❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.
No hay proyectos en marcha, categorías o tags con esta búsqueda...
Pulsa ‘Enter’ para buscar entre todos los proyectos :)
Proyectos en marcha
Categorías y Tags
CONTENTS I ENGANYATS, vint contes colpidors
CONTENTS I ENGANYATS és un recull de relats de ficció que posa l’accent en la crisi de valors actual. Vint històries sorprenents escrites amb un estil a vegades arriscat però sempre provocador. Si la campanya finalitza amb èxit, l'excedent recaptat anirà destinat al banc dels aliments.
Este proyecto terminó el 24 Marzo 2013 sin alcanzar su objetivo
0
segundos
26
Aportaciones
870€
De 2.200€
El enlace al proyecto se ha copiado a tu portapapeles
¡Proyecto seguido!
Te avisaremos a tu email de usuario/a cuando el proyecto esté en marcha, consiga el objetivo y antes de que termine la campaña para que puedas aportar si lo deseas.
(Despeses d'enviament a qualsevol lloc de l'Estat incloses)
24€
0 mecenas
☆
Una còpia del llibre en format paper
+ Una de les il·lustracions exclusives signades per Ana Jiménez (una il·lustració d'un dels vint contes del volum en format litografia).
(Despeses d'enviament a qualsevol lloc de l'Estat incloses)
25€
11 mecenas
☆
Una còpia del llibre en format paper
+ Invitació a l'acte de presentació del recull, que constarà de:
-Lectura dramatitzada d'alguns dels contes a càrrec d'actors terrassencs.
-Pica-pica sopar amb jazz en directe a càrrec de "Rumble Duo".
-Concert del cantautor Alberto Aguilar ("El Plan de Alberto").
L'acte també comptarà amb la participació especial d'artistes sorpresa.
35€
0 mecenas
☆
Una còpia del llibre en format paper
+ Una invitació a l'acte de presentació
+ Una de les il·lustracions exclusives signades per Ana Jiménez (una il·lustració d'un dels vint contes del volum en format litografia).
45€
1 mecenas
☆
DUES còpies del llibre en format paper
+ Invitació PER A DUES PERSONES a l'acte de presentació del recull.
50€
Quedan 10 (de 10)
☆
Una còpia del llibre en format paper
+ Totes les il·lustracions dels contes creades per Ana Jiménez en format exclusiu (estoig amb 20 il·lustracions de 15x10).
(Despeses d'enviament a qualsevol lloc de l'Estat incloses)
60€
Quedan 10 (de 10)
☆
Una còpia del llibre en format paper
+ Invitació a l'acte de presentació
+ Totes les il·lustracions dels contes creades per Ana Jiménez en format exclusiu (estoig amb 20 il·lustracions de 15x10).
75€
Quedan 10 (de 10)
☆
DUES còpies del llibre en format paper
+ Invitació PER A DUES PERSONES a l'acte de presentació
+ Totes les il·lustracions dels contes creades per Ana Jiménez en format exclusiu (estoig amb 20 il·lustracions de 15x10).
100€
4 mecenas
☆
Aportació 100% filantròpica.
Els mecenes tenen també la possibilitat de fer un encàrrec personalitzat als artistes implicats en el projecte: per exemple una quantitat determinada d'exemplars presentats per l'autor en el marc d'un club de lectura; il·lustracions a la carta amb un text a mida; un concert privat o, i per què no, la possibilitat de fer una declaració d'amor durant l'acte de presentació! La imaginació al poder!
(Per concretar l'abast d'aquesta recompensa, o per explorar d'altres vies de col·laboració, podeu contactar l'autor: [email protected]).
O apóyalo con una donación
Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:
Els personatges de Contents i Enganyats viuen atrapats en una realitat que no els satisfà i lluiten per canviar-la, fugir-ne o, almenys, evadir-se’n. Escrits amb un estil a vegades arriscat però sempre provocador, els vint contes del volum mostren l’actitud que adopten un grapat d’homes i dones (la majoria solitaris convençuts o forçats per les circumstàncies) per fer la seva existència més suportable, i el preu que hauran de pagar per aconseguir-ho o intentar-ho.
PRESSUPOST
Els fons sol·licitats són els necessaris per cobrir únicament els costos de producció i distribució d'un llibre en format paper (144 pàgines). L'autor, per tant, renuncia a qualsevol tipus d'honoraris, tot i que es compromet a treballar per oferir un llibre de màxima qualitat, tant pel que fa al contingut com al disseny del volum.
Els 2.200€, doncs, serviran per fer front a les següents despeses: disseny de les cobertes; revisió i maquetació dels textos; impressió i relligat de 300 exemplars; gestió d’ISBN, propietat intel•lectual i dìpòsit legal; cost d’enviament d’originals; cost de producció de les recompenses addicionals (il·lustracions originals i despeses relacionades amb l'acte de presentació).
VESSANT SOLIDÀRIA DEL PROJECTE
Aquesta campanya de Crowdfunding s'inspira en 4 'C's clau: Col·laboració, Co-creació, Co-treball i Co-responsabilitat. Així com, a més a més dels mecenes, els diferents artistes implicats ajuden a fer possible aquest projecte de forma desinteressada o rebaixant considerablement els seus honoraris, l'autor també renuncia a qualsevol tipus de benefici econòmic que pugui generar-se a través de la plataforma Verkami.
D'aquesta manera, si s'aconsegueix superar la xifra destinada únicament a cobrir les despeses fixades pels diferents proveïdors, l'excedent net es donarà al centre de distribució social d'aliments El Rebost. Aquesta entitat solidària, que mensualment atén a més de 5.000 persones, té seu a Terrassa i compta amb el suport de la Creu Roja, Càritas i Gent Solidària, entre d'altres organitzacions amb vocació d'ajuda als més desfavorits.
ACTE DE PRESENTACIÓ
Si el projecte finalitza amb èxit, un cop imprès, el llibre es presentarà a l'Ateneu Candela de Terrassa el dijous 18 d'abril a les 20h. Durant l'acte, que comptarà amb la participació especial d'artistes sorpresa, diferents actors faran lectures dramatitzades d'alguns dels contes. També s'oferirà un pica-pica sopar acompanyat de jazz en directe a càrrec de Rumble Duo. Finalment, el cantautor terrassenc Alberto Aguilar (El Plan de Alberto) presentarà alguns dels temes del seu proper disc.
ARTISTES I COL·LABORADORS IMPLICATS
Ana Jiménez: És una artista total. A més d'emprenedora i il·lustradora, és la bateria del grup Nice Place. Ha dedicat una vinyeta a cada conte del volum, una de les quals s'ha animat per tal de crear el tràiler del llibre. Col·labora amb Fem una birra i és autora del blog Yo quiero vivir del cuento.
Xavier Bastida: És un mestre dels efectes especials, membre de l'equip que va guanyar un Oscar pel treball realitzat a la pel·lícula de Guillermo del Toro El laberinto del fauno. Ha participat en desenes de produccions nacionals i internacionals (Hable con ella, El orfanato, Gainsbourg, Hellboy...), i la seva feina ha obtingut diferents premis Goya. Ha col·laborat en l'animació del tràiler del llibre.
Alberto Aguilar: Cantautor terrassenc que lidera El Plan de Alberto. Actualment està enregistrant el seu primer disc d'estudi. A més d'Alberto Aguilar (veu i guitarra) i Dani Miranda (guitarra solista), el grup compta amb la col·laboració de diferents músics de Terrassa.
Jordi Duró: Serà el responsable de dissenyar les cobertes del recull. Entre d'altres treballs, molts d'ells reconeguts, ha creat diverses portades per a l'editorial Anagrama. Col·labora en la secció d'opinió gràfica del Diari Ara.
Roger Roig (de Gràficament): Serà el responsable de la revisió i maquetació dels textos. Col·labora amb diverses editorials catalanes, com per exemple Cossetània.
Rumble Duo està integrat pels músics Dani Rambla (piano) i Oriol Vallès (trompeta).
ELS 20 CONTES DEL RECULL
I.- Persones i Personatges
Marcus
Els Reis
Lliure
Comèdia
El meu home no ho faria
La faula de l’Estafador i l’Innocent
Fills de Piotr
Lectura crítica
II.- Vides i Destins
Paraules
Sobre la vida i l’amor (1. Ens casem; 2. Ens reproduïm)
Nova Orleans
Economia (1. Macroeconomia; 2. Microeconomia)
Vida adulta
Rumb a Palerm
Terra de gats negres
Principis (1. Quotidians; 2. Històrics)
III.- Contents i Enganyats
La festa dels solitaris
Els diferents contes s'aniran comentant al blog del projecte durant els propers dies.
AGRAÏMENTS
Rosa Boladeras, Pau Gómez, Teresa Llordés, Lluís Palà, Pep Pla, Magda Gomes, Eduard Sanchez, Adriana Lopes Vieira, Congrés de Cultura de Terrassa, Marta Moliner, Sergio Martinez, Pau Firpo, Gemma Sherry, Marc Cornet, Toni Abad, Emilce Mira, Julia Martinez, tot l'equip de l'Ateneu Candela i la llibreria Synusia.
Finalment als meus amics, a tots els mecenes i als futurs lectors. A la meva família.
Ah, pues no había caído en eso. Dime clásico, pero como el libro está escrito en catalán, había pensado en informar acerca de él también en catalán, pero lo tendré en cuenta.
Creo que no verá la luz ni en su lengua original, pero si por aquellas jugadas inesperadas que a veces tiene la vida se tradujera al castellano, con mucho gusto te lo haría saber.
Amigo, no es por nada y sin ánimo de ofender, pero si hubieses hecho la propuesta en castellano, los que no somos catalanes la hubiésemos entendido y posiblemente, hubiésemos colaborado... creo que es cerrarse puertas, tío.
Cadascú deu tenir la seva manera de treballar. En el meu cas, a més d’un títol que em marqui el rumb –encara que després, mentre escric, navegui a vela i no a motor–, em resulta clau trobar el to de la narració. Un cop el tinc, el conte flueix, i la primera versió pot sortir, al més pur estil Jordi Sevilla, “en un parell de tardes”... Això sí, la fase de polit i encerat ja és més laboriosa, i poden passar diverses setmanes abans el relat no surti del túnel de rentat, ja llest per circular.
Tot i que és inevitable la temptació de tornar-lo a abrillantar, rellegint “La faula de l’Estafador i l’Innocent”, un dels contes més recents del recull, em dóna la sensació que vaig ensopegar el to.
Aquesta faula va sobre un pobre Innocent i un Estafador sense escrúpols. L’Innocent és un bonàs, un xicot que gasta un caràcter de llop només un parell de cops l’any, però que generalment es comporta com un xaiet. L’Estafador és un home dolent, un porc fastigós amb cara de morsa.
Resulta que l’Innocent se’ns estableix a un altre país, d’un altre continent, fugint de les conseqüències d’un brutal crac financer i cercant noves oportunitats, buscant, al cap i a la fi, una mica de bonança que l’allunyi d’un diluvi de pessimisme que no amaina provocat per una manca d’ètica que tampoc afluixa.
I ja tenim l’Estafador content, feliç que el pobre Innocent s’hagi instal•lat just a la porta del costat del seu quarter general. I no trigarà en assetjar-lo, això és la llei de la selva!
Dit i fet, l’Estafador s’espera un parell de dies, que l’Innocent tingui temps d’instal•lar-se, abans de donar-li la benvinguda. Però transcorreguts aquests, va directe a trucar-li la porta.
*-Hola Tros d’Ase, benvingut a la meva xarxa!
-Gràcies Rata de Claveguera, ets molt amable!*
L’Estafador de seguida el convida a sopar. S’interessa per la vida de l’Innocent, ja que en realitat li convé saber-ho tot sobre ell, i fa veure que li explica la seva, que és una vida inventada. Li diu que és assessor financer, però dels que practiquen bones pràctiques, no fotem!, i cap als postres li diu que, mentre busca feina al nou país del nou continent, si té un raconet, el pot ajudar a fer-se una bona diferència.(...)
En fi, i durant vuit o nou planes es desenvolupa la trama, que ve a dir que, per més lluny que anem, si no canviem el xip, no en sortirem. No sóc futuròleg ni visionari, però molt em temo que a la majoria dels anomenats països emergents, especialment al Brasil, ara les coses els van bé fent tot el que nosaltres vam fer malament. A veure com acaba.
“La festa dels solitaris”, escrit fa un any i mig, és un artifici narratiu que, amb el pretext d’una celebració fictícia, aplega tots els personatges del recull. Volia ser l’essència del llibre i ara em dono compte que ha esdevingut també un reflex del propòsit d’aquest projecte i del seu desenllaç, que és avui. No em sorprèn gens, però, que en certa manera hagi sigut premonitori. El relat comença així:
No tots, però la majoria em deien que si m’havia tornat boig, que si m’havia begut l’enteniment, que si no veia que era un autèntic disbarat... M’és ben igual que ho considerin arriscat i que creguin que no funcionarà. No m’he llicenciat a l’escola més prestigiosa de narradors omniscients per ara, a primeres de canvi, cagar-me a les calcetes... Així que sí, n’estic convençut, i penso fer-ho!
Vull organitzar una festa i convidar-hi una… leer más
Els estralls de l’evitable bombolla immobiliària, inevitablement, tenen un raconet a Contents i enganyats. Al•legòricament, i a través de la mirada desconcertada d’un personatge que recordarà en Charlton Heston de El planeta dels simis, “Terra de gats negres” retrata un món apocalíptic que acaba de patir un immens terrabastall. El daltabaix serà molt proper, i en consonància amb la narrativa oficial, al lector li semblarà fruit d’una catàstrofe natural.
(...)Se sent desorientat, però els peus li van molt lleugers, i caminar, encara que sigui per aquest paisatge sinistre, li va bé. L’entorn, estranyament, li resulta familiar, i potser per això no té por. Fins ara, tot i la runa, la foscor i el silenci sepulcral, només l’han sobresaltat dos ulls grocs que corrien a la velocitat del llamp arran de terra. Aviat ha vist que es tractava… leer más
“Rumb a Palerm” té una posada en escena surrealista: un oficinista d’avui explica la seva vida i el seu destí –Palerm– a un pirata d’un altre temps –que s’anomena Capità Shark i li falta un ull i mitja cama– mentre beuen grog i juguen una partida de cartes a una taverna d’un petit poble mariner.
(...)M’he cregut la meva història, on el Capità Shark és un vell bucaner, ara sense vaixell ni tripulació. Però els havia tingut, i tant si els havia tingut! Me l’imagino solcant les aigües del Carib, a la cerca d’aventures i potser d’alguna nau espanyola. A l’abordatge! Segur que va perdre l’ull enmig d’algun pillatge; el tros de cama que li falta, segur que se la va menjar un tauró...
De fet, aquest vespre, quan finalment he aconseguit conversar amb ell, en cap moment he tingut la sensació que la meva història fos falsa. Més aviat al contrari: el tarannà, les maneres i les paraules del capità han refermat les meves elucubracions.
Volia escriure un conte que fes referència a la rutina que portem la immensa majoria dels adults del primer món, ple de presses i corredisses que sovint no porten enlloc, i sobretot ple de rivalitats quotidianes absurdes i malsanes, que tot el que tenen d’inevitables potser també ho tenen de prescindibles.
El resultat és “Vida adulta”, un relat protagonitzat per un dels personatges més maquiavèl•lics i competitius del recull. Com succeeix en la majoria dels contes de ‘Contents i enganyats’, a través del seu comportament i de l’actitud que adopten per fer front a determinades situacions, els actors no només ens ensenyen les seves circumstàncies sinó que també ens mostren els seus valors, que segurament es corresponen amb els nostres –els dels lectors-espectadors–, fins i tot més del que ens agradaria o estaríem disposats a admetre...
Ara fa tres anys, jugant a futbol, em vaig fer un esquinç al turmell esquerre que em va obligar a passar uns quants dies per la consulta del meu massatgista de capçalera.
Tot i el dolor, sempre és un plaer anar-hi. Resulta que en Jordi és un gran lector, i està especialment atent a les novetats dels autors catalans contemporanis; per acabar-ho d’adobar, les sessions tenen lloc a la biblioteca de casa seva. Un s’estira a la llitera i, mentre va fent ais i uis, a més de les estrelles, pot veure centenars de lloms impertèrrits a les exclamacions dels pacients.
Amb aquest actor i aquest decorat, és inevitable acabar parlant de literatura. Una vegada més vaig poder comprovar com el meu massatgista de capçalera té el paladar fi: el seu escriptor preferit és l’immens Jaume Cabré, fins al punt que disposa de pràcticament tots els seus llibres, i signats pel propi autor.
No sé com deu ser ara, després del Katrina, però fa uns dotze anys Nova Orleans em va semblar un lloc màgic, únic, oníric. Esbojarrat, ple de personatges estrafolaris, humit, a vegades càlid i amb color, a vegades fred i gris, enmig d’aquella peculiar atmosfera, un no sabia ben bé si era al cel o a l’infern.
D’aquell viatge en guardo un molt bon record, tant de la ciutat com de les persones amb qui vaig anar-me topant. I d’un bon record a un conte hi va un pas de puça...
“Nova Orleans” és un dels poc relats del recull escrits en primera persona, i tot i que és força vell, s’ha reescrit moltíssimes vegades, fins arribar a la versió actual, que potser no en serà la darrera. Crec que encara no és del tot rodó, però amb temps i paciència ha millorat molt. L’acabo de rellegir i sembla que tot lliga.
Sempre tenaç, el vaig anar fent i refent, i a mesura que n’anava quedant content, el vaig anar presentant a diferents certàmens. De primer va passar sense pena ni glòria.
“Sobre la vida i l’amor” aplega dos contes independents però complementaris que ironitzen sobre l’arbitrarietat de l’aparellament i de la procreació.
El primer, “Ens casem”, va sobre un home amb un passat faldiller que planeja demanar-li matrimoni a la seva parella durant una escapada romàntica. Ell no s’ho acaba de creure i mira d’autojustificar la seva decisió. Ella, que no s’ho esperava, analitza la situació amb una racionalitat esfereïdora.
(...)Ell està desconcertat. No es reconeix. Sempre se’n reia dels que sortien a la secció de casaments de la premsa anglosaxona. Trobava ridícul que les parelles fessin públic com s’havien conegut, com havia anat la primera cita, com ell se li havia declarat, com n’estava d’enamorada ella... Però, sobretot, el que trobava més cursi era com aquestes seccions descriuen, sempre amb tota mena de… leer más
“Paraules” és el conte més curt del recull, concretament, comptant-hi el títol, en té dues-centes quaranta-cinc, de paraules.
Qualsevol comentari que fes sobre el relat segurament superaria aquesta xifra. I com que no estem davant d’un poema d’en Salvador Espriu (quatre versos dels que en saben poden merèixer anàlisis de dotzenes de pàgines), escriure massa seria, més que pretensiós, directament ridícul.
Ensenyar-vos un fragment del conte tampoc crec que tingués sentit. Val més que em limiti a oferir-vos la interpretació visual que n’ha fet la il•lustradora Ana Jiménez, i que cadascú imagini el que vulgui. I així aquesta entrada, comptant-hi el títol, només tindrà cent catorze paraules (exactament quan n’escrigui la darrera, aquesta).
Amb “Lectura crítica” es tanca el primer dels tres blocs en què s’organitza el recull, focalitzat sobretot en persones fetes personatge o en personatges fets persona.
Aquest relat és un dels més vells del llibre. Una primera versió la va publicar Cossetània fa uns dotze anys, a través d’una antologia de contes de diversos autors, i té com a principal virtut l’estructura, una filigrana escheriana que, vist amb perspectiva, sembla mentida que sigui obra d’un servidor quan tenia poc més de vint anys...
Tot i l’edat, un cop fetes les oportunes adaptacions, s’inclou al volum perquè, juntament amb el darrer relat, sosté un joc metaliterari que afecta a tots els contes, per bé que poden llegir-se independentment.
El protagonista d’aquesta història és un peculiar crític literari.
(...)A les vuit veu com es confirma el que es temia. Tal i com ja… leer más
Hi ha contes per tot arreu, i la inspiració pot arribar de qualsevol lloc en qualsevol moment. El culpable pot ser un determinat personatge, real o inventat. O una situació, viscuda o que s’ha vist viure. O dues frases soltes aparegudes per atzar i que puguin funcionar per iniciar un relat amb embranzida. També a un se li pot acudir un bon final, o simplement una giragonsa argumental d’alguna cosa a mig pensar, i construir el relat a partir de la mateixa.
O un títol. “Fills de Piotr” va començar així. Em semblava que podia tenir un cert joc, que burxant en sortiria alguna cosa interessant. Les possibilitats, com que el món n’és ple d’aquesta mena de fills, certament eren infinites. Que potser el joc de paraules acotava l’acció geogràficament? Doncs no passa res, que tingui lloc a Rússia i llestos. Que per donar-li el sentit precís potser hauríem de fer alguna malesa amb els articles personals? Home, això ja sap més greu, però va, provem-ho...
Cadascú deu tenir la seva manera de treballar. En el meu cas, a més d’un títol que em marqui el rumb –encara que després, mentre escric, navegui a vela i no a motor–, em resulta clau trobar el to de la narració. Un cop el tinc, el conte flueix, i la primera versió pot sortir, al més pur estil Jordi Sevilla, “en un parell de tardes”... Això sí, la fase de polit i encerat ja és més laboriosa, i poden passar diverses setmanes abans el relat no surti del túnel de rentat, ja llest per circular.
Tot i que és inevitable la temptació de tornar-lo a abrillantar, rellegint “La faula de l’Estafador i l’Innocent”, un dels contes més recents del recull, em dóna la sensació que vaig ensopegar el to.
Aquesta faula va sobre un pobre Innocent i un Estafador sense escrúpols. L’Innocent és un bonàs, un xicot que gasta un caràcter de llop només un parell de cops l’any, però que generalment es comporta com un xaiet. L’Estafador és un home dolent, un porc fastigós amb cara de morsa.
El recull té algunes escenes de sexe, però no gaires. Si la memòria no em falla, n’hi ha segur als contes “Sobre la vida i l’amor”, “Economia” i al relat que ens ocupa ara, “El meu home no ho faria”. Aquest, sense embuts, ja engega així:
Sentia l’alè del mascle al clatell, i com les mans, amb delicadesa, anaven allunyant-se lentament del melic, lliscant per cada un dels botons de la brusa, fins arribar als pits. El mascle cada vegada esbufegava més fort, i jo deixava fer. Els ditets de pianista jugaven amb els mugrons, i quan van acabar de tocar la peça, van emprendre, decidits, el camí de tornada cap al melic. Amb la barbeta a l’espatlla, vaig notar com l’alè es tornava veu, i em xiuxiuejava obscenitats dolces...
(...)
Llavors, si el llibre no és eròtic, per què utilitzar com a reclam la foto del cul? (*)
Principalment per mirar de desmarcar-se del to i l’estil del tràiler, que pot donar lloc a confusions, i deixar ben clar que es tracta d’una sèrie d’històries per a adults.
No he fet mai cap disc, però em dóna la sensació que organitzar els contes deu ser molt similar a decidir l’ordre de les cançons d’un àlbum. S’ha de tenir en compte l’estil, el ritme, la durada, la temàtica... per tal que, en conjunt, el lector que vulgui fer una lectura seqüencial dels relats trobi que l’itinerari que se li proposa és agradable.
Seguint amb aquest símil, després s’ha de trobar un single. En el cas de Contents i enganyats, diria que aquest és “Comèdia”, tot i la seva longitud (unes dotze pàgines), i tot i que, per motius tècnics, no va ser possible dedicar-li el tràiler del llibre.
Més avall trobareu el fragment amb què arrenca el conte.
L’hostessa encara no havia acabat de parlar, que el farsant ja es dirigia cap a ella.
*-Qui és el passatger que necessita un metge? –li digué ell amb tota naturalitat, tot i el posat, obligat, de preocupació.
El calçasses, un autèntic fanàtic de la tranquil•litat i els bons aliments, era un home immensament feliç amb el seu estil de vida, estructurat de dilluns a divendres, però absolutament improvisat els caps de setmana. Treballava en una oficina d’un sector difícil d’explicar, probablement fent una feina del tot prescindible, però s’ho passava bé, no cobrava malament i, en un organigrama que tot el que tenia de jeràrquic ho tenia també d’incomprensible, ell ocupava una posició de poca responsabilitat. I ja li estava bé, perquè la darrera cosa que volia era precisament maldecaps.(...)
Doncs bé, aquest home, el calçasses, al llarg del relat se’ns complicarà la vida de mala manera: primer s’ajuntarà i després es casarà; passarà de pagar un lloguer assequible a firmar una hipoteca de 1.500 euros al mes durant 35 anys per poder tenir una casa amb pati; aquesta… leer más
Tots els contes respiren el leitmotiv “contents i enganyats”, i gairebé tots es fixen, d’una manera o altra, en els valors que han imperat fins ara en la nostra societat. Evidentment aquest darrer aspecte no succeeix en el cas del pobre Marcus Brody, un personatge que prou feina té en mirar de governar-se ell mateix...
“Els Reis” sí que, a través del punt de vista d’una nena encara innocent, ja entra en matèria. D’una banda, aprofitant que la protagonista és de classe benestant, es magnifica la vessant consumista de les festes nadalenques, una situació que d’aquí a ben poc podria resultar anacrònica si es té en compte que, amb una classe mitjana cada vegada més escanyada, paradoxalment es tendeix cap a una societat de consum sense consumidors.
Dins d’aquell cor de sis anys no hi cabia més joia. Per ella, la vida era meravellosa. Ho era durant tot… leer más
El volum s’obre amb un Marcus Brody atabalat, just després d’arribar a l’estació d’Iskenderun.
Ara, el fet d’haver estructurat tot el conte al voltant del que suposadament li passa pel cap a l’entranyable Marcus al llarg d’una de les seqüències més memorables i hilarants de la història del cinema recent, em sembla el més natural del món. Però no va ser fàcil arribar fins aquí.
Des de feia temps tenia molt clar que el personatge, a qui sempre li he tingut una estima especial, mereixia un relat. El que no sabia era com dedicar-li unes pàgines sense trair la seva essència. Tampoc veia clar, fora de la pel•lícula, en quina situació podria sentir-se còmode un antiheroi canònic, i per tant molt recognoscible, però de qui, en el fons, tampoc en sabia gran cosa més enllà dels seus quatre trets més característics: que és pobre d’esperit, que… leer más
Durant els propers quaranta dies estaré més content i enganyat que mai.
Content, fins i tot m’atreviria a dir que feliç, de poder engegar aquesta campanya i de fer-ho envoltat d’un grup d’amics i col•laboradors excepcionals. No sé com acabarà aquesta aventura, ni si arribarem a destí, però de moment hem salpat i el que compta és gaudir del viatge. Tant de bo completem el recorregut amb èxit perquè aquest projecte, que implica persones generoses i talentoses de diferents disciplines, pugui prendre sentit; el llibre només és una peça més de l’engranatge, no necessàriament la més brillant, gairebé una mera excusa per començar a tirar milles plegats cap a algun lloc.
I enganyat, fent veure que també puc ser un “escriptor”, quan en realitat durant els darrers mesos no he escrit ni una sola ratlla, prou enfeinat he estat intentant que un grapat de… leer más
Widget vertical/Widget horizontal
Escoge el estilo que quieras, pincha en 'Copiar código' y pégalo para insertarlo en tu web.
Cerrar
El código del widget se ha copiado a tu portapapeles.
El usuario no existe
El email que se ha proporcionado para la creación de la aportación manual no corresponde a ningun usuario. Comprueba el email e inténtalo de nuevo.
4 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Toni Duró
Autor/a
Hola Joan, moltes gràcies per la confiança!
Sí, no et preocupis, és totalment normal.
Exacte, com ja has vist, fer l'aportació és molt senzill, però pensa que NOMÉS SE'T FARÀ EL CÀRREC A LA TARGETA SI EL PROJECTE ACABA AMB ÈXIT.
Espero haver-te ajudat, salutacions!
Toni
Joan
Toni, l'altra dia vaig fer una aportació en un plis-plas, pero no m'han carregat res a la targeta, és normal? gracies!
Toni Duró
Autor/a
Hola Álvaro, muchas gracias por tu interés!
Ah, pues no había caído en eso. Dime clásico, pero como el libro está escrito en catalán, había pensado en informar acerca de él también en catalán, pero lo tendré en cuenta.
Creo que no verá la luz ni en su lengua original, pero si por aquellas jugadas inesperadas que a veces tiene la vida se tradujera al castellano, con mucho gusto te lo haría saber.
Muchas gracias de nuevo, un abrazo!
Toni
Álvaro Bernal Nicolás
Amigo, no es por nada y sin ánimo de ofender, pero si hubieses hecho la propuesta en castellano, los que no somos catalanes la hubiésemos entendido y posiblemente, hubiésemos colaborado... creo que es cerrarse puertas, tío.