❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Vestigis de Curador

Una exposició en la intimitat d'un artista potencial. Un acte dadà en ple segle XXI. Les teories de Ramó Nash per primer cop exposades a la península ibèrica. Una exposició que busca els vestigis d'una curador que és creador.

Joan Vila Boix

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
15
Aportaciones
171€
De 450€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

Vestigis de Curador

La mostra d’art reunida pel curador Joan Vila Boix recrea un passat incert d’un futur no explorat d’un artista que es coneixerà. Un desdoblament de la seva professió al que s’accedeix, gràcies a l’arqueologia post processual, a un estrat concret, així s’investiga la intimitat d’un creador que ja ha estat potencial. Podem accedir al seu present com a curador i el seu futur com a creador. Els diferents objectes recollits retraten la persona i la seva constel·lació d’interessos, esdevenint per ells mateixos objectes trobats, que mostren el seu art en els ulls de l’espectador que gràcies al seu cúmul d’experiències, agafa perspectiva i els admira, en una cerca d’allò que ha de ser l’art i l’artista, que transcendeix la pròpia visió tangible.

Obres trobades

Per entendre la figura del futur creador, el curador disposa diferents objectes trobats per comprendre millor la funció de l’espai en el seu context.

Aquestes tres obres suporten la resta de quadres que són els autèntics vestigis d’una exposició permanent en el creador sobre la seva pròpia identitat. Una diàleg entre allò que el comissari creu que és pertinent dir i allò que l’artista mostra com a part d’ell mateix. En aquest cas s’exhibeix com un anàlisi i justificació de la seva existència en termes estètics.

Tòtem d’artista: un altar a un déu, convertit en una vanitas que exerceix d’objecte retrovisor, ja que ens fa veure allò ocult per nosaltres. Potser l’artista un savi venerable o pel contrari està fabricat en massa com la mateixa llibreria, que en essència és conglomerat de restes de fusta? El crani és una anticipació del futur de l’artista o una negació de la seva condició futura? La llibreria buida il·lustra el seu coneixement o la seva ignorància? Aquests conceptes són explorats en un altar que impossibilita la pràctica sacre. Per últim cal fixar-se en el crani de plàstic com una metàfora del rebuig de la carn i la passió, que queden reduïdes a un substrat artificial. Una reducció que mostra com l’artista, natural, passa a ser quelcom artificial i en última instància nociu per la natura que l’envolta. Un desdoblament de la figura del creador postmodern que explora significats sorgits de la recerca interdisciplinària.

Homenatge a Velázquez: la transmutació de l’art a l’entorn digital és la base d’aquesta obra, on, en una pantalla connectada a una càmera es mostra el mateix espectador de l’obra. D’aquesta manera es posa en relleu la funció del públic com a creador de consens en el sí de món de l’art, recordem, decisori en última instància de que és art i que no. La referència barroca serveix per tal com va fer el pintor de la cort, reclamar el reconeixement del que actualment no gaudeix el públic. Així la cort intangible queda fora de l’equació i el retratat per la càmera gaudeix d’una visió que hom no pot tenir d’ell mateix, si no és amb un objecte artificial. La contemplació del propi cos mirant en línia recta. Així es desenvolupen conceptes ja explorats amb una cartografia nova construïda pel mateix retratat i que sobre bases efímeres es desfà en cada mirada.

Babel: les lleixes perpendiculars a l’estructura que les sustenta, amb els llibres que s’hi allotgen qüestionen l’obra d’art en ella mateixa seguint els postulats de l’Art Alfa, en que la mirada del creador es dirigida a l’exterior i ofereix així la potencialitat de la pintura en el seu estat bàsic, quan encara no ha estat pensada. No veiem els textos sinó els llibres, el conjunt de volums, la lectura dels quals suggereix infinites reflexions i combinacions entre ells, per realitzar infinits quadres i composicions. L’artista davant de la llibreria pot optar per fer innumerables obres fins que en una de les múltiples combinacions trobi la seva obra d’art perfecte. L’espectador sense la clau per accedir a aquest món, es veu obligat a imaginar la possibilitat que ofereixen els lloms i els colors del llibres, ja que el seu lector (tasca que se’ns impossibilita) és l’únic que pot actuar d’intermediari entre l’interior del llibre i l’exterior a través de l’art. L’artista esdevé l’únic que pot convertir la potència en essència.

Els diferents objectes que hem anomenat, actuen com a prefiguracions d’allò que l’artista ha estat. Les obres plàstiques recolzades a les parets actuen en un diàleg dicotòmic entre l’artista i el curador, així dues grans figures que podrien regir l’art són enfrontades. Però aquí veiem les dues figures en el seu punt d’inici. De l’artista en veiem allò que ell ha contemplat per inspirar-se primigèniament i del curador veiem la forma d’ordenar la informació, com passa a ser el creador d’un espai que desdibuixa la disciplina per ser ell mateix exposat. Així, aquesta mostra, proposa al flâneur; en quin punt la curadoria de Joan Vila Boix no deixa veure el paisatge de l’artista potencial que ja ha estat consagrat? O sigui, quina és la mesura de l’ordenació de la informació? Pot ser aquesta més bella que la pròpia informació que s’exposa al públic? L’home avesat a l’art, actualment viu sota aquesta dialèctica estètica. Però potser és la irrealitat condició de l’art i la separació estanca entre el gran creador que se’ns anuncia i el curador que se’ns presenta és una ficció creada en un acte apropicionista. Un gran acte curatoria en que res d’allò que veiem és realment art sinó un reflex deconstruit d’allò que acorden que és art. Com digué Ramó Nash: Em preguntava masses vegades que té més importància l’art o com és mostrat. Doncs ni l’un ni l’altre, l’art i la manera en que és mostrat neixen a la vegada, l’un completament explicat per l’altre.

L’eclecticisme de les obres de l’exposició Vestigis de Curador, mostren la diversitat inherent de les expressions artístiques. La referència com a punt comú de fets personals divergents, l’exploració de nous territoris més enllà de l’espai pròpiament expositiu i aquest mateix com a dispositiu base de la tesi de l’exposició, buscar en el creador un origen que ja ha sigut per tal d’entendre el seu passat.

Sobre les recompenses:

Les recompenses seran dues:

  • Les persones que facin aportacions de 10 euros podran assistir a una visita guiada a l'exposició.

  • Els mecenes que aportin 25 euros rebran un exemplar autentificat i seriat amb tota la documentació de l'exposició. A més, també, d'una visita guiada a la mateixa exposició.

Calendari previst

Un cop aconseguits els diners, la inauguració serà a finals de març del 2015, llavors tothom qui hagi col·laborat en el finançament de l'exposició, podrà rebre la seva recompensa.

Campanya.

A través de les xarxes socials i amb el suport de Revista Mirall
Revista Mirall amb el facebook i el twitter
twitter de Joan Vila Boix

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies