Les Últimes Margarites

Les Últimes Margarites neix del nostre desig de parlar sobre la pèrdua. Si bé aquesta és una qüestió molt ambigua, després de plantejar possibles escenaris vam arribar a la Margarita, una portera que fa vint-i-cinc anys treballa i viu a la porteria de l’edifici número 64 de Travessera de Gràcia. La seva empremta a l’escala es fa palesa en el moment en què parles amb ella i la veus interactuar des de la seva cadira. En aquest punt, ens vam preguntar: què passaria si una figura tan indispensable com la seva desaparegués d’aquell lloc on sembla ser tan essencial?

Sigui com sigui, i després de llargues xerrades amb la nostra protagonista, vam decidir deixar-nos portar per la seva història i endinsar-nos en un projecte basat en fets reals, sempre marcats per l’essència enriquidora de la Margarita i la seva anecdòtica vida com a portera.

La Margarita ha de fer front als últims dies de la rutina que li ha donat motiu de ser fins ara: la seva feina com a portera a un edifici de Barcelona. Sap identificar les olors dels veïns, les seves formes de caminar i coneix alguns dels seus secrets. Després que els propietaris dels immobles decideixen prescindir dels seus serveis, la Margarita ha d’acceptar el canvi vital que li suposa deixar enrere el lloc que s’ha acabat convertint, literalment, en casa seva.

Ànnia Balcells

Inquieta i curiosa crec que són dues paraules que podrien definir-me. Haver-me traslladat cinc vegades i tenir la sort d'haver pogut viatjar i fer diverses estades en altres països han fet de mi una persona interessada en explorar el món que ens envolta i explicar les realitats i experiències amb les que m’he trobat. Ja sigui a través del dibuix, escrivint o intentant tocar algun instrument, des de petita m’ha agradat expressar com em sento a través de l’art.

Decidir entrar amb setze anys com a voluntària a la televisió del meu poble - Cardedeu - va ajudar-me a veure que la meva vocació és comunicar. En ‘’Les Últimes Margarites’’ hi trobo l’oportunitat de poder plasmar en un guió esquitxos de realitat d’històries com la de la Margrita, il·lusionada de poder donar veu a un projecte que em mou.

Laia Palomeras

Des que em van regalar la primera càmera amb vuit anys (a piles i de la Hello Kitty) he viscut una mica obsessionada per enregistrar tot el que m’envolta. M’agrada molt anar al teatre i la música en directe, tot i que ho gaudeixo com a espectadora. L’audiovisual és la meva manera d’aportar el meu punt de vista del món a la cultura, eina que crec essencial per explorar, conèixer i transformar el nostre entorn. També em fa molt feliç treballar amb els meus amics; de tot això sorgeix el que, per mi, és el motor de Les Últimes Margarites.

Últimament, he dirigit el videoclip de Tapant Forats (nosbasko) i els videoclips Tonta, Trista i Contenta (uri). També he dirigit la fotografia del documental Intersection (Bonart Cultural), en procés de postproducció. Durant els últims dos anys he estat aprenent i creant contingut a Ayonow Digital Agency.

Alba Parra

Des de petita he sigut molt expressiva i m’ha agradat molt estar sempre tant davant com darrere la càmera. M’agrada molt crear per sentir, i és per això que vaig acabar estudiant Comunicació Audiovisual. He co-dirigit un curtmetratge titulat Te’n Recordes? - que segueix en procés d’edició -, he participat en projectes com El Xiuxiueig - com a productora -, i he fet el vestuari del videoclip Tapant Forats i d’algunes sessions de fotografia. Així, el món de la moda també em fascina, i l’exploto al màxim a la botiga on actualment treballo.

Les Últimes Margarites se’m presenta com una oportunitat per tractar des de la senzillesa les emocions més profundes, i poder volcar tots els meus coneixements en un projecte que m’omple el cor i em fa molta il·lusió.

Ariadna Talavera

Sempre m’ha agradat molt el món de l’art. Quan era petita volia ser pintora de quadres i, tot i que amb els anys han anat canviant els meus interessos, mai m’ha atret res que no impliqui la creativitat. Del disseny de moda, em van començar a interessar el cinema i els vestuaris, així que em vaig endinsar dins del món de la comunicació audiovisual.

Actualment, sóc becària al programa de ràdio Avui Sortim, on m’he adonat que m’apassiona la cultura, l’actualitat i el directe. Dins l’audiovisual, tinc experiència com a sonidista, he estat directora de so en els curts Te’n Recordes? i El Profesor. Tot i així, el que m’agrada és la direcció d’art i la producció. M’he encarregat de la direcció d’art del curt El pelo del perro i he produït diversos curts, com el El Xiuxiueig i el documental Salvem el que ens salva. Per això em fa tanta il·lusió produir un projecte tan realista i proper com és aquest curt, inspirat en la vida de la Margarita, una dona que ens ha enamorat a totes.

Gonzalo de Lucas Abril - Doctor en Comunicació Audiovisual a la UPF i programador de cinema a Xcèntric.

Elena Serra Domínguez - Docent a Comunicació Audiovisual a la UPF i guionista de llargmetratges com El Secreto del Corazón.

Carolina Sourdis - Doctora en Estudis de Cinema de la UPF i Coordinadora dels Treballs de Final de Grau de Comunicació Audiovisual a la UPF.

Neus Ballús i Montserrat - Directora, guionista i productora audiovisual. Alguns dels seus llargmetratges són La plaga (2013) i Sis dies corrents (2021).

Mikel Gurrea - Director de cinema basc; ha dirigit projectes com Suro (2022), amb el que ha guanyat un Gaudí a la Millor Direcció Novella.

Carlos Marqués-Marcet - Director, guionista i muntador català. Ha guanyat un premi Goya al Millor Director Novell.

Ariadna Dot - Productora executiva a Lastor Media. Ha participat com a productora delegada a Alcarràs (2022), i en projectes com Les Amigues de l’Àgata (2015).

Artur Tort - Director de fotografia català que ha treballat amb cineastes com Albert Serra. Ha rebut el Premi César a la Millor Fotografia pel film Pacifiction (2022).

Podeu seguir el nostre projecte a Instagram @lesultimesmargarites o contactar-nos al correu [email protected]

Petons!!!

Margarites

🌼🌼🌼🌼