Documental 'L'esperit de la banda'. 130 anys de música.

Hola, som Vero i Lluís, dos músics valencians i volem presentar-vos el nostre projecte 'l'Esperit de la Banda'.

Per si no sou coneixedors, a la Comunitat Valenciana hi ha una tradició cultural i artística molt arrelada que són les bandes de música.

I amb l'excusa que la nostra banda (Benicàssim) celebra enguany el 130 aniversari de la seua fundació ens hem proposat realitzar una sèrie d'esdeveniments, entre ells la gravació d'un documental per a intentar respondre a la pregunta: Què c * * *ons passa a la Comuntiat Valenciana que hi ha **més bandes que pobles?

DE QUÈ VA EL NOSTRE DOCU?

L’any 2025, la Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim celebra el seu 130é aniversari, una fita que marca més d’un segle de tradició i dedicació al servei de la música i del poble. Un dia, els músics de la banda es reuneixen en el seu local (el típic local de les bandes de música valencianes que en molts pobles s’anomena “El Musical”) i per commemorar aquest moment històric decideixen organitzar una sèrie d’actes que culminaran amb la producció d’un concert molt especial.

Una actuació que no només vol retre homenatge a la història de la banda i de les societats musicals valencianes, sinó també reforçar el paper de les associacions com a peça central de la vida cultural i social del poble valencià. El concert pretén ser un acte multitudinari on volen comptar amb la presència de diferents directors i directores que han passat per l’associació i on també volen fer partícips els centres educatius del poble.

Tanmateix, el camí per a aconseguir aquest somni es presenta ple d’obstacles: falta de finançament, dificultats logístiques i el pes de la responsabilitat que suposa estar a l'altura d’un llegat tan arrelat, i sobretot, la pèrdua de l’esperit associatiu per part dels membres de l’associació, un mal que cada volta afecta més societats musicals.

A mesura que avancen en l'organització, els músics es troben cada volta més aclaparats per les complicacions, la recerca d’espais, els permisos burocràtics, els assajos, i la pressió per tal que tot isca a la perfecció converteixen aquest projecte il·lusionant en una tasca gairebé impossible.

És aleshores quan, desesperats, decideixen recórrer a la solució esotèrica que proposa una extravagant membre de la societat musical: invocar l’esperit de la banda mitjançant un ritu màgic.

Aquesta invocació es converteix en una metàfora, no només d’una cerca de connexió amb el passat, sinó també de la necessitat de trobar suport en la col·lectivitat i el poder associatiu que ha definit les bandes durant més de dos segles.

En un primer moment, pareix que la invocació no ha funcionat i els músics se’n van decebuts. Però en l’últim instant l’esperit de la banda es materialitza i cobra vida transformant-se en una dona de carn i os.

És en aquest moment quan la personificació de la banda pren el rol principal en l’organització dels esdeveniments i decideix relatar a la societat què és i què fa una banda de música valenciana. Però no ho farà d’una manera ortodoxa, sinó entrevistant els personatges típics d’una societat musical a través d’un format de late night que ajudarà a fer més accessible la història que es narra.

El documental combina les lluites pràctiques dels músics per tirar endavant el concert amb un viatge a les arrels de la música de banda a la Comunitat Valenciana a través de les entrevistes que fa la personificació de la banda. En aquest punt sorgeix una pregunta intrigant que acompanya la història: què succeeix perquè a la Comunitat Valenciana hi haja més societats musicals que pobles? Com es pot explicar aquest fenomen únic a algú que no ha crescut envoltat d’aquesta realitat?

El documental no ofereix respostes fàcils, sinó que obre un ventall de reflexions sobre el paper fonamental que les societats musicals tenen en la vertebració de la societat valenciana. Lluny de ser simples grups de músics, aquestes bandes han esdevingut institucions centrals en la vida comunitària, transmissors de valors, tradicions i un sentit profund de col·lectivitat.

L’esperit de la banda utilitzarà la ferramenta de les entrevistes en el seu magnífic late night per a narrar la història de les societats musicals amb la realitat actual d’una banda de música.

I com ho farà? Doncs entremesclant les entrevistes amb les activitats ordinàries de la banda. Pel seu plató passaran alguns dels personatges més interessants, típics i importants d’una banda: com els diferents directors que han exercit la direcció artística de la institució, que encarnen en si mateix l’evolució social i musical de les bandes; o també s’entrevistarà a la primera dona música, que confrontarà la situació de les dones en la seua època, que s’havien de deixar la banda quan es casaven i eren mares, a la realitat actual, on les dones que es casen i tenen fills segueixen formant part de la vida diària de la banda.

A mesura que els músics de Benicàssim s’endinsen en la història de la seua pròpia banda, descobreixen que l’associacionisme, l’eix invisible que ha sostingut aquestes agrupacions durant generacions, és una de les claus per entendre no només la persistència d’aquestes societats, sinó també la seua capacitat per resistir el pas del temps. Aquest esperit associatiu es manifesta en cada assaig, cada actuació i cada reunió organitzativa. És el fil conductor que ha unit generacions de músics i que, en última instància, defineix la seua identitat col·lectiva.

La trama segueix, així, el doble repte dels protagonistes: d’una banda, lluitar contra les adversitats pràctiques per realitzar el concert; de l’altra, aprofundir en la misteriosa relació entre la música i la identitat valenciana. Les societats musicals no són només centres culturals; són espais on es construeix una consciència col·lectiva, on s’aprén a conviure en societat, un lloc on els llaços socials es reforcen i es transmeten valors de generació en generació.

Aquestes agrupacions són un model d’associacionisme que, tot i el pas del temps i les transformacions socials, continua sent un element fonamental de la vertebració social dels pobles i ciutats valencianes.

El component màgic de la història, la invocació de l’esperit de la banda, actua com un símbol de connexió profunda amb el passat, on el present i el passat es fonen en un esforç col·lectiu per preservar una tradició que va més enllà de la música.

Aquesta figura metafòrica, l’esperit de la banda, es converteix en una metàfora de l’esperit associatiu que ha perdurat durant dècades i que es revela com un element essencial en la lluita dels protagonistes per aconseguir el seu objectiu.

I és que la història té un final obert, perquè són tantes les traves que han d’afrontar els músics i nosaltres dos (Vero i Lluís) com a creadors del documental, que no se sabrà fins a l’últim moment si el concert que tenim al cap es podrà dur a terme o no.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Des del primer moment en què vam començar a desenvolupar aquest projecte, teníem clar que volíem dotar-lo d'una visió ampla amb perspectiva de gènere.

La tradició de les bandes de música, tal com les coneixem actualment en la Comunitat Valenciana, té més de 200 anys d'història, però el paper de la dona en les societats musicals ha estat relegat a un paper secundari i observador com a mares, dones i filles de músics.

I no fou fins a fa cinquanta anys, més o menys, que les dones vam començar a formar part de les estructures de les bandes de música.

Per això, en el documental entrevistarem a alguna de les dones que van obrir el camí perquè, ara per ara, les dones formen part del món musical, artístic i cultural de les societats musicals valencianes.

PER QUÈ HEM ESCOLLIT FER-HO EN FORMAT DOCUMENTAL?

EXT. CAFETERIA-DIA

VERO i LLUÍS estan asseguts en una taula de la terrassa de la cafeteria i parlen animadament, tallant-se l'un a l'altre.

LLUÍS: Vero, què et pareix si recuperem el projecte de documental que no es va poder fer fa 5 anys per culpa de la maleïda pandèmia?

VERO: Buah! Estaria genial.

LLUÍS: Val, i si fem un docu, però fugim del format típic?

VERO: Sí, podem fer un fals documental, tipus 'Paquita Sala' o 'The Office'. Buah, Dwight és el millor!

LLUÍS: Buah, sí, sí! I si som 'gamberres' i ho mesclem amb el format dels realities o dels late night?

Els dos riuen exageradament perquè comencen a plasmar en els seus caps com de grossa la poden muntar.

VERO: Hosti... podem posar un confessionari tipus 'Gran Hermano' i que la gent de la banda passe per ahí a dir la seua!

LLUÍS: Ha, ha, ha! Sí, brutal! I que l'Esperit de la Banda entreviste a la gent en el seu propi late night.

Aquesta podria ser perfectament la guionització de la conversa que Vero i Lluís van mantindre el primer dia que van quedar per a prendre un café i parlar del projecte.

Vero i jo ens coneixem des de ja fa uns quants anys. Ella va estudiar Comunicació Audiovisuals i jo, després de recórrer diferents carreres universitàries, vaig acabar estudiant el que sempre m'havia apassionat, que era el cinema i l'escriptura de guions.

I el format de fals documental, conjuntat amb els realities i els late night, naix de la nostra visió audiovisual, d'aquella idea de revisitar, des d'una perspectiva més arriscada, el format clàssic de narració documental, però a l'hora, no deixar a banda la característica més essencial d'un documental, que és donar veu a les diferents persones a través d'entrevistes.

EN QUIN PUNT ESTÀ LA PRODUCCIÓ DEL DOCUMENTAL?

Només vam tindre clar el projecte vam començar a cercar finançament per a dur-lo a terme. Actualment hem aconseguit gravar el bloc central de les entrevistes, que conformen una part important del projecte, però com que açò és un fals documental, encara ens queda gravar la part ficcionada, la part del confessionari (i la construcció del mateix) i la gravació del concert final. Un concert molt especial que celebrarem el 25 de juliol de 2025 i on participaran diferents directors -i la primera directora que va tindre la banda de música-. Més endavant us contem en detall tot el concert que estem preparant.

Ara per ara, a banda del finançament a través del micromecenatge, també estem cercant altres vies per a recaptar recursos econòmics que ens ajuden a dur a terme aquest projecte.

Així que si eres multimilionari i no saps en què gastar els teus diners; si ets productor o productora de projectes audiovisuals; o si coneixes a alguna persona interessada en el projecte, no dubtes a fer-nos un comentari i ens posarem en contacte amb vosaltres.

PD: Rosalía i Broncano, si esteu llegint açò i voleu participar, envieu un DM a l'insta de @lesperitdelabanda 😉

PD2: Mareeee!!! vos imagineu fer un crossover de L'Esperit de la Banda amb Broncano o a Rosalía actuant en el concert final? Ha, ha, ha... de locos. 💃🏽🎙

QUINES SERAN LES RECOMPENSES?

Per fer més gran i més viu l’esperit de la banda, hem preparat amb molta il·lusió unes recompenses que no només agraeixen el vostre suport, sinó que també volen fer comunitat i fer banda entre totes i tots.

Cada recompensa forma part d’un lot associat a una aportació econòmica, perquè cadascú puga col·laborar segons les seues possibilitats i sentir-se part del projecte.

Tots els diners recaptats aniran destinats íntegrament a fer realitat el documental:

Però… quines recompenses hem preparat?

A més d’ajudar a fer realitat el projecte, també vos emportareu una part d’ell amb una samarreta amb un disseny exclusiu del projecte, una totebag, també amb el disseny del documental, una tassa amb el logotip especial del 130 aniversari de la Banda de Benicàssim i un bolígraf commemoratiu del mateix aniversari:

Però açò no és tot, també teniu sortejos com un Mini Bruch per a dos a La Corretgera, un dinar o sopar per a dos al restaurant La Guindilla Gastro, un lot de productes del Centre Isabel Estètica, la quota del primer trimestre de l’ESMUBE per a instruments de banda (Escola de Música de Benicàssim) i un recorregut biomarí al Palasiet. Tot en Benicàssim, que ens agrada a nosaltres fer POBLE! 🎉

El sorteig es farà públic al nostre compte d’Instagram @lesperitdelabanda mitjançant l’aplicació App Sorteos. Per a poder realitzar el sorteig necessitarem el nom complet de les persones que agafen els lots que inclouen els sortejos.

A més, també hi ha entrades especials per al concert del 130 aniversari que es farà a l'amfiteatre ‘Pepe Falomir’ el 25 de juliol i entrades per al visionat del documental “L’Esperit de la Banda”.

Com es farà la recollida?

Com ja hem mencionat, aquest projecte vol ser una celebració col·lectiva. Per això, aprofitarem el 25 de juliol, el mateix dia del concert, per fer el repartiment de totes les recompenses i celebrar-ho totes juntes.
En cas de no poder vindre a recollir les recompenses físicament, els lots inclouen la despesa d’enviament. Una vegada passat el 25 de juliol ens posarem en contacte amb aquestes persones via correu electrònic per a gestionar-ho.

👗EL VESTIT DE L'ESPERIT👗

Quan el projecte va començar a prendre forma vam decidir que l'Esperit de la Banda, com a personatge principal i com a personificació de tot allò que representa una societat musical valenciana, havia d'anar vestit amb quelcom que l'identifiqués i que ens ajudarà a transmetre els valors i la història de les bandes de música.

La part de dalt del vestit, el que seria la part del bust, està fet a partir d'una de les jaquetes que, actualment, conformen l'uniforme de la nostra banda de música, però vam decidir estilitzar-lo una miqueta i dotar-lo de detalls que ens recorden a una jaqueta torera. Les línies rectes i els talls rígids de la jaqueta simbolitzen les arrels, la tradició i el classicisme d'on naixen les bandes de música.

Però la part de baix, el que seria la falda, ja és una altra cosa. Tota eixa unió de diferents retalls de teles amb diferents volums, representen per a nosaltres, d'una banda, els diferents gèneres musicals que existeixen i que una banda pot arribar a representar, i d'altra, eixa part més festiva que representen les bandes de música valencianes.

A més, a més, si vos heu adonat, l'Esperit de la Banda du un barret amb una sèrie d'ornaments musicals. En un principi volíem posar uns fragments del pasdoble 'Benicàssim', himen oficiós del nostre poble, però després vam decidir posar les partitures del pasdoble 'Amparito Roca', una de les peces musicals valencianes més conegudes i que enguany compleix 100 anys des que es va estrenar.

EL CONCERT DEL 25 DE JULIOL

El concert del 25 de Juliol és la fita més important del calendari 2025 que ens hem marcat els músics i les músiques de la Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim. I a partir d'ara serà la teua. 🫶🏽

Una de les nostres referències per a aquest concert és André Rieu, un violinista, compositor i director d'orquestra neerlandès. Ell va fundar en l'any 1987 l'Orquestra Johan Strauss, amb la qual va aconseguir construir tot un seguit d'espectacles que mesclaven la música clàssica amb recursos visuals que fins a aquell moment -i fins i tot hui en dia- no s'utilitzaven en concerts de música clàssica, com ara disfresses, caracterització, actors i actrius, globus o jocs de llums. Si no el coneixeu, ja esteu tardant en anar a YouTube i posar el seu nom, perquè no deixa indiferent a ningú.

El que pretenem en aquest concert és contar, a través de la música, la història de les bandes de música valencianes. Des dels inicis com a bandes militars; passant per l'època on les bandes de música es dedicaven a tocar les grans obres que sonaven al 'Teatro Real' de Madrid o al 'Liceu' de Barcelona i apropar-les així al públic més humil -que eren la majoria- i els quals no es podien permetre pagar les entrades d'aquests coliseus; o també recordant el paper fonamental de les bandes de música en qualsevol festivitat valenciana, on aquestes agrupacions musicals són sinònim de festa i tradició.

En Aquest concert, que estarà presentat per l'Esperit de la Banda, comptarà amb la participació d'alguns dels directors -i l'única directora- que han dut la batuta de la banda durant aquests últims anys.

A més, el lloc on es durà a terme, l'amfiteatre 'Pepe Falomir', amb la nostra mar Mediterrània de fons, és una de les postals més boniques del nostre estimat poble, Benicàssim.

ACÍ TENIU EL NOSTRE EQUIPÀS!!!

• Director: Lluis Bernal @lluisbernal

• Directora: Veronica Espinosa @byveroespinosa

• Director de Fotografia: Antonio Portillo @antonioportillo

• Operador de Càmera: Borja Nowak @borjanowak

• Directora d'Art: Marta Muñoz @martamunyoz

• Actriu: Diana Bernal @paraulesdaire

• Cap de producció: Sonia Alonso @sonialonsop

• Direcció de So: Rubén Silvestre @kyddiekafka

• Muntatge de so: Sara Kirkiacharian
  @sarakirkiacharian

• MUAH: Aida Balaguer @aidabalaguermakeup

• Muntadora: María Galindo@mgepost

• Disseny de Vestuari: Marta Scott @martascottmxscat

• Confecció de vestit: Rosalía Miota Hernández @rouseroseros

COM POTS UNIR-TE AL NOSTRE PROJECTE?

Una de les nostres màximes, que repetim sempre que podem, és que per a ser músic d'una banda valenciana no fa falta tocar un instrument. Les societats musicals no sols les conformen els instrumentistes sinó totes aquelles persones (mares, pares, germans, germanes, avis, àvies, amics, amigues, socis i sòcies) que estimen la música i que formen part d'aquesta tradició centenària.

Per això et demanem que si t’identifiques amb aquesta manera de viure la música i l’associacionisme, si has format part d’una banda o coneixes algú que encara hi toca o hi vibra, este és el teu moment. Pots fer una aportació econòmica a través de Verkami, però també ens pots ajudar compartint el projecte, col·laborant-hi o posant-nos en contacte amb gent que puga aportar la seua experiència, les seues idees o les seues mans.

🧡 Escriu-nos a través de les nostres xarxes socials. Qualsevol ajuda, gran o menuda, és essencial per invocar, una vegada més, l’esperit de la banda.

INSTAGRAM: @lesperitdelabanda

TIKTOK: @lesperitdelabanda