un record, vent, la brisa que anuncia el final de la primavera, sentir com la pell es posa rogenca sota el sol d’agost, aquella nostàlgia del primer dia d’octubre. El color del blau d'un mar en calma, el desig d'esgarrapar l'eternitat al temps en fondre's en la mirada d'aquell qui ens estima.
Sóc la Carla Poch i sovint dic que soc més honesta quan canto que quan parlo. Crec que fer cançons és la manera més sincera que tinc d'expressar allò que sento, de compartir-ho i d'empatitzar amb el meu voltant.
Em defineixo com algú que no pot parar quieta, em mou la curiositat d’entendre el món, i sempre he tingut una passió clara per allò creatiu.
No sempre he caminat segura per aquest camí "artistic" ja que mai no vaig tenir un referent a casa que no fos enginyer, i vaig trobar refugi en la música, en escriure cançons. Després de molta feina, molts dubtes i dues carreres, ara ja fa 3 anys vaig començar a construir el meu projecte; que va començar amb amorcortes i el videoclip conceptual Amanecer.
amorcortes, és un treball conceptual, amb un univers creatiu complex, on per primera vegada em vaig atrevir a parlar de mi d’una manera profundament íntima.
El projecte explora la pregunta «A qui ets devot a la teva vida?», contraposant la idea moderna de l'amor amb l'imaginari medieval de l'amor cortés.
amordestiu és diferent, neix un 5 de juliol de 2025, caminant pel camí de Portlligat als Caials, replantejant-me la meva existència després d’una nit trambòlica. Al fer una pausa, ja que estàvem aproximadament a uns 38 graus, els meus ulls es van aturar en una menorquina on s’hi podia llegir Capvespre.
Un capvespre. Aquell moment del dia irrepetible, en què la vida es troba cara a cara amb el final. Un instant que desitges que no s’acabi mai. Semblant a aquella il·lusió que apareix quan coneixes algú i se’t posa a tots els racons del cos.
Vaig continuar caminant, però de tornada, vaig seure a terra per escriure la primera cançó del que seria amordestiu: un projecte que vibra prop del mar.
amordestiu representa realment l’artista que vull ser; és completament en català. Està profundament inspirat en Cadaqués, un poble que viu com un amordestiu: a l’estiu s’omple de vida, de llum; a l’hivern en conserva el record i espera que tot torni a començar.
Hi conviuen, el indie, la bossa nova, el folk y el funky, amb l'electrónica. El senzill que dona sentit a tot l’EP es diu com érem junts.
A més de cantant, soc dissenyadora gràfica, directora creativa, ballerina, i instructora de barre, pel que fins a dia d'avui tot el meu projecte ha estat autogestionat
És per això que, perquè aquest projecte pugui veure la llum, necessito aconseguir 2.500 €. Aquests fons ajudaran a cobrir una part de la producció musical, el mixing, el mastering, la creació de contingut visual i tota la feina que hi ha darrere de portar un projecte a la vida.L’art emergent és un camí molt complicat, i cada aportació, per petita que sigui, marca una diferència enorme.
Com a agraïment, ofereixo diferents recompenses per a totes les persones que hi contribueixin; en forma de entrada per al concert de presentació de l’àlbum (previst per al febrer de 2027), versió descarregable en exclusiva de l’EP abans de la seva publicació, accés exclusiu a assajos abans del concert, merchandising...
Si connectes amb l’art emergent, amb la música en català i amb la necessitat de donar veu als artistes independents, qualsevol aportació serà immensament valuosa. I si no pots col·laborar econòmicament, compartir aquest projecte ja és una ajuda enorme.
Gràcies per creure-hi.
Carla
0 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.