Vinil Canapost, el Vent i l'Home Invisible

Introducció

Us dono la benvinguda a Canapost, el Vent i l’Home Invisible. El primer disc de Bentornät. Una pel·lícula sonora que testimonia els dies que vam viure en família en un petit poble de l’Empordà que es diu Canapost. Tot just acabava de néixer la nostra filla Jazz, i jo i la Isabel, vam decidir marxar de la ciutat per anar a trobar pau a la planícia empordanesa. És ben cert que allà la vam trobar. Com també ho és, que vam viure en una casa preciosa, envoltats de veïns que van fer la nostra estada al poble de lo més animada i entretinguda.

Breu Història

Van ser dies de vent, de platja, d’aigua salada i dolça a la Gola del Ter, de collir verdures al modest hort que ens van ajudar a construir l’àvi Toni i l’àvia Maria, de degustar tomàquets de molts colors i tipus de l’horta de la Mercè de Vulpellac, de menjar paelles excel·lents de l’hotel Picasso i també algunes cuinades per nosaltres a l’aire lliure, de rebre les visites de tots els nostres amics i familiars, de tocar l’ukelele i fer cançons, de fer molts kilòmetres en bici, de fer cerveses a la plaça de Peratallada i de discutir quin recuit estava més bo, si el d’Ullastret o el de Fonteta. Dies que ens van canviar la vida i que romandran a la nostra memòria com un arbre ancorat a terra fèrtil.

Aquest és un disc compost en temps de llibertat. Sense virus, ni confinaments, ni mascaretes, ni altres paraules que pareixien amagades en la immensitat del diccionari fins no fa gaire temps i que ara envaeixen el nostre dia a dia amb virulència. Totes les cançons van ser escrites amb un ukelele. La majoria a Canapost. Són cançons que semblaven habitar dins meu, i que van brotar gairebé sense pensar-les, com si rellisquessin d’algun lloc on estaven resguardades, esperant l’oportunitat per a poder ser alliberades. Van sorgir d’una manera tan innocent, tan espontània (tan tan tan) que inclús quan hi havia una correcció, semblava que no era més que un petit lapsus. La nova paraula o frase estava clamant el seu moment per sortir a jugar. Mentrestant, feia temps que l’apuntador cridava desesperat: surt, surt, que l’Andreu s’està equivocant!

Les cançons han estat gravades a Santa Eulàlia de Ronçana, a casa del meu amic Àlex Vivero. Vaig tenir clar des del principi, quan xampurrejava l’ukelele i la tramuntana m’acompanyava cantant capcioses melodies, que aquesta seria la manera de fer-ho. Crear al seu costat sempre ha estat quelcom molt natural i fàcil per a mi. I aquest cop, que era el primer que m’enfrontava a un disc sense un grup ni col·lectiu darrere, ni la pressió d’aconseguir res ni arribar enlloc, tenia clar que havia de ser el meu soci per a tan bonica empresa.

I un altre cop la meva intuïció ha sigut certa (l’univers em fa l’amor!), i p*uc dir alt i fort, que he pogut fer (per fi!) un disc gaudint de cada segon* amb fruïció, sense pressions, ni angoixes, ni competicions, ni altres mancances de la meva patidora però obstinada i valenta personalitat. Crear amb l’Àlex, sense perjudicis i amb divertida i descontrolada curiositat, ha sigut una meravellosa aventura. Hem anat traient les cançons de la seva àrea de confort, i els hi hem donat una nova casa. Aquesta versió que escoltareu és una mica més elaborada i pensada que les seves primeres vestimentes de nuesa folkie i veu distreta, gravades a l’aixopluc digital d’una nota de veu de mòbil.

Hi ha hagut un satèl·lit que ha orbitat al voltant d’aquestes sessions, ple de complicitat i germanor. Es diu Blind Records i concretament són els meus amics Santos, Fluren i Roger. Tenia moltes ganes que ells també estiguessin a prop i presents. He tingut la sort que han contestat sol·lícits a la meva trucada amb amor i generositat, empenyent una mica tots els seus compromisos artístics per fer un forat per gravar coses formidables. El Santos ideant coreografies rítmiques, en Fluren elaborant espontanis i vibrants arrengaments, orquestracions muntanyenques i veus selvàtiques i el Roger sembrant freqüències greus allà on fos necessari.

Per acabar-ho de fer tot rodó i seguint el fil familiar, el disseny ha estat fet pel meu amic Pau Arregui, una feina curosa, senzilla, preciosa i simbòlica. El màster l'ha realitzat el meu amic Angel Medina, expert, entre moltes altres coses, en la confecció del seu mundialment famós aperitiu fet de salmó fumat amb mantega, tàperes i anet i, sobretot, en acariciar molècules sonores pels grups mes capdavanters del moment. El Julian Alvarez ha tocat un sideral saxo a Cançó d'amor per a la Pous. I hi ha hagut veus corals d'en Santi, el Joe, el Guillem i del meu fillol Teo i els seus amics Bru Jan, Max i Mateu.

Diners

El diners recaptats aniran a parar a la fabricació del vinil i la tote bag.

Epíleg

Ja per acabar, volia dir que en aquesta gesta creativa sembla que l’atzar i la voluntat, en estranya simetria, han esmolat ben bé les seves urpes. I des de l’himne que he volgut compondre a Canapost, fins al mantra que jo mateix em recitava en les meves pedalades pels camins empordanesos, el que escoltareu és fill de l’amor i el goig. El meu anhel és que us agradi i que, si fos possible, fos escoltat en intimitat, amb auriculars i tranquil·lament. Si més no la primera vegada.

Espero que ens vegem aviat. Gracies de tot cor pel teu soprt. Es vital perquè aquest projecte vegi la llum.