Una ciutat comestible per a l’era post-petroli
Explica Pilar Sampietro, una de les impulsores d’aquesta aventura (la resta de l’equip el completen Ignacio Somovilla, Jabier Herreros y Jorge Bayo) que són molts els conceptes que els han dut a crear el llibre La ciutat comestible, iniciativa materialitzada amb una reeixida campanya a Verkami. “Teniem la necessitat de mostrar que a les ciutats comencem a adonar-nos de la falta de connexió natural i com entre les petites comunitats hi posem solució a aquesta mancança”. Per a la Pilar i els seus companys, la seva iniciativa està estretament interrelacionada amb les noves maneres de vida connectades a la resiliència, als pobles i ciutats en transició, a la vida orgànica, a les migracions climàtiques, a l’horticultura urbana i a una nova manera d’entendre els parcs per als nens i nenes i pel gaudir urbà convertint-los en jardins comestibles. “Es tracta de la vida post-petroli que hem de començar a dissenyar”.
Text: Oriol Rodríguez
Expliqueu que el llibre té el seu origen en un altre d’anterior, El jardí Amagat.
Si és cert, fruit dels reportatges que Ignacio Somovilla i yo vam fer en els nostres programes de ràdio i que vam mostrar a El jardí amagat, ens vam adonar que les experiències d’horts urbans a la ciutat eren quelcom més que un passar l’estona fent créixer tomateres i carbassons. Així vam descobrir que aquestes pràctiques perseguien maneres de fer i de viure que havíem oblidat degut a la nostra vida entre l’asfalt. En comunitat ara comencem a entendre de nou per què seguim necessitant recol·lectar, sembrar, regar o fins i tot fer la migdiada sota un arbre a ciutat.
¿Més enllà d’El jardí amagat, hi ha cap altre llibre que us hagin inspirat i influenciat?
N’hi ha uns quants que ja han anat en aquesta direcció i que tenim com a referència, i han obert el camí. El llibre La Plaza del Azufaifo de Isabel Núñez (Editorial Melusina) és per a nosaltres el referent a seguir. Lescriptora, que va morir fa poc, és protagonista d’un dels capítols del nostre llibre. Un capítol en el que narrem la seva experiència per salvar el ginjoler del seu carrer. Però també són molt importants per nosaltres La ciudad jubilada de Pau Faus i Elogi de l’hort urbà d’Albert Vidal i Vanesa Prades.
“Ens uneix una mateixa necessitat de connexió natural i urbana”
És un llibre atípic per la seva multidisciplinaritat, trobant des d’escriptura a pintura o fotografia.
Als quatre autors i autora del llibre ens uneix una mateixa necessitat de connexió natural i urbana i la mostrem des de la perspectiva comuna. Així per exemple en Jabier i jo ens encarreguem dels textos, dels escrits. Jorge és un gran artista i aquarel·lista: ell ho plasma aportant les imatges il·lustrades. Igual que l’Ignacio amb les seves fotografies. Per aixó hem creat el llibre com a una obra coral.
També és important el format que li heu donat al llibre.
Sí, ens agrada molt la part visual, que el llibre es pugi gaudir entrant pels ulls. En aquest sentit ha estat molt important el treball de Dandèlia Graphics. Després ordenant el material vam pensar en distribuir els capítols per mesos, tal i com vam fer en el llibre anterior i donar-los una acció concreta: gener és recol.lectar, febrer és esqueixar, març és florir... Aquest cop cada capítol té també una recepta inventada per Jabier sobre la base del que podem trobar a ciutat tot recol·lectant de l’entorn proper.
¿Qui ha participat de la creació del llibre?
Apart de nosaltres els autors i de la part gràfica de Dandèlia que ja hem mencionat, la base principal ha estat l’editor Gabriel Bravo d'Editorial Morsa. Sense la seva empremta i la seva guia, com a bon jardiner de llibres que és, ara no podríem tenir-lo entre les nostres mans. Ell sap els temps que se li ha de donar a tot el procés perquè arribi a bon terme i ell ens va animar també a fer un Verkami per aconseguir finançar-lo.
Ja vau impulsar El Jardí amagat amb una campanya de micromecenatge.
Sí, però aquest cop ha estat molt diferent, perquè hem estat els autors directament, amb la guía editorial sempre present, les que ens hem encarregat de dur endavant la campanya.
Com vau dissenyar la campanya?
Pas per pas i gràcies a les recomanacions que la mateixa plataforma de Verkami ens ofereix. Si no hagués estat pels seus consells tampoc seríem aquí. Ens va facilitar molt tota la feina complicada que se’ns venia a sobre i que no sabíem com gestionar.
“En comunitat ara comencem a entendre de nou per què seguim necessitant recol·lectar, sembrar, regar o fins i tot fer la migdiada sota un arbre a ciutat”
Com vau viure els 40 dies?
Amb molts de nervis i abocades totalment a fer visible la nostra proposta per tal que el màxim de persones ho coneguessin. Insistint molt en xarxes, no parant de trucar a totes les portes possibles i demostrant que un llibre d’aquesta mena era molt necessari per obrir via a una qüestió que cada cop ens preocupa més: habitar les ciutats incorporant-hi l’entorn natural que hem anat eliminant en la seva construcció. La paciència i no defallir en recordar que hi érem, que obríem les portes de manera temporal i que eren aquells 40 dies o no hi hauria altra possibilitat de finançar el projecte crec que va ser les claus de l’èxit
I amb els mecenes, com va ser la relació?
Molt intensa, molt de pell de gallina en moltes ocasions. Gent que no t’esperaves trobar i que et responia de manera molt generosa i la complicitat amiga que encara ara no para.
Més enllà del llibre, quines recompenses vas oferir?
La generositat de Jorge Bayo va propiciar que poguéssim regalar originals de les aquarel·les per a les aportacions més importants. També ha estat un plaer dedicar-nos a recollir llavors de caputxina, a crear bombes de llavors nendo-dango per regalar als mecenes. I dissenyar diferents rutes guiades per Ignacio Somovilla descobrint racons de la ciutat on aquesta connexió amb la natura hi és de moltes i diferents maneres.
Aventures com la vostra només poden dur-se endavant amb el micromecenatge?
Sense el micromecenatge no hauria estat possible. Malauradament hem comprovat com les grans editorials, les úniques que es poden permetre el llançament d’un llibre d’aquestes característiques no troben rendibles edicions com aquesta. Aixó fa que bona part dels llibres que editin siguin autopromocions sense gairebé cap contingut o traduccions de llibres ja editats a altres països com França, Anglaterra o els Estats Units, pioners en temes d’aquesta mena. És molt trist que aixó estigui passant. Els llibres que realment val la pena llegir, escrits per persones del nostre voltant, amb gran qualitat, només troben resposta en editors arriscats i sensibles com en el nostre cas i Editorial Morsa. L’experiència ha estat, sobretot, una gran lliçó d’humanitat. La festa d’entrega dels llibres als mecenes va ser màgica, un aniversari col·lectiu per celebrar la vida i entendre la força que moltes persones juntes som capaces de fer. Gent que se'ns oferia per cantar, d'altres per ajudar-nos a muntar i instal.lar-ho tot, per cedir-nos l'espai... És molt gratificant.
Quin consell donaríeu a aquells que com vosaltres volen impulsar el seu projecte a través del micromecenatge?
Mostreu des de la transparència i amb tota senzillesa perquè és el més important per vosaltres és que el projecte es faci realitat, i no defalliu pensant que ningú no us farà cas. Si realment ho feu amb el cor i amb empemta sortirà endavant perque s'ho val.
“La festa d’entrega dels llibres als mecenes va ser màgica”
Què és el que més us ha agradat de tota l’experiència? I... el que menys?
Hi has de dedicar tantes i tantes hores que perds el compte de l’esforç posat, però el que reps és tant directe i gratificant que compensa moltíssim.
I ara què.
Una cosa ens ha quedat clara i ho diuen també els editors i llibreters que realment tenen ofici: els llibres es venen un a un, lector a lector, persona a persona. La relació que estableixes a partir d’aquí amb la gent que ha comprat i llegit el teu llibre és tant especial que inevitablement neixen nous projectes, noves energies i ganes de fer un munt de projectes més. De moment obrirem un blog per mantenir informat a tothom de l’evolució de la nostra feina i del camí que fa el llibre amb les experiències de ciutat i natura cada cop més recuperada. Aviat més notícies.
3 comentaris
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.
Raúl de Lucas
Los huertos urbanos son fantásticos, no solo sirven para abastecer de alimentos a la población sino que además cumplen una función excelente aprovechando todo el dióxido de carbono que emiten coches y calefacciones, sirviendo de purificadores naturales del contaminado aire de las ciudades.
Aquí creo que hablan de todo estos temas de la alimentación antecedentes.org
Jonàs Sala
Verkami
Bon dia Anna! Pots contactar amb l'autora a través de les seves xarxes socials o escriu-nos i t'hi podem posar en contacte per correu. Seguim!
anna morcego
M'agrada molt el video!! Com em puc unir a vosaltres?