Una història de rialles, xarxes i molt cinema, les sinopsis d'Ángel Sanchidrián
Ángel Sanchidrián Sanz s’autodescriu com paio que té la immensa sort que hi hagi persones a les quals els agrada llegir el que escriu. "A part d'això, la meva vida privada és anodina. No sóc un d'aquells escriptors turmentats que escriuen amb un got de whisky i s'enrolen en guerres llunyanes". Va ser el 2013 quan va obrir la pàgina de Facebook Sinopsis de cine. Ho va petar gairebé immediatament. "La idea va sorgir prenent unes copes amb uns amics, com sorgeixen totes les grans idees", recorda. "Veníem de veure Pacific Rim en el cine i ens vam posar a comentar-la de conya, i quan vaig arribar a casa em va donar per escriure-la i publicar-la en el meu mur. Sense cap intenció més enllà de fer-nos uns riures". Sis anys després, aquesta idea que va néixer entre glops i rialles ha traspassat l’estrictamente virtual per materialitzar-se en dos llibres recopilatoris, el segon d’ells, publicat després de l'èxit aclaparador d'una campanya a Verkami.
Text: Oriol Rodríguez
Per què creus que va tenir tan bona acollida la teva pàgina a Facebook de ressenyes de pel·lícules?
Crec que l'èxit no té secrets, té coincidències. I va coincidir que el que jo escrivia li feia gràcia a la gent. Tampoc m'he parat a analitzar per què i com va tenir èxit. De vegades, quan analitzes les coses te les càrregues.
En clau humorística, a l'hora d'escriure, amb l'humor, qui són els teus referents i principals influències?
No tinc referències o influències humorístiques a l’hora d’escriure. "Consumeixo" molt poc humor; prefereixo pel·lícules i novel·les de terror i de ciència ficció. Com és lògic, tinc els meus humoristes de capçalera, com Gila, Martes y Trece, Eduardo Mendoza o Forges, però a l'hora d'escriure només em fixo en la realitat que m'envolta i intento jugar amb l'idioma sense maltractar-lo massa.
«Sinopsis de cine 2 va ser una exigència dels meus lectors»
Aquella pàgina de Facebook va anar creixent fins a convertir-se també en llibre. Què vas incloure en aquell primer volum?
Estaven totes les sinopsis que havia escrif. Jo no podria fer una selecció, aquesta és tasca del lector. Prefereixo que qui compri el llibre les tingui totes i després decideixi quins són les seves favorites i quines sinopsis li ve de gust rellegir. ¿No et passa que quan compres un disc de grans èxits d'un grup o cantant sempre falta alguna de les teves cançons preferides?
La seqüeles no solen ser bones. ¿Sinopsis de cine 2 és aquella excepció que confirma la regla?
Crec que ho és. Amb el temps he anat adaptant les sinopsis al gust dels meus lectors, deixant el que més els fa riure per posar l'accent en això. En escriure el llibre volia que el resultat fos exactament el que els aficionats a les Sinopsis busquen: una experiència hilarant per disset eurets de res.
Com sorgeix la idea de Sinopsis de cine 2?
No va ser una idea, va ser una exigència dels meus lectors. Volien una segona part de Sinopsis de cine sí o sí, i jo treball per a ells. Així que el lector demana i jo dono. Sempre que jo gaudeixi escrivint i ells llegint, aquesta relació funcionarà.
Què trobem en Sinopsis de cine 2? Quantes pel·lis has ressenyat?
Aquesta vegada he ressenyat menys pel·lícules: setanta-cinc. I ho he fet així perquè he decidit fer cada sinopsi una mica més llarga. A més quinze d'elles són sinopsis dobles, així que al final, si comptem les paraules, ens surt l'equivalent a cent ressenyes. I he inclòs, a banda del glossari, que és la part preferida de molta gent, una nova secció de "bromes falses" amb les frases que descarto en la versió final de cada sinopsi. Luxe asiàtic.
La saga continuarà? Hi haurà Sinopsis de cine 3 o 4?
Hi haurà Sinopsis 3 i aquí acabarà la saga. Però no serà aviat. És important dosificar, que ni els lectors ni jo acabem farts. Primer he de publicar altres llibres amb els quals ja m'he compromès, amb mi mateix o amb ells.
Perquè... ¿Quina és la teu pel·li preferida?
Triar sols una és impossible perquè totes són tan diferents... Però sí que puc dir que entre les meves pel·lícules preferides estan Cinema Paradiso, Aliens: el retorn, L'Exorcista i Wall-e. Per a mi són quatre obres d'art, cadascuna a la seva manera.
«Hi haurà Sinopsis de cine 3 i aquí acabarà la saga»
I la més dolenta? ¿La pitjor que has vist mai?
Sense comptar les pel·lícules índies i aquestes que són cutres a propòsit, crec que una de les pel·lícules més immundes i infames que he vist en la meva vida és Pearl Harbor. Per a mi aquesta pel·lícula és l'exemple perfecte de com no s'ha de fer una pel·lícula bèl·lica i de com un romanç, inoportú, carrincló i forçat, pot arruïnar per complet una història.
Com vas descobrir Verkami?
Ja havia vist alguns projectes finançats a través de Verkami en xarxes socials i, en buscar la meva pròpia opció de micromecenatge, em vaig trobar amb dues pàgines considerades les millors per a aquest tipus de finançament: Kickstarter i Verkami. Vaig optar per Verkami perquè, en ser una plataforma espanyola, vaig suposar que tot el tema legal i d'impostos seria més senzill, i no em vaig equivocar.
Per què et vas decidir a intentar finançar el llibre a través del micromecenatge?
Quan vaig començar a publicar llibres tenia una altra feina, així que el que treia d'ells era simplement un extra. Ara no tinc altra feina, així que em falta diners i em sobra temps. Per això vaig decidir cuinar-me’l i menjar-me'l jo sol. Perquè l'edició tradicional té molts avantatges, però si no vens almenys vint mil exemplars a l'any no pots viure d'ella.
Ara hauria estat possible finançar Sinopsis de cine 2 amb el sistema tradicional?
Possible és, però el sistema tradicional li deixa molt poc benefici a l'autor, així que no és viable si aquest és el teu únic ingrés.
Quines avantatges té el micromecenatge per a l’autor?
Sobretot llibertat creativa i més oferta cultural. Ara ja no decideixen els grans grups mediàtics ni les editorials el que es publica. El micromecenatge per a un escriptor és com anar a comprar-li la fruita directament a l'agricultor. És un altre model econòmic en el qual les llibreries i editorials tradicionals també poden (i han de) trobar el seu forat.
Com vas dissenyar la campanya?
Simplement la vaig dirigir cap als meus lectors, que ja em coneixen. En el meu cas no vaig fer res per buscar nous "clients", sinó per satisfer als que ja tinc.
Com vas portar els 40 dies?
Bé i malament. Bé perquè la gent de seguida es va mostrar il·lusionada amb el projecte, fins al punt que ho van fer també seu. Quan un lector participa de tot el procés de creació d'una obra, la sent molt més com a seva. I per a mi la literatura ja no suposa un simple acte comercial, sinó que implica la creació de comunitats en les que l'autor i el lector mantenen una relació constant i propera. I malament perquè no m'agrada vendre. Odio haver de dir-li a la gent que em compri alguna cosa. Després ells estan més que encantats de gastar els diners en les coses que els fan gaudir, però si per mi fos ho regalaria tot. Si algun dia em toca la loteria, penso regalar els meus propers llibres a aquells lectors que sempre han estat amb mi.
«Si no vens prou és probable que no estiguis oferint-li a la gent el que vol o el que necessita»
Com ja coneixies a la majoria dels mecenes, imagino que la relació va ser ideal.
Va ser sempre perfecta amb l'única excepció d'unes poques persones que no contesten als correus electrònics. Encara queden cinc o sis mecenes que no m'han donat la seva adreça per enviar-los el llibre! Això em produeix molt estrès.
Et vas marcar un objectiu inicial de 18.000 euros i el vas superar de lluny, aconseguint gairebé els 40.000. De nou, quin creus que ha estat la clau de l'èxit de la campanya?
Crec que l'èxit ha estat en oferir als lectors una cosa que desitjaven. Per a mi aquesta és l'obligació de tot autors. Si no vens prou, és probable que no estiguis oferint-li a la gent el que vol o el que necessita.
¿Va materialitzar tots els objectius que et vas proposar amb el micromecenatge? A què has destinat els diners obtinguts?
Els diners ho he destinat, en primer lloc, a les recompenses per als mecenes, en les que no he escatimat perquè les coses es fan bé o no es fan. En segon lloc li he donat la seva part a Hisenda, que es queda amb un pessic ben gros (si us plau, si llegiu això els polítics: no robeu aquests diners, gasteu-los en coses necessàries per als ciutadans). El que ha sobrat de pagar despeses i impostos ho estic dedicant a mantenir-me fins que publiqui un altre llibre.
Quin consell donaries a aquells que com tu volen impulsar el seu projecte a través del micromecenatge?
Que no tingueu por i ho intenteu. Ja veureu com és més senzill del que sembla. I no perdeu res per intentar-ho. Bé, perderíeu temps, però ja el perdem diàriament en ximpleries, no?
Què és el que més t'ha agradat de tota aquesta experiència? ¿I el que menys?
Ha estat una experiència més senzilla del que pot semblar, molt gratificant i molt positiva per als meus lectors. L'única cosa dolenta és la por que algun mecenes pugui haver quedat insatisfet i que no m'ho digui, però això és més per la meva manera de ser que pel sistema de micromecenatge, que funciona molt bé.
Els que no van descobrir a temps la campanya, poden comprar el llibre ara per altres vies?
Ja no perquè he esgotat tots els exemplars que vaig imprimir. Potser imprimeixi més per Nadal, però no és segur. Qui hagi comprat un exemplar que el guardi bé, que hi ha molt poquets al món.
Tornaràs a recórrer a Verkami amb els teus pròxims llibres?
Sens dubte. Encara no sé quan tornaré a organitzar una campanya de micromecenatge, però quan ho faci serà amb Verkami. Això és cent per cent segur.
0 comentaris
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.