Dabruneba (retorn)

Dabruneba és un llargmetratge documental que estem desenvolupant des de fa dos anys. La història de la nostra amiga Sofiko que, juntament amb la seva família, va haver d'abandonar Tbilissi el 2003 fins arribar a Barcelona a peu, ens va semblar tan impressionant que havíem d'explicar-la.

En el documental, la Sofiko (24) refà el viatge migratori que disset anys enrere la va dur fins a Catalunya. Resseguint l’itinerari que recorda de quan era una nena, però aquest cop partint des de Barcelona, es creua amb els testimonis que la van acompanyar i que ara viuen pel camí.

Les converses, els paisatges i el seu viatge, tant físic com emocional, parlen de les conseqüències invisibles d’una guerra que va forçar els seus pares a marxar d’un lloc on ella encara hi troba la seva llar.

50 dies, 2.167 quilòmetres

L’any 2003, Geòrgia continuava sent un país amb tensió i inestabilitat política. La pobresa, la incertesa i l’atur van ser alguns dels motius que van fer que moltes famílies georgianes decidissin migrar cap a Europa, entre elles la de la Sofiko. Però com ha passat i segueix passant incomptables vegades, no se'ls va concedir l’accés regular a la UE. L'única manera que tenien d'arribar a Espanya era travessant les fronteres per terra, caminant.

El dia 12 de juliol de 2003, el Gela, la Tamara i la Sofiko juntament amb la Nino i l'Oto, el Gia, el Nukri i l'Arthur van volar de Tbilissi fins a Kiev (Ucraïna) per començar el seu viatge; un viatge que s'allargaria durant cinquanta dies i 2.167 quilòmetres fins a Estrasburg, passant per Eslovàquia, Àustria i Alemanya. A l'estació d'Estrasburg els va recollir el Guram, el marit de la Nino, que els va dur amb cotxe fins a Barcelona.

Equip

Som quatre companyes, amigues i coautores del projecte. Fa dos anys que treballem juntes i en fa cinc que compartim aules a la UPF. Estem tirant endavant aquest projecte des del convenciment que quatre mirades hi veuen més que una i per això volem construir la nostra opera prima des de l'horitzontalitat.

Mar Garro Lleonart (Direcció): ha dirigit el curtmetratge documental Mogoneba, recuerdo de un viaje (2020), El Banco (2018), i ha participat en la creació del curtmetratge de ficció Els Esvaïts (2019). Actualment treballa al departament de comunicació i premsa a la productora de documentals Alba Sotorra Cinema Productions, i col·labora com a educadora audiovisual amb el projecte de fotografia participativa "Infraexposats", coordinat per RUIDO Photo.

Julieta Balasch Carulla (Muntatge i So): està cursant el postgrau de muntatge i edició de vídeo a la BSM-UPF. Ha treballat a Arpa Films S.L durant un any com a assistent de producció en els documentals Love Parade (2020) i Erasmus a Gaza (2021). Ha col·laborat en la producció dels documentals Me llamo Violeta (2019) i Idrissa (2018). També ha treballat en projectes propis com a muntadora. Entre ells, Dies robats (2018), El Banco (2018) i Mogoneba, recuerdo de un viaje (2020). En ficció, ha editat el curtmetratge Els esvaïts, seleccionat pel festival U22.

Paloma Bercovich Melamed (Direcció de Fotografia i Càmera): Ha treballat com a meritòria de direcció en la pel·lícula Mediterráneo. Ha dirigit el curtmetratge documental Retratos de família (2019). i col·laborat en la creació de curtmetratges com The conductor (2019), seleccionat al Jihlava Film Festival, o Els Esvaïts (2019). En l’àmbit fotogràfic ha realitzat el projecte documental Quatre elements i participat en exposicions col·lectives a l’ArtPhotoBcn i FineArt Igualada.

Júlia Farràs Riu (Producció i So): treballa en el departament de Comunicació del Hub d'Innovació Innomads. Directora de producció i sonidista del curtmetratge documental Mogoneba, recuerdo de un viaje (2019), directora de producció del curtmetratge de ficció Els Esvaïts (2019) i també del curtmetratge Mermaid Rose (2018) a la University of New South Wales (Austràlia).

La Sofiko Zaalishvili, amiga i protagonista del documental, és una integrant més del grup. Ella ens guia en el seu viatge i en la història del seu país, participant activament en la creació del documental.

Qui ens assessora

Jordi Balló: degà de la Facultat de Comunicació i director del Màster en Documental de creació a la Universitat Pompeu Fabra.

Carla Simón: directora d' Estiu 1993 (2018) amb la qual va obtenir el Goya a millor direcció novell l'any 2018.

Célia Rico: directora de Viaje al cuarto de una madre (2018), guanyadora a millor pel.lícula en els premis Gaudí 2019.

Sergi Moreno: productor de Lastor Media amb pel·lícules com 10.000 km (2014), Tierra firme (2017), Júlia ist (2017) Els dies que vindran (2019) i La Mort de Guillem (2020).

Carlos Marqués-Marcet: director de pel·lícules com 10.000 km (2014) (Goya a millor director novell, l'any 2015), Els dies que vindran (2019), i La Mort de Guillem (2020).

Carolina Sourdis: doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Les seves línees d’investigació són les derives assatgístiques al cinema europeu i els punts de convergència entre pràctica i teoria cinematogràfica.

A què destinarem les vostres aportacions

Gran part del pressupost de la nostra pel·lícula està destinat a cobrir les despeses del viatge. La realització del documental implica travessar Europa, amb tots els costos de transport, allotjament, dietes, permisos, assegurances, i un llarg etcètera, que això comporta. Tot i que nosaltres hi destinem i destinarem recursos propis, necessitem sumar ajudes i col·laboracions per poder fer front al cost total del projecte.

Calendari previst

Aquest any amb la pandèmia ha estat un continu fer i refer calendaris, com en molts projectes arreu del món. Ara mateix, la nostra intenció és fer el viatge entre juliol i agost del 2021. A la tornada, ens endinsarem en el procés de postproducció per tal de tenir la pel·lícula enllestida de cara a la primavera i poder estrenar Dabruneba al mes de setembre de 2022!!

Per saber-ne més sobre el projecte, ens pots seguir a instagram @dabruneba.doc

Comparteix Dabruneba amb els teus, ens ajudarà moltíssim!