COM NEGAR-LI EL MENJAR AL TEU FILL?
Com explicar-li que les persones necessiten alimentar-se per viure i que ell no pot menjar? Konti ha d'enfrontar-se a diari amb aquesta situació. Porta set anys lluitant contra alguna cosa que ni tan sols té nom: la malatia del seu fill Garikoitz. En néixer, van descobrir que era al·lèrgic a qualsevol tipus d'aliment. L'únic que pot prendre és un compost d'aminoàcids basat en principis de llet materna.
Diuen que no només és el malalt qui pateix l'enfermetat, sinó també aquells que l'envolten. Aquest documental tracta de donar veu a aquesta lluita. La supervivència d'un nen batallada per tots aquells que l'acompanyen.
El dia a dia suposa nombroses proves, la malaltia es fa present en totes les qüestions quotidianes, però Kontxi sap que fa tot el que estigui al seu abast pel seu fill junt amb Pablo, el seu marit, i la filla gran de tots dos, Itzaro. A més està Ana. És la mare de Mikel, un nen que pateix la mateixa malaltia de Garikoitz. Juntes, van crear l'associació GARMITXA. El seu propòsit és intentar obrir-li els ulls al món i lluitar per a que aquells nens que vinguin en un futur tinguin millors possibilitats, fins i tot sabent que Garikoitz probablement no arribi a veure mai els resultats.
Lluitant contra el desconegut, és la veu d'una mare que, malgrat tot, no es rendeix i continua lluitant pel seu fill, amb la mateixa força amb la que ell ho fa.
Creiem que aquesta és una història que mereix ser coneguda, tant per la força d'aquesta família com per la necessitat de donar a conèixer malalties rares que no s'investiguen si no surten al domini públic. És difícil intentar explicar alguna cosa que no té nom, però no impossible. Per aconseguir-ho, acompanyarem a Kontxi en el seu dia a dia, per arribar a comprendre què suposa això per a una mare. Volem apropar-nos a ells sense sensacionalismes, amb la delicadesa que mereix la relació d'una mare amb el seu fill, amb una perspectiva intimista i càlida.
COM A RESULTAT
Lluitant contra el desconegut, és un projecte documental multimèdia acord l nostre temps. Per això, volem explicar la història de Kontxi i Garikoitz en un doble format, un curt breu per distribuir per Internet i migmetratge per mostrar en festivals i televisió.
QUI SOM?
Som Ana, Lucía Pascual, Angélica Fontes de Albornoz i Isabel Grábalos. Quatre joves cineastes que encara creiem que amb l'art es podem canviar les coses.
Els diners recaptats seran emprats per desplaçar al lloc del rodatge, per l'allotjament i manteniment durant aquests dies, així com per a material tècnic i posterior distribució.
4 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.
ProyectoLCLD
Autor/a
Precisamente por eso hacemos el documental, para que no dejen de existir para la opinión pública, para apoyar a todos estos niños y la lucha de esas familias.
Durante muchos años estos dos fueron los únicos casos conocidos junto con otra niña de Madrid que se fue a Inglaterra, donde es algo más común. Entonces empezamos a preparar el proyecto, así como el teaser. Al ir ya haciendo el documental hemos descubierto que en la actualidad se cree que hay como diez o doce casos en toda España, aunque todos más jóvenes que Garikoitz y Mikel.
Gracias por la enhorabuena.
larraitz
Enorabuena por el proiekto.Por otro lado, puntualizar tambien que no hay solo dos casos de esta enfermedad en españa. aunque pocos hay alguno mas.que los niños no sean publicos no quiere decir que no se luche ni que deban dejar de existir......
ProyectoLCLD
Autor/a
¡Y qué gran aportación! Puedes ponerte en contacto a través de la página web de la asociación que han creado estas madres. En este enlace tienes el correo electrónico y también teléfonos personales. Si decides emplear el teléfono, te recomiendo que sobre este tema en particular te pongas en contacto con Kontxi. ¡Muchas gracias!
http://www.garmitxa.org/castellano/contacto/
noelia
Buenas tardes:
Acabo de encontrar esta iniciativa y mi aportación no es monetaria aunque espero sirva de apoyo igualmente.
En un programa de televisión americano he visto el caso de tres niños con sintomatologías similares. Cómo me pongo en contacto?