Elles van inventar el punk

Se l'he vista a Kim Gordon, la que va ser baixista dels referencials Sonic Youth, i a Tracee Ellis Ross, l'actriu protagonista de la sèrie Black-ish. És una samarreta en què es pot llegir la llegenda "Girls Invented Punk Rock Not England". Sí, les noies va inventar el punk rock. A Anglaterra i a casa nostra. Queda totalment clar després de llegir Mujeres Punk: Las pioneras de nuestra escena, llibre, impulsat amb una campanya de micromecenatge a Verkami, que rescata i destaca el llegat de quinze dones pioneres en el moviment punk a Espanya. "Aquest llibre sorgeix de les meves inquietuds feministes", apunta Maritxu Alonso, impulsora del projecte i activista del col·lectiu Uterzine. "Des de la meva adolescència vaig ser conscient de la necessitat de tenir referents, veure’m representada i saber-me en un espai còmode, segur i legítim dins del moviment punk".

Text: Oriol Rodríguez

Com vau seleccionar les quinze protagonistes Mujeres Punk: Las pioneras de nuestra escena?

La selecció ha estat una de les parts més difícils del procés perquè hi ha moltíssimes dones pioneres en el punk i desitjàvem fer justícia històrica a totes elles. Hem tingut en compte els següents factors: la data històrica (entenent pioneres a aquelles dones que van estar actives a la fi dels setanta, vuitanta i fins i tot noranta en determinades situacions), la diversitat geogràfica (mostrant diferents zones de la geografia del país), la pluralitat de bandes (apareixent el màxim nombre de grups musicals possibles sense repetició), des de la invisibilitat fins a la visibilitat (reconeixent a les dones que van romandre en l'ombra d'un local, a aquelles que van arribar a donar concerts o fer gravacions sent citades i també a les que han tingut repercussió mediàtica), el ventall de rols dins de la banda (existint un equilibri de dones que van ser cantants, guitarristes, baixistes, teclistes, bateries...) i, especialment, el contacte directe amb elles o amb les seves famílies en cas d’haver mort, ja que crèiem vital tenir el seu consentiment així com recuperar el seu testimoni oral en primera persona.

¿I qui són aquestes quinze protagonistes?

Ha estat un treball difícil que ha finalitzat reivindicant a aquestes quinze pioneres: Alma Gómez (Cocadictos), Ana Curra (Parálisis Permanente), Ángela Saura (OX POW), Coral Alonso (Aerolíneas Federales), Elena Oramas (Chute de Esperma), Gema Cotallo (Cruela de Vil), Lourdes Olangua Besga (OK Corral), Mamen Rodrigo (Vulpes), María García Verdú (Morticia y los Decrépitos), Marieli Arróniz (Cikatriz en la matriz), Pilar Bueno (IV Reich), Plum (La Xeta Pasote), Silvia Escario (Último Resorte), Tere González (Desechables) y Yoli (Liposo+ pa tu jeto).

Us va ser fàcil trobar-les? ¿Com van rebre la proposta de fer un llibre explicant les seves biografies? ¿Van accedir totes a participar-hi?

Aquest llibre és el resultat de molts anys de treball i investigació. Va resultar molt complicat trobar a aquestes dones, contactar en persona amb elles i crear llaços que desemboquessin en una relació de confiança on poguessin compartir la seva història còmoda i lliurement. La reacció general quan els comentàvem que volíem que apareguessin en un llibre era respondre que elles no havien fer res rellevant que hagués de ser escrit. Era quan els explicàvem que nosaltres vam créixer i som punks gràcies a elles, i que si podem tocar, pujar-nos a un escenari o fer el so a una banda enlloc de ser a casa o a la cuina, era gràcies a elles... Era aleshores que es quedaven pensatives. Una part molt important d'aquest llibre és que elles siguin conscients de la importància històrica, feminista i generacional que les seves vides i trajectòries han tingut, i sobretot, agrair-les la seva lluita. L’altre objectiu ha estat fer veure al món i a l'escena musical que sense les dones, ni la història que coneixem ni la que ha quedat oculta i invisible haurien estat realitat.

Podríem dir que són dones doblement oblidades per la seva condició de dona i de punks?

Els feminismes ens han permès reflexionar sobre les interseccions alidades que travessen les nostres existències. Ser punk en els orígens va consistir en portar a terme una reflexió activa des de, per i per als marges de la societat, mentre que ser llegida com a dona comprenia a més una marginalització involuntària. Sí, la invisibilització va ser i és definitivament doble quan es tracta de dones punks. I podríem seguir restant privilegis en el cas d'aquelles que sumaven altres dissidències com ser gitana, lesbiana, anarquista…

«El punk que tenim en el nostre imaginari no existiria sense totes les dones que des de l'ombra el van possibilitar»

¿Després de parlar amb totes elles hi ha alguna cosa que us hagi sorprès? ¿Algun comú denominador en totes les seves biografies?

Ens sorprèn que moltes d'elles no es consideressin feministes ni reflexionessin sobre els impediments masclistes de l'època adquirint uns papers tan actius i reivindicatius. També ens sorprèn que moltes d'elles tinguessin tan clara la seva consciència feminista just al final d'una dictadura i en un moment de pessimisme polític-social tan gran. Les seves vides són tan diferents com les seves professions, hi ha dones professores, auxiliars de clínica, gemòlogues o circenses. Referint-se a un denominador comú, totes elles tenien una inquietud punk sincera que necessitava aflorar i fluir més enllà dels condicionants de gènere, raça o classe social.

Què van aportar totes aquestes dones al moviment punk espanyol?

Les dones van aportar qualitat musical, militància política, coherència en la praxi feminista, suport mutu, conciliació i cures en el moviment punk d'aquest país. Això, per dir unes quantes coses vitals de memòria. El que ningú es pregunta és com van poder els homes aportar coses al moviment punk d'aquest país. Un iceberg hauria de mostrar la part oculta de totes aquestes bandes que sí es recorden en la nostra història per desvetllar qui els feia l'esmorzar, els rentava la roba, els aguantava les borratxeres o els deixava la pasta per comprar-se instruments o sortir de gira. Les dones van haver de continuar teixint la xarxa domèstica i normativa dins el circuit punk, i les que van voler ser protagonistes van haver de lluitar fins a l'excel·lència per poder formar part de la normalitat d'una banda. Ja ens ho deia Pilar de IV Reich l'altre dia, que ja era hora que algú parlés d'elles amb una visió feminista, perquè els va costar molt destacar sent noies i lluitant amb els punkis... Havies de demostrar el doble de fortalesa perquè tothom sabés que eres una baixista de l'hòstia o una tia molt rebel perquè mentre qualsevol home arribava a un escenari, centenars de dones es quedaven a baix. El punk que tenim al nostre imaginari no existiria sense totes les dones que des de l'ombra el van possibilitar.

Com es va portar l'escena punk amb elles en el seu moment? Perquè... moviment contestatari i contra tot convencionalisme i tot el que estableix hauria de ser una escena especialment igualitària, no?

El Moviment Punk, efectivament, hauria de ser una escena inclusiva. La socialització i educació que rebem no ens permet escapar-nos de les dinàmiques de poder apreses en els nous espais que creem. Tot i la crítica cap al sistema que el punk sempre va proclamar, destaca la seva autocrítica interna. El discurs blanc cisheteropatriarcal i hegemònic ha continuat perpetuant i fins i tot ha arribat a camuflar d'una manera perversa sota els lemes punkis rupturistes, on la coherència brillava per la seva absència possibilitant discursos masclistes i "antitot". I és que, si pensem en punk, ens ve al cap un home cis, blanc, prim, amb cresta i molt enfadat. Aquesta construcció mental delata tot el camí que ens queda per recórrer. Actualment, en els espais polititzats es continuen perpetuant dinàmiques masclistes, racistes o classistes i és la nostra responsabilitat identificar-les així com fer-nos càrrec de les opressions que exercim. Hem de combatre i avançar cap als espais totalment lliures d'actituds autoritàries. Al que anem, de reinventar l'escena és un imperatiu.

Com autores, qui participa del llibre?

Uterzine autoeditem el llibre mentre que l'autoria és compartida: la companya Helen Sotillo és la il·lustradora i maquetadora i jo la creadora del contingut i la seva idea. Teníem molt clar que volíem promoure una lectura activa en què les lectores es relacionessin directament amb les pioneres d'una forma amena i entretinguda. Les biografies, a més, revelen dades curioses sobre les punkis: els seus primers discos, menjar favorit, coses que es portarien a la lluna... Esperem que es creïn molts reaccions i diàlegs sorprenents.

«Una part important d'aquest llibre és que elles siguin conscients de la importància històrica, feminista i generacional que les seves vides i trajectòries han tingut»

Sempre és odiós parlar d'influències i referents, ¿però vau tenir algun llibre similar o projecte que us servís d'això, de referent?

Sóc professora i durant molts anys he utilitzat els dibuixos per treballar conjuntament la psicomotricitat i la música. Vaig haver de crear jo mateixa dibuixos de dones músiques per al meu alumnat, i d'aquí va sorgir la idea de fer aquest projecte unint les meves dues passions, que són el feminisme i el punk.

Com vau descobrir Verkami?

Coneixíem Verkami d'altres projectes en el món de l'autoedició, el punk, el feminisme i el DIY que hem donat suport, com ara les nostres amigues de El Peor Dios, Sin Tu Permiso o Ménades Editorial… No ho vam pensar i ens vam llançar! Volíem activar la comunitat al voltant d'uns valors i un projecte que considerem necessari, fent partícips als i les mecenes i entenent el procés com un camí d'il·lusió i aprenentatge comuns. D’aquesta manera, buscàvem generar un altre tipus de relacions que anessin més enllà de les dinàmiques mercantils de compravenda i apostessin per uns llaços de suport mutu, autocura feminista i solidaritat reals. Certament no esperàvem tanta resposta i estem desbordades d'il·lusió, emoció i afecte. Les aportacions recaptes mitjançant el crowdfunding han estat destinades a cobrir el treball de la il·lustradora Helen Sotillo i a la realització de les recompenses dels i les mecenes amb criteris ètics, laborals, mediambientals i de qualitat.

Ha estat una experiència positiva?

El que més ens ha emocionat és la connexió amb persones desconegudes que t’escriuen des de l'altra punta del món per enviar-te ànims, per explicar-te que estan al·lucinant en descobrir qui era Lou Olangua o per confessar-te que s'han emocionat recordant vells temps amb una de les seves bandes favorites. Els que no van arribar a temps a la campanya o no tenien diners en aquells moments per donar-li suport tindran una altra oportunitat per fer-se amb el llibre. Després de molts correus electrònics i missatges amb aquesta petició, hem decidit realitzar un tiratge de còpies més gran que estarà disponible després que totes les mecenes tinguin la seva. De tota manera, el llibre està pensat perquè es fotocopiï i es difongui, i us animem a que així es faci.

Cap projecte nou entre mans?

Tenim intenció de visibilitzar, reivindicar i difondre a totes les protagonistes del punk del país amb més volums que es vagin sumant a poc a poc a aquest primer llibre. Portarem llum als orígens d'aquesta escena fins que es despulli de tots els seus prejudicis i estereotips de gènere... Ja estem treballant en la propera aventura!

+ Info

Campanya Verkami - MUJERES PUNKS: LAS PIONERAS DE NUESTRA ESCENA

Facebook
Instagram
Tumblr