Nou disc i videoclip de La Terrasseta de Preixens

Benvinguts al nostre projecte Verkami!! Primer de tot et volem donar les gràcies per treure el cap per aquí i et demanem tan sols 2 minuts (d’enquesta telefònica) per a explicar-te de què va tot plegat.

Si no ho has fet, et recomanem que primer de tot miris el video que hem gravat intentant explicar de què va tot plegat. Com que no som gaire donats a la oratòria t’ho deixem per escrit a continuació.

EL PROJECTE

Com potser sabeu, ens trobem a mig fer i ens hem quedat sense paper. Gràcies a guanyar el concurs Engrescat organitzat pel Festival Telecogresca, hem pogut gravar 5 temes (com? on? quan?) que cada dilluns del mes de febrer anirem penjant a la web. (Si cliques aquí i tens altaveus potser podràs escoltar alguna cosa)

Però amb això no en tenim prou i hem pensat de gravar uns quants temes més, que sumats als que ja tenim, formaran part del disc que es dirà RAPINYAIRES. Un terme que ens podem aplicar a nosaltres mateixos, ja que, aquest projecte de micromecenatge serveix per rapinyar papers per a finançar la gravació d’aquests temes que ens falten

No només això!! sinó que també la invertirem en un videoclip on podreu col·laborar.

QUI ÉS LA TERRASSETA DE PREIXENS?

Per si has caigut aquí deixat de la ma de déu et fem 5 cèntims de qui som.

Som aquests:

De la mateixa manera que les rostisseries fan el Miracle de convertir el pollastres en pollastres a l’ast, de la mateixa manera que els restaurants xinesos converteixen la primavera en rotllets, i tal com ENO és capaç de convertir la sal en sal de fruites; podríem dir que La Terrasseta de Preixens ens encarreguem de convertir una festa, en Festa Major. (Amb tot el respecte pel pollastre a l'ast)

El secret de la formació rau en un directe amb tal diversitat de ritmes que no donen pas a l’avorriment, una potència que no deixa indiferent, la diversió està assegurada i fins i tot pels més romàntics/perversos s’hi deixa sentir una cançó d’amor, que segons els entesos, és imprescindible!

Set músics que no parem ni a dalt ni a baix de l’escenari ja que quan s’acaba el concert tot continua a les xarxes socials on hi hem trobat el medi idíl·lic per a una banda autogestionada.

Ja des de finals del 2006, bar on posàvem els peus, bar on en sortia la gent ben remenada; i és que tocàvem als locals amb els beures més barats. De remenada en remenada la cosa va anar creixent i sense saber on ens posàvem, el 2011 vam gravar el nostre primer disc, que deu tenir el record Guiness de part (de parir) més llarg de la història. Un disc que vàrem anomenar “El Gran Desgraciat”, nom que fa referència a tota aquella gent que no fa gràcia explicant acudits (sempre basant-nos en les nostres experiències).

Que les nostres iaies ens demanessin per escoltar la cara B del disc, ens va commoure i motivar per seguir endavant amb el projecte.

Era ja el 2012 quan ens vam emmerdar a gravar el primer videoclip, i com que ja deveu saber lo de les imatges i les mil paraules... Vull veure el videoclip de la rotonda

CONCLUSIÓ

Esperem poder acabar aquest projecte amb èxit i poder-ho celebrar tots plegats.

SALUT!