Liminal

La Bruna vol mantenir relacions sexuals, però té vaginisme. La seva voluntat frustrada de viure el sexe com la resta la porta a emprendre un camí autodestructiu que comença a tergiversar la realitat del seu voltant.

Liminal és un curtmetratge de ficció que parla del vaginisme, de la frustració sexual i de la batalla de la Bruna contra el seu propi cos. Del desig per ser sexuals, de les dificultats de tenir intimitat amb un altre a l'era de la postmodernitat, de la satisfacció personal arrel de la validació externa i de la soledat que implica no poder tenir tot el que s'espera de nosaltres des del punt de vista d'algú que no s'accepta a si mateix ni a la situació en la qual es troba.

La Bruna fa temps que pateix, que sent un dolor extrem que no és capaç de comunicar ni a la seva millor amiga, amb qui no pot evitar comparar-se, ni a cap dels nois amb els quals es troba. La Bruna vol tornar a ser capaç de confiar en algú, tornar a tenir relacions i recuperar l'autoestima. Però sobretot, vol retrobar-se amb el plaer. Així és com l’angoixa psicològica i la somatització del seu físic la fan endinsar-se en una percepció de l’entorn distorsionada.

Liminal sorgeix d'una forta voluntat de parlar sobre sexualitat femenina en el context social de la reivindicació de l'alliberació sexual. Què passa quan es viu al marge d'aquesta experiència?

Des de l'equip plantegem un projecte amb una visió impúdica, partint de quelcom concret i sense embuts de la sexualitat femenina.

(adj.) Que concerneix el començament d'alguna cosa.

Liminal és la paraula que dona títol al curtmetratge. Però, d'on ha emergit la rellevància d'aquest concepte?

El personatge de la Bruna és l'encarnació d'una experiència que en aparença sembla excepcional. En altres paraules, una vivència al marge de l'experiència comuna de la massa en relació amb la sexualitat.

L'espai liminar no difereix d'aquesta idea, però pren una forma física i tangible. Allò liminar és un espai buit de passatge d'una zona a una altra que per l'imaginari col·lectiu que en tenim, no hauria de ser-ho.

Liminar també es relaciona amb el concepte de quelcom al límit de deixar de ser-ho, com els afores suburbials d'una ciutat que van difuminant i dispersant el nucli atrafegat i el murmuri eixordador del centre. Liminar és un espai on les coses deixen de ser alhora que comença a néixer alguna altra cosa, com tota porta que es tanca també s'obre en el sentit contrari. És en definitiva un espai d'identitat difosa al límit de transformar-se en una altra cosa.

Aquest tipus d'espais són importants per a la història que volem explicar. La buidor d'aquests llocs contrasta amb la pressió que exerceixen d'altres sobre la Bruna. La ciutat representa l'experiència generalitzada, i l'espai liminar on les característiques del que defineix una ciutat tradicional comencen a difondre's, se li presenta com un espai més segur i imperfecte amb el que se sent més emmirallada.

La nit accentua la marginalitat i la solitud de tots aquests espais i, de sobte, el poder existir sense la pressió ni la comparació, gairebé en secret, funciona com a refugi per a la Bruna.

Quan col·labores amb el nostre projecte, no només ens ajudaràs a donar-li vida a la història de la Bruna, sinó que també seràs mecenes i t'enduràs unes recompenses dissenyades personalment per nosaltres i amb la col·laboració de @joan_bosch.

Comptem amb 12 recompenses que van des dels 10€ als 200€. T'expliquem.

Recompenses Digitals: Agraïments als crèdits, enllaç de visionat, fons de pantalla,  enllaç a la playlist del projecte i material inèdit del rodatge.

Recompenses Físiques: Tote bag amb disseny original, pòster firmat per l'equip, guió firmat, print, amb disseny original, samarreta amb disseny original, arracades personalitzades i sessió de fotos per a tu o el teu negoci.

Som la Paula, la Irene, l'Emilia, la Irene i la Maria. Cinc amigues amb moltes ganes de tirar endavant un projecte com aquest. Les cinc ens vam conèixer a la Universitat Pompeu Fabra i d'aquest vincle neix Liminal, amb motiu del nostre treball de final de carrera de Comunicació Audiovisual.

Una mica de presentacions!

Paula Labazuy @paulabazuy

M'interessen les arts plàstiques, visuals i narratives i sempre he procurat estar-ne ben a prop. Així és com dins el camp audiovisual, tot i el meu interès pel guió, he pres dedicació en els departaments de Direcció Artística i Producció. Vaig començar amb la Direcció artística del llargmetratge Dies d'estiu i de pluja, seleccionada pel Clúster i ENTER. He format part de l'ajudantia d'art de videoclips com Una de Larios del grup musical barceloní Jester; de la sèrie Fuera de Campo i, recentment, del llarg La Nit no fa Vigília. El juny del 2022 vaig fer la Direcció Artística del curtmetratge El último día de Miguel Alcalde, impulsat per la productora Coming Soon, alhora que exercia la Direcció de Producció del curtmetratge Balneari, seleccionat al Festival de Sitges a Nova Autoria. En aquest càrrec, la meva última col·laboració és al videoclip I Feel Kinda' Dumb d'Eva Picazo. En un futur m'agradaria poder guionitzar i dirigir el meu primer llarg i ser il·lustradora infantil. Ara mateix, exerceixo com a directora a Liminal.

Irene Galindo @galindopicss

M’interessa la fotografia i el cinema i els temes que solc abordar solen ser de temàtica social, feminista i LGBTIQ+. He dirigit NO TE OIGO BIEN, GRITA Y ASÍ DE PASO TE DESAHOGAS (2021), un retrat documental que parla de diversitat funcional i gènere. Tanmateix, Travesuradas (2022), una peça que retrata a Bernhard, una icona queer del Raval. He realitzat fluIDs (2022), una performance filmada que fusiona el motiu visual dels fluids corporals amb la qüestió de la identitat des de la noció de l’abjecte de Julia Kristeva. Al 2022 co-dirigeixo la fotografia de Balneari, curtmetratge seleccionat al Festival de Sitges a Nova Autoria i compagino l'activitat més cinematogràfica amb la realització de videoclips d'artistes. Ara mateix exerceixo com a directora a Liminal.

Emilia Andueza @spamdueza

Hola, soc l'Emilia! Fan de totes les històries màgiques i de fantasia, que es el que m'agradaria desenvolupar en un futur. Pel que fa al meu recorregut en l'àrea audiovisual, he participat com a jurat jove en el festival Serielizados, vaig exercir com a Cap d'Àrea i creadora de continguts en la revista l'Universitari, i vaig ser directora de continguts a MUNSA 2022. Ara faig de guionista i Ajudant de direcció a Liminal.

Irene Garcia @iresiquiero

Des que tinc ús de la raó m'agrada fer fotos i escriure històries per dur-les a la realitat. Els meus interessos aborden essencialment la fotografia i l'escriptura de guió, tant documental com de ficció. He ideat i dirigit documentals com La Santa Creu, que tracta el passat de l'antic manicomi d'Horta, o Emma Mess, un retrat documental que ens endinsa en el món drag. El 2022 vaig fer D'agost a novembre, el meu primer llibre fotogràfic de creació i maquetació pròpia, i vaig participar a In Between, projecte fotogràfic col·laboratiu que s'exposa en uns mesos a Berlín. He codirigit la fotografia a E*l Xiuxiueig*, un curtmetratge de ficció rodat en 16 mm, i, ara per ara, escric i dirigeixo la fotografia de Liminal.

Maria Farré @maria_farree

Sóc de Girona, una mica de Lleida i una mica de Barcelona. Sempre he tingut molta predisposició a parlar més del compte i, estirant d'aquest fil, he acabat estudiant Comunicació Audiovisual per poder explicar històries i escriure els meus guions. Un d'ells, el d'un programa de ràdio del meu poble: Lu important és que tenim salut. També Balneari, un curtmetratge de seleccionat a Nova Autoria al Festival de Sitges de 2022. Finalment, he realitzat les meves pràctiques a la productora Coming Soon Films durant aquest últim curs, ajudant en tasques de post-producció per a l'última pel·lícula d'Elena Trapé Els Encantats, protagonitzada per Laia Costa. Liminal és el projecte que ara tinc entre mans. El nostre curtmetratge és de gènere dramàtic així que molt probablement escriuré una comèdia quan l'acabem. Però de moment, tot just acaba de començar!

Pep Garrido: Compagina la seva carrera com a guionista i director amb tasques vinculades a la docència. Des de la seva productora, Atiende Films, dirigeix Bustamante Perkins i Sense Sostre. Exerceix com a professor de Dramatúrgia i Direcció d'actors. També forma part de Cinema En Curs, un projecte de pedagogia del cine d'A Bao A Qu.

Carolina Sourdis: Investigadora i cineasta, és Doctora en Estudis de Cinema per la UPF. El seu perfil combina la creació fílmica amb la gestió cultural, la docència i la recerca. Ha publicat articles en llibres i revistes especialitzades de diverses editorials a Colòmbia, Espanya, Regne Unit i Irlanda. Els seus treballs audiovisuals han estat exhibits en Festivals internacionals a Espanya, Colòmbia i l'Iran.

Mikel Gurrea: Cineasta basc recentment guanyador del Gaudí a Direcció novell per Suro (2022), que també es va estrenar a la Secció Oficial del Festival Internacions de Cinema de Sant Sebastià, on va rebre el premi Fipresci, Irizar i Euskal Gidoigileen Elkartea. Altres obres seves com Heltzear (2021) o Foxes (2015) acumulen també múltiples premis.

Neus Ballús: Directora, guionista i productora audiovisual. El seu primer llargmetratge La plaga (2013), es va estrenar a escala internacional a la Berlinale i va ser nominat als European Film Awards, als premis Goya i als Lux del Parlament Europeu. La pel·lícula va guanyar 4 premis Gaudí, així com més de 20 premis internacionals. L'any 2021 dirigeix el seu tercer film, Sis dies Corrents (2021), que va ser un èxit als Gaudí emportant-se 5 premis. Ballús combina el documental i la ficció i sol treballar amb actors no professionals. Altres peces que defineixen la seva trajectòria són El viatge de la Marta (2019), L'avi de la càmera (2005) i Immersió (2009).

Ariadna Dot: Productora executiva a Lastor Media, una productora que ha estat present en els principals festivals internacionals. Les seves produccions han estat estrenades en sales a diversos països d'Europa, Amèrica i Àsia i són presents a plataformes com Netflix, Amazon, HBO o Filmin. Dot és una de les productores delegades de Alcarràs (2022), guanyadora de l'Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Ha rebut altres reconeixements al llarg de la seva trajectòria amb altres films com Libertad (2021) Els dies que vindran (2019) o 10.000 KM (2014).

Carlos Marqués-Marcet: Director, guionista i muntador. L'any 2014 estrena la seva òpera prima 10.000 KM, amb la que rep nombrosos premis, tant nacionals com internacionals. Destaquen el Goya a millor direcció novell i 5 bisnagues al Festival de Màlaga. Acumula Premis Gaudí per la TV Movie 13 dies d'octubre (2015) i Tierra Firme (2017). L'any 2019 estrena En el corredor de la muerte per a Movistar+ i Els dies que vindran (2019), que es va alçar amb els màxims guardons al Festival de Màlaga i va ser reconeguda com a millor pel·lícula als Gaudí. Al 2020 estrena dues sèries per HBO En casa i Escenario 0. Darrerament, dirigeix La Ruta (2022) per a Atresplayer Premium.

Artur Tort: Director de fotografia i muntador que col·labora habitualment amb el cineasta Albert Serra. Recentment, ha guanyat el Cesar i el Goya a la millor direcció de fotografia per Pacifiction (2022). Altres de les seves obres són Liberté (2019) i Història de la meva mort (2013). Realitza habitualment videoclips per a grups com Mishima, El Petit de Cal Eril (del qual n'és músic) o Núria Graham.

Les aportacions econòmiques que pretenem recollir amb aquest micromecenatge aniran íntegrament destinades a la compra de materials necessaris per al rodatge i la postproducció del curtmetratge.

Per tal que puguis seguir el projecte amb més detall, conèixer l'equip i saber en quin punt del procés ens trobem a cada moment, pots seguir-nos a l'Instagram del projecte: @liminalcurt

Per posar-te en contacte amb nosaltres, no dubtis a utilitzar el següent correu: [email protected]