ENTREVISTA A L'AUTOR:

E: 3r llibre?

J: Sí, publicats sí... En tinc un parell més però no han vist la llum. Aquest, si passem la quarantena de verkami, serà el tercer, sí.

E: NO LLEGIR, perquè aquest títol?

J: Doncs perquè per mi és com un mantra...

E: Perdó, un mantra?

J: Sí, un mantra, com un lema que intento complir i em repeteixo per dins...

E: Llavors vostè no llegeix?

J: Sí, efectivament, no llegeixo, ja fa uns anys que no llegeixo. De moment a mi no em costa, perquè llegir sempre m'ha costat (sóc una mica dislèxic) però reconec que per a algunes persones pot ser difícil.

E: I per quin motiu no llegeix?

J: Bé doncs si desitges ser escriptor, i jo tinc aquest desig, penso que llegir vindria a ser una manera de copiar però no d'aprendre a escriure.

E: El fet de llegir és copiar?

J: És la meva humil i subjectiva opinió però penso que un escriptor és com un pianista, ha de conectar el cervell amb el teclat i aquesta conexió requereix moltes hores d'aprenentatge... Llegir implica una conexió entre els text d'un altre i el teu cervell; són conexions diferents, treballs diferents i en sentits diferents: quan llegeixes ets espectador i quan escrius et converteixes en actor.

E: Alguna la conclusió de no llegir?

J: Doncs penso que és molt beneficiós si vols escriure, et centres en això, i enlloc de dedicar el el temps a llegir el que et condicionarà innevitablement, et dediques a establir aquesta conexió entre el teu cervell i el teclat, és el camí per trobar la pròpia veu interior.

E: Però suposo que vostè haurà llegit?

J: Innevitablement he tingut uns llargs anys de lector: des de l'aprenentatge fins que hom decideix que vol escriure. Això fa que innevitablement aquesta veu interior té en el seu ADN colors adquirids durant l'etapa de lectura però que amb els anys de no llegir perden pes i es posen amablament al servei d'aquesta veu interior.

E: I quants anys fa que no llegeix?

J: Doncs suposo que uns anys abans de la publicació de "L'encontre"... Set anys pel cap baix potser deu.

E: Ha trobat ja la seva veu interior?

J: Suposo que cada dia que passa m'hi acosto més però no crec que hi arribi mai, potser el dia que em mori...

E: Llavors podem parlar d'absència d'influències?

J: No perquè per escriure s'utilitza un llenguatge i el llenguatge s'utilitza al parlar, quan consumim ràdio, tv, cinema, música...

E: Entenc, alguna influència fora del llenguatge?

J: Sí, em nodreixo bàsicament de la llum, em considero una mica pintor en aquest sentit, tot i que si parlem de elements bàsics i influents, la música també en seria un; i, per tant, llavors també m'hauria de considerar una mica ballarí.

E: Escriptor, poeta, pintor, ballarí...

J: Sí, però només són conceptes, el que avui en dia anomenem etiquetes, jo trio les meves, els demés ja em col·locaran les que creguin convenients.

E: Viu vostè dels seus llibres?

J: No, no visc dels meus llibres. No és la intenció, si fos així, hauria d'escriure per menjar i això em deixaria en una difícil posició per resoldre.

E: Perquè no seria bò viure dels seus llibres?

J: D'entrada no seria ètic, perquè l'objectiu d'escriure ha de ser l'acte d'escriure en sí mateix i no ser llegit o venut o comprat...

E: Però en canvi vostè ven els seus llibres...

J: Sí, però l'objectiu principal és materialitzar en objecte un text. És un procés fetitxista necessari que conclou una etapa creativa.

E: Les seves referències només són artístiques?

J: Sí...

E: ?

J: No hi ha res més a dir. La motivació ha de ser artística sempre...

E: NO LLEGIR és actual?

J: Sí, és actual però té reminiscències de fins a 2014. Hi ha coses molt reposades que han aguantat el pas del temps i s'han consolidat.

E: Moltes gràcies Jordi.

J: Gràcies a vosaltres, per cert quina opinió li mereix vostè que l'ha llegit?

E: Bé... Doncs... En termes visuals podriem dir que és UNA VERSIÓ EN COLOR DE L'UNIVERS FRAGINALS

*

The New York Tims

*

CALENDARI:

• 1 mes per a impressió del llibre

• 1 mes per a l'entrega del llibre