❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

INNOCÈNCIA Deixa't emocionar!

Teatre d'intimitat i dansa: Cinc monòlegs amb els seus retrobaments ballats seran la clau per assossegar l'esperit.

marc_va

A project of

Category

Created in

14%
5
days
9
Pledges
210€
From 1.500€
Contribute to the project

Choose your reward

Innocència és un espectacle de teatre d'intimitat i dansa.

SEMPRE HI HA UNA ESPURNA D’ESPERANÇA, ENCARA QUE AQUESTA SIGUI EL FINAL.

Innocència vol ser una petita mostra dels diferents grups socials que van patir les atrocitats de la II Guerra Mundial. Sovint, pensem que el col·lectiu més castigat va ser la comunitat jueva, és cert, però no van ser els únics.

El text, original de Marc Vallejo, és un desnuar-se interior de cada personatge, mostrant així el costat més humà de tots nosaltres. És una invitació a la reflexió, en pensar que tots som diferents i que la diferècia és castigada.

La dansa posterior a cada un dels monòlegs, original de Xavier Bagà, ens transporta a aquella felicitat preuada, aquella pau interior necessària per viatjar. La peça final, inspirada en les coreografies de Pina Bausch, és un retrobament de tots en la felicitat.

El principal objectiu dels autors és convidar a la reflexió sobre el fet que el camí de l’odi no porta a enlloc. La música és tota de J. S. Bach, excepte el Hatitkva (Trad. Hebrea) i "Non, je ne regrette rien" de l’Edith Piaf. Tot plegat és un homenatge a les víctimes de l’Holocaust i als seus familiars, i així, també, a totes aquelles persones que van humanitzar aquell infern.

PERQUÈ MAI MÉS L’HOME FACI RES SEMBLANT

Aquí teniu l'equip humà que fa possible que surin tantes emocions.

Neix de la casualitat. L'estiu de 2018 el cotxe se'm va espatllar i la declaració de la renda, em va sortir a pagar. La quantitat a contribuir era aclaparadora. Aquell mateix estiu tenia pensat fer la ruta amb tren de l'eufemisme nazi de: "transport a l'est". Així que, molt a contra cor, no vaig tenir més remei que imaginar com hauria de ser aquesta odissea i per què no dir-ho, aquell calvari, dels milions de persones que fa poc més de setanta-cinc anys, van tenir la desgràcia de caure en mans de les temibles SS.

Per a intentar passar l'estiu del 18 el més suportable possible vaig dedicar-me a intentar comprendre com l'ésser humà pot arribar a aquest nivell de vexació i odi cap als seus iguals. Així que vaig anar anotant aquelles reflexions, mentre em documentava.

En un menjar familiar, una de les meves germanes va insistir que volia llegir aquelles reflexions. No m'hi vaig poder negar. Als dies ma germana em retornà els textos juntament amb la seva impressió i em va animar que els acabés de madurar per a portar-los a un escenari.

Així que venen uns dies de reflexió i finalment, després de rellegir, reescriure, reordenar les reflexions... em porten a aquests cinc pilars, que són cadascun dels monòlegs: L'amor en una parella (indiferentment de l'orientació de cadascun, en el fons, amor és amor!), el compromís social, els dubtes de fe després de descobrir el que segons sembla, les portes de l’Infern s'hagin obert a pocs quilòmetres de la ciutat de Cracòvia, l'orfandat dels milers de nens en la separació de les seves famílies en arribar els trens a aquella maleïda Estació, l'engany que va sentir el poble alemany a mesura que li queia la bena dels ulls.

Cal dir, que tot el que s'explica és verídic, no sigui tal vegada en la mateixa persona, però en tot moment he intentat ser fidel a la veritat, a la història i a les persones que la van patir. Quin sentit tindria fer unes autoreflexions sobre un fet/s que un mateix sap que són fraudulents?

A més a més en cap moment he volgut ser morbós i he intentat transmetre d'una manera plana, senzilla, humana i empàtica, el que devia haver suposat viure en aquells dies, pensar en aquells dies, estimar en aquells dies, néixer en aquells dies...

Ja tenim una gran part de l'espectacle que suposa Innocència. Els monòlegs... però sé que aquests textos per si sols funcionen, però que tal vegada són massa emocionants, en el sentit més primitiu de la paraula, massa replets d'emocions i sentiments, per a deixar sortir a l'espectador al carrer, així sense més. El teatre social, el que convida a la reflexió, el que commou, el que emociona... és meravellós, però la sacsejada emocional no pot ser tan forta.

Com fer reflexionar a partir de l'experiència viscuda a la sala i alhora fer que el públic pugui reprendre la seva vida normal al mateix temps que alguna cosa s'ha mogut en el seu interior?

Una cosa tenia clara: en cap moment volia menystenir a les víctimes de l'Holocaust, rebaixant el seu patiment. Així que després de molt pensar, ho vaig veure clar en l'enterrament de la mare d'un amic: - La cerimònia de l'enterrament, el funeral... és pels que ens quedem aquí. El mort, mort està! Ja no sent, ja no plora, ja no s'emociona, ja no pateix... Però quant necessari és pels que continuem, poder passar pàgina, pensar que allí on estigui... Estarà bé!

Així que, necessitava això mateix: un funeral per a l'espectador. Un passar pàgina per a anar-se'n en pau sabent que aquell personatge ja no patirà més. Al funeral, un amic de la família va interpretar amb el seu violoncel, el magnífic Preludi en Do M de J. S. Bach. La resposta al dilema estava sonant allà mateix! La Música, aquest gran llenguatge que és tan desconegut com comunicador, em va portar a pensar que: Que millor que la música, per a transportar-nos a la Pau?!

Convençut que tenia la solució, però havia d'oferir alguna cosa més, perquè la gent va al teatre a veure i no a escoltar. – No es malinterpreti el verb si us plau, el que vull dir és que, si vas a un concert, estic d'acord que en l'escenari segurament hi seran els músics i no esperes ni tens expectatives que passi res més, simplement això: el poder de la música. Però quan un seu a un pati de butaques espera que hi passin coses.

NECESSITAVA AJUDA!

Em va venir al cap un amic i mestre de dansa: el Xavier Bagà, ballarí del Ballet Nacional d'Espanya i posteriorment treballant en producció de la mateixa companyia.

Li vaig fer arribar els textos i vaig esperar un temps prudencial per demanar-li la seva opinió. Crec recordar que em va dir que estaven força bé i llavors va ser quan li va etzibar: - Necessito la teva ajuda. Necessito que, amb unes peces de Bach, que ja tinc triades, em muntis unes "coreos", sent l'ànima del personatge que es retroba en la felicitat! Va acceptar el repte.

En paral·lel a tot això, un reconegut crític de teatre, en l'àmbit comarcal i amateur, i que és una d'aquelles persones que fan de la veritat el seu estendard, l'Eloi Falguera, em va donar un cop de mà per madurar els textos, i citant-lo a ell mateix: - Quan torni de vacances fem un cafè i et faré unes preguntes tal com fem als tallers de redacció de guions de teatre. I quines grans preguntes! Poso un exemple, en un principi, al personatge del Thorsten, la mare li regalava unes sabates. La pregunta de l'Eloi va ser: - Tanta il·lusió et fa que la mare et regali unes sabates? L'hi haig de donar la raó i més tenint en compte que aquelles sabates, tenen un gran protagonisme en el monòleg i en la coreografia.

Tornant al crit d'auxili cap al Xavier, em vaig sentir alleujat. Ambdós van entendre a la perfecció el que és una codirecció. Els textos i la idea eren d'un, però és que aquest un li ha demanat ajuda a l'altre perquè crees unes coreografies. En cap moment vaig voler prendre part en les idees coreogràfiques, ja que entenia que tot creador, necessita el seu espai. Però és d'agrair que si em passava pel cap alguna cosa que pogués aparèixer en les coreografies i fos rellevant o significatiu, el Xavier, al cap de pocs minuts, ja ho havia incorporat.

Necessitem un parell de ponts per penjar focus, per tal de poder dur INNOCÈNCIA a tot el territori. Emocionar i convidar a la reflexió a partir de les emocions més íntimes i primàries, sent el teatre i la dansa en estat pur les nostres eines per a fer honor a les paraules del filòsof i poeta Ruiz de Santaya: Qui no recorda el passat, està condemnat a repetir-lo!

Estructura per a penjar-hi focus
Estructura per a penjar-hi focus

Si ja t'has decidit a ser uns dels nostres mecenes o si encara t'ho estàs rumiant, pensa que som gent modesta i com a tal agraïts. Per tant, no dubtis que et farem constar a tu o en el suposat que sigui una empresa o una associació, en els nostres programes de mà, junt amb el repartiment, en la secció d'Agraïments. Evidentment també en la nostra web: www.innocencia.cat.

Això per un costat, està molt bé el reconeixement, però encara millor, el fet d'agrair-te la teva aportació amb un parell d'entrades per a alguna de les funcions. La idea és dur INNOCÈNCIA de bolos i commoure i fer pensar a la gent d'arreu, així que si una funció no et va bé, no pateixis, en les properes segur que trobem com agrair-t'ho fent-te emocionar en una primera fila, a tocar dels actors i ballarins, sentint el seu text, empatitzant amb ells i reconfortant-te amb la dansa.

A més a més, després en acabar la funció ens encantaria poder-te agrair personalment la teva contribució a INNOCÈNCIA convidant al backstage i veure com es mouen els fills des del darrere.

I perquè no, convidar-vos, a més a més, a veure com es prepara l'espectacle en un dels assajos.

Però el que és més important, pensa que estaràs contribuint a com deia el filòsof Ruiz de Santaya: Qui no recorda el passat... està condemnat a repetir-lo!, a que això no passi i com ens agradar acabar l'explicació del nostre programa de mà: PERQUÈ MAI MÉS L'HOME FACI RES SEMBLANT!

Ens estaràs ajudant a sensibilitzar i educar a la població, a través del teatre, contra la ignorància, la falta d'humanitat i el conformisme.

Només et podem dir: GRÀCIES!!!

Com hauràs pogut veure, INNOCÈNCIA ja la tenim estrenada, però no defallim en el nostre esperit sensibilitzador i per tal de poder-la voltar per arreu del territori, necessitaríem comprar un parell de ponts telescòpics per a penjar-hi focus i també les cortines que esdevindran l'entrada a la felicitat.

Hauràs de venir i entendràs a la perfecció el que volem dir!

Un valor afegit!
Un valor afegit!

A més a més de passar una estona emotiva, les reflexions estan servides. Ens agrada, però posar al públic en situació, és per aquest motiu, que mentre la gent espera que s'obri la sala per poder entrar, tenim una petita "exposició" sobre que és un camp d'extermini i un de concentració, alguna biografia molt resumida d'alguns cors bons que hi va haver durant la II G. M. com la Irena Sendler, Ángel Sanz Briz, entre d'altres.

Per saber més de qui sóm, quan tenim actuacions... podeu consultar la nostra web: innocencia.cat

o si teniu alguna pregunta ens la podeu fer arribar al perfil personal de facebook i més que encantat les respondré: marc.vallejocasals

També pots posar-te en contacte amb mi punxant sota aquestes línies a "Pregunta a l'autor/a", o deixant un comentari.

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

0 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

We use our own cookies to provide website functionality and third party cookies to analyze traffic and serve targeted advertisements based on your surfing habits. You can accept all cookies by clicking “Accept” or obtain more information and set your preferences here.