Res no és efímer per a mi

Res no és efímer per a mi és un documental de creació sobre mariaelena roqué, artista multidisciplinària, veneçolana nascuda a Tarragona i resident a Les Cases d’Alcanar. Roqué ha desenvolupat un univers artístic propi vinculat a l’escena, la performance, el vestuari i les arts visuals.

Als seus magatzems hi conserva cinquanta anys de vestuaris, objectes, fotografies, maquetes i documents que formen part del llegat artístic del país.

Res no és efímer per a mi explora l’univers roqué a través dels arxius, les obres i les accions que encara avui continua creant. Entre el present i la memòria, la pel·lícula parla també del pas del temps, les cures, la precarietat i la resistència d’una artista que reivindica continuar treballant en llibertat.

Per què aquest projecte?

El 2021 vam iniciar el rodatge d’aquesta pel·lícula. Durant aquests cinc anys hem acompanyat mariaelena en diferents moments vitals, el trasllat de part de l’arxiu a casa d’amics i a nous locals quan es va veure obligada a abandonar els últims magatzems que conservava, les cures cap a la mare centenària, i la possibilitat de tornar al circuits expositius.

És important per a nosaltres contribuir a recuperar i fer visible una part de la nostra història: una època, el canvi de segle, que cada vegada queda més lluny i es va esborrant de la memòria, però que va ser un moment en què l’escena artística del país vibrava amb una força i una llibertat extraordinàries.

Res no és efímer per a mi és una pel·lícula sobre una artista que ha estat sovint expulsada del relat oficial i que lluita per recuperar el lloc que li correspon en la història de l’art.

Amb aquesta campanya volem acabar la pel·lícula i fer possible que aquest llegat artístic no desaparegui, sinó que pugui ser conegut, compartit i reivindicat.

Qui és mariaelena roqué?

mariaelena roqué (Tarragona, 1952) és una artista multidisciplinària catalanoveneçolana. Amb només un any es va traslladar amb els seus pares, qur volien fugir de l’ambient opressor del franqusme, a Veneçuela.

Des de finals dels anys seixanta desenvolupa una pràctica artística vinculada a la dansa, la performance, la fotografia, el cinema experimental, el vestuari i les arts visuals. Després de formar-se i treballar a Veneçuela, els Estats Units i altres països, es va instal·lar a Catalunya a principis dels anys vuitanta.

Entre 1985 i 2010 va unir el seu trajecte personal amb el del músic Carles Santos, amb qui va crear la Companyia Carles Santos (Santos-Roqué). En aquest context va desenvolupar tasques de direcció artística, escenografia, disseny de vestuari i performance, participant en nombrosos espectacles de projecció internacional.

Paral·lelament a aquesta trajectòria, mariaelena ha continuat desenvolupant un llenguatge artístic propi a partir de l’experiència personal i artística viscuda com a dona i creadora. La seva pràctica, iniciada als anys setanta, es basa en l’autoretrat (sovint en col·laboració amb fotogràfs com en Josep Borrell Garciapons, entre altres) i en la creació d’accions performatives seqüencials que són fotografiades i filmades.

mariaelena presenta aquest treball sota els noms UnaDonaUna i AutoretratRetratat.

Es tracta d’una obra viva i en evolució constant, en què art, vida i memòria es fusionen en un únic procés de creació. Les experiències, els materials, les accions i les obres anteriors es relacionen amb elements nous, generant resignificacions imprevisibles.

Una pràctica multidisciplinària, construïda al llarg del temps, que reivindica una veu pròpia de dona en acció dins del panorama de l’art contemporani.

Al llarg de més de cinquanta anys de trajectòria, ha exposat i realitzat accions en museus i espais d’art, i ha participat en nombroses activitats de difusió i formació artística. El 1997 va rebre el premi Aplaudiments del FAD.

El 2025, el Museu d’Art Modern de Tarragona va presentar la retrospectiva Silenci Despullat, i el 2026 es va publicar el llibre Mariaelena Roqué · UnaDonaUna.

La seva obra es caracteritza per la interdisciplinarietat, l’experimentació i una gran llibertat creativa.

Un lloc al món

Les Cases d’Alcanar és una població costanera situada al sud de Catalunya on mariaelena roqué viu des de fa més de quaranta anys. Des d’aquí ha sortit per recórrer mig món, sola o amb la Cia. Santos-Roqué, i aquí ha desenvolupat també moltes de les accions que formen part de la seva trajectòria artística.

Aquest paisatge, quotidià i alhora carregat de memòria, és l’escenari on mariaelena ha creat gran part de la seva obra i és des d’on es desplega bona part de la pel·lícula.

Estat del projecte

El projecte es troba en fase de muntatge i postproducció. El rodatge i la recerca d’arxiu s’han desenvolupat al llarg dels darrers cinc anys.

Actualment estem treballant en la construcció definitiva de la pel·lícula.

En els propers mesos completarem el muntatge, el disseny i la mescla de so, la correcció de color i els acabats finals. L’objectiu és tenir-la acabada durant els primers mesos de 2027 i iniciar aleshores el seu recorregut per festivals, circuits de cinema documental i d’autor i espais d’art.

La campanya de micromecenatge ens permetrà afrontar aquesta última etapa de postproducció i, sobretot, preparar la distribució i circulació de la pel·lícula.

Per què necessitem la vostra ajuda?

A què destinarem les vostres aportacions:

• Postproducció d'imatge: 2.300 €

• Disseny i postproducció de so: 1.850 €

• Distribució i circulació: 2.300 €

• Costos de la campanya de micromecenatge: 550 €

• TOTAL: 7.000 €

Equip

• Elisenda Trilla. Guió i direcció

• Guillem Voltas. Direcció de fotografia i edició.

• Miquel Romans. Producció i distribució.

• Ernest Peral. Disseny de so.

• Juan Carranao. Assessorament al muntatge.

Aquest projecte ha estat seleccionat per a participar a 9 MESOS: Laboratori feminista d’acompanyament a l’escriptura per a projectes documentals i al Laboratori d'Acompanyament Editorial de Documentals de Creació de la UPF (LABED).

Sobre les recompenses

Res no és efímer per a mi no és només una pel·lícula sobre una artista. És també una manera de reivindicar una obra que, malgrat la seva singularitat i la seva dimensió, ha quedat sovint fora dels relats oficials de la cultura catalana.

A través del micromecenatge volem que aquest projecte sigui també una construcció col·lectiva. Perquè preservar un llegat cultural no significa només conservar els objectes que en formen part, sinó trobar la manera que aquest llegat ocupi el lloc que li correspon.

+Info

Per estar al dia de totes les novetats del projecte ens podeu seguir a Instagram.