Como el perro del hortelano...

Como el perro del hortelano... us convida a relaxar-vos, a divertir-vos, a que us escandalitzeu i us deixeu anar una miqueta més, que aneu deixant el paper d'observador per anar més enllà.

La felicitat no és gratuïta, ni és un premi que ens cau del cel si ens portem bé. Més aviat és un estat de l’esperit que cada persona ha de treballar per si mateixa i que ha de reforçar cada dia.

El desig... que ni come ni deja comer. Un viatge en grup i també una recerca individual. Como el perro del hortelano... és un projecte de teatre físic dirigit per Montse Roig i creat i interpretat pels actors i ballarins Paco Aldeguer, Joana Calders, Gemma Charines, Marc Comas, Juan Jiménez i Iolanda Moya, amb idea original de Gemma Charines.

Sis intèrprets s'adonen que la vida no és tant el que ens passa, com el que ens construïm, que som essencialment responsables de la nostra existència. Busquen omplir-se, ser, tenir, agafar, fins que s’adonen que ja estan plens, que no calia fer tant d’escàndol. La recerca al voltant del concepte desig els portarà cap al més instintiu, carnal i mental, també cap el més innocent, utòpic i realista.

QUÈ VOLEM FER

Amb el mecenatge de Como el perro del hortelano... volem finançar les despeses derivades dels assaigs, direcció i producció de l'espectacle. Vam tenir un primer contacte amb públic en un assaig obert al C.C. Barceloneta que es pot veure al vídeo de presentació.

Els assaigs estan previstos des del 21 de setembre fins el 15 de febrer i l'estrena a principis de març de 2013 en un espai de Barcelona encara per determinar. La durada prevista de l'espectacle és de 60 minuts.

ELS ASSAIGS / RECERCA

Set persones es troben davant el concepte desig. Passen per la urgència que desemboca en frustració, i per la calma, el veure i el sentir, que els porta a l’alegria, a la construcció del seu propi món, la pròpia felicitat i la del conjunt. Per això juguen amb la paraula, el gest i el moviment.

La directora, Montse Roig, procedeix del món de la dansa, i els que es mouen són actors i ballarins, i entre tots ells posen tots els ingredients al servei de la comunicació per anar descobrint la fòrmula de com expressar l’origen de les coses: veure i fer visible l'inici de cada transformació física, emocional, espaial i temporal, que sigui realment visible.

Així, la paraula deixa de formar part d’un discurs i esdevé màscara o atmosfera.

I el moviment oscil·la entre el gest i la representació: el que és proper passa per l’abstracte i també pel moviment concret i simbòlic.

L’ESPAI

Des del principi l’espai demana ser il·limitat. No vol marques que el delimitin. Es va transformant juntament amb els actors i la seva relació amb el públic. El que comença com un espai teatral (l'escenari), va agafant terreny i trencant límits per ser un espai més performatiu (més proper i obert al públic) i acaba proposant-se com una instal·lació que convida al públic a entrar i experimentar.

GUIÓ INTERN I EXTERN

Un altre punt de la recerca és trobar el guió o recorregut físic que porta als intèrprets a l'alegria partint del desig. Es debaten entre el ritme del públic i el discurs que aquest necessita per comprendre i seguir el fil, i el ritme que els mateixos intèrprets necessiten per viure un estat i transitar cap a un altre.