“Les cabretes” era el projecte amb què el pastor de Riudaura Marc Muntanya volia fer front a les despeses de comprar cabres lleteres per ampliar el seu ramat. Les volia anar a buscar a França perquè és on hi ha més mercat de compra-venda de les races que cercava: alpina o saanen. Explica que, a més, allà hi ha una llarga tradició de controls lleters i de millora de races, de manera que era fàcil trobar ramats que oferissin garantia de qualitat, i climes similars al de la Garrotxa que facilitessin l’adaptació. Demanava 1.200 euros i va acabar obtenint gairebé 5.000. Havien de ser 2 o 3 cabretes i han acabat sent 10. Ho va petar. Quins formatges us esperen, mecenes!

Text i entrevista: Oriol Rodríguez

Déu n’hi do amb l’acollida que van tenir les teves cabretes a Verkami!

Els primers dos dies de la campanya van ser una mica estressants, ja que el projecte va tenir força repercussió i el telèfon treia fum. A partir d’aleshores, veient que ja havíem arribat al mínim, va ser tot més tranquil i amb temps per anar assimilant i preparant les coses.

Estem avesats als micromecenatges vinculats a projectes culturals: llibres, discos… com se’t va ocórrer dur el teu projecte a Verkami?

Feia temps que tenia molt clar que calia ampliar el ramat per fer rendible el negoci, però era un cost que no podia assumir (si volia portar animals de qualitat). Tenia bones experiències amb Verkami, així que ho vaig veure com una possibilitat. No les tenia totes, ja que era conscient que era un projecte molt singular, però el resultat és més que satisfactori!

N’hi ha que et descriuen com un pastor 2.0, perquè fins i tot el teu ramat té un compte a Twitter: @elsxais

Ells també tenen les seves coses per explicar.

No només això, sinó que has adaptat una aplicació, i ara, a les cabretes, les tens controlades per GPS, així les pots deixar pasturar lliurement.

Sí, a mi m’agrada molt el concepte de pastura lliure, on els animals poden córrer i menjar dins un espai delimitat però molt ampli. Això permet al pastor alliberar hores (que es poden invertir en fer formatge, per exemple) i dóna una certa llibertat als animals de pasturar al seu aire. Això no és obstacle perquè, en ser espais grans, a vegades no saps on són i, fins i tot, poden escapar-se. Amb aquesta aplicació, a través del telèfon puc saber sempre on són. I si surten dels tancats, rebo un avís. És una cosa ben senzilla que et dóna una tranquil·litat enorme.

Els dos primers dies de campanya el telèfon treia fum

Demanaves 1.200 euros i vas acabar obtenint gairebé 5.000, amb mecenes procedents fins i tot de França i Dinamarca. Quines creus que van ser les claus de l’èxit?

El projecte era molt singular, de manera que, de sortida, cridava l’atenció. La varietat en les recompenses també feia fàcil que tothom pogués trobar alguna cosa que li agradés.

Et vas gastar 3.200 euros en la compra de les cabretes. Què has fet amb la resta dels diners obtinguts?

El cost net de les cabretes ha estat de 3.200€, a aquests cal sumar-hi les despeses de viatges (vaig pujar a veure el ramat i després a buscar-les), els tràmits burocràtics, els controls veterinaris… Tot plegat arriba gairebé als 4.000€. Amb el restant he decidit reservar-los per fer front a les despeses d’alimentació i a petits elements que m’ajudin a millorar la formatgeria. Els mecenes rebran tota la informació detallada de què he fet amb els diners.

Havien de ser 2 o 3 cabretes i han acabat sent-ne 10!

Són 10, però totes estan prenyades, de manera que seran més si, amb sort, els petits que vinguin són femelles. El viatge per anar a recollir-les va ser una odissea: sis hores de trajecte anant a 90km/h per l’autopista, amb pluja i vent. A causa del retard dels permisos (bàsicament l’autorització de l’Estat francès), el viatge va ser 10 dies després que havíem previst. Per aquest motiu, quan vam arribar, ens vam trobar que una de les cabres acabava de parir i vam haver de fer tot el viatge amb el petit a dins del cotxe.

Entre les recompenses, hi havia la possibilitat de posar nom a les cabretes. Ja les has batejat?

No encara, en les pròximes setmanes parlaré amb els mecenes que tenen aquesta opció perquè em facin arribar els noms.

I el procés d’elaboració dels formatges, ja l’has començat?

Començaré a munyir-les abans d’acabar el mes, i a partir de llavors començarà l’elaboració de formatge. Faig formatge madurat amb llet crua de cabra. Agafo l’experiència d’haver treballat al País Basc i ho adapto a la realitat que tenim a Riudaura.

Tu ets pastor de tota la vida?

A casa no vénen del món rural, tot i que vivim a la muntanya. Quan era petit em fascinava la feina de pastor i vaig decidir que volia ser-ne. Quan vaig anar creixent passava moltes tardes amb els pastors de Riudaura, que m’ensenyaven l’ofici. Amb tot, vaig decidir anar a la Universitat a estudiar Història. Però “la cabra tira al monte”, i abans d’acabar la carrera vaig descobrir que al País Basc hi havia una escola de pastors, i clar, cap allà vaig anar i ja em vaig decidir.

Per què creus que en els darrers anys ha augmentat l’interès pels productes gastronòmics artesanals? No creus que n’hi ha que s’aprofiten una mica d’aquest esclat i venen gat per llebre?

Sempre hi ha que intenta aprofitar aquestes coses. Jo crec que el valor afegit el donem els productors, per tant l’important és que coneguem no només el que mengem sinó qui i com ho ha fet. Els productes artesanals tenen caràcter i tota una tradició al darrere. Crec que l’interès sempre hi ha set més o menys latent.

L’important és que coneguem no només el que mengem sinó qui i com ho ha fet

No era aquesta la primera vegada que feies servir Verkami per impulsar un dels teus projectes. Què ens pots explicar de la Greda Street Band? Tindrem disc nou aviat?

Doncs el disc que vam fer via Verkami va ser tot un èxit. Ara seguim assajant i preparant cosetes noves, que arribaran aviat.

+ Info

Projectes Verkami Les cabretes i Greda Street Band
Bloc
@elsxais
@peredelescabres