❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

“Llàstima que sigui una puta” - Cia. La Pell

Qui som? “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim.

lapell

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
143
Aportaciones
5.325€
De 5.250€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

QUI SOM?
La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim.

Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

Hem rebut el reconeixement extern per part del Congrés Internacional “Muchas Lenguas, Una Voz” a Mèxic (Agost 2010) organitzat per VASTA, del Congrés Internacional “Performing Arts Today” a Àustria (Desembre 2010), i del 1r Congrés Fitzmaurice a Barcelona (Juliol 2011).

El proper Setembre estrenem el nostre primer espectacle “Llàstima que sigui una puta” de John Ford. A part de ser la primera vegada que es representarà en llengua catalana, l'espectacle inaugurarà el nou “Teatre Akadèmia” de Barcelona. La traducció al català és de Josep Mª Figueras i l’assessorament dramàtic és a càrrec de l’actor Lluís Soler.

EN QUÈ S'INVERTIRÀ LA TEVA APORTACIÓ?

Mitjançant la plataforma de crowdfunding pretenem aconseguir el 7% del total de la producció del nostre espectacle “Llàstima que sigui una puta”. Amb aquest percentatge cobrirem les despeses que ens genera la confecció de la escenografía i el vestuari, així com una part del sou dels intèrprets.

QUAN HO DUREM A TERME?

L'espectacle està previst que s'estreni del 5 al 23 de Setembre de 2012 al Teatre Akadèmia de Barcelona, sent-ne nosaltres l'espectacle inaugural.

A més som la companyia convidada del II Congrès Internacional Fitzmaurice Voicework que se celebrarà a Vancouver (Canadà) al mes d'Agost i a partir d'Octubre iniciarem una gira per Catalunya per concloure amb temporada a Madrid.

LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets

Pere Anglas, Ramón Bonvehí, Enric Cambray, Queralt Casasayas, Olivier Décriaud, Lara Díez, Ivan Padilla, Magda Puig, Bàrbara Roig, Lavinia Vila.

Música: "Cello Hero" Xavier Bonfill, Cels Campos i Àlex Rodriguez.

Traducció: Josep Mª Figueras.

Assessorament dramàtic: Lluís Soler

Assessorament lingüístic: Gemma Sangerman

Assessorament de lluita: Jordi Arús

Director Moviment: Carles Salas

Escenografia: Tat Bonvehí

Vestuari: Paloma Bomé

Il.luminació: Pep Barcons

Fotografia: Mairena Cano

Vídeos: Jesús Espín

Disseny Gràfic: Magda Puig

Ajudant de Direcció: Mercè Estrada

Direcció: Anna Estrada

Producció: La Pell – Vània Produccions

LA RECERCA DE "LA PELL"

L'actriu i directora teatral Anna Estrada, a partir de la seva recerca iniciada al 2006, dirigeix i lidera la investigació a fi de que aquest llenguatge es concreti en espectacle teatral.

“Des de l’any 2006 busco un llenguatge propi que estimuli la creativitat i la imaginació de l’actor dalt l’escenari, que ens permeti crear un espai viu i espontani per explicar històries per compartir amb la gent i que puguin connectar amb les vides i realitats de les persones.

Treballo a través de la Percepció, en particular el sentit del Tacte, Tocar / No Tocar, l’exploració i desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat de l’actor a escena. Els resultats són que activa la consciència i obertura del cos, la connexió amb els impulsos, sentiments i emocions, i involucra la ment per reaccionar de manera espontània a cada moment. Rescatar i desbloquejar l’experiència i la memòria corporal nodreix i estimula la creativitat i la imaginació i prepara a l’actor per integrar i accionar els estímuls i respostes segons les necessitats del moment a cada escena d’una manera lliure i espontània per reproduir “vida” a l’escenari.

Què vull dir amb “vida” a l’escenari? Em refereixo a la capacitat de respirar, sentir, pensar, crear i interpretar. La reacció instantània a qualsevol estímul o circumstància, la connexió amb els impulsos interns i adquirits, la fragilitat d’integrar la sorpresa del moment a moment. A través de la recerca pràctica amb actors de la meva companyia La Pell, he experimentat i contrastat la necessitat d’incorporar físicament, i també des de la memòria muscular, les intencions, propòsits, pensaments i paraules de qualsevol personatge de qualsevol obra per tal de reproduir aquesta “vida” a l’escenari. Crear la consciència del personatge per poder viure la inconsciència del moment.

Una font essencial del treball és el nostre escalfament a través de la Tècnica FitzmauriceVoicework ® de Catherine Fitzmaurice, que explora la dinàmica entre el cos, la respiració, la veu, la imaginació, el llenguatge i la presència.

El treball sobre la relació entre música i emocions realitzat per el neuròleg Nils Patrik Juslin és present també en la meva recerca. Equilibra la tendència racional i la sensorial de l’actor.

La connexió entre l’actuació, el teatre i la societat és vital per a la innovació en la creativitat. Els darrers avanços científics en el camp del comportament humà són un impuls valuós per entendre d’una manera més profunda i rigorosa la feina de l’actor, la vida dalt de l’escenari.”

L'OBRA
"Tis pity she’s a whore" de John Ford.
"Llàstima que sigui una puta", traducció del títol original.

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633, L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella o El germà i la germana. Fins ben entrat el segle XX, els crítics eren en general durs en les seves condemnes. El tema sovint els ha ofès, igual que el fracàs de Ford per condemnar al seu protagonista. “En lloc de fer èmfasi en la vilesa, Ford interpreta Giovanni com un talentós i virtuós, i l’home noble que és vençut per una passió tumultuosa que provoca la seva destrucció.” Des de mitjans del segle XX, els estudiosos i els crítics han mostrat una major tolerància en la comprensió i apreciació de les complexitats i ambigüitats de l’obra. El 1961, Luchino Visconti va dirigir una adaptació francesa (qu’elle soit Dommage ...) al Teatre de París, amb Romy Schneider (Annabella) i Alain Delon (Giovanni). Peter Greenaway ha dit que l’obra li va proporcionar l’esquema principal de la seva pel·lícula “El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant.”

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

1 comentario

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • RAQUEL MIRIAM

    RAQUEL MIRIAM

    más de 11 años

    Primer de tot enhorabona per la vostre tasca, que segur que es dura i requereix molt d'esforç i dedicació.I en segon lloc, quan es suposa que es l'estrena? se sap el dia? hi podrem anar?.gràcies

Volver a todas las actualizaciones

#11 / Coneixent la companyia (8)

Enric Cambray

Personatge: Bergetto / Cardenal

Nom
Nom

Actor català, ha rebut formació a l’Institut del Teatre de Barcelona, l’Escola de Teatre Musical Memory, l’Escola Eòlia i la Productora Towanda Dreams amb Isaac Alcayde. A més, ha estudiat cant, jazz, claqué, clown, piano i d’altres especialitzacions tant a Barcelona com a Nova York. En teatre, ha treballat a Geronimo Stilton: El musical (Dir. Àngel Llàcer) com a protagonista i en moltes altres produccions com El senyor de les mosques 2.0 (Dir. Abel Coll), Hikikomori a La Villarroel (Dir. Jordi Faura), El Parany de Medusa d’Erik Satie al Brossa Espai Escènic (Dir. Zep Santos) o Pasqua d’August Strindberg pel Centre d’Arts Escèniques de Reus (Dir. Francesc Cerro), entre d’altres. La darrera producció televisiva en què ha participat ha estat Ermessenda, TV movie de Televisió de Catalunya dirigida per Lluís Maria Güell. Anteriorment, havia treballat cinc temporades al serial El cor de la ciutat i intervingut en sèries com Hospital Central o La Pecera de Eva. En l’àmbit cinematogràfic, ha participat en la pel·lícula argentina Un cuento chino (Dir. Sebastián Borenztein), protagonitzada per Ricardo Darín i reconeguda internacionalment, i en una desena de curtmetratges.

0 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

#11 / Coneixent la companyia (8)

Enric Cambray

Personatge: Bergetto / Cardenal

Nom
Nom

Actor català, ha rebut formació a l’Institut del Teatre de Barcelona, l’Escola de Teatre Musical Memory, l’Escola Eòlia i la Productora Towanda Dreams amb Isaac Alcayde. A més, ha estudiat cant, jazz, claqué, clown, piano i d’altres especialitzacions tant a Barcelona com a Nova York. En teatre, ha treballat a Geronimo Stilton: El musical (Dir. Àngel Llàcer) com a protagonista i en moltes altres produccions com El senyor de les mosques 2.0 (Dir. Abel Coll), Hikikomori a La Villarroel (Dir. Jordi Faura), El Parany de Medusa d’Erik Satie al Brossa Espai Escènic (Dir. Zep Santos) o Pasqua d’August Strindberg pel Centre d’Arts Escèniques de Reus (Dir. Francesc Cerro), entre d’altres. La darrera producció televisiva en què ha participat ha estat Ermessenda, TV movie de Televisió de Catalunya… leer más

#10 / Coneixent la companyia (7)

Lara Díez Quintanilla

Personatge: Filotis

Nom
Nom

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Completa la seva formació participant en cursos impartits per Mara Bestelli i Silvina Sabater. Membre fundador de Retret Teatre, companyia amb la qual realitza un dels seus últims treballs, Uns drames, uns sants de Joan Manel Albinyana. Altres treballs destacats corresponen a Terra Baixa d’Àngel Guimerà (adaptació per Eduard Muntada dins la campanya TRANSEDUCA, 2010-2011); Catalunya Uberales, film de Ramon Térmens (estrenada al setembre de 2011); Roberto Zucco, adaptació de Joan Fullana (2009, Factoria IT), o Maria, Hedda, Júlia, Ofèlia, escrita i dirigida per Manel Dueso (Institut del Teatre de Barcelona, 2009). Actualment es troba dins del grup de recerca i companyia d'Anna Estrada.

#09 / Coneixent la companyia (6)

Lavínia Vila Martorano

Personatge: Putana

Nom
Nom

Va començar estudiant Interpretació a El Galliner (Escola d’art dramàtic de Girona), obtenint el títol de Graduat en Art Dramàtic de l’ACET. Actualment està cursant l’últim curs a l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a actriu, ha treballat a: Bruixes, espectacle de carrer, produït per la productora La Troca (2005); Petit basset Griffon, dirigida per Denise Duncan (2009); El Polígraf de Lepage, dirigida per Mònica Bofill (2010); Arturo Ui, dirigida per Israel Solà (2010), i un espectacle poètic sobre Joan Maragall anomenat A pas de Joan Maragall, produït per l’Ajuntament de Girona i estrenat a l’Auditori de La Mercè (2011). En càmera, ha treballat a: Barcelona ciutat neutral, produïda per TV3 i dirigida per Sonia Sánchez (2011), i Ingrid (2010), pel·lícula dirigida per Eduard Cortés.

#08 / Coneixent la companyia (5)

Magda Puig Torres

Personatge: Hipòlita / Grimaldi

Nom
Nom

Graduada en Art Dramàtic pel Col·legi del Teatre de Barcelona, i actualment cursant a l’Institut del Teatre, completa la seva formació amb curos impartits per Pau Freixas, Jordi Figueras i Xavier Mestres. Els seus darrers treballs teatrals han estat Tot és Just, dir: Pep Tosar; Hamlet és mort d’Ewald Palmetshoffer, dir: Judith Pujol (Versus Teatre); El circ de la Lluna d’Aimé Malena, dir: Ricard Soler (Círculo de Bellas Artes, Madrid); L’Amant de Harold Pinter, dir: Ricard Soler (Kursaal Manresa); Tècniques de Comunicació Extrema de Susanna García, dir: Álex D. Capo (Festival Lola); Connexions de Marc Crehuet (SAT). En televisió, l’hem pogut veure a Pop Ràpid o Ventdelplà. I en cinema, a l’Estació de l’Oblit, dirigida per Christian Molina. En l’actualitat, treballa amb el grup de recerca teatral d ’Anna Estrada i està en companyies com Obskené i Revés Teatre.

#07 / Coneixent la companyia (4)

Bàrbara Roig Grifoll

Personatge: Vasques i Poggio

Nom
Nom

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Completa la seva formació amb cursos impartits per Peter Clough, Charlote Munskö, Claudia Massari i Cristina Castrillo. Com a actriu, ha participat en els següents muntatges teatrals: L’olor sota la pell de Marta Buchaca, amb direcció de Juan Carlos Martel (Sala Beckett); S.O.S. d’Oriol Nogués (Àrea Tangent); Uns amors, uns indrets de Víctor Sánchez (La Columna, Sagunt); Robert Zucco de Bernard Marie Koltés, amb direcció de Joan Fullana (Factoria IT); Alicia bajo tierra de Lewis Carrol, amb direcció de Michal Derlatka; El mal de la joventut de Ferdinand Bruckner, amb direcció d’Oriol Tarrasón (Sala Muntaner); La Intrusa de Maurice Maeterlinck, amb direcció de Jorge Gallardo; La mort i la primavera de Mercè Rodoreda,… leer más

#06 / Coneixent la companyia (3)

Ramon Bonvehí Rosich

Personatge: Giovanni

Nom
Nom

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a actor, ha participat en muntatges teatrals com: Habitació 303, escrit i dirigit per Ana R. Pastor (Teatre de la Riereta), The Rolling house d’Andrés Jaque (acció performativa a Construmat 2009), Uns amors, uns indrets, escrit i dirigit per Víctor Sánchez (Sala La Columna, Sagunt), i diferents projectes de la Factoria IT durant el seu pas per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona. Actualment forma part del projecte “La Borda Teatre”, on ha participat com a actor a Alicia bajo tierra, amb direcció de Michal Derlatka, Bodas de Sangre de F. García Lorca, dirigit per Ester Roma, La intrusa de Maurice Maeterlinck, dirigit per Jorge Gallardo, i Hivern de Jon Fosse, dirigit també per Ester Roma (Porta 4). En televisió, ha participat a Llegendes Urbanes, producció de Media-Pro per a Televisió de Catalunya.

#05 / Coneixent la companyia (2)

Ivan Padilla Segués

Personatge: Soranzo

Nom
Nom

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Completa la seva formació amb cursos impartits per Charlote Munskö i Jordi Figueras. Forma part del repartiment de la primera temporada de la sèrie La Riera (TVC, 2010). Els seus darrers treballs teatrals són La Ventafocs. El musical amb ritme dels 50 (Teatre Victòria, 2011); Uns drames, uns sants de Joan Manel Albinyana (Gira per Catalunya, 2011-2012); Drapets al sol (Kursaal Manresa, 2011); Polvos màgics (Kursaal Manresa, 2010); Excés de Neil LaBute (Kursaal Manresa, 2009); Una cosa així com Roberto Zucco, adaptació de Joan Fullana (Factoria IT, 2009); Uns amors, uns indrets de Víctor Sànchez (La Columna, Sagunt, 2009); El crit de Howard Barker, dirgit per Ramon Simó (Institut del Teatre, 2008). En l’actualitat, forma part del grup de recerca teatral d’Anna Estrada i és membre fundador de la companyia Retret Teatre.

#04 / Coneixent la companyia

Queralt Casasayas Reguant

Personatge: Annabella

Nom
Nom

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Completa la seva formació participant en cursos impartits per Massimiliano Farau i Marco Barricelli. Treballs destacats corresponen a Fora de Joc de Sergi Belbel, amb direcció de Cristina Clemente (Juliol de 2010 al Teatre Capitol, Festival Grec de Barcelona (actualment de gira per Catalunya); La corda fluixa de Laura Aubert i Queralt Casasayas, amb direcció d’Adrià Aubert (Juny de 2010 al Círcol Maldà); El perfecto quilibrio d’Isabel Díaz (Desembre de 2009 a la Casa de la Dona de Barcelona.); Espectres de H. Ibsen, sota la direcció de Magda Puyo, (Abril de 2008 al Teatre Romea. De gira per Catalunya i Mallorca, fins al 18 de desembre de 2008); L’Agressor, sota la direcció de Carme Portaceli (Gira per Catalunya, 2007-2008). Membre del grup de recerca dirigit per Anna Estrada.

#03 / Motivacions i objectius del projecte

Fem teatre per compartir amb el món; pensaments, emocions i sensacions, per sentir que estem vius i que formem part de la nostra societat diversa i canviant i del nostre temps.

Volem compartir històries que ens provoquen, ens estimulen i inspiren la nostra vida, que ens connecten amb la realitat i els somnis de les persones, per saber que no estem sols i per intentar que ningú se senti sol per la seva diferència.

Ens agrada crear un espai obert on tot sigui possible, un espai imaginari amb veritat i compromís, capaç de transformar idees i generar reaccions, capaç d’expressar des de la creació artística un món per tots identificable.

#02 / Carta de Catherine Fitzmaurice

Aquesta és la carta que ens ha fet arribar Catherine Fitzmaurice, creadora de la tècnica Fitzmaurice Voicework® i reconeguda internacionalment com una de les grans mestres del treball amb la veu:

March 25, 2012

To Whom It May Concern:

In August 2011, Saul Kotzubei, as the lead trainer for my certification workshops, and I spent a splendid week with the astonishing Anna Estrada in Barcelona. Anna is an Associate Teacher of Fitzmaurice Voicework®, certified in January 2010, and a full Professor of Voice at the Institut del Teatre, which boasts a beautiful and spacious state of the art 3-year-old multi-purpose theatre building. Anna hosted the First International Freedom & Focus Conference on Fitzmaurice Voicework there. Our conference was opened with a 30-minute drumming and dancing session on the piazza outside the theatre… leer más

#01 / Per què "Llàstima que sigui una puta?"

M’ interessa per la seva temàtica vigent, per la seva complexitat, per la profunditat i universalitat dels seus personatges, i per el risc i valentia en que John Ford presenta la seva història.

Fa uns 20 anys, o més, quan era estudiant de la LAMDA ( London Academy of Music and Dramatic Art) a Londres, vaig descobrir Llàstima que sigui una puta! als escenaris, i em va deixar perplexa, em va commoure, em va fer pensar i qüestionar principis que donava per resolts, però que només ho estaven en la convenció social.

El que em va sacsejar fa anys, va ser veure el pes de la societat en les decisions individuals, i la gran intolerància i por cap a les maneres d’estimar diferent. La història d’amor entre els dos germans que presenta Ford a Llàstima que sigui una puta!, és pura i vertadera, una relació sense abús de poder ni enganys,… leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies