Crowdfunding de triple salt mortal, el circ de CREAT
Admet Pablo Meneu que quan va dir als seus pares que volia dedicar-se al món de el circ, gairebé els dóna un patatús. "Després, quan van veure que no era el circ caspós, sinó una mica més proper al del Circ de el Sol, es van calmar. La gent que hem estat vivint a l'estranger som conscients que encara ens queda un llarg camí per recórrer". Un trajecte que Pablo i la resta de membres del col·lectiu CREAT (Roseta Plasencia, Melina Melamina, César García, Juan Catalán, Eleonoroa Gronchi i Pablo Aguilar) s'han proposat escurçar posant en marxa a València ciutat un espai dedicat a la formació i creació en arts circenses. Un projecte que és com un espectacular salt mortal sense xarxa que han recepcionat de peu amb una campanya de micromecenatge. Text: Oriol Rodríguez
Com neix el projecte?
Jo sóc de València, però vaig estar molts anys vivint a Anglaterra estudiant circ. La meva parella Eleonora, encara que a Itàlia, el mateix. I el mateix per a la resta de membres del col·lectiu que ens hem unit per tirar endavant aquest projecte.
Però a València ja hi ha un espai dedicat a el circ.
Exacte, una associació en què vam començar tots nosaltres fa 15 o 20 anys. És una entitat que té un enfocament més de centre social, un club d'amics. La diferència és que nosaltres volíem crear una proposta més enfocada cap al circ professional. Un espai que disposés de tot el necessari per a la pràctica de el circ i que alhora oferís uns estudis que nosaltres anomenem d'orientació professional. Un pas previ a les escoles superiors de circ que hi ha a l'estranger.
El circ segurament sigui l'art escènica menys cuidada al nostre país.
És una cosa que a poc a poc està canviant. Als que estem dins d'aquest món, el Circ de el Sol no ens agrada perquè el veiem una mica Disney, però li agraïm la neteja d'imatge que li ha donat a el circ.
Hem de canviar la percepció que el circ és un art menor que es fa al carrer
Fins arribar a...
Portugal, encara que ara té una escola molt potent, Itàlia, Espanya... Hem de canviar la percepció que el circ és un art menor que es fa al carrer. A França, Bèlgica, Anglaterra, els països escandinaus... al circ se'l respecta com qualsevol altra art.
Hi ha algun altre centre a a nivell estatal que us hagi servit de referència?
A la península hi ha escoles potents de circ a Madrid i Barcelona. Però segueixen sent escoles preparatòries i no superiors.
Quina és la diferència?
Jo vaig estudiar en una escola superior a Anglaterra i tinc un títol universitari en circ. El nostre objectiu és arribar a ser una escola superior. Ja estem parlant amb el govern valencià, però és complex. És un objectiu a llarg a termini tot i que de cap manera renunciem a això.
Algú que es plantegi estudiar al vostre centre, què aprendria?
Oferim dos nivells de formació. La idea és que amb el temps la gent entri al nivell 1 per passar després, lògicament, a nivell 2. Per ara, han arribat estudiants de diferents nivells. El primer l'anomenem "Any tècnic". És l'any en què treballes totes les disciplines bàsiques per a la pràctica del circ. És un any en què hi ha molta preparació física, molta flexibilitat... El segon és el "Any de l'especialització", un curs per a gent que ja porta cert recorregut en el circ i se centren en una disciplina. Un nivell per a gent amb certa experiència o que es volen especialitzar en una àrea en concret.
A el primer nivell pot entrar qualsevol o feu proves d'accés.
Realitzem audicions per a tots dos nivells. No tothom pot entrar, menys amb la bona demanda que hem tingut. De cara a l'any que ve estem pensant afegir un nivell 0, un curs preparatori per a la gent que vulgui entrar a l'escola.
El nostre objectiu és arribar a ser una escola superior
I les especialitzacions, quines serien?
No només n'hi ha moltes, sinó que sempre hi ha gent creant elements nous que s'acaben convertint en especialització. Nosaltres l'any tècnic, els alumnes fan teatre, dansa, acrobàcia, verticals, flexibilitat, educació física... A partir d'aquí, hi ha les especialitzacions, amb disciplines com els aeris amb els trapezis, corda, teles, straps; i després també estan especialitats com verticals, trampolí, acrobàcies, malabars …
Engegar un projecte així en un país com el nostre, posar-lo en marxa en un any com aquest ...
Ens hem llançat una mica a l'aventura. Jo era dels que pensava que la pandèmia no duraria tant. Però en general la resposta ha estat bona. Ja tenim no només estudiants d'aquí sinó d'Anglaterra, Israel, França, Itàlia... No ens esperàvem tota aquesta resposta.
I com us vau animar a fer un Verkami. Tenim a associar el micromecenatge amb publicar un disc, un llibre, un còmic, una pel·lícula, un jo ... però... Una escola de circ!
Sí que hi ha alguns espais que s'han rehabilitat impulsats a través de Verkami. L'escola l'hem muntat en una vella nau industrial que quan la vam agafar estava destrossada. L'hem hagut de remodelar completament. Com sol passar, vam fer un primer pressupost que no havia de superar una xifra determinada i...
La va superar.
La va superar de molt. Totes vam haver de posar més diners de la nostra butxaca, però vam arribar a un punt en què perquè el projecte fos viable necessitàvem una aportació extra. Va ser aleshors quan vam apel·lar a la solidaritat de la comunitat del circ. D'aquí va sortir la idea de l'Verkami.
I aquesta ha respost.
Sí, ha respost, però han respost més els amics i els familiars. El dia a dia de la campanya, a més, va ser una mica complex. I no per culpa de Verkami, sinó per culpa nostra. La campanya es va iniciar quan nosaltres encara estàvem treballant en la remodelació de la nau: pintant, tirant a baix parets, destruint murs, enrajolant... Escrivíem les respostes als mecenes amb ciment a les mans. Va ser una mica difícil de gestionar. La primera setmana va ser la més emocionant.
Aquest seria el nostre consell: cal triar molt bé quan poses en marxa una campanya de micromecenatge
I després?
La segona i la tercera van ser més difícils anímicament perquè no hi va haver tanta resposta. Ens vam haver de posar les piles a les xarxes socials per acabar de donar-li una empenta a la campanya i a apel·lar a la comunitat. L'última setmana va tornar a ser una pujada.
En quina fase està el projecte?
En la fase 1, que és completament funcional. Aquest era el nostre objectiu per a aquest primer any. L'espai de pràctiques de circ, està funcionant a el 100%. Hi ha oficines i altres sales polivalents que encara estem acabant.
Tornareu a recórrer a Verkami si s'han de fer ampliacions o voleu impulsar altres projectes vinculats a el món de el circ?
La veritat és que no ho hem pensat. Fer una campanya de micromecenatge, té cert desgast emocional, més quan has tingut un suport molt gran per part del teu entorn. Aquest seria el nostre consell: cal triar molt bé quan poses en marxa una campanya de micromecenatge.
0 comentaris
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.