Per fi! Ja ho tenim tot llest i avuí 21 de setembre hem començat els enviaments del llibre "Dones". Per mi, aquestes estonetes preparants els paquets són un plaer personal, una promesa de felicitat compartida emb les persones que van creure en aquest projecte. Ara els hi toca als amics i amigues de Correus, en uns dies el tindreu a casa!
Seguim!
Bentornats de les vacances, si és que heu fet! Aquesta entrada o correu és per recordar-vos que el pròxim 15 de setembre a les 19 h. presentarem el llibre Dones a l'espai Betúlia de Badalona i farem entrega del mateix a tots aquells mecenes que vingueu.
Estarem encantats de compartir una estoneta amb vosaltres, entre tots fem coses boniques!
Aquí l'enllaç del local:
https://www.espaibetulia.cat/localitzacio-i-horaris/
Serà el pròxim 15 de setembre a les 19h. a l'espai Betúlia de Badalona:
https://www.espaibetulia.cat/event/presentacio-del-llibre-dones-de-martin-gallego/
Deixarem que passi el més d'agost per que seria molt complicat reunir la gent i fer els enviaments en aquestes dates, a més de que anem tard amb els plaços d'entrega d'impremta i enquadernador. O sigui que millor fer les coses ben fetes i quedar pel setembre, mentre cadascú gaudirà de l'estiu com pugui com està fent la Mar a la foto.
No us preocupeu, quan ens apropem a la data us ho tornaré a recordar, ja sabeu que sóc molt pesat.
Una vegada més vull donar les gràcies als amics i amigues de la llibreria Saltamartí per l'ajuda!
Avuí m'he apropat a Sta. Perpètua a veure les proves que ha fet l'amic Fran de la impremta M4. Com podreu veure pel meu careto, els fulls de mostra calibrats m'han agradat molt i allò que fins ara només era un projecte virtual ja comença a fer-se realitat.
Com ja podeu imaginar, anem una mica tard per poder fer l'entrega dels llibres aquest mes de Juliol com estava previst inicialment, així que segurament ho farem la primera quinzena de setembre. Deixeu-me que lligui dates amb el local de la presentació i dintre de poc us dic més cosetes.
Seguim!
Ja hem recollit els impresos que us vam enviar i hem incorporat al llibre els noms dels mecenes que així ho han volgut. Hem fet una repassada final i hem enviat l'original a la impremta. Farem unes proves per que el que es vegi al paper s'ajusti al màxim a les fotos originals i després deixarem que els professionals facin la seva feina.
La notícia dolenta és que dubto que puguem entregar els llibres a finals de juliol o principis d'agost, o sigui que intentarem que sigui la primera setmana de setembre.
Ara hem de negociar també el lloc i la data de la presentació amb entrega en mà dels llibres, tan aviat ho sàpiga us ho comunico.
Seguim!
A la foto, Eva Comella.
Gràcies, gràcies, gràcies a tots i totes per fer possible aquest projecte!
Ara toca treballar de valent per acabar de fer realitat un llibre preciòs que ens faci sentir orgullosos d'haver participat en la seva creació.
Els pròxims dies aniré donant informacions dels avanços, però ja us dic que anem molt justos per fer l'entrga abans de l'agost, ho intentarem!
Vinga endavant, sempre endavant!
Us copío el missatge que he penjat a xarxes:
"Amigues i amics, el pròxim divendres dia 30 de juny a les 17 hores tancaré la campanya a Verkami del llibre "Dones"
https://www.verkami.com/projects/35923-dones
Tinc compromisos de dates amb la impremta i no ho podem retrasar més d'aquest dia.
En el moment de redactar aquestes línies només queden 7 exemplars sense adjudicar, si en voleu un d'ells no us ho penseu gaire, prefereixo fer-me pesat i insistir abans que em digueu que no vaig avisar.
Els exemplars que quedin divendres per arribar als 100 els compraré jo personalment.
Moltes gràcies i seguim!"
Ja he comentat que aquest vol ser un llibre clàssic seguint la tradició dels fotògrafs dels anys 50 i 60 del segle passat. Alguns d'ells van fer que a la coberta dels seus llibres aparegués una il·lustració en comptes d'una foto i és una idea que volia aplicar en una publicació meva. Així és que li vaig proposar la idea a la editora gràfica, la Maria Rosa Vila, explicant-li les raons i va dir que com a mínim ho havíem de provar. El següent pas va ser fer la proposta al dissenyador gràfic, l'Albert Navarro, i li vam demanar que si d'alguna manera es podria fer que la coberta captés la varietat de dones i situacions que els espectadors trobarien en el interior del llibre. L'Albert va fer una primera proposta, la que veieu i que serà la definitiva, que ens va encantar per que capta de manera gràfica l'esperit del llibre. No puc estar més content!
Per cert, només queden 7 exemplars per acabar la campanya!
Tic, tac, tic, tac, només queden 8 exemplars...
Ja sabeu que la composició és la meva religió, i a més pateixo una mica de TOC (Transtorn Obsessiu Compulsiu) de manera que necessito que tot estigui endreçat visualment dintre de la imatge. Això fa que lluiti contra la rigidesa en las composicions i continuament estic barallant-me per buscar un punt mig entre ordre i frescura visual. Al llibre trobareu moltes maneres de mirar, igual que comentava a l'entrada anterior que faig servir molts objectius diferents també provo tots aquells recursos visuals que em venen al cap per no repetir esquemes visuals. Per exemple, a la imatge que veieu, feta amb el 17mm fix, no em donava temps de fer-me enrera per què l'escena estava a punt de desmontar-se i simplement vaig girar la càmera per que enttrés toto allò important amb la sort que el cap de la noia seguía sent el centre geomètric de la imatge. Per cert, es diu plà holandés, no em pregunteu per què.
… leer más
Queden menys de deu exemplars per que s'acabi la campanya a Verkami, espavileu si en voleu un!
Quin és l'objectiu que més he fet servir per fer les fotos que surten en aquest llibre? Doncs un Olympus 12mm F/2, equivalent a un angular de 24mm en càmera de rodet. Tradicionalment es diu que un objectiu equivalent a un 35 mm és l'ideal per tot portar, però a mi se'm fa una mica llarg, necessito més angle per ficar-me dintre de l'escena i que a la vegada surtin tots els elements que la composen. Així que aquest petit i lleuger 12mm ha sigut un company fidel des de ja fa força anys, però no l'únic. De fet, ja sabeu que provo molt material fotogràfic i acabo fent fotos casuals amb qualsevol tipus d'objectiu, des d'un ull de peix de 8mm fins a un teleobjectiu equivalent a un 800.
La imatge de mostra que veieu està feta amb el 12mm en una posta de sol a Punta Nati, Menorca. Qui pogués tornar!
Normalment al carrer no faig fotos de nens i nenes sense demanar permís. Totes les imatges de persones petites que veureu al llibre o bé són del meu entorn familiar o eren desconegudes i vaig aconseguir permís dels adults que les acompanyaven.
De fet , m'encanta interactuar amb aquestes persones ja que normalment els hi demano el correu per enviar la foto i en el moment que ho faig aprofito per demanar permís per publicar-la. És una manera d'agraïr la seva amabilitat i de pas estalviar-me problemes, això si, només ho faig en situacions en que veig que la foto s'ho val.
Quan tinc dubtes sobre la manera d'actuar en aquestes situacions ho resolc pensant si m'agradaria si jo fos el pare de la criatura, empatía li diuen.
En un projecte que recull imatges fetes al llarg de tants anys prens consciència que d'alguna manera estàs veient una crònica d'un passat recent. Amb la mare vam anar moltes vegades a la botiga de teles que veieu a la imatge, estava prop del carrer del Mar de Badalona. Formava part d'un petit recorregut que fèiem dissabte al matí quan jo era petit: baixàvem amb la Tusa (autobús) a Badalona (els dels barris ho dèiem així, estava lluny!) per anar al mercat, la merceria i la drogueria. Ella aprofitava i comprava carn de cavall que el metge li havia recomanat per a mi, cigrons cuits i bacallà ja remullat, un luxe.
Recordo perfectament la senyora de la foto, encara que mai vaig saber com es deia. Probablement ja no serà en aquest món, però si en el meu record, a partir d'ara ja també en el vostre.
Nov. 2008
Una vegada decidit el tema del llibre vaig omplir una carpeta amb més de 3000 imatges tant en color com en BN. Evidentment eren massa fotos com per passar-li a l'editora i vaig fer una primera tria d'unes 800 per revisar-les amb ella, encara barrejant BN i color. En aquell moment vam triar treballar amb les de grisos i vam rebaixar la xifra a unes 400, tingueu en comte que algunes en color també admetien una versió en BN. El pas següent va ser proposar-nos treballar amb 250 imatges i vam prendre unes quantes decisions: triaríem les imatges pel seu valor visual, miraríem de no repetir temes, procuraríem que no sortissin homes, els "robats" serien amables, evitaríem els posats, etc. El següent pas va ser el més dur: després d'aplicar aquests condicionants ens vam quedar amb unes 80 imatges i moltes fotos que m'estimava molt es van quedar fora com aquesta que veieu de la Raquel en un entorn urbà vaginal.
… leer más
M'han dit varis amics que han fet publicitat d'aquest llibre en fòrums a la xarxa que varies persones els han dit que si és en català no el volen.
Ja fa temps, en concret el 2017, que vaig prendre la decisió de fer servir només el català en les meves publicacions i assumeixo les conseqüències. El que tinc molt clar és que si nosaltres, els catalans, no defensem la nostra cultura, no ho farà ningú.
Personalment, si un llibre fotogràfic és bó, més igual l'idioma en que estiguin escrits els textos i per tant no entenc aquestes actituds de rebuig.
De fet, penso que les persones que pensen així no es mereixen un llibre com el que hem fet i me'n alegro que no el tinguin, hi hauran d'altres que el valoraran pel que veuen i no per l'idioma que fa servir.
Seguim, sempre endavant i en català!
Volia que aquest fos un llibre clàssic en tots els aspectes, principalment en l'estètic. M'encanta el grà i les imatges imperfectes per què deixen més marge a la creativitat i transmeten millor els sentiments, deixeu-me que ho expressi així. Però hi ha un problema a l'hora de fer un llibre en que el 95% de les imatges són digitals: s'han de processar amb un programa d'edició tenint un patró per que totes tinguin el mateix caràcter. Aquest patró van ser tres o quatre fotografies analògiques en BN directament escanejades dels negatius com la que veieu en aquesta entrada, quan tenia dubtes les obria i les posava al costat de la imatge que estava processant. Va ser una feinada, però vaig gaudir com feia temps que no em passava, i és que la il·lusió de fer un llibre em va ajudar a superar qualsevol esforç.
Mica en mica ens apropem a l'objectiu de la campanya a Verkami, suposo que alguns i algunes de voslatres esteu esperant la paga doble per comprar-ho...
És un professional com la copa d'un pí, amb una paciència infinita que l'ajuda a suportar dos tiquis-miquis perfeccionistes com som la Maria Rosa Vila i jo mateix.
L'Albert s'ha encarregat de la maquetació i disseny del llibre incloent-hi la portada i contraportada, de les que estem molt contents. Ja son uns quants llibres fets amb ell, i els que vindràn...
Obviament, al ser un llibre de dones no podia posar aquesta foto, però aquest senyor mereixia sortir en algun lloc!
Ella s'ha encarregat de l'edició gràfica del projecte. Sempre tindrà el meu agraïment per fer un llibre tan maco a partir del enorme caos fotogràfic que li vaig presentar inicialment. Si sou fotògrafs i voleu progresar com a tals, us recomano que aneu a cursos d'edició gràfica, us deixo la web de la MRosa: http://www.mariarosavila.com.
Seran els diners millor invertits si us agrada fer fotos, més i tot que comprar l'últim model de càmera fotogràfica!
Quin és el límit que ens vam marcar per posar retrats robats en el llibre? Ja sabeu que aquest tipus d'imatges són fotografies de persones fetes al carrer de les quals no tenim un permís específic de publicació. Doncs per que fossin candidates a ser triades ens vam autoimpossar dos condicions: el seu valor estètic, i que les persones retratades ho fossin en condicions dignes, que s'agradessin si veien la foto.
Si teniem dubtes de qualsevol d'aquestes condicions, rebutjavem la imatge com va passar amb la que veieu aquí al costat, tot i que me la viag jugar i moltes altres si que van entrar!
AVÍS: només queden 20 exemplars del llibre! Espavileu si en voleu un!
Hem volgut que aquest sigués un llibre "clàssic" per la manera en que presenta les imatges seguint la tradició de les publicacions dels anys 50 i 60 del segle XX. La majoria de fotografies estan fetes amb càmeres digitals, en color, però el processat amb el programa d'edició és similar en totes elles buscant l'estètica de la película en blanc i negre. De fet, costa distingir les imatges fetes originalment amb rodet, 4 o 5 en tot el llibre, de les disparades amb càmera digital.
Tot això, en realitat, són eines que hem fet servir en busca d'un somni d'una nit d'estiu, un llibre anomenat "Dones".
Això, per què totes les imatges del llibre són en blanc i negre? Per varis motius, us comento els principals.
Volia fer un llibre clàssic en tots els aspectes, una tornada a les publicacions dels grans mestres dels anys 50 o 60 sense que es notés la meva manca d'humilitat. Fins i tot alguns d'ells van fer servir il·lustracions per la portada en comptes d'una fotografia, i per això li vam demanar a l'Albert Navarro que dissenyés la que anirà finalment
Per altre banda, a nivell técnic és molt complicat i a la vegada molt car fer un llibre que barregi fotos en BN i color, així és que vam tenir que decidir, tot i que un servidor ho tenia molt car. Per això al llibre trobareu la versió en grisos de la imatge que poso avui, personalment m'agrada més, tot i que reconec que en color també té el seu què (millor si la mireu en gran)
Per cert, ja queden pocs exemplars del llibre a Verkami, després no digueu que no us vaig avisar.
Fins a quin punt no havien de sortir homes en un llibre que es diu "Dones"? Cap ni un? Només en papers secundaris? Ni tan sols com a complement compositiu, ja sigui per oposició o contrapes visual?
Doncs vam decidir que no vetariem de manera rígida les imatges en les que apareguès un home i estudiariem la seva importància visual en cada fotografia si era triada en el grup de les "bones", però vam procurar que fos en pocs casos i per sort teniem força imatges per triar de temes similars.
Per això imatges com la que veieu en que home i dona es reparteixen importància visual no va ser triada pel projecte, tot i que ens agradava molt. La guardarem pel següent.
Sabeu què és la Fotografia Casual? Doncs aquella que es fa sense planificació.
Servidor és un malalt de la fotografia, ja sabeu, i porto la càmera sempre a sobre ja que en el passat havia perdut moltes fotos xules per la mandra de no dur-la. Gràcies a això faig molta foto al carrer, però també en moltes altres situacions en que el sisè sentit m'avisa que una escena o una persona al meu voltant s'ha de retratar.
El llibre "Dones" està ple d'aquestes imatges, al carrer i en interiors, de moments viscuts que he volgut compartir sempre amb les dones com a protagonistes.
Per cert, em sembla que patiré per arribar a l'objectiu de vendre anticipadament 100 llibres a Verkami, de moment portem 57, mil gràcies als que ja heu comprat el vostre!
Abans de res, moltes gràcies de tot cor als i les mecenes que ja heu comprat un llibre!
Respecte a la imatge descartada que mostro avuí, he de dir que m'encanta ficar visualment la figura humana dintre de geometries potents, una sèrie que anomeno "El Factor Humà". Pot ser aquest serà el tema del següent llibre i aleshores la imatge que veieu lluirà com cal. De moment l llibre Dones ja hem possat alguna imatge d'aquest tipus i us puc assegurar que vam suar de valent per acabar-les de triar, ens agradaven totes!
Quantes imatges reivindicatives m'hauria agradat posar en un llibre que es diu "Dones"? Moltes, si no totes. Però vam pensar que la llibertat es guanya exercint-la i aquest llibre es va guiar per aquesta filosofía, sense estridencies, mostrant imatges de dones fent allò que volen fer amb normalitat.
Aquesta imatge que veieu va estar triada casi fins a última hora, però no va pasar l'últim tall perqué un altre de similar va ocupar el seu lloc. Ara que l'he tornat a veure penso que poder li podiem haver afegit un parell de pàgines més al llibre...
Seguint amb la sèrie d'imatges descartades pel llibre "Dones", algunes de molt maques no van entrar en el projecte perquè no vam voler explotar els estereotips. Evidentment no vam defugir de mostrar temes cabdals, però vam preferir fer-ho d'una manera elegant i subtil, al menys això ens va semblar. La maternitat va ser un d'aquests assumptes complicats, penso que totes les dones en un moment o altre de la seva vida s'han plantejat si volen o no tenir fills i cadascuna va prendre decisions segons les seves circumstàncies i personalitat. Mostrar imatges idealitzant els fills no és just, així com tampoc ho era incloure d'altres suggerint que aquests són sempre una pesada càrrega. Per això fotografies com aquesta que veieu no van entrar al llibre, vam preferir triar una única imatge que ens parlés de maternitat a la meva manera, penso que us agradarà.
Sembla que ja ho he comentat, però la cosa que menys m'agrada de fer un llibre és el tenir que descartar imatges que m'agraden molt. Els motius poden ser variats, i si l'editora gràfica és estricte en intentar posar només imatges diguem molt maques, pel camí es queden fotografies fins i tot icòniques per l'autor. En el cas de la imatge que poso avuí el motiu és simple per un paio que viu a Badalona, però el llibre que està fent no és de tema Badalona: el Pont del Petroli sortia a moltes imatges i vam tenir que triar només una o dues per que no es notés la repetició d'ambient.
La foto en si m'agrada molt, i és un robat molt respectuòs amb la noia, suposo que si es veiés no s'emprenyaria. Però del tema robats al carrer en parlaré un altre dia...
De nou a la carretera!
Enrere queden mesos de treball amb el petit equip que ha fet possible aquest llibre. Ha sigut (i encara és...) un treball emocionant, sempre amb el dubte de si estarem prenent les millors decisions i a la vegada amb la il·lusió de veure que està sortint com havia somiat.
Sens dubte, els moments més durs a l'edició d'un llibre són quan has de descartar imatges que estimes, moments viscuts que no podran veure la llum per una raó o un altre. Per sort, tinc aquest petit diari del projecte i l'aprofitaré per posar unes quantes del rebuig, crec que estareu d'acord, oi?
Vinga, seguim!
22 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Martin Gallego
Autor/a
Avuí 5 de juliol de 2023 el llibre entra a impremta. Anem una mica tard, però estic molt content! Segurament l'entrega als mecenes serà a principis de setembre! Seguim!
dcarrillo
Bffff... Crec que he estat el darrer!!!
Maite Puig
Venga que ae acaban
Martin Gallego
Autor/a
Inma! Quina Il·lusió! Una abraçada forta i endavant, sempre endavant!
inma
em ganes de veurel, segur que m agradara! i les meves filles tambe!!
Martin Gallego
Autor/a
Gràcies Francesca i JMAbadia! Ja queda poquet gràcies a vosaltres! Seguim, una abraçada!
JMAbadia
Esperant impacient el llibre...
Francesca Garcia
Serà una joia i una meravella. Felicitats!
Martin Gallego
Autor/a
Eeeeeiiii company, moltes gràcies!
Dani Gallego
Som-hi, ho conseguirem!!!