Rapunzel Nabunzel

Leer en Castellano

ARGUMENT

En un poblet llunyà, un matrimoni jove espera el seu primer fill. L’Emilia, la dona, té uns desitjos molt exigents, i demana al seu marit que se’n vagi a l’hort de ca la veïna per pispar-li uns quants repunxons (una mena de raves). El marit hi accedeix de mala gana i, mentre se n’apropia els repunxons, el sorprèn la veïna, la bruixa Charnot. Ell li prova d’explicar la situació. La Charnot consent de donar-li les verdures, amb la inflexible condició que, tan bon punt naixerà la criatura, l’hi haurà de ser lliurada. D’aquesta manera, la Charnot esdevé la nova mare del nadó: una nena a qui bateja Rapunzel Nabunzel.

La bruixa vol educar la seva fillola a recer dels costums errants de la societat. Per això, l’aïlla dins una torre perduda pel bosc que no té porta ni escala: l’única via d’entrada és una finestra i, per accedir-hi, la Charnot s’ha d’enfilar pels llargs cabells de la Rapunzel, que mai no se’ls ha tallat.

Un bon dia, passats els anys, un jove cavaller sent de lluny uns cants que provenen del bosc. La cantant no és sinó la Rapunzel i, guiat pel so de la seva veu, el jove la descobreix a ella, la torre i la bruixa que l’hi té tancada.

Aquest genet, el príncep de la nació, mostra un fort interès per la jove presonera i no dubta a presentar-s’hi. La Rapunzel en queda ben sorpresa i, esclar, també encuriosida: és el primer home que ha vist mai. Ben aviat, l’interès esdevé per tots dos una cosa d’àmbit més carnal. Així doncs, el príncep Éivano i la Rapunzel Nabunzel es converteixen en amants d’amagat de la Charnot. El secret, però, no pot pas durar per sempre més, i la Rapunzel haurà d’aplegar prou valor per decidir si vol deixar enrere la vida d’abans i sortir al món exterior, o bé si s’estima més de continuar dins la torre, segura però embarrada.

PROJECTE I ASPECTES TÈCNICS

Aquesta història és una versió paròdica del conte clàssic “Rapunzel”, dels germans Grimm.

Inicialment, volia fer un llargmetratge d’animació tradicional (quadre a quadre), del qual l’únic equip tècnic és la meva pròpia mà d’obra com a guionista, dibuixant, animador, compositor de la banda sonora i productor en general, amb l’única ajuda d’altres persones per fer les veus dels personatges i el modelatge tridimensional d’un decorat concret. Com que això, per una persona sola, és una feina feixuga i lenta, vaig voler dividir la pel•lícula en blocs de vora 10 minuts, presentant-los com si fossin capítols fins a acabar el film.

A les acaballes de l’any 2010, en vaig poder estrenar els 10 primers minuts, fruit de l’esforç i de la dedicació constants de dos anys de feina gairebé diària i sense cap mena de pressupost. Ara que treballo en la segona tirada de 10 minuts, he començat a tenir força mancances tècniques: algunes persones que donaven veus als personatges han abandonat el projecte sense enllestir-ne la sonorització, i la persona que cisellava un decorat 3D el va deixar inacabat en arribar al 80% del treball.

La conclusió es que sent col•laboracions no remunerades, la gent no ha pogut donar tota la seva disponibilitat, perquè de fet, alguns dels actors aficionats de doblatge es desplacen des de fora de Barcelona, pagant ells mateixos els viatges; cosa que els ha suposat, lluny de la idea de guanyar res, una pèrdua per a les seves pròpies butxaques.
És per tot això que ara m’haig de finançar el projecte d’alguna manera: em cal pagar els actors i altres ajudants tècnics per les tasques que no puc abastar jo tot sol.

ABAST I DIFUSIÓ

Atès que aquest títol no és pas el primer que faig, és ben bé que tinc un nombre considerable de seguidors dels audiovisuals que ja he fet i, com que ara fa un any ja vaig publicar els 10 primers minuts d’aquesta obra, força gent n’espera ja la continuació.
“Rapunzel Nabunzel” té seguidors a través del YouTube, d’una pàgina oficial del Facebook i d’un “site” a la meva pàgina Web, i nombroses mencions a fòrums i blogs, tant d’aficionats com de pàgines especialitzades. N’és un exemple el web NocheDeCine.com, en què em van fer una entrevista on parlo d’aquest projecte i d’altres.

L’obra ha aconseguit, fins i tot, tenir ressò al diari La Vanguardia: em van publicar informació i imatges de “Rapunzel Nabunzel” i altres treballs i em van fer una petita entrevista.

N’he pogut parlar també en una entrevista de ràdio, a radio FM.

QUÈ EM PORTA A VOLER-HO FER?

Hi ha un lloc perdut entre els nens que hem crescut amb la poesia moral de Disney i que ara veiem cinema transgressor o directament irreverent.

Una pel•lícula de dibuixos, que no pot ser transgressora, irreverent... i, sobretot, adulta?

Si digués que “Rapunzel Nabunzel” és una paròdia al món dels contes de fades, faria molt curt: és una paròdia al llenguatge audiovisual, al cinema general, a la societat... i una lluita contra tòpics des d’un llenguatge directe, amè i entretingut.

Diria que no en tenim gaires, de productes així, i això és una nota d’originalitat que cal aportar, sobretot des d’un camp com ho és l’animació, que encara carrega, sorprenentment, amb el pes de ser una cosa reservada als nens.

FINANÇAMENT

Tot i que tingui suport econòmic, la feina dura continua sent càrrec dels meus dits. El pressupost seria, doncs:
–Per contractar actors de doblatge: o bé per cobrir els diàlegs que tinc pendents, o bé per tornar a sonoritzar un personatge complet amb el fi d’evitar cap més canvi de veu.
–Per l’ajuda amb el 3D: no solament el modelatge, sinó també l’ús de càmeres virtuals i altres tractaments infogràfics que no conec i que ja m’he començat a pagar jo mateix.
–Per contractar ajudants que facin l’acoloriment dels centenars de fotogrames, els retocs, les correccions i diverses ajudes feixugues...