En les darreres dècades, Barcelona ha deixat de ser una ciutat dels seus habitants, per convertir-se en una "Marca": una metròpolis "open business", el màxim interès de la qual és facilitar l'apropiació privada de tots els aspectes comuns de la ciutat, a fons d'inversió i multinacionals.
Una ciutat definida pels grans eslògans corporatius de l'administració i una altra que es teixeix en els seus carrers i barris, en places i mercats, entre la seva gent.
L'art de carrer, la música, la cultura popular, no han escapat a aquest afany privatitzador del públic. L'ajuntament, mitjançant ordenaments "cívics" durs, prohibeix qualsevol expressió artística espontània als seus carrers, requisant i destruint, en molts casos, instruments musicals i altres objectes.
Des de Sense Permís, entrem a l'espai carrer a enfocar la nostra mirada en l'art popular i el seu conflicte actual, desmitificant estereotips de màrqueting, partint de la identificació amb el problema, retallant la distància que separa subjecte i investigador, portant a realitzadors i protagonistes a la convivència al nivell mateix de la carència; sense tenir res que perdre, a part de les seves càmeres, les realitzadores ens hem llançat al carrer com un "busker" més; sense por a no fer part del mainstream audiovisual; sense por a l'atur; al desallotjament, a les multes, moltes vegades sense por a la gana, però sobretot, sempre i en tot moment: SENSE PERMÍS.
Hem realitzat desenes d'entrevistes amb diferents artistes, divuit de les quals, enregistrades en anglès, castellà, català, francès, portuguès i búlgar. Hem realitzat una observació participant a l'espai i amb els diferents col·lectius que conformen el prisma. Hem llegit normatives, cartes de drets de ciutadans, edictes, butlletins oficials, etc. i també hem presenciat la seva aplicació real en el ciutadà de carrer, en el sobrevivent, en l'artista mitjà i les grans figures que comparteixen el seu art itinerant entre diferents ciutats d'Europa i el món sencer.
Si el fet d'anar com a espectadors al gran circ de la privatització del carrer no fos suficient, amb l'impacte que produeix ser testimoni de l'expropiació d'obres d'art (parlem de guitarres, contrabaixos, clarinets, violins, acordions i fins a nassos de pallasso), existeix també l'actitud d'animadversió de diferents agents cap a l'ull d'una càmera present i els canvis en aquest sentit que busquen imposar-se dins d'un sistema legal restrictiu i retrògad que pretén silenciar el dret a l'expressió.
En diferents ocasions, han intentat coaccionar-nos perquè apaguéssim la càmera, hem estat identificats, denunciats per "desobediència" i amenaçats amb la possible retenció dels nostres equips, sempre emparant-se en la suposada llei de seguretat ciutadana. No han aconseguit desanimar-nos, al contrari, l'equip documenetal segueix endavant per poder contar aquesta història. El col·lectiu d'artistes s'apodera i organitza per lluitar per la supervivència de la seva activitat.
Aquest documental pretén visibilitzar aquest conflicte social i difondre'l per transformar la realitat; perquè el dret a la ciutat en un sistema democràtic és també poder fer -i gaudir de- l'art al carrer.
Qui som?
**Ingrid de la Torre*, és una activista social hispanoargentina resident a Barcelona, filla de la generació del silenci postdictatorial i part de la generació de joves que es van veure forçats a emigrar en 2001. Ha desenvolupat projectes d’art i educació social al barri del Raval amb diferents col·lectius i entitats. Ha col·laborat conjunturalment com a periodista corresponsal al diari Tiempo Argentino i actualment dedica els seus esforços a la creació de Zasca Producciones per a la realització audiovisual de contingut crític i independent.
En quant al context audiovisual, s’ha format al centre de dones Francesca Bonnemaison, realitzant el taller de creació documental de Belkis Vega, que donaria origen a la creació col·lectiva-documental de "D-construyendo. Parte de mí" (2012) premiat recentment en la categoria documental del festival de cinema hispanoamericà "Todas las Voces contra el Silencio".
Fabián Barrero, colombià, videògraf, guionista i animador. Format al programa INI del ministeri de cultura de Colòmbia. Ha guanyat un premi de curtmetratge d’animació en 2001 la UNAL de Bogotà i dos premis de relat en 2002 i 2005. 4 anys d’experiència al projecte Ávila TV i la Escuela Metropolitana de Producción Audiovisual de la alcaldia de Caracas. Un any com a vídeocompositor per a Fluenzlab. Ha estat part de diferents projectes tant de ficció com de documental. Des de l’any 2012 ha participat en la ciutat de Barcelona en diverses propostes amb temàtica immigrant. Autoproduint micrometratges amb Espai de l'Immigrant i Mount Zion. A partir de 2013 s’incorpora al projecte Zasca Producciones com a un dels seus fundadors, sent creatiu i responsable de la seva part tècnica i audiovisual.
Fa a més curtmetratges de ficció, animador 2d digital i analògic, així com d’stop-motion.
César Iglesias Belmonte, Espanya. Va estudiar muntatge al CECC, soci fundador d’ASAKOFILMS, muntador del documental “Bulubús: la película”, productor de la web sèrie “Las Aventuras de Leonard Kat” i director de videoclips musicals d’algunes bandes de Barcelona.
Narcisz Veronika Fazekas va estudiar Antropologia Cultural i Visual en la Universitat de Miskolc a Hungria, el seu païs natal. El seu interés antropològic inclou aspectes culturals i socials de la migració, qüestions de l'ecologia humana, iniciatives d'autogestió i la música com a expressió de la identitat i la llibertat. Desprès de duur a terme un treball de camp en Gymes, Rumania i una beca en Portugal, va viatjar a Escòcia i en 2010 es va establir a Barcelona, on a col.laborat amb diferents projectes artístics. Actualment, forma part de l'equip de producció del documental "Sense Permís".
L'equip humà que composa a ZASCA producciones té una àmplia experiència en projectes socials de component audiovisual independent. Així mateix, durant els dos darrers anys, hem col·laborat activament amb temàtiques conjunturals i col·lectius socials en micrometratges de diverses categories. També en el transcurs del darrer any, hem apostat a la producció de vídeos musicals per a diversos artistes novells.
A què destinarem les vostres aportacions?
El projecte requereix suport en la seva etapa de final de rodatge i postproducció (portem uns 18 mesos de treball rodat), per al qual considerem una previsió de dos mesos per finalitzar el documental. També destinarem una part, al recurs de multes imposades a l'equip pel fet de filmar el decomís d'instruments.
Després de la seva estrena, donarem inici a una campanya de difusió a festivals per aconseguir una major promoció i, després, alliberar-lo amb llicència Creative Commons perquè pugui descarregar-se de manera lliure per la xarxa.
Calendari previst
Si s'aconsegueix l'objectiu de finançament, la peça podria estar acabada i llesta per a la seva projecció el mes de setembre. La preestrena es realitzarà al Centre Social "La Negreta" al barri gòticde la ciutat comtal.
Els concerts privats es concretarien durant la segona quinzena de juliol i els mesos d'agost i/o setembre, d'acord amb la disposició dels mecenes i la disponibilitat dels artistes.
Recompenses
Pel que fa a les recompenses, donada la seva pròpia naturalesa (crèdits d'agraïment) s'exhibiran en els títols del documental i lliurades als nostres mecenes en la mateixa estrena, en el cas de les tangibles o enviades per correu postal.
En el cas dels concerts privats es concertaria l'esdeveniment entre el mecenes i la producció. Els concerts privats a domicili del mecenes, seran disponibles a Barcelona i rodalies. Els concerts privats als quals assistiran els mecenes es realitzaran al centre de la ciutat de Barcelona i es donaran a conèixer per la producció al mecenes.
En el cas de recaptar més diners dels que, inicialment, requereix acabar aquest projecte, seran destinats a la difusió del documental així com a la realització de més material creatiu i autoproduït.
0 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.