Explica Xavi Forné, creador que s’amaga rere l’epígraf d’Error Design que, com quasi tots els adolescents, ell també ha passat per mil etapes, i amb aquestes una manera de vestir i pensar que anava intrínsecament . lligada a la música que escoltava. Herois sònic que, a través de pòsters, habitaven les parets de la seva habitació. “Vaig estar uns anys amb pòsters d'Aerosmith. Després vaig passar a tenir-ho tot d'Iron Maiden: la meva àvia s'espantava quan entrava i veia a l'Eddie (la mascota dels Maiden) per a tot arreu en posicions poc agradables. Al cap d'un temps vaig passar per l'etapa skate punk i les parets cantaven cançons de Nofx, Rancid, Pennywise i mil portades de discs que havia imprès en tamany gran en alguna copisteria del barri”. 20 anys després és ell qui il·lustra les portades i cartells de concerts d’artistes i bandes tan rellevants com Metallica, Wilco, The Black Keys, Love of Lesbian, Guns 'n Roses, Berri Txarrak, Van Morrison, Soundgarden, Mastodon, Red Fang, Russian Circles, Mono... Feina que ara ha quedat recollida a Error! Design. 20 years of music artwork, llibre antològic materialitzat en paper gràcies a una campanya de micromecenatge a Verkami. Text: Oriol Rodríguez

Com vas descobrir el món del disseny?

El disseny no em va atraure fins que vaig tenir el primer disc de música a les mans. Segurament algun dels Beatles de la col·lecció dels meus pares. Sempre m'agradava passar hores dibuixant i fent “guixarots”. Amb els anys quan vaig començar a tocar en grups i organitzar concerts i aprofitava per a fer el cartell.

I aquest vincle irrenunciable amb la música com sorgeix?

Des de ben petit que la música m'ha creat curiositat. Tenia uns 15 anys quan vaig tenir la primera guitarra. Des de llavors no he deixat de tocar i fer mil projectes musicals, sense tenir cap mena de nocions de conservatori. De gravar-me a casa amb la “grabadora de sonidos” del Windows 3.11, a tocar en directe a llocs on no m'ho hauria imaginat mai. En tot aquest temps te n'adones que una cançó o un disc necessita una imatge. No sempre és encertada, però sí important. En una xerrada de Javier Jaén, ens va fer tancar els ulls i va sonar Wish you were here de Pink Floyd. Ens va preguntar quina imatge ens havia vingut al cap i tots vam coincidir amb la mítica portada. Per a mi la música i el disseny van agafats de la mà. El més normal és escoltar la música de l'artista amb el que estàs treballant, és important per entrar en el seu imaginari. Però això sol ser al principi i un cop ja estic dins, em puc permetre canviar la música pel que em vingui de gust en aquell moment. No et sabria dir un tipus de música que sona sempre, però el que et puc dir és que si no hi ha música, no treballo.

Pel que fa al disseny, ets autodidacte o vas realitzar estudis?

Vaig cursar un grau superior de gràfica publicitària que mai vaig acabar. Aprenia molt a casa pel meu compte i tenia molt clar que volia sortir dels estàndards establerts.

Per què, quan començaves, quins eren els teus principals referents i influències en el món del disseny?

Em fixava principalment en les discogràfiques que seguia en aquell moment. Per exemple Three One G i les portades i cartells de les seves bandes com The Locust, Swing Kids, The Crimson Curse... O Ebullition Records amb Orchid, Reversal of Man,... Una època molt “screamo” i punk. Em fixava també amb el que feien a casa, com per exemple Bcore Disc. Es preocupaven molt per la part visual: Corn Flakes, 24 Ideas, Aina... Un gran record en la meva trajectòria com a dissenyador és haver pogut treballar a BCore durant alguns anys i aprendre moltes coses.

Si no hi ha música, no treballo

Recordes el primer treball que vas fer professionalment?

No recordo quin podria ser, però que marquessin un punt i apart i m'obrissin les portes al món laboral sense voler-ho, van ser tots els cartells que els feia a To Be Confirmed Produccions (abans anomenats Atzavara Concerts). Van fer possible el primer apropament amb bandes que ara són clients usuals i amics: Russian Circles, Mono, Sunn O)))... En aquella època ho canviava per entrades, per mi era un hobby i un enorme plaer!

Com ha evolucionat la teva obra en aquests 20 anys de trajectòria?

En realitat han passat 22 anys, però tenint en compte que el 2020 i 2021 han sigut uns anys estranys en el món de la industria musical i que com a títol per un llibre no lluïa tant bé, vaig pensar que 20 seria més rodó. Ha evolucionat de manera impensable per mi, no em podia imaginar que el meu passatemps es transformaria en el que des de 2012 és la meva feina a temps complert. En aquests 22 anys he tingut molts canvis i a dia d'avui segueix-ho buscant-me, per no estancar-me en un sol lloc i trobar noves motivacions que em fessin disfrutar del meu temps treballant. És molt fàcil veure una evolució quan tens totes les obres davant. Des de tècnica a color. Imagino que es nota el meu estat anímic de cada època quan els colors són més vius o més freds, més lluminosos o més foscos. També amb el missatge, més alegre o més obscur. Intento que el meu estat personal afecti directament a la obra (quan tinc llibertat absoluta per fer-ho). És com la música, quan més reflecteixi el teu estat d'ànim, més sincera serà.

Com arriba un il·lustrador de Barcelonba a treballar per a bandes com Metallica, Wilco, The Black Keys, Love Guns 'n RosesVan Morrison, Soundgarden, Mastodon...?

Temps i constància és el més important per arribar a convertir un passatemps en una feina professional. Vaig estar molts anys fent això per amor a l'art. M'encantava passar-me hores davant de l'ordinador i sobretot no buscava cap remuneració per fer-ho. Coneixent promotores d’aquí i oferint-me per a fer la imatge del seu concert. Suposo que fas un port foli important i un nom. La resta ha anat venint sol, i a dia d'avui no m'ho acabo de creure del tot. Però t'asseguro que han estat 22 anys de molt esforç, dormir poc i treballar 24h 7 dies a la setmana. Em declaro dissenyador, ja que utilitzo tècniques de collage d'il·lustracions antigues.

I encara que n'has fet centenars, quina és la il·lustració de què et sents més orgullós?

El disseny que recordo amb més carinyo, són els cartells que em van encarregar The Black Keys pel seu concert de Madrid i Lisboa respectivament. Em van fer pujar un esglaó més i veure i pensar les coses d'una altra manera. El cartell de Red Fang (calavera amb barba vermella) també és un dels dissenys que més aprecio. Es va convertir en tot un icona de la banda.

Com va sorgir la idea de resumir aquestes dues dos dècades de feina en el llibre 20 years of music artwork?

Tinc un munt de llibres d'altres dissenyadors i il·lustradors de cartells de concerts, i un dels meus objectius era fer-ne un. El vaig començar al 2016, però no va ser fins 2020 que m'hi vaig posar de valent.

Com has triat les il·lustracions que hi formen part?

Tinc un excel on hi apareixen més de 500 cartells, no ha sigut gens fàcil. Suposo que en aquest primer llibre he volgut seleccionar els cartells que han sigut més clau, importants, de la meva trajectòria. He rescatat algun d'antic, del principis de segle, però la majoria del material del principi ja no el tinc o tenen una resolució massa petita com per a utilitzar-los. Hi haurà un segon volum amb els cartells que es van quedar fora, segur.

Temps i constància és el més important per arribar a convertir un passatemps en una feina professional

Per què vas decidir impulsar el projecte a través del micromecenatge?

En primer lloc i més important: l'elevat cost que té imprimir un llibre d'art. La idea inicial no era aquesta, però era impossible estalviar aquesta quantitat tenint en compte que soc autònom en un país on Hisenda no ajuda gens al petit empresari. De rebot, al fer un crowdfunding m'imposava una data d'entrega i per tant, una pressió enorme per dedicar-li hores diàries al projecte. Era la única manera de treure temps i maquetar un llibre.

I per què amb Verkami?

Vaig conèixer Verkami quan treballava a BCore. Havíem fet algun projecte a la seva plataforma en els seus inicis ara fa 10 anys. A més, em van encarregar la imatge del primer aniversari i recentment, la del 10è. Era una senyal divina?

Que aporta el micromecenatge a creadors com tu?

La possibilitat de fer realitat un projecte ambiciós i no haver d'invertir uns diners directament de la teva butxaca.

Com vas dissenyar la campanya?

L'Equip de Verkami em van ajudar moltíssim, tant al principi com durant la campanya. Havia vist alguns projectes i et donaven idees. Tenia clar que havia de ser fàcil i directe per a tothom, i no posar gaires opcions de recompenses. A part un dels problemes que em plantejava era com orientar-ho a diferents països, ja que tinc seguidors arreu del món i això provocava crear més opcions de recompenses per a tenir en compte un cost d'enviament diferent.

Com vas viure els 40 dies?

La idea inicial era recaptar un import de 9000€ per a cobrir impressió de 300 llibres sense cap mena d'extra, els enviaments i el merchandising dels packs. Era tot super just, i tenia clar que no hi havia cap marge de benefici. El que realment m'importava era treure el llibre i ja està. En un dia i mig vam recaptar el 100% i no ho tenia gens planejat... per tant, em va tocar pensar molt en com seguir. Havia d'ampliar pàgines i fer més còpies. En tot moment vaig fer partícip a tots els mecenes perquè donessin la seva opinió. Van triar tenir el llibre amb cobertura dura, bilingüe, entre altres coses. Van ser 40 dies molt emocionants, cada dia hi havia aportacions i superàvem els objectius ràpidament fins al punt de ni jo saber com acabaria el llibre. Fins al final de la campanya no podia enviar el llibre a impremta perquè no sabia les pàgines ni la mida que acabaria tenint (un dels motius del retràs de la seva sortida).

Vas acabar aconseguint més del doble de l'objectiu inicial. Quin creus que ha estat el secret del teu èxit?

No crec que hi hagi una pauta o secret que hagi fet que funcionés d'aquesta manera. Posaria la mà al foc i diria que tot això ha sigut culpa dels mecenes que han compartit i parlat del projecte. Als meus seguidors de fa tant temps i sobretot i no menys importants, als amics que han volgut tenir 22 anys de la meva vida en un prestatge de casa.

Posaria la mà al foc i diria que l’èxit de la campanya ha sigut culpa dels mecenes que han compartit i parlat del projecte

Què ha estat el millor i el pitjor de l'experiència?

El millor ha sigut sens dubte el fet d'apropar un producte exquisit a un preu molt inferior. Fer sentir a la gent partícip del projecte en tot moment, i veure a tants i tantes col·laborant en tot això.

Una altra part molt bonica ha sigut la que ocupa el procés de disseny del llibre en si i que va ser el poder aconseguir que molts artistes/músics volguessin participar en un apartat que està inclòs en les primeres pàgines. El pitjor de tot, per etiquetar-ho d'alguna manera, són els 600 enviaments que he de fer ara quan m'arribi el llibre. Algú em vol ajudar?

Quin consell donaries a tots aquells creadors que volen impulsar els seus projectes a través del micromecenatge?

Tenir una idea clara del projecte i no voler treure'n profit econòmic de les aportacions. Ser transparent amb els costos de producció i tot el que comporta a la campanya. Deixar clar que no t'embutxacaràs uns diners extra de cada aportació. Exposar el projecte a Verkami ja que se’ls donarà les directrius més clares, i sobretot que tinguin paciència!

I per aquells que volen el llibre però han arribat tard a la campanya, el poden aconseguir per altres vies?

Es pot aconseguir a la meva botiga online: www.error-design.com/shop

+ Info

Campanya a Verkami

Web | Instagram | Facebook | Botiga Online