Fora la presó

Moltes gràcies a totes les persones que han fet possible que puguem narrar aquesta història! ¡En només tres setmanes hem aconseguit el nostre objectiu! El 7 de Setembre sortirem cap a Mèxic per fer la primera filmació amb el Alejandro i la Rocío.

Però podeu continuar aportant. Com ja sabeu aquest projecte es desenvoluparà durant 4 anys i necessita més fons per poder dur-se a terme, així que anem a marcar un segon objectiu.

Amb aquest nou objectiu podrem cobrir les despeses dels vols per al segon viatge a Mèxic previst per l’abril de 2016.

Fa dos anys la Rocío va veure com s’emportaven a la seva mare a la presó. I amb ella, les seves possibilitats de continuar sent una nena. Ara, amb una condemna de deu anys per davant, la Rocío, de tretze anys, i l’Alejandro, de divuit, hauran de fer de pare i de mare dels seus germans petits. Una carrera de fons des de la intimitat del seu dia a dia que culminarà amb la sortida de la mare i que posarà a prova la força i la voluntat dels germans per mantenir-se units.

“Tras la prisión” és un documental sobre fer-se gran de cop. La Rocío y l’Alejandro s’han enfrontat a molts reptes. Sortir d’Hondures per entrar a Mèxic, ser immigrants il·legals en un nou país, l’abandonament del seu pare...però sempre amb la seva mare. Ara, els dos germans han d’assumir responsabilitats per ells mateixos, buscar recursos i lidiar amb la injustícia social que els envolta.

“Tras la prisión” és un documental de llarg recorregut. Volem gravar el procés de creixement dels germans durant els quatre anys en que la mare seguirà a la presó (complirà entre 5 i 6 anys dels 10 de condemna). La nostra aposta és la d’acompanyar a la família en la seva lluita per sobreviure mentre mantenen l’alegria i el bon humor que els caracteritza.

Aquesta progressió ens donarà l’oportunitat d’aprofundir amb més perspectiva en diferents qüestions:

• Quines són les conseqüències íntimes, directes i a llarg termini d’un sistema polític corrupte?
• Com les relacions d’afecte i de cooperació dins d’una família sostenen una situació com aquesta?
• Què representa per a dos germans adolescents i amb pocs recursos haver de fer de pares a la força?

La teva col.laboració fa que tu siguis part de la història d’aquest documental. Gràcies a tu altres persones s’emocionaran amb aquesta família, reflexionaran sobre com ens enfrontem a les coses, què ens fa avançar, lluitar, rendir-nos, esperar...

Cooparticiparàs d’una iniciativa que fa que una realitat com aquesta pugui ser explicada: la de milers de dones i homes que injustament compleixen anys de condemna a les presons mexicanes perquè no tenen recursos per demostrar que són innocents.

El nostre repte és finançar un documental de llarg recorregut. Volem aconseguir fons a mida que anem avançant. Per això, hem parlat amb productores, distribuïdores, fons de finançament i altres organitzacions; però són processos lents i en molts casos necessitem desenvolupar més el projecte. La teva aportació és la primera empenta que necessita el pèndol per començar a moure’s.

Els diners recaptats es destinaran al nostre segon viatge a Mèxic:

1.800 € → 2 vols d’anada i tornada, Director i Directora de Fotografia (Barcelona-Mèxic + vols interns)

300 € → Allotjament

390 € → Sonidista en rodatge

520 € → Manutenció

600 € → Assegurança per l’equip tècnic + Assegurança de responsabilitat civil

190 € → Despeses de gestió de la campanya

Fer una pel·lícula documental durant quatre anys és una aventura. No sabem exactament què passarà. La nostra capacitat d’adaptació i de resposta a tot el que passi serà el que converteixi aquesta aventura en una pel·lícula.

Et proposem un repte. Ser pacient.

El nostre compromís és el de fer una pel·lícula; el repte, fer-la fins que la mare surti de la presó. Per això et demanem que siguis pacient, per acompanyar-nos a temps real mentre la Rocío i l’Alejandro esperen a que la seva mare surti de la presó.

Cada any anirem fent petits muntatges del que anem gravant per mantenir-vos informats. Podreu veure petites escenes, fragments d’entrevistes, viure el procés de la família i de la gestació del a pel·lícula.

Em dic Pau Ortiz, sóc realitzador audiovisual, i fa un any vaig estar a Chiapas (Mèxic) col·laborant amb un colectiu que treballa amb dones dins i fora de la presó. Allà vaig conèixer a la mare de l’Alejandro i la Rocío, i em va cridar l’atenció per la seva energia positiva i la seva força.

Després vaig conèixer als seus quatre fills i vaig tenir la mateixa impressió, però encara més accentuada. Mèxic és un lloc ple de conflictes; narcotràfic, problemes ètnics, immigració, una gran divisió entre classes socials... Però, encara que viuen una situació molt difícil, la família té una claredat, maduresa i sentit de l’humor que em van deixar impressionat. Malgrat les diferències entre nosaltres vaig sentir des del primer moment que es comunicaven amb mi de forma igualitària i directa, amb total honestedat.

Vam gravar algunes entrevistes i imatges del seu dia a dia i passat un temps vaig tornar a Barcelona. Després de començar a editar el material gravat vam concloure que aquesta història havia de ser explicada; i havia de ser explicada a llarg termini, fins que al mare sortís de la presó.

Ara, un any després de tornar de Mèxic i d’haver creat una productora audiovisual al costat de la María Nova López i altres col·laboradors, estem buscant els recursos per tornar-hi i seguir explicant aquesta història.

Som un grup de persones que a finals de l’any passat vam crear “Intactes”, una productora cinematogràfica que fusiona inquietuds de professionals del cine i de l’àmbit social. El nostre objectiu es afavorir processos de sensibilització per deconstruir estereotips existents associats a minories en risc d’exclusió social. Per aconseguir aquest objectiu “Intactes” treballa a partir de la producció i realització de peces audiovisuals amb un format de no-ficció.

Intactes fa referència a “entrar amb tacte”. Com a persones que expliquem històries, el nostre mètode de treball es basa en apropar-nos als personatges amb respecte i fer-los partícips i codirectors de la seva pròpia història, aportant perspectiva i apoderament a la seva realitat.

A Mèxic la gran corrupció del país i la presumpció de culpabilitat (ets culpable mentre no demostris el contrari) ha creat una situació molt difícil per a les persones amb pocs recursos, exposant-les completament a la gent amb més poder. Són extorsionades i utilitzades sistemàticament de cap de turc pel crim organitzat i la policia. Aquest és el cas de la Rocío, la mare de l’Alejandro i la Rocío.

La Rocío va tenir dos fills a Hondures, l’Alejandro y la Rocío. Però la situació econòmica, i amb el pare, era difícil i van decidir emigrar a Mèxic. A Palenque, Rocío es va establir amb un negoci de menjar i va conèixer a un altre home amb el que va tenir al Yamilet i al David. Més tard, es van separar, el va denunciar per maltractaments i va tenir el primer contacte amb la policia.

Palenque és una ciutat de Mèxic famosa per les seves runes arqueològiques i pel seu elevat nombre d’hotels i turistes que acull cada any. Però també és una ciutat perillosa per als immigrants perquè per allà passa “la Bestia”, una via de trens de mercaderies utilitzada per immigrants, de majoria centreamericana, per travessar ràpidament Mèxic cap a Estats Units. La ruta de Palenque té la major incidència de segrestos i extorsió. Per un costat, pel crim organitzat, i per l’altre, per la pròpia policia.

La Rocío, a través del seu negoci, tenia contacte directe amb molts immigrants que pujaven a la Bestia i amb persones que miraven d’extorsionar-los.

El març de 2013, els mateixos policies que l’havien ajudat amb el cas del seu marit li van proposar de formar part d’una roda de reconeixement per saber si havia vist habitualment a les persones que havien detingut. Però el que van fer va ser empresonar-la i vincular-la al crim organitzat. La policia va oferir a la família l’opció de deixar lliure a la seva mare a canvi de certa quantitat de diners, però no els tenien. Tampoc tenien els recursos per poder demostrar la seva innocència a través d’advocats.

La Rocío va ser empresonada preventivament l’abril de 2013. Un any després, jutjada i sentenciada a 10 anys de presó per extorsió i pertinença a grup delictiu. Actualment porta 2 anys a la presó i n'haurà de passar com a mínim 3 o 4 més.

Facebook de Intactes
Web de Intactes

PAU ORTIZ (Productor/Director)

Graduat superior en Imatge EMAV (Barcelona, 2002-04), llicenciat en cine a l’ESCAC en direcció de documental (Barcelona, 2004-08) y seleccionat pel programa d’intercanvi “Portrait Croises” (2008-2009) a l’escola de cine de Montreal (Canadà). Com a director i guionista ha realitzat “Trazadores” (documental, 2009. 52’), “Time Out” (documental, 2009, 16’), “Tu mateix” (sèrie, 2010. 7 capítols) premiada al festival internacional de nous formats “INPUT 2011” i emesa a les principals capitals mundials i “13 maneres de quedar-se sol” (llarmetratge, 2012. 82’) premiat a “l’ARS Independent Film Festival” i el “Worldfest Houston”. També ha treballat per la fundació Quepo (2010-2013) realitzant reportatges, series, spots i vídeos promocionals com a director, editor i guionista.

MARÍA NOVA LÓPEZ (Productora/Directora de fotografia)

La Maria es va graduar a l’ESCAC (escola de Cine i Audiovisual de Catalunya) l’any 2008, en la especialitat de direcció de fotografia. Ha dirigit la fotografia de “Trazadores”, documental sobre uns adolescents que practiquen Parkour, “Capital Humà”, sèrie documental guardonada al SICOM 2011, “Hasta Mañana”, curtmetratge de Lara Pedraz (premi del públic al SNF Film), el curtmetratge “Wonder” sobre l’artista Philip Sutton, guardonat al Festival de Cine de Los Ángeles i diversos espots, videoclips i campanyes publicitàries. El 2014 decideix embarcar-se en la creació d’Intactes. A més dels seus treballs com a directora de fotografia, durant els darrers anys ha anat interessant-se cada vegada més per la producció, i ara gestiona la producció dels projectes d’Intactes.

AURORA SULLI (Muntatge)

Aurora Sulli es va llicenciar el 1999 en Semiòtica del Cine per la Facultat de Lletres Modernes a la Universitat de Trieste. El 2000 s’incorpora a l’equip de joves creatius de FABRICA, al Departament de Cine y Vídeo, sota la direcció de Marco Müller. El 2004 arriba a Barcelona on treballa com a muntadora en diversos projectes de llargmetratges de ficció i documentals. (“Enxaneta”, “Estigmas”, “Los Increíbles”, “La mujer del Eternauta”, “Esquivar y pegar”). Des del 2012 treballa pel Departament de Vídeo de la revista VICE com a Cap del departament de Postproducció i Producer. Paral·lelament, ha treballat al llargmetratge de ficció “L’altre frontera” (Melies de Plata al BIFFF) com a guionista.

CARLO MASARELLI (Sonido directo y posproducción)

Graduat en Enginyeria del Cine i de la Comunicació al Politècnic de Torí el 2010 i en Mastering Digital del So a la APM de Saluzzo el 2013. Des del 2005 es divideix entre llocs de tècnic audiovisual, enginyer de so, investigador musical i músic professional. El 2007 treballa a la PCM Audio a Roma, assistint al doblatge de productes televisiu de rellevància nacional (RAI, Mediaset, MTv, Sky). El 2010 acaba la seva carrera universitària desenvolupant un sistema de síntesi àudio i un prototip de gaita electrònica i participa en algunes conferències d’enginyeria i etnomusicologia a Italia (XVIII CIM - Colloqui di Informática Musicale) amb el Prof. Andrea Valle. El mateix any comença una col·laboració amb Mercurius Network, web tv temàtica ubicada a Turí, com a responsable de l’estudi de producció i tècnic audiovisual.

Menció especial a Julia Toledo com a directora de fotografia i Carlo Masarelli com a sonidista que van aportar el seu temps desinteresadament a la realització de la primera fase d'aquest projecte.

Agraïments

Gràcies a les persones que ja ens heu ajudat a arribar fins aquí: Esther Oliver, Aurora Sulli, Sarah Bonavia, Carlo Masarelli, Julia Lea, Quetzalli Sotelo, Joana Conill, Casa Cereza, Promedios, Carol Nourse, Clara Viola, Jaz Allen-Sutton i Jorge Estébanez