"Habitar és estar a casa a tot arreu"

                                             Guy Ernest Debord

Els veïns de la Satalia i Poble-sec lluiten per reivindicar el que havia estat un barri amb vida pròpia. Al centre del moviment s’alça un edifici particular, la Mangrana, una antiga finca formada per habitatges que s’estructuren al voltant de patis interconnectats, actualment ruïnosa però immersa com a equipament en un pla de millora traçat conjuntament amb l’Ajuntament. Urbanisme i associacionisme s’uneixen per millorar la vida d’un barri que busca recuperar la seva essència.

“La Mangrana” serà un recorregut entre assemblees, reunions i trobades entre els diferents actors implicats en el projecte de rehabilitació d’aquesta finca, ara considerada equipament municipal.

L’arquitecte Joan J. Fortuny, juntament amb els veïns i veïnes membres de l'associació, seran els principals protagonistes de la peça, i els personatges que ens aniran guiant a través de tot aquest recorregut.

El muntatge, cronològic als fets, ens permetrà veure l’evolució del projecte, així com les traves i oportunitats que els membres de l’Associació de Veïns puguin anar trobant-se durant aquest projecte.

Context Històric

La Satalia neix a la dècada de 1880, a partir de dues finques rurals, com un conjunt edificat fora de muralles en el límits de la influencia militar del Castell de Montjuic. Durant la primera meitat del segle XX, a causa de les onades d’immigració, el barri es va convertir en un exemple de barraquisme a la ciutat. No va ser fins l'any 1929 quan l’Ajuntament inicia el procés de reubicació i de eliminació de les barraques de la muntanya. Amb tot, l’eliminació de la major part de les barraques no es va produir fins les dècades dels anys 60 i 70.

Amb l’aprovació del Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976 el barri va començar un procés de degradació continuat, de resultes de ser catalogat com a zona verda. Davant d’aquesta situació, l’Associació de Veïns de la Satalia inicia un treball intens per tal de defensar el barri com a realitat consolidada i el reconeixement del seu valor patrimonial i històric dins de la ciutat. Fruit de la intensa lluita veïnal, es va aconseguir que el 2014 l’Ajuntament inclogués la desafectació del barri com a zona verda en una modificació del Pla General Metropolità, reconeixent-lo com una peça urbana consolidada. A més, la pressió dels veïns va aconseguir el suport d’urbanisme per reforçar la morfologia urbanística i social del barri, així com la inclusió d'un nombre important de peces en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat.

Actualment, la voluntat de l’Associació de Veïns s’encamina en millorar el benestar social del barri amb la creació de serveis i tallers en el propi barri. I l’espai on es vol començar a treballar en aquest sentit té nom i cognoms: La Mangrana.

La Mangrana

La Mangrana és un espai tancat que als anys vint va evolucionar cap a un pati de veïns al voltant d'un passadís , ubicat al bell mig de la Satalia, a les portes d'entrada de la muntanya, sent així una articulació clau entre la muntanya i la ciutat. El conformen un conjunt d'habitacles, com si d'una peça de raïm es tractés. La seva distribució genera uns espais intersticials entre vivendes i tallers, convertint la parcel·la en un micro-cosmos per si mateix, creant una relació horitzontal entre aquells que l'habitaven amb la repercussió social que això implicava, basada en la col·laboració dels veïns que hi vivien. Al llarg dels anys, el deteriorament i la deixadesa es van anar apropiant de la finca, fins que el darrer propietari en va demanar l'expropiació per part de l'Ajuntament.

La unió veïnal va aconseguir que la parcel·la s'inclogués dins a el Catàleg de Patrimoni, precisament degut a la particular distribució que fa de l'espai. Ara, l'Associació de Veïns de la Satalia vol determinar quin ús s'ha de donar a la finca en endavant. L'objectiu és generar un espai autogestionat creant un conjunt de tallers de coworking, buscant un punt artesà i artístic que doni una nova vida social al barri. També s'hi volen situar una biblioteca i una sala polivalent on desenvolupar activitats culturals, de trobada veïnal, de formació, de lleure, alhora que posar en valor un dels més camins més antics d'accés a Montjuïc com a paisatge cultural de la ciutat.

Qui som?

• Dídac Saez - Codirector / Director de Fotografia

• Arnau Castro - Codirector / Documentalista

• Robert Mayor - Productor executiu

• Savvas Salpistis - Tècnic de so

• Sandra Monfort i Toni Fort - Banda sonora original

A què destinarem les vostres aportacions

Les aportacions que rebem serviran per poder comptar amb els recursos tècnics que necessaris per a la realització del documental. Això serà el lloguer de material, així com per serveis exteriors com és el cas de la masterització del so i serveis de postproducció en general.

Sobre les recompenses

Les recompenses giren al voltant de la peça documental, amb la idea d'agrair el màxim possible l'ajuda dels petits mecenes. Així, l'aportació més bàsica es recompensarà amb una aparició als crèdits en format d'agraïment, i s'anirà complementant amb altres ítems a mesura que creixi el volum de l'aportació. Hi trobarem un cartell exclusiu preparat expressament per als mecenes, el documental en format DVD, la banda sonora original de la peça o una invitació a la primera projecció del documental, entre d'altres.

Calendari previst

La intenció és poder presentar "La Mangrana" el febrer de 2017. Actualment estem en fase de rodatge, molt lligats a l'evolució de les obres al barri de la Satalia. Esperem començar l'edició de la peça documental a finals d'any, per tal d'acabar el rodatge en paral·lel a la primera edició. A continuació detallem el calendari:

• Abril a Juny 2016: Presentació a convocatòries i verkami.

• Maig 2016 a Abril 2017: Producció i rodatge.

• Desembre 2016 a gener 2017: Edició.

• Gener 2017 a febrer 2017: Etalonatge i banda sonora.

• Febrer 2017: Presentació del documental i entrega de les recompenses.

Coproducció

"La Mangrana" és una coproducció de VLO Produccions i Ites Media.

+ Info

La Mangrana