De com el Pirineu en mans de Verdaguer va esdevenir un fil de tinta (Perejaume)*
'Verdaguer Pirineus' és un projecte audiovisual de Filmexplora en col·laboració amb la Fundació Jacint Verdaguer que vol donar a conèixer a través del llenguatge audiovisual les excursions i ascensions que va realitzar el poeta Jacint Verdaguer pel Pirineu durant els estius del 1882 i 1883, i que són la gènesi del gran poema èpic Canigó.
El projecte, que va començar a l'any 2016, ja ha fet part del camí tot explicant la primera gran travessa del 1882, amb la pel·lícula Maleïda 1882.
Ara, volem explicar la segona part de l'aventura, realitzada l’estiu del 1883, mitjançant un nou film, Canigó 1883, com a fita indispensable per a completar la història i el periple de Verdaguer pel Pirineu, alhora origen i inspiració del poema Canigó i canvi d'etapa en la vida del poeta.
El projecte 'Verdaguer Pirineus' té en la seva gènesi la voluntat de vincular els temps i debats contemporanis amb el llegat de l’escriptor. La creixent preocupació pel futur de la llengua catalana i pel seu ús social arreu dels Països Catalans permet reivindicar l’aposta de Verdaguer de fer del català una llengua literària, sense renunciar a la vessant popular de l’idioma, de forma coetània al que estaven fent autors com Frederic Mistral, o com havien fet decennis enrere figures literàries com Shakespeare, Rousseau o Cervantes.
Cal situar en l’esfera pública l’aportació de Verdaguer de prestigiar la llengua catalana fent-la un idioma també literari. I ell ho fa amb una mirada desacomplexada, portant la llengua a nous límits fins llavors mai explorats. L’exploració de nous límits, físics i geogràfics, també marquen la gran aventura del poeta pels Pirineus, convertint les muntanyes en inspiració i refugi d’una forma d’entendre la llengua i el país.
Així mateix, transformant també per sempre la muntanya, a partir de l’imaginari col·lectiu edificat a partir de la llengua.
La història comença l'any 1883, al massís del Canigó. Verdaguer amb 38 anys, acompanyat d'un pastor, s'enfilen per la xemeneia del puig de Balaig, el cim més alt del Canigó. Ho explica i recorda el mateix Verdaguer de 56 anys uns anys després, al 1901.
Des de dalt, Verdaguer contempla el paisatge i se li revela la idea del protagonista del poema que està escrivint, Canigó, un cavaller de l’època medieval, de nom Gentil, que és corprès per una fada del Canigó amb poders d'encanteri. Aquesta el sedueix i se l’endú en una carrossa voladora estirada per un estol de daines. Aquesta carrossa farà una volta pel Pirineu: del Canigó al cim de la Maleïda i, un cop allí, tornarà pel vessant nord dels Pirineus, tot plegat en un context bèl·lic entre sarraïns i cristians.
Aquesta història provoca la travessa de Verdaguer del 1883, i per descriure aquest passatge ell també vol realitzar la travessa en un recorregut circular, l’anada pel vessant sud, fins als peus de la Maleïda, i la tornada pel vessant nord fins altre cop el Canigó. Més enllà de la descripció de la ruta, els indrets per on passa, els pobles, les llegendes i les dificultats que s'hi trobarà, el Verdaguer de 1901 també ens rememora i explica aquelles vivències que li inspiren els personatges i esdeveniments del poema Canigó, l'origen de la idea i la creació del poema.
Aquest relat ens el descriu des de Santa Fe del Montseny des d'on té la intenció de pujar al Matagalls amb els joves redactors de la revista Joventut que l'acompanyen. És en aquest context, la darrera excursió i el darrer cop que el poeta veu el Pirineu, quan ens revela alguns dels enigmes que amaga la història de Canigó, coincidint amb la darrera edició del poema, editada precisament aquell estiu de 1901.
El món de les fades és el tercer element que apareix al llarg d'aquesta història. Uns éssers femenins i sensuals, estretament lligats a la muntanya i especialment al Pirineu. El significat i la força de les fades tant en l’obra de Verdaguer com en l’imaginari popular és cabdal per entendre les intencions del poeta, així com ho són per entendre el missatge del poema i la dualitat moral de Verdaguer.
Aquesta dualitat entre les idees llibertàries, revolucionàries i el dogma catòlic, es contraposen en el poeta i capellà, manifestant-se al llarg de la travessa pel Pirineu i exhibint-se clarament al poema Canigó. On parla de la condició humana, de l’amor i el desig, establint el vincle amb qualsevol època i qualsevol temps.
Existeix encara un quart element, un personatge què és el contrapunt de Verdaguer, mossèn Jaume Collell, qui va ser amic íntim del poeta, però amb qui va acabar enfrontant-se. Mossèn Jaume, que apareix regularment al llarg de la història, ens explica les motivacions i excentricitats del poeta en diferents moments de la seva vida, però amb connexions al procés creatiu del poema Canigó. Així doncs, Canigó 1883, pretén ser un còctel biogràfic entre les cròniques pirinenques d'un aventurer i el relat més íntim d'un poeta, sovint amagat entre els versos d'un poema.
Un important treball d’investigació i recerca ha determinat l’elaboració del guió de Canigó 1883. Són rellevants els materials inèdits com llistes, anotacions, croquis i dibuixos fets a mans del poeta que acompanyen d’altres materials ja transcrits com les llibretes de viatge, l’epistolari, les fonts de tercers i, evidentment, el propi poema Canigó.
Gràcies a la tasca d’assessorament històric i documental com Bernat Gasull, Carme Torrents i Jordi Pasques o d’experts i estudiosos del patrimoni de Jacint Verdaguer com Ricard Torrents, Àlvar Valls i la col·laboració de la Fundació Jacint Verdaguer, hem pogut reconstruir la gran aventura pirinenca. El resultat és un apassionant viatge d'investigació convertit en un film de ficció basat en fets reals fidels als successos, paisatges i context. D’aquesta manera, Canigó 1883 mostrarà com era aquell Pirineu de finals del s.XIX i la seva gent, just abans de les importants transformacions que canviarien per sempre més el tarannà dels seus habitants. A través del tractament audiovisual i la direcció d’art convidarem a l’espectador a fer un viatge fins a l’època en què foren escrits els 4.334 versos de Canigó. Les imatges aèries són una peça clau del projecte amb l’objectiu de mostrar la magnificència del Pirineu descrita per Verdaguer.
Lluís Soler
El prolífic actor de cinema i teatre, Lluís Soler, interpreta el Jacint Verdaguer de 1901. Soler, apassionat de l’obra de Verdaguer, escenaris un magnífic espectacle teatral sobre el text del poema èpic. Aquest cop es posa en la pell del propi poeta per acompanyar a l’espectador en aquest viatge llegendari.
Santi Pocino
Va ser l’encarregat d’interpretar al jove poeta Verdaguer en la pel·lícula Maleïda 1883. Pocino és un apassionat activista en defensa de la muntanya i la seva passió l’ha portat a representar i presideix l'organització Mountain Wilderness Catalunya. Professionalment és integrant del Cos d'Agents Rurals d'Osona i també forma part de Grup de Suport Especials de Muntanya. A Canigó 1883 entoma, per segon cop, el repte d'interpretar la vessant més aventurera de Jacint Verdaguer.
Sílvia Bel
L’actriu Sílvia Bel interpreta al personatge literari de Flordeneu, un personatge femení clau en l’obra de Verdaguer. L’actriu amb una llarga trajectòria tant en el cinema com en el teatre es posarà en la pell de la reina de les fades per endinsar-nos en el món d’aquests éssers estretament vinculats a l’imaginari pirinenc.
Xavier Boada
Xavier Boada amb una llarga trajectòria al teatre, el cinema i la televisió interpreta a Jaume Collell, amic íntim de Verdaguer. Collell és un personatge que va ser determinant en el procés creatiu del poema Canigó. La correspondència entre Verdaguer i Collell esdevenen un fil narratiu del film i la pròpia veu de Collell interpretat per Boada actua com a narrador de la història.
Per Jacint Verdaguer el Pirineu representa una comunió de pobles i així ho plasma a Canigó. El poeta intenta establir un nexe més enllà de les fronteres oficials tot reivindicant la riquesa d’un territori divers lingüísticament i paisatgísticament. En el rodatge de Canigó 1883 hem volgut mostrar alguns dels indrets pirinencs que per Verdaguer representaven un tot d’arrels compartides, incloent-t’hi els territoris occitans del Pirineu. Els escenaris que mostren l’acció que té lloc durant l’any 1883 comencen a la muntanya del Canigó (Catalunya Nord) i acaben a Andorra, tot passant pel Vallespir, el Conflent, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars, l’Alta Ribagorça –fins a Benasc–, la Vall d’Aran i Arieja. Una volta magistral entre els Pirineus del Sud i del Nord, del Canigó a la Maleïda – l’Aneto –. Tot un territori d’influències culturals i lingüístiques compartides que d’alguna manera formaven part de la gran pàtria que Verdaguer idealitzà.
El film comptarà amb una banda sonora original composada per David Gómez Comino i Albert Naudin, director del film. A partir de la recuperació de melodies i sonoritats de músiques tradicionals catalanes es vol mostrar un Pirineu ple de vida i història. Unes melodies èpiques que mitjançant l'orquestració digital exhibiran la grandesa d'un passat memorable. Així mateix, són rellevants altres conceptes en la sonoritat del film com el silenci. Com el silenci de la muntanya que es pot sentir i que, sovint, ens transporta a indrets llunyans i captivadors que a través de la seva intensitat pot provocar una alteració de l'ànim.
El projecte ‘Verdaguer Pirineus’, primer amb la Maleïda 1882 i ara amb Canigó 1883, és una idea que neix de la voluntat de convidar a tothom qui ho vulgui a formar part d’un projecte audiovisual ambiciós que per fer-lo possible comptem amb la complicitat d’institucions públiques i privades per finançar la major part del film. Tanmateix, ens cal un impuls més per fer possible el procés final de la pel·lícula. És per això que per aconseguir els recursos econòmics necessaris pel procés de muntatge i postproducció posem en marxa una campanya de captació de fons a través de la plataforma Verkami. Ens emociona la idea de saber que centenars de persones podran ajudar a posar imatge i so al gran viatge èpic de Verdaguer, convertint-se així en mecenes del llegat del poeta del poble.
Sabem que Canigó 1883 no seria possible sense la implicació de centenars de persones compromeses amb la llengua i el país; per això hem pensat en recompenses molt especials. Des de l’agraïment amb l’aparició del vostre nom als crèdits fins a entrades per a les estrenes de la pel·lícula, passant per la possibilitat de participar com a coproductors del film.
Així mateix algunes recompenses especials consisteixen en un punt de llibre o llibres a escollir fins a finalitzar existències del catàleg de llibres publicats per Verdaguer edicions. L'editorial treballa per garantir la lectura de l’obra de Jacint Verdaguer, sobre el text establert i anotat per acreditats estudiosos i posar l’obra del poeta, amb la seva significació nacional i universal, a l’abast de tots els lectors d’avui.
El segell publica sota dues col·leccions: l'Obra Completa en Edició Crítica (OCEC) i Univers, que ofereix una mirada contemporània sobre l’obra del poeta.
El llistat de llibres a escollir és el següent:
Col·lecció «OCEC»
Verdaguer, J. 2002. Pàtria. A cura de Ramon Pinyol.
Verdaguer, J. 2006 Barcelona. A cura de Francesc Codina.
Verdaguer, J. 2021. Primavera. A cura de Ricard Torrents i M. Àngels Verdaguer i Ramon Pinyol
Verdaguer, J. 2015. Càntics. A cura de Joan Requesens i Francesc Cortès.
Verdaguer, J. 2017. Al Cel. A cura de Pere Tió.
Verdaguer, J. 2019. Roser de tot l’any. A cura de M. Carme Bernal.
Verdaguer, J. 2020. Aires del Montseny. A cura de Llorenç Soldevila.
o Col·lecció «Univers»
Torrents, R. 2014. Pàtries.
Soler, L. 2017. OIR. Canigó.
Tant els punts de llibre com els llibres s'entregaran presencialment en l'estrena del film o a la Cada Museu Verdaguer de Folgueroles.
Finalment i també gràcies a la col·laboració amb la Fundació Verdaguer, alguns mecenes podran gaudir d’una exclusiva visita a la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles.
La Casa Museu Verdaguer, la llar d’infantesa del poeta Jacint Verdaguer, ens mostra elements per entendre i interpretar el llegat del poeta que va posar les bases de la llengua literària a la Catalunya moderna. Es una casa construïda cap el segle XVII i que ha estat renovada pels diferents estadants que l’han habitat.
'Verdaguer Pirineus' és un projecte ambiciós, fet des del convenciment, que ha buscat en tot moment obrir-se a la complicitat amb entitats i institucions.
Amb el suport, des del primer moment de la Fundació Jacint Verdaguer, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i del Museu d’Era Valh d’Aran, ha teixit una xarxa de col·laboracions que li han aportat suport logístic, econòmic, material i divulgatiu. I que més enllà de fer possible la primera pel·lícula, han estat divulgadors del projecte, del poeta i de la seva obra.
Una de les prioritats per a Canigó 1883 és enfortir aquesta xarxa de col·laboracions des de l’àmbits dels museus i dels equipaments culturals, en una voluntat de compromís amb el territori pel qual transcorre l’acció. Des de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, membre actiu de la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya, fins al Museu Etnològic del Montseny - La Gabella o l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, tots ells són motor d’activitat cultural, de treball amb la seva comunitat i contribueixen a fer gran, vigent i valuós el projecte. El projecte audiovisual també compta amb el suport i patrocini de l'empresa Noel.
Actualment estem realitzant les darreres tasques de rodatge i esperem començar amb el muntatge ben aviat. Això significa que les primeres preestrenes i presentacions les començarem a fer a partir de l'estiu de 2023.
14 comments
If you are already a sponsor, please Log in to comment.
Xavi
Endavant amb la bona feina !
Enric Dodas i Noguer
Gràcies per la vostra feina tant ben feta.
Jordi Tomas
Amb ganes d'aportar el meu granet d'arena
heroneta
Vejam si ens en sortim
muntsa
Un projecte magnífic!! Endavant!!💛✊
Àngela Bàguena i Maranges
Molt èxit per al projecte!
Cristina Arboles
👌
M. Dolors Balanyà
Molta il·lusió de participar en aquest projecte. Sóc de El Cor Canta i vam cantar una estrena del poema La LLuna
M. Dolors Balanyà
Molta il·lusió de participar en aquest projecte. Sóc de El Cor Canta i vam cantar una estrena del poema La LLuna
M. Dolors Balanyà
Molta il·lusió de participar en aquest projecte. Sóc de El Cor Canta i vam cantar una estrena del poema La LLuna