Para poder interactuar correctamente y obtener el mejor funcionamiento posible de nuestro sitio web, te recomendamos que actualices tu navegador a una versión más reciente o utilices otro como Chrome o Firefox.

¡ Estrenamos nueva web !

Instal-lació dels RELLOTGES al campanar de l'església de Sant Feliu de Codines

Des de l’associació Fira del Rellotge de Sant Feliu de Codines impulsem la instal•lació dels rellotges en un dels elements més emblemàtics de la població.

0
segundos
3
Mecenas
375€
De 6.000€
Aporta al proyecto

Benvolgut amics.
La Associació Fira del Rellotge de Catalunya ens hem proposat enguany instal•lar les 4 esferes-Rellotge que manquen al Campanar de Sant Feliu de Codines. Es una meravella de construcció,del arquitecte Sr. Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí.
Ho tenim contractat a la empresa RIFER-ROCAFER, i estarà apunt per inaugurar els propers dies 20 i 21 de maig, aprofitant la celebració de la XXII Fira del Rellotge.
Anem una mica coixos per poder arribar a la quantitat total de la despesa, i es per això que et demano un cop de mà en col•laboració dinerària.
A la vegada us donarem un record de col•laborador i entrades Museu Rellotger i visites al campanar que indiquem.

Us agraïm per endavant el vostre suport, i us esperem aquests dies a SANT FELIU de CODINES
Josep Vilanova Permanyer.

Situat al barri conegut històricament com la Sagrera, el primer campanar que va construir-se a l'església data del segle XVIII.

Arquitectònicament, és un campanar de planta octogonal, amb un pis principal obert per diversos finestrals de mig punt que acull les campanes de la vila i quatre obertures rodones de 1,20 metres de diàmetre per posar-hi esferes de rellotge.

Per circumstàncies que es desconeixen, ni la maquinaria ni les esferes no s'han posat mai.

Des de l’associació Fira del Rellotge de Sant Feliu de Codines volem impulsar la instal•lació dels rellotges en el campanar de l’església i així poder completar un dels elements més emblemàtics i atractius del nostre poble

A què destinarem les vostres aportacions

L'aportació de la gent és l'única font de finançament. El pressupost de finançament inclou la fabricació de les esferes, la maquinaria i la instal•lació de tot plegat.

Sobre les recompenses

El projecte ja ha començat a caminar. Per a la fabricació dels rellotges cal temps i ja s'ha fet l'encàrrec.

El nostre objectiu és inaugurar-lo el mateix dia de la XXII ena edició de la Fira del Rellotge, durant el tercer cap de setmana del mes de maig.

A partir d'aquest dia es podran recollir les recompenses a al museu del Rellotge.

En cas que no pugueu recollir la recompensa a Sant Feliu de Codines, contacteu-nos i buscarem la millor manera de fer-vos-la arribar.

Calendari previst

La instal·lació dels rellotges i l'entrega de recompenses està previst poder-les fer un cop acabada la campanya de finançament.

Més informació

Web de l'associació Fira del Rellotge
http://www.firadelrellotge.org/

Segueix-nos

Facebook:
https://www.facebook.com/pg/firadelrellotge

Twitter:
https://twitter.com/firadelrellotge

Parròquia de Sant Feliu de Codines:
https://parroquiadesantfeliu.wordpress.com

Els Campanars de Sant Feliu de Codines

El mes d’abril de l’any 1698, tots els membres de l’Obreria Parroquial i els constructors encarregats de les obres, van contractar l’edificació del nou temple. (avui reconstruït després de la voladura que va patir el dia 26 de gener de l’any 1939).

El motiu era el d’ampliar les dimensions de la primitiva església romànica, molt reduïda i que es mostrava totalment insuficient pels feligresos de la parròquia. Aquest primitiu temple constava ja des dels inicis, a més a més de l’altar major de dos altars laterals, a banda i banda, així com el cor, si bé amb el pas del anys s’anaren edificant altres capelles.

En la Visita Pastoral del Sr. Bisbe de l’any 1601, es fa constar que el campanar, tenia dues campanes grosses i dues de xiques. Entenem que aquest campanar era situat a la façana de l’església i de ben segur d’espadanya, de manera que era fàcil accedir a les campanes des del cor.

En el contracte citat, es contemplava de forma expressa, derruir la capella de ma dreta (de l’altar major) i sobre dit nixio muntar i edificar les parets del campanar.

D’aquestes parets, arrenca una primera volta de canó que suporta un sostre coincident amb el nivell del terra de l’altar major, quedant per sota, un espai avui sense finestres, (degut a l’ampliació del cementiri a mitjans del segle XVIII), però d’una alçada adient per permetre qualsevol celebració. En aquesta « cripta » s’hi pot accedir per una trapa des del primer paviment. En aquesta estança hi ha una porta que dona accés a l’antic cementiri, però que originalment fou una finestra.

Exteriorment i coincidint amb la rasant d’aquest sòl, s’hi va posar un bell bordó de pedra picada de secció circular, que encara avui podem contemplar juntament amb les parets superiors, així com l’escala de cargol també de pedra picada que porta al segon paviment, en que hi havia el rellotge de les hores.

La impressionant estructura d’aquestes parets, i d’un gruix, superior a totes les altres, ens demostra que ja foren concebudes per suportar un campanar de les proporcions com el que avui gaudim.

La construcció del temple deuria començar a bon ritme, ja que ens consta que l’any 1711, el cimbori era acabat, tal com ens descriu en uns versos, el Pare Dominic Bernat Ribera, predicador de la quaresma de dit any.

Però, tornant a dit temple:
és tan vell i tan formós
que tot ell és una perla
ben adornat i dispost.
Lo cimbori és un etxís*, (*del castellà hechizo)
dons tot ell està compost
de molts relleus i figures,
fet tot per mans d'esculptor.

El Pare Bernat però, no ens parla del campanar, per la senzilla raó que encara no existia, però si de ben segur, les parets mestres previstes per suportar-lo, que com es natural deurien seguir el mateix ritme de construcció que les del presbiteri i cimbori.

Sabem que després de la primera embranzida, les obres van sofrir una aturada des de l’any 1732 al 1745. A partir d’aquest any les obres es van reprendre a bon ritme, de manera que van concloure l’any 1754 amb la finalització del campanar i de la capella del Santíssim Sagrament, ja en el rectorat de mossèn Saturio Romero (1752-1773)

Hi ha motius per suposar que aquest campanar edificat a partir de les parets ja aixecades de bon principi i que arribaven fins a l’alçada en que arrenca la teulada del presbiteri, va ser sempre considerat una obra provisional, com ho demostra la voluntat expressada per mossèn Jaume Solernou, (1887-1895) d’aixecar un nou campanar en que es pogués veure (deia), fins a Riells.

Aquesta edificació de base rectangular, i que per tant ocupava solament la meitat de la seva base prevista en un principi, constava de quatre finestrals per a les campanes, rematats per una teulada a dues vessants, amb un campanaret al damunt amb dues campanes per tal de tocar els quarts i les hores.

No passaren molts anys, que el senzill rellotge va concitar la gelosia del veïns del barri de la Venderia, que volgueren també tenir-ne un de propi, i que es sentís alhora per tot el Serrat de Vic.

Tant forta era aquesta voluntat d’aquests veïns, que van organitzar-se per la construcció del seu propi campanar i rellotge. La construcció es feu a una alçada adient, per tal que el recorregut dels pesos, permetés l’autonomia de dos dies de corda.

La torre es va edificar damunt la casa de can Roca situada al Carrer Nou i la inauguració es va fer l’any 1796, si bé la rivalitat secular entre els dos barris, no va desaparèixer, com ho demostra la brama que deia :

        Venderia i Carrer Nou 

digueu als de la Sagrera
que hem fer un rellotge nou

a la que els veïns de la Sagrera contestaven :

        Vosaltres, els de la Venderia
        us en podeu ven alabar
        però per la Sagrera
        vius o morts haureu d’anar

La Guerra Civil 1936-1939, i el caire que va prendre a Sant Feliu, va propiciar que l’estiu del 36, unes persones amb responsabilitat dintre del comitè, van precipitar totes les campanes daltabaix del torrent.

Aquest fet va comportar que acabada la guerra, la Parròquia pels seus tocs habituals, hagués de refiar-se de les dues campanes del rellotge de la Venderia, tant pels tocs habituals com pels enterraments, festivitats i bateigs.
Un cas particular era el repic de la missa de Resurrecció, que llavors es celebrava el dissabte de Glòria, en que un dels escolans que assistien a l’ofici, s’esperava a la sagristia amb la porta oberta, i així que el celebrant entonava el Gloria in exelsis Deo, corria al balcó de la rectoria a fer senyal amb el mocador al «Ninus» (en Domenec Serra), el campaner, que ja estava a l’aguait, per tal que iniciés el repic de campanes, al que s’hi ajuntaven seguidament les sirenes de les fàbriques.

El fet que un rellotge prou allunyat de l’església, i solament amb dues campanes hagués de fer les funcions de campanar parroquial era una situació que no podia perllongar-se gaire, i així fou com mossèn Vicenç Salvà (1947-1952) i la Junta de Reconstrucció del Temple, varen convenir que era el moment de, no solament reposar les campanes al vell campanar, si no de edificar-ne un de nou seguint els paràmetres dels campanars de l’entorn, construcció que no fou possible en el segle XVIII.

Corria l’any 1948 quan es va encomanar el projecte a l’arquitecte Isidre Puig Boada, deixeble d’Antoni Gaudí i continuador del Temple de la Sagrada Família, i fidel a les tradicions del país de manera que el resultat fou un projecte sobri però d’un efecte monumental, tant exteriorment com interior.

L’impacte d’aquesta obra, no cal dir que ha incidit fortament en la fisonomia de la població com ho demostra la quantitat de pintures i gravats en que diversos artistes s’hi han inspirat.

Cal però donar a conèixer el seu interior totalment singular i inesperat pel visitant, ja que s’hi va bastir un «folre» d’obra vista que s’inicia en dos punts de cada una de les quatre parets bàsiques, consistent en un primer totxo clavat a la paret i que va recreixent en cada nova filada en forma d’escala invertida, separant-se de les parets exteriors, però a les que està ben unit, fins al punt en que aquests sòcols permetin assentar-hi el dit « folre », i a tal distància de les parets exteriors que permeti la construcció d’una escala que meni al cim.

Aquesta estructura de vuit punts de suport iniciada com s’ha dit en les quatre parets mestres, s’abracen en un anell central a l’alçada de les obertures rodones permetent la formació d’un sostre interior, aïllat de les parets exteriors, que tenia com a missió suportar els aparells per fer funcionar el quatre rellotges previstos en el projecte.

Aquest sistema de suport del dit folre, es pot observar en el Palau Guell de la Rambla de Barcelona en que les columnes agafen la forma de palmera, seguint aquesta tècnica, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Pujant per l’escala perimetral, s’arriba al nivell dels finestrals que sostenen les campanes, on el forjat ja agafa tota la superfície octagonal del campanar.

A partir d’aquest nivell s’inicia la bonica escala de cargol que suportada en un sol eix central d’obra, ens porta al terrat superior.

En el càlcul de la càrrega que el nou campanar suposaria, es van donar per suficients les parets primitives, de manera que l’única precaució que es va tenir en compte, fou reforçar l’espadat de pedra tosca al nivell de l’actual plaça de Josep Umbert Rosàs, amb una paret de pedra adossada a la mateixa tosca.
Com a cas curiós i inherent a la condició humana, fou que en arribar al punt en que calia col·locar les pedres (prèviament tallades i marcades) per la confecció dels triangles esfèrics per tal de passar de la base quadrada a la octagonal i va haver una errada de manera que el primer triangle en construcció (el del cantó dret de sobre el torrent), es va haver de desfer i refer de nou amb les pedres correctament assenyalades.

El primer repic de campanes es va fer el diumenge de la Festa Major de l’any 1957, que en aquest any s’esqueia el dia 15 de setembre, essent el rector mossèn Joan Vilaseca (1952-1960), últim rector del Bisbat de Barcelona.

Els padrins de la campana major que porta el nom de Sant Feliu, foren el Sr. Joan Casanovas Daví alcalde, i la Sra. Carmen Permanyer de Casanovas, en representació de la Vila. La campana Maria Teresa, fou apadrinada pel Sr. Laureano Lopez Badria i la seva esposa Sra. Maria Teresa Rodó de López, que la oferiren a la Parròquia.

Tot i que el nou campanar va preveure la construcció d’unes obertures circulars per la instal.lació de quatre rellotges, (així quedava reflectit en la maqueta que es va fer), no fou possible aquesta intal.lació, suposadament per manca de pressupost.

Aquest any però, en el seixantè aniversari de la benedicció del campanar, l’Associació Fira del Rellotge de Catalunya, amb el seu President Josep Vilanova al capdavant, van veure que seria un bon moment per omplir aquests quatre ulls vuits, amb els rellotges corresponents, de manera que van contactar amb el Bisbat de Vic alhora que ho feien amb el Sr. Rector mossèn Martin Kabamba. El joiós resultat, ha estat que el dissabte dia 20 de maig, el Sr. Bisbe Romà Casanova beneirà aquestes instal.lacions que culminen, ara sí, l’obra del nostre campanar.

Així doncs, es torna a fer realitat aquell rodolí que deia

        Per fer tard a tot arreu,
        Dos rellotges sentireu.

                    Francesc Pineda i Fontserè

Sant Feliu de Codines maig de 2017

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

0 comentarios

Si ya eres mecenas, iniciar sesión para comentar.

25€
1 Mecenas

Reconeixement al web de l'Associació Fira del Rellotge
+ Pin del campanar de l'església.

50€
1 Mecenas

Reconeixement al web de l'Associació Fira del Rellotge
+ Placa del campanar de l'església commemorativa de la participació en el patrocini.

+ 2 entrades al Museu del Rellotge
+ 2 visites guiades al campanar de l'església. (visita exclusiva per veure les esferes i la maquinaria des del propi campanar)

100€
0 Mecenas

Reconeixement al web de l'Associació Fira del Rellotge
+ Placa del campanar de l'església commemorativa de la participació en el patrocini.
+ 5 entrades al Museu del Rellotge
+ 5 visites guiades al campanar de l'església. (visita exclusiva per veure les esferes i la maquinaria des del propi campanar)

300€
1 Mecenas

Reconeixement al web de l'Associació Fira del Rellotge
+ Placa del campanar de l'església commemorativa de la participació en el patrocini.
+ 5 entrades al Museu del Rellotge
+ 5 visites guiades al campanar de l'església (visita exclusiva per veure les esferes i la maquinaria des del propi campanar)
+ Un rellotge despertador

Las cookies nos ayudan a ofrecer nuestros servicios. Al continuar navegando aceptas su uso.