Faisán para vegetarianos

ENTRANTS

Faisán para vegetarianos neix com a projecte el setembre de 2012, a partir d'una idea de Jordina Sangrà, Sergi Coloma i B. Del Rey. Ens vam plantejar fer un documental sobre el Raval de Barcelona, però donant un gir respecte d'altres ja existents sobre aquest barri barceloní. A diferència d'altres treballs, amb aquest documental no preteníem tant acumular fotografies d'un (més o menys) rutinari passeig pels carrers d'aquest barri com posar el focus en el més essencial de qualsevol població: el seus veïns.

PRIMER PLAT

Refusats els exteriors, vam aconseguir -amb l'ajuda de varetes màgiques i barrets de copa, ben igual que si fóssim il·lusionistes- traçar el pla de la que havia de ser l'execució del retrat ideal del Raval. Vam escollir tretze persones residents al barri, tretze itineraris vitals possibles a través d'aquesta antiga guia de carrers i vam decidir reunir-los sota el mateix sostre, deixant que la vida del Raval, les seves esperances, els seus temors, els seus destins, les caselles de sortida o d'arribada, s'escoltessin i s'encreuessin.

El novembre de 2012, perquè aquest viver es donés, vam organitzar un sopar a una de les bellíssimes sales del Museu Marítim de Barcelona, amb la intenció de portar el Raval dels carrers a la taula. Cap dels comensals -entre els que hi havia la Rosa Gil, propietària del restaurant Casa Leopoldo; l'actor Carles Flavià; l'emblemàtica prostituta Mónica del Raval; l'Alexandre Grimal, pintor i investigador de l'art prehistòric; la religiosa Viqui Molins i l'activista Diana J. Torres (Diana Pornoterrorista)- no coneixia la identitat de la resta.

SEGON PLAT
És difícil trobar un lloc, un territori que serveixi millor com a símbol del que està succeint a Barcelona i a d'altres grans capitals, amb més pes que el barri del Raval. Situat històricament a la riba, a l'extraradi, tot i estar dins del que avui és el centre de la ciutat, aquest desplaçament també existeix més enllà del més purament geogràfic. El Raval (el Xino) sempre ha sigut una zona molesta. Molts l'han vist com una amenaça o quelcom desagradable, el germà lleig que desentonava en la luxúria de turisme i joies i barrets mexicans que des de fa temps són el Gòtic, Les Rambles i el Passeig de Gràcia. El Raval viu des de fa dècades sota una tensió constant pel fet de trobar-se tan a prop de l'epicentre de la Barcelona que es ven al món, però tot i l'agressió que suposa viure al costat d'aquest aparador, el barri humil de tota la vida, lluny de resignar-se o de rendir-se, es ve amunt, desprèn vida i malgrat que muti i de vegades el mosseguin i uns marxin i uns altres arribin i a uns els acollin i a uns altres els facin fora, malgrat que la vida trobi sempre més dificultats per arrelar en aquests territoris de frontera, la vida arrela, amb més força encara, i tot plegat es nota quan un passeja pels seus carrers, però sobretot es percep quan ets entre la seva gent.

CAFÈ I POSTRE

La filmació del sopar va ser un èxit i estem encantats i il·lusionats amb les perspectives del que pugui ser el resultat final d'aquest projecte, que esperem estigui enllestit per a finals de febrer. Ara mateix estem a la fase de postproducció i esperem poder acabar-lo, distribuir-lo i promocionar-lo aviat, raó per la qual és imprescindible trobar-vos a vosaltres i poder comptar amb la vostra ajuda.

EL COMPTE

Cap dels membres de l'equip ha cobrat cap salari per participar en aquest documental i tot el que s'ha fet fins ara ha estat possible gràcies a la col·laboració econòmica d'alguns de nosaltres i a les aportacions d'institucions de Ciutat Vella i d'associacions com la dels comerciants del Mercat de la Boqueria, que va sufragar les despeses del sopar, o el Museu Marítim, que ens va cedir gratuïtament la sala on vam rodar el sopar.

Hem intentat ajustar el pressupost al màxim. Aquests 2.840 euros serviran per pagar algunes despeses de producció que estan encara pendents i pel lloguer de les cabines i l'adquisició del material necessari per a l'edició i la postproducció del film.

Si aconseguíssim recaptar més diners (i aleshores, al·leluia), aquests es destinarien a les despeses de distribució i promoció.

Bon profit!

Per acabar, us deixem alguns enllaços
Faisán al Facebook

BTV ens va fer una entrevista el dia del rodatge del sopar. En aquest enllaç la podeu veure (a partir del minut 1h 02')