Creadors Verkami 6 #Periodisme: Roger Palà

Contràriament a la creença generalitzada, la gent no ha girat l'esquena a la premsa, simplement, amb uns grans mitjans de comunicació entregats a la superficialitat dels estressants 140 caràcters i sotmesos a interessos comercials o institucionals, demanda altra premsa, aquella que, a ritme pausat però constant, furga en l'actualitat des de la investigació i l’anàlisi. Reflex d'això és l'èxit del projecte impulsat pels periodistes barcelonins Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila, que en qüestió de dies ha aconseguit a través de Verkami els 25.000 euros necessaris per materialitzar-se. Un mitjà digital (que puntualment també tindrà la seva expressió en paper) que, trobant en la política, economia i societat els seus tres eixos rotors, advoca per un periodisme amb sentit Crític.

Texto: Oriol Rodríguez

Foto portada: Cristina Calderer - Ara.cat

Com sorgeix aquest sentit Crític?

Venim de l’experiència d’haver fet durant tres anys l’Anuari Mèdia.cat, edició finançada a través de micromecenatge. Aquesta aventura ens va permetre comprovar que hi havia un públic que demandava un periodisme en profunditat que anés més enllà dels titulars, i que al mateix temps tingués una voluntat crítica, una vocació per posar el focus sobre aquells temes que els grans mitjans habitualment, per pressions polítiques, econòmiques, o per les seves dinàmiques de treball, no toquen.

Volem monitoritzar l’activitat del poder polític i econòmic

Tenint aquesta base, vam pensar fer un producte que ens permetés treballar aquest tipus de periodisme que ens agrada durant els 365 dies de l’any. Així va néixer Crític. També hi ha la voluntat d’arribar a altres públics, a aquells que potser coneixen l’anuari de lluny o tenen contacte amb mitjans alternatius, però ambicionen un producte professional, ben fet. Gent que es fa preguntes i busca unes respostes que el periodisme actual no li dóna. Nosaltres intentarem trobar-les.

Un objectiu que hauria de ser la raó de ser del periodisme. Sembla, però, que bona part de la premsa ha abdicat.

No generalitzaria. Als mitjans encara hi ha gent que batalla dia a dia, moltes vegades contra la voluntat dels seus mateixos caps. Hi ha molts periodistes de base que treballen com formigues per treure bones històries. No només això, sinó que hi ha mitjans que donen espais a bons reportatges d’investigació. Però és difícil, perquè els mitjans són víctimes d’unes rutines de producció molt bèsties, estressants i embogides. Amb l’esclat de les xarxes socials, tenim sobredosi d’informació. D’altra banda, és obvi que els mitjans catalans, així com els de la resta de l’estat espanyol i en general a tot el món, estan totalment sotmesos als seus anunciants, així com al poder públic a través d’ajudes i subvencions.

Com s’allunyarà Crític d’aquestes dinàmiques?

Creant un espai de comunicació d’estructura professional, però que depengui d’una altra font de finançament: els mateixos lectors. Tornant a posar en valor la tasca del periodista, i que aquella gent que abans comprava diaris sigui la que financi un projecte com el nostre.

Més enllà de Crític, són diversos els projectes periodístics apareguts els darrers anys amb aquesta mateixa voluntat.

I creiem que és molt positiu que hi hagi molts mitjans amb aquest esperit. És allò que nosaltres anomenem minifundisme periodístic. Uns mitjans, gairebé sempre, amb un sistema de treball molt més horitzontal i democràtic que no pas els grans mitjans tradicionals. Un fet, la irrupció de tots aquests mitjans alternatius, conseqüència, segurament, de la crisi que pateix el sector: si un diari o una revista tanca, els seus redactors han de buscar-se la vida per seguir treballant. Però també creiem que, en part, és degut al fi d’un règim. A Catalunya, i a l’Estat Espanyol, el règim nascut a la Transició s’ha esgotat. No sabem què ens oferirà el futur, però intuïm que ens portarà canvis importants. És en aquests moments de canvi quan la gent s’arrisca, perquè té més ganes d’incidir socialment, i apareixen noves formes de fer i treballar. Per això els projectes de crowdfunding i subscripció popular cada vegada funcionen millor.

Sorprèn, no només l’èxit immediat que ha tingut el projecte a l’hora de finançar-lo, sinó el suport previ que heu tingut de figures de la influència i rellevància de, entre altres, Joan Manuel Tresserras, Arcadi Oliveres, Antonio Baños, Mònica Terribas, Oleguer Presas, Ada Colau…

Som periodistes de base i no tenim al darrere un gran suport financer o editorial, però sí que coneixem com funciona el màrqueting social, i hem estructurat una campanya molt pensada en aquest sentit. D’altra banda, Crític no neix ara, sinó que anem donant-li voltes a la idea des de fa dos o tres anys, i comença a caminar fa més d’un any, moment en què establim que la fórmula amb què erigirem el projecte serà una cooperativa que comptarà amb socis col·laboradors que aportaran un petit capital d’entre 1.000 i 3.000 euros. És aleshores quan, avalats per tots els nostres anys de feina, comencem a teixir una primera xarxa de còmplices. Paral·lelament, també comencem a idear una campanya de comunicació pensant amb molta cura a quin públic ens volem dirigir.

A qui voleu arribar?

Des del principi vam creure que seria un error dirigir-nos a aquells més pròxims a nosaltres. Evidentment, és la nostra gent i els volem a prop nostre i que ens donin suport, però també volem anar més enllà. L’objectiu era creuar aquesta frontera, trencar els nostres marcs autoreferencials. Creiem que ho estem aconseguint, però necessitàvem la complicitat de gent dels mitjans, de personatges socialment influents. Persones que posen la seva marca al servei d’un projecte amb què potser no combreguen del tot, però simpatitzen amb la idea que hi ha una necessitat que un projecte així pugui anar endavant. Per les dades que tenim sobre els mecenes que han fet la seva aportació a Verkami, hem comprovat que hem aconseguit un públic nou. Hi ha una base que és la de l’Anuari Mèdia.cat, però el 80% dels mecenes de Crític són nous.

Aconseguir una nova audiència afegeix pressió al ja de per si complicat repte d’iniciar un projecte de l’envergadura de Crític?

Ens agrada treballar sota pressió. Quan vam finançar el primer Anuari Mèdia.cat, tot i ser un objectiu molt més humil, vam aconseguir els diners necessaris en només un dia. Vaja, que la pressió per fer bé la feina, la tenim, evidentment, i ens podem equivocar, perquè els periodistes no som infal·libles, però ens avala el nostre passat i la il·lusió per aquest nou repte. A més, els mecenes seran el termòmetre perfecte per saber si estem fent bé la feina o no.

Estan sorgint molts projectes de periodisme alternatiu, però també hi ha cert efecte gasosa: de sortida la gent rep amb molt entusiasme la proposta, però amb el temps aquest entusiasme s’esbrava.

Tota campanya de màrqueting comporta una generació d’expectatives sobre el producte que promociona. Però també és veritat que nosaltres no partim de zero. Com he explicat, la nostra referència directa és l’Anuari Mèdia.cat, i molta de la gent que ens ha donat suport sap que està apostant per un projecte que, encara que diferent, anirà en aquesta mateixa línia. La preocupació per aquest efecte gasosa existeix, i l’única eina que tenim perquè l’entusiasme no s’esbravi és treballar per aportar bon periodisme i bons temes. La nostra voluntat és consolidar aquest espai, objectiu que, si el projecte és sòlid i hi ha substància, no creiem tan difícil. Hem de fer bé dues coses: bons reportatges i hem de ser capaços de comunicar aquesta feina. De moment, hem pogut demostrar totes dues coses.

Quins continguts trobarem a Crític?

Els tres grans eixos de Crític seran política, economia i societat. Volem monitoritzar l’activitat del poder polític i econòmic. Aquest ha de ser el nostre motor funcional: gratar en diaris oficials, documentacions… Serà difícil, perquè no tenim els recursos dels grans mitjans, però en canvi tenim allò més preuat que, justament, ells no tenen: temps.

Els mecenes seran el termòmetre perfecte per saber si estem fent bé la feina o no

El nostre ritme de publicació serà un gran article setmanal, que en primera instància estarà disponible en el lloc web només per als nostres subscriptors, aquells que hagin pagat; continguts, però, que posteriorment estaran disponibles per a tothom. Tanmateix, diàriament apareixerà una notícia tractada des de l’anàlisi d’algun dels nostres col·laboradors, alguna peça d’opinió nostra, o alguna entrevista. En tot cas, pocs temes però molt ben treballats. Una altra de les nostres idees és que Crític tingui una expressió en paper cada any, que abordi en profunditat el gran tema d’aquell curs. La primera revista monogràfica que publicarem serà sobre el procés català.

No hi ha sobredosi informativa sobre aquest tema, el procés català?

Intentarem fer-ho des d’una perspectiva diferent. Més plural, oberta, crítica i autocrítica, que és el que a vegades ens falta en tractar el tema des de Catalunya. No serà una revista independentista, ni de cap altre “ista”. Serà una revista que oferirà un tractament periodístic a aquest moment, que intuïm rellevant i important. Trobo que la gent demanda informació sobre el procés, però que aquesta no estigui refugiada en la trinxera de cap dels dos bàndols.

Un projecte com Crític només es pot concebre des del micromecenatge?

Si més no, nosaltres el vam concebre així des de l’inici. Quan vam fer el pla d’empresa ja vam tenir clar que havia d’haver-hi un mínim de 25.000 euros que havien de procedir del micromecenatge. No sé si d’una altra manera seria possible, però s’hauria de plantejar tot d’una manera molt diferent. És obvi, però, que el micromecenatge, en projectes com el nostre, és una eina vital. He participat de diverses campanyes a través de Verkami i, encara que no crec que sigui la gallina dels ous d’or, perquè t’ho has de currar molt, t’ofereix un ventall de possibilitats molt gran. Potser hauríem pogut anar a buscar personalment 700 persones que ens donessin 40 euros cadascuna, però no haguéssim aconseguit el nostre objectiu en tres dies, això segur.

Subscriu-te a #SentitCrític!

+ info

Twitter: @RogerPala

Web personal: RogerPalà.cat

#SentitCrític
Facebook.com/SentitCritic
@SentitCritic

Observatori crític dels mitjans: Mèdia.cat

Anuaris Mèdia.cat fets amb crowdfunding: Anuario Mèdia.cat: Los silencios mediáticos de 2011, 2012 y 2013.