El comunisme que vindrà - Quadern Catarsi

#01 / Ja has consultat els autors reunit en el Quadern Catarsi?

Divendres vam revelar finalment tots els autors i autores que trobareu en el Quadern Catarsi. El comunisme que vindrà. Com us vam prometre, són figures de talla reconeguda internacionalment en el pensament socialista, que reflexionen al voltant del projecte comunista en forma de balanç i proposta per entomar els reptes del segle XXI.

Terry Eagleton

Terence Francis "Terry" Eagleton és un dels teòrics, crítics i intel·lectuals de la literatura més coneguts. Actualment és professor distingit en literatura anglesa a la Universitat Lancaster. Entre els seus nombrosos treballs, la més coneguda resta Una introducción a la teoria literaria (Efe, 1988), que funda una autèntica escola d’història i interpretació de la literatura. També destaca el treball sobre el concepte de postmodernisme, del qual l’obra central és sens dubte Las ilusiones del posmodernismo (Paidós, 1998).

*Jacques Rancière *

Jacques Rancière és un filòsof francès, professor emèrit a la Universitat de París VIII. Va ser coautor de Para leer El Capital (Siglo XXI, 2010) amb Louis Althusser i Étienne Balibar. Rancière també és conegut universalment per la seva teoria estètica original, que destaca la dimensió estètica de la política i, per contra, en la política innata de l'estètica. Entre les seves principals obres

*Morgane Marteuil *

Morgane Merteuil és una treballadora sexual francesa, militant feminista i coneguda pel seu compromís amb els drets de les prostitutes. Del 2011 al 2016 va ser secretària general del sindicat STRASS per a treballs sexuals. El 2012 va sortir el seu assaig titulat Libérez le feminisme (L’Editeur 2012).

Slavoj Žižek

Slavoj Žižek és un filòsof, psicoanalista i intel·lectual eslovè. És professor la European Graduate School i és el director internacional del Birkbeck Institute for Humanities de la Universitat de Londres. Entre les seves obres més reeixides, hi ha la defensa de les causes perdudes, Sobre la Violència (Empúries, 2011), Primero como tragedia después como farsa (Akal, 2011), El sublime objeto de la ideologia (Siglo XXI, 2001) i la seva imponent obra mestra filosòfica Menos que nada. Hegel y la sombra del materialismo dialéctico (Akal, 2015).

Silvia Federici

Silvia Federici és una de les veus més destacades del feminisme italià i internacional. Des dels anys setanta ha estat una de les principals protagonistes de les lluites pel salari al treball domèstic i, amb la seva recerca, ha ampliat radicalment les eines de crítica marxiana de l’economia política. És encara avui activista en moviments globals; també va ser professora universitària a Nigèria a la dècada de 1980 i, després, a la Hofstra University de Nova York. Entre els seus textos més importants destaquen Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva (Virus, 2018) i Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y lucha feminista (Traficantes de Sueños, 2013).

Étienne Balibar
Étienne Balibar és professor emèrit de filosofia política i moral de la Université Paris Ouest i actualment fa classes a la Universitat de Califòrnia a Irvine. És un dels pensadors marxistes més coneguts i influents i els seus escrits polítics sobre Europa, democràcia i ciutadania es tradueixen a tot el món. En els darrers anys ha desenvolupat un estret diàleg amb part del pensament feminista occidental i amb estudiosos com Judith Butler, Rosi Braidotti i Wendy Brown.

Mario Tronti

Mario Tronti és polític, filòsof i escriptor. Històric militant del PCI des dels anys cinquanta, la seva reflexió intel·lectual, acull i reelabora políticament la gran cultura de la crisi del segle XX. Amb Raniero Panzieri creà la revista Quaderni Rossi. Després dirigirà Classe Operaia i participarà a Contropiano i fundarà Laboratorio politico. Autor d’Obreros y Capital (Akal, 2001). Actualment ocupa el càrrec de senador de la República amb el Partito Democratico.

Luciana Castellina

Activista política, periodista i intel·lectual, Luciana Castellina va ser una de las fundadores de la revista Il Manifesto. Va ser parlamentària del 1976 al 1994, primer amb el PCI i després amb el Partito della Rifondazione Comunista.