❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

La fugida (set mesos a Rùssia)

Aquesta és una història de fugides. La fugida d’una Catalunya que s’ensorra davant l’avanç imparable dels feixistes, d’una Barcelona que uns volen inmolar i altres destruir, d’un règim comunista que el vol fer desaparèixer i d’uns excompanys que no li perdonen la dissidència. Una fugida sense fi.

toca-sons produccions

A project of

Category

Created in

0
seconds
31
Pledges
1.135€
From 30.000€
Contribute to the project
View project in Castellano

Choose your reward

A finals del mes de juny de 1939 Miquel Serra Pàmies, membre fundador del PSUC i conseller de la Generalitat de Catalunya, rep una notificació del secretari general del seu partit, Joan Comorera, reclamant la seva presència a Moscou per mantenir una reunió a la seu de la Internacional Comunista amb l’objectiu de ratificar definitivament la incorporació del partit català com a membre de ple dret de la citada organització comunista.

Un cop a Moscou aquesta reunió es converteix en una comissió d’investigació de la IC amb el recolzament del Partit Comunista d’Espanya per declarar al PSUC, i especialment als seus dirigents, com a màxims responsables de la pèrdua de la guerra civil espanyola.

Façana de l'Hotel Colón de Barcelona el 25 de juliol del 1936. Hi va tenir la primera seu el PSUC, que s'acabava de fundar (EFE)

Miquel Serra Pàmies és objecte de diverses acusacions entre les quals hi ha la

d’haver desobeït l’ordre de dinamitar Barcelona just abans de l’entrada de les

tropes franquistes a la ciutat. Ell es defensa explicant la seva visió dels fets i del

context convuls d’aquells dies tràgics, argumentant el perquè no va obeir aquesta

ordre i finalment queda exculpat, però no és rehabilitat políticament i resta a

disposició de les autoritats soviètiques internat als calabossos de la policia secreta

russa.

Sorprenentment i dins del marc del canvi sòcio-geopolític generat per el pacte

entre l’ URSS i Alemanya és enviat, suposadament, a Xile via Vladivostock, és a dir travessant tot Sibèria i al mateix temps, les autoritats russes comuniquen

oficialment a la seva dona la seva mort en un hospital de Moscou. Potser el viatge a través de Sibèria tenia previst un altre final?

El cert és que, un cop al tren, va poder fugir i embarcar en un vaixell fins arribar al

Japó i des d’allí als Estats Units i Xile, on s’hi estarà unes setmanes, fins marxar

definitivament a Mèxic.

Establert en aquell país reprèn les seves activitats polítiques com a militant del PSUC i de gestió com a administrador de l‘editorial Atlante, de la qual el partit català n’era accionista principal. Al mateix temps comença la intensa recerca de la seva dona que s´assabenta així que la notificació que li havia arribat de la seva mort era falsa. A partir d’aquest moment la principal motivació de la Teresa Puig, la sevadona, serà fugir d’una França immersa en la guerra europea i poder retrobar-se amb en Miquel, juntament amb la seva filla María Rosa, nascuda el març de 1940 i de la qual el seu marit no en tenia cap coneixement. Després de diversos intents de sortida del país per part de les dues dones, intents que foren impedits sota la pressió que exercia la policia franquista sobre els intents de fugida dels exiliats espanyols republicans i malgrat les gestions fetes per en Miquel des de Mèxic, no va ser fins l’any 1946, ja acabada la segona guerra mundial, quan per fi elles dues van poder aconseguir documentació i embarcar al port de Marsella amb destí Nova York.

El retrobament definitiu dels tres es va produir el setembre d’aquell mateix any, a

Mèxic, quan la nena María Rosa ja havia fet 6 anys.

En Miquel Serra Pàmies que ja no militava al PSUC doncs havia estat expulsat del

partit i de l’editorial per participar en un corrent crític, juntament amb altres

polítics i intel·lectuals catalans exiliats a centre i sud-amèrica, amb la conversió del

Partit Socialista Unificat de Catalunya en un partit comunista i adscrit a la tutela del PCE, es va retirar progressivament de la vida política i va tenir un altre fill amb la Teresa.

No va tornar mai a Catalunya i va morir a Ciutat de Mèxic al juny de 1968 sense

haver volgut divulgar gaires detalls del seu periple a través de mig món. Era una

dura i trista etapa de la seva vida que intentava oblidar.

Un cop començada la feina prèvia de documentació i selecció de fons

bibliogràfiques, al anar-nos endinsant en la investigació de les dades històriques

ens vàrem adonar de la complexitat narrativa que suposava situar el protagonista i

els fets que volíem explicar en el seu context històric i social. Entendre per què

Miquel Serra Pàmies va actuar com va actuar i per què va anar a Moscou sabent el

què li esperava, precisava una explicació prou acurada i suficientment profunda de

la situació històrica de l’època. Això ens va fer reescriure el guió diverses vegades.

Per començar partíem de la base d’un treball fet per en Guillem Marti Masana,

besnét d’un dels germans del protagonista, Miquel Serra Pàmies, en que es narrava la seva actuació en els dies immediatament anteriors a la entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1936 i les dures conseqüències que es van derivar d’aquestes actuacions, tant per a ell com per la seva família més immediata.

A l’hora d’enfrontar-nos a la realització d’aquest documental hem hagut de fer una reflexió prèvia.Si bé és cert que podíem aconseguir una quantitat prou important d’imatges de l’època en que es desenvolupen els fets també ho és que no disposàvem de cap imatge dels fets concrets. Una de les reflexions que fa el documental és precisament la voluntat expressa del seu protagonista de no revelar detalls d’aquests fets. Va ser la seva protecció enfront uns fets que preferia oblidar, doncs les seves conseqüències posteriors encara el perjudicaven anys més tard. Per acabar-ho de complicar tampoc podíem entrevistar als protagonistes, ni directes ni indirectes dels fets, per la senzilla raó de que ja són morts.

Vàrem decidir llavors treballar una proposta arriscada de realització. Què hagués

passat si aquest documental s’hagués fet uns anys enrere, entre els anys 50 i 60 del segle XX?. Doncs hauríem tingut la possibilitat d’entrevistar a aquests

protagonistes. Així que vàrem decidir reconstruir les hipotètiques entrevistes basant-nos en declaracions fetes per ells i que hem pogut recopilar, o bé en base a

descripcions dels fets històrics que ells havien de conèixer perfectament

simplement per el fet d’haver-hi participat. Enregistrarem doncs les entrevistes

amb actors caracteritzats dels personatges. Hem d’advertir que, com no es tracta

en cap cas de personatges populars ni gaire coneguts per el públic en general,

aquesta caracterització no es gens dificultosa. El tractament de la imatge també es

farà com si es tractés d’enregistraments de l’època en qüestió. En resum, ja que no

tenim les imatges simplement per el fet de no existir, les fabriquem.

A banda també incorporem unes entrevistes fetes a persones actuals, experts en el

context històric de que tractem, o bé partícips de la investigació duta a terme. Aquí

ho fem amb tractament d’imatge actual.

Per complementar la veu en off, a part de arxius generals i genèrics de imatges o

fotografies de l’època, també aportarem la nostra pròpia collita. Recrearem, o sigui

també fabricarem, imatges o fotografies dels fets concrets que, òbviament i com

hem explicat anteriorment, no existeixen.

Ara bé, no tota la part visual del documental seran imatges recreades i fabricades

ad-hoc. S’ha fet un exhaustiu treball de documentació i d’investigació que ha donat

fruits sorprenents. Fins i tot s’han confirmat dades o dates que rectifiquen o

contradiuen alguns aspectes del treball original en què es basa el documental. En

concret s’ha pogut reconstruir amb força precisió tant el trajecte en tren de Serra

Pàmies des de Moscou fins a Vladivostock, com el viatge en vaixell fins al Japó i el

posterior fins els Estats Units. Hem recuperat les llistes de passatgers dels vaixells i els documents d’immigració. Hem constatat i clarificat com i quan va saber Serra

Pàmies que la seva dona no era morta. Hem descobert com van fugir la Teresa Puig i la seva filla de França, amb quin nom, amb quin vaixell i sota la protecció de quina organització. També tenim les llistes de passatgers i els documents d’immigració. Tot aquest material inèdit també forma part de l’univers visual del documental.

Si fos necessari resumir-ho en una frase potser diríem que es tracta de “Un fals

documental real”.

Els diners aconseguits per via del micromecenatge s'utilitzaran per al finançament del rodatge del documental., es a dir el pagament de les nómines de l´equip tècnic i per pagar els proveïdors del lloguer del material.

Preproducció - Desembre 2015

Gravació - Desembre 2015

Postproducció - Gener 2016

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

0 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

#01 / Miquel Serra i Pàmies.La Huida(siete meses a Rusia)

Feliz semanaP gracias a todos los mecenas que están aportando dinero y también aquellos que hacen que llegue cada día a más gente.Cada día somos más mecenas

EL COMITÉ CONCLUYÓ, DE FORMA UNÁNIME, RECONOCER EL PARTIDO SOCIALISTA UNIFICADO DE CATALUÑA COMO SECCIÓN CATALANA DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA, CON DERECHO A TENER REPRESENTACIÓN DIRECTA DENTRO DE SU COMITÉ EJECUTIVO. CON ESTA RESOLUCIÓN Y SUS CLÁUSULAS ESPECÍFICAS QUE LLEVABA ASOCIADAS, EL COMITÉ SALVABA LA APARENTE CONTRADICCIÓN CON SU PROPIA DOCTRINA. UN PAÍS, UN PARTIDO COMUNISTA. SE RECONOCÍA EL PSUC COMO SECCIÓN CATALANA DE LA IC EN TÉRMINOS GEOGRÁFICOS, PERO NO NACIONALES. ES DECIR, SE RECONOCÍA EL TERRITORIO FÍSICO SOBRE EL QUE DEBÍA ACTUAR EL PSUC, PERO NADA MÁS.

EL COMITÉ QUEDÓ SATISFECHO DE LA RESOLUCIÓN. PODÍA SEGUIR CONTANDO CON EL PSUC, IMPRESCINDIBLE PARA SU ESTRATEGIA EN CATALUÑA Y NO SE ENFRENTABA AL PCE EN SU EXIGENCIA DE CONTROL DEL PARTIDO CATALÁN.

IMÁGENES DE ARCHIVO DEL HOTEL LUX, EN MOSCÚ.

read more

We use our own cookies to provide website functionality and third party cookies to analyze traffic and serve targeted advertisements based on your surfing habits. You can accept all cookies by clicking “Accept” or obtain more information and set your preferences here.