant textos i fotos

Comentava dies enrere que el llibre està organitzat, més o menys, per agrupació d’imatges al voltant de grans temes que defineixen la ciutat, com podrien ser el bàsquet, els pescadors, el parc de Ca l’Arnús, etc., per citar-ne només alguns.

Aquests temes no estan separats per capítols: flueixen ininterrompudament, passant d’un a l’altre de manera suau però intencionada.

I com ho hem fet per encabir els textos?

Doncs jugant amb les imatges per crear forats o espais on aquests textos s’integren de manera natural, s’alimenten de les fotografies i, alhora, les complementen.

No són paraules per explicar la foto que estem veient en aquella mateixa pàgina, sinó la visió de l’autor o l'autora del text sobre el tema que s'està tractant en

#09 / Dia 12. Parole, parole.

No sé si us heu fixat que l’editorial badalonina Pont del Petroli Edicions és al darrere d’aquest projecte de llibre. Ja havíem col·laborat en publicacions anteriors, però en aquesta s’han volgut implicar des de l’inici, cosa que els agraeixo infinitament.

Al que anàvem. Fa temps, parlant d’aquest projecte amb en Joan Puche, un dels responsables de l’editorial, em va proposar acompanyar les imatges del llibre amb textos escrits per autors i autores de la ciutat, i em va semblar una idea fantàstica.
—“Però jo no els conec personalment, no sé com contactar amb ells”, li vaig dir a en Joan, i em va contestar que no em preocupés, que d’aquesta tasca ja se n’ocupava ell.

I així va ser: per la data proposada, els textos de

#08 / Dia 10. Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona

Avui l'amic Gerard Remendo i un servidor hem anat al programa de ràdio Badalona Matí per a parlar d'aquest projecte i de moltes coses més. Ha sigut una xerrada molt maca, si la voleu escoltar com si fos un pòdcast passareu una estoneta entretinguda i coneixereu més coses al voltant d'aquest llibre.

Gràcies!

#07 / Dia 9. Entrevista a la Televisió de Badalona

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista que em van fer ahir al programa BDN360. Vam passar una estoneta molt divertida i ens va donar temps de xerrar de moltes coses al voltant del nou llibre i la Fotografia en general:

#06 / Dia 8. Un llibre de fotos és alguna cosa més que un àlbum

Efectivament, com diu el títol, un llibre fotogràfic no és una simple acumulació d’imatges, com normalment fem amb l’àlbum familiar, sinó que les fotografies ens han de portar de la mà des del principi fins al final per mostrar-nos una història o relat que l’autor (i l’editora gràfica) ens volen presentar.

Per aconseguir que aquesta crònica en imatges sigui atractiva i tingui una línia argumental, el més important és que la tria de les imatges es faci en funció d’allò que es vol explicar. En el cas d’aquest llibre, es tracta de l’evolució d’una ciutat i de la seva gent en el temps i l’espai.

Però també hi ha petits trucs que ajuden a fer que aquesta història en imatges sigui atractiva: fotos impactants que es col·loquen a doble

#05 / Dia 7. Què és una foto frontissa?

Suposo que heu notat que he estat uns dies sense actualitzar aquest bloc: ens hem pres uns merescuts dies de festa! Però ja tornem a la feina i segueixo amb el relat de com es va gestar el llibre Badalona 1975-2025.

Si us en recordeu, vaig comentar que, per posar una mica d’ordre a l’arxiu, des de l’inici del projecte vaig agrupar les imatges en carpetes per grans temes. Quan vaig fer la selecció final per presentar a l’editora gràfica, la Maria Rosa Vila, aquestes carpetes van continuar servint per endreçar, d’alguna manera, el material gràfic.

A l’hora de plantejar el fil conductor de les fotografies del llibre, vam pensar que potser no seria mala idea mantenir, en la mesura del possible, aquesta agrupació d’imatges per temes. Vam veure que molts d’aquests

#04 / Dia 4. La selecció d'imatges

Una vegada vaig tenir totes les imatges interessants per al llibre reconvertides a format digital, les vaig ficar en una carpeta que es deia “Maques”. En van sortir 1.730, i entrar-hi a mirar-les era com anar als Encants Vells: hi havia de tot i sense cap tipus d’ordre.

Així doncs, per tenir una mica de visualització lògica, em vaig proposar agrupar-les per temes, tot i que moltes d’elles podien encaixar perfectament en diferents llocs alhora. En van sortir més de vint grans temàtiques —com ara el Pont del Petroli, l’art urbà, el món rural, etc.—, però continuaven sent moltíssimes imatges per presentar-li a l’editora gràfica, la Maria Rosa Vila. Així és que vaig fer una preselecció.

El resultat d’aquesta tria van ser 526 fotografies que em van semblar prou maques perquè

#03 / Dia 3. Una mica de bricolatge fotogràfic.

Ahir parlàvem d’arqueologia, avui ho farem de bricolatge.

Quan vaig revisar l’arxiu per al projecte del llibre, necessitava un sistema àgil per anar digitalitzant les diapositives o els negatius, i li vaig donar moltes voltes a com fer-ho. Després de moltes proves i prototips, vaig acabar fent dos muntatges que es complementaven i que podeu veure a la foto de dalt.

En primer lloc, tenia clar que havia de fer servir la càmera per escanejar els negatius i les diapositives, ja que dona arxius amb una resolució de 40 milions de píxels en

#02 / Dia 2. Arqueologia fotogràfica

Recordo que, en el moment que vaig tenir la brillant idea de fer un llibre que recollís cinquanta anys de fotografies de Badalona, se’m va dibuixar a la cara un somriure d’orella a orella. M’imaginava fotos icòniques al costat de textos meravellosos, com si ja tingués el llibre davant del nas, i aquell va ser el tret de sortida per començar el projecte.

Però el somriure em va durar poc. Com tots sabeu, els suports fotogràfics han anat canviant al llarg del temps i, per sort o per desgràcia, un servidor els ha fet servir tots. Això vol dir que l’arxiu que tinc a casa està compost de negatius en blanc i negre, negatius en color, diapositives en color, diapositives en blanc i negre (sí, sí, diapositives en BN), còpies en paper de

#01 / Dia 1. Un somni fet realitat.

Dono gràcies a la vida (i a la sanitat pública) per haver pogut arribar fins aquí. De vegades em sembla que cinquanta anys fotografiant no són res, perquè em fa la impressió que han passat volant. Però, quan m’aturo a recordar en detall els moments viscuts al voltant de la fotografia, el cap se m’omple d’històries i de persones que m’han fet mirar de la manera com ho faig i ser com sóc.

Fer un llibre com aquest és fàcil: només cal viure sempre amb una càmera a sobre (de vegades dues) i deixar que vagin passant els anys. Fins que, de cop, t’atures i penses: “Ostres, aquest any en fa cinquanta que els pares em van regalar la Werlisa! Mare meva, potser hauria de fer una mica de resum de les fotos boniques i compartir-les!”

I dit i fet. Quan s’anaven acumulant les imatges a la carpeta anomenada Bones,