D13: L'èpica campanya d'un còmic rolero
L’any 2005 Joan Tretze va obrir un bloc en què escriure d’una de les seves dues grans passions: els jocs de rol. Temps després, el bloc, de nom El sistema D13, mutaria a webcòmic de títol homònim. Unes desternillants tires humorístiques sobre jocs de rol que acabarien convertint-se en tota una referència de culte entre els seguidors d’aquests dos mons. Animat per l’èxit dels seus dibuixos, Joan Tretze ha publicat en paper tres volums de les seves històries. El tercer, El sistema D13. Armagedón a través d’una campanya a Verkami de rècord. “Còmics i jocs de rol són mons propers”, explica. “Òbviament hi ha relació en aquesta tendència d'ambdós pel fantàstic, a part que moltes botigues de còmics tenen una secció de rol, cosa que fa uns i altres ens tinguem molt vistos. En general els afeccionats als jocs de rol són uns grans consumidors culturals, culturalment dispersos que diria en Marc Pastor”.
Text: Oriol Rodríguez
Corria, més o menys, l’any 2005. Joan Tretze era des de feia temps un aficionat als jocs de rol que començava a interessar-se pel cada vegada més omnipresent moviment blogaire. No s’ho va pensar dues vegades i, diu que en una mescla d’afició i ego, va crear la seva pròpia pàgina: El sistema D13. “Allà vaig descobrir que gaudia molt escrivint articles. Però cada vegada em sortien més llargs i era esgotador. Amb el temps vaig anar perdent gas”, confessa. Però lluny d’abandonar el bloc el va transformar en un webcòmic. “Havia de buscar un lloc on penjar els meus dibuixos i vaig recordar que si tenia el bloc de sempre no calia obrir-ne un altre”.
Quan en Joan era petit es passava les tardes dibuixant vaquers i castells plens d'esquelets, trampes i fantasmes. Ja no deixaria anar el llapis. “Potser no m'ho prenia seriosament com ara, però sempre he tingut còmics a prop. Una cosa va portar a l'altra”. Entre els seus referents i influències destaca grans clàssics com Hergé, Jan, Alan Moore, Byrne o Goscinny. “Les meves simpaties estan amb personatges tan coneguts com Tintín, Lucky Luke, els Barrufets, Superlópez, Iznogud, els superherois de la Marvel… I de mica en mica, aquests vells personatges han trobat nous companys amb els Peeters, Bravo, Monteys, Delisle…”. Si ha de recomanar còmics relacionats amb el món dels jocs de rol, no dubta a destacar Los caballeros de la Mesa del Comedor. “És un còmic molt especial, amb un dibuix horrorós, cert, però m'encanta. Són molt divertits i reflecteixen a la perfecció els tics rolers”.
“L’èxit de El sistema D13 ha superat les meves expectatives més optimistes”
Ja com a webcòmic, El sistema D13 es va convertir ràpidament en un títol de culte entre jugadors de rol i amants del còmic. “Si ho miro amb perspectiva, està clar que tot plegat ha superat les meves expectatives més optimistes. Però un cop ets dins, realment és el que busques i no et sorprèn perquè estàs caminant en aquesta direcció”. Establint un símil, Joan diu que és com pujar una muntanya: vas fent fins que mires a baix i t’agafa vertigen de la distància que has recorregut. “Però el cert és que si arribes, no és per xiripa”. Tot i això, considera que l’èxit és un concepte relatiu. “Està clar que el que faig té uns components bàsics que connecten amb un públic, el meu públic. Però com deia aquell: el noranta per cent de l'èxit es basa simplement a insistir; i en això que faig hi ha molt d'insistència. Gràcies a estar cada dia al peu del canó la cosa ha crescut molt, he millorat, ara conec millor les meves possibilitats i tinc uns lectors que estan pendents del que faig. Al principi no hi havia res d'això”.
Decidit pel gran seguiment del webcòmic, en Joan va editar en paper dos volums de les aventures de El sistema D13. Per a la tercera entrega: El sistema D13. Armagedón, s’ha decantat pel micromecenatge i ho ha petat. La campanya es va iniciar amb un objectiu de 2.500 euros. Al final dels 40 dies havia superat els 11.000. “La cosa ha funcionat molt per damunt de les meves expectatives”. Com a exemple explica que al cap de tres dies de campanya es va trobar que els exemplars del volum 1 que tenia reservats com a recompenses per a tota la campanya s'havien esgotat. “Va ser un moment de crisi, de parar i dir-me: ‘Joan, volies imprimir un còmic i en tres dies has de pensar si en vols imprimir dos’. Vaig fer càlculs i vaig seguir endavant. L’aposta em va sortir molt bé. Els meus lectors han respost. Estic molt content”.
“El que faig té uns components bàsics que connecten amb un públic, el meu públic”
Joan va dissenyar la seva campanya plantejant un objectiu de mínims: “els que em calien per poder publicar el còmic, res més”. A partir d'aquí tenia clar que volia fer créixer els seus propòsits sent generós amb les recompenses. “Entenc que abans de llençar-te a fer un Verkami has de preparar bé el projecte tenint molt clares totes les despeses que tindràs. Hi ha moltes més despeses de les que podem imaginar i sovint els marges són més petits del que semblen. És important fer un plantejament realista però també crec que s'ha de tenir flexibilitat. Moltes coses les ajusto a mesura que van passant, però sempre partint d'un plantejament inicial estricte”. Pel que fa a la promoció, diu que no s’ha molestat dirigir-se a uns mitjans de comunicació convencionals que entén que no s'emocionaran davant una campanya més de crowdfunding. “He decidit anar al moll de l’os, és a dir els meus lectors. Em feia molta por fer-me pesat dient un cop i un altre el mateix, però els mateixos mecenes m'han ajudat molt, primer participant i després fent arribar la meva campanya a més gent. També voldria destacar l’ajuda de l'Andrés Palomino, el meu soci-editor amb qui he consultat els diversos passos que hem seguit”.
Diu en Joan que en un món on els intermediaris no posen les coses fàcils als creadors, ell fa un producte molt específic pel que necessita dirigir-se a un públic molt concret. “El micromecenatge em permet dir als meus lectors: ‘gent, sé fer això i vosaltres em podeu ajudar a fer-ho possible sense tenir grans pèrdues en el procés’. El micromecenatge permet dimensionar molt millor el producte i reduir certs riscos. D’altra banda, em resulta més fàcil portar els meus lectors a la meva pàgina de Verkami que a la botiga perquè internet és el mitjà natural dels seguidors d'un webcòmic”.
“El micromecenatge em permet dir als meus lectors: ‘sé fer això i vosaltres em podeu ajudar a fer-ho possible’”
Conjuntament amb Andrés Palomino i Ediciones Crónicas PSN, Joan Tretze ja està treballant en un nou còmic en paper que tenen pensat publicar durant la primera meitat del 2017. “I a més veig molt probable tornar a Verkami per a projectes futurs, especialment si els lectors en surten tan contents de la campanya com jo”. Tampoc descarta crear el seu propi joc de rol, un projecte en què fa anys que treballa. “Fer el còmic em té atrapat i reconec que el projecte del rol ara per ara està aturat, però fins i tot hem fet algunes partides de prova i funciona. M'agradaria poder materialitzar-ho aviat. Crec que quan acabi amb Armagedón li fotré una bona embranzida al tema”. De fet, el còmic el té tant capficat que no té temps ni per jugar a rol. “A mi m'encantava fer de màster, preparar la història i tota la pesca. Però, novament, ara bolco tota aquesta energia creativa a fer el meu còmic, cosa que sovint em recorda la tasca de màster. I no sóc de jocs favorits sinó de sistemes de joc. En aquest sentit, d’adolescent m'agradava molt jugar a Rolemaster i ara sóc força afeccionat a FATE. I tinc especial afecte a El Senyor dels Anells perquè va ser el primer que vaig tenir. Però no sé jo si hi tornaria a jugar”
What if Verkami...?
0 comentaris
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.