Creadors Verkami 21 #Documental: Carlos Seuba
Impulsat per Marc Antoni Malagarriga, Roger Heredia, la doctora Carme Barrot, el Departament de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, naixia el Banc d’ADN, programa d’identificació per mostres d’ADN de familiars de desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil. Eina vital en el procés de recuperació de la Memòria Històrica, els cineastes Guillem Escriche i Carles Seuba, el nostre interlocutor en aquesta conversa, van decidir sumar-se a la iniciativa amb el documental, #Numbersign. Pel·lícula finançada a través de Verkami, el metratge va ser rodat amb el noble objectiu de “donar a conèixer el Banc d’ADN i que aquest creixi tant com sigui possible”.
Text: Oriol Rodríguez
El 19 de desembre de 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar donar suport a la creació del Banc d’ADN. Quin ha estat el suport del govern català des d’aleshores?
Encara que s’està fent feina, teníem unes expectatives molt més grans. Amb tot, a poc a poc es va avançant, sobretot, i molt especialment, gràcies a la pressió mediàtica, la del Parlament, la del Síndic de Greuges i, darrerament, a les mocions aprovades per molts ajuntaments.
Com es planteja el rodatge del documental #NumberSign?
Arran d’un documental anterior, Desencaixats, dirigit a sis mans amb els companys Guillem Escriche i Tomás Muñoz. Una història molt vinculada al Banc d’AND, ja que parla de la localització d’unes fosses comunes de la Guerra Civil a Capolat, un poble del Berguedà de 93 habitants. A través de les xarxes socials ens vam posar en contacte amb els impulsors del Banc, el Marc Antoni i el Roger: ells estaven interessats a veure el documental i el Guillem i jo ho estàvem en la seva iniciativa de dur a terme el Banc.
Més de 75 anys després del final de la Guerra Civil i de quatre dècades de teòrica democràcia, encara hi ha por a parlar de Memòria Històrica
Un dia ens vam reunir els quatre i vam començar a donar voltes a la qüestió, sempre tenint molt clar l’objectiu de què el documental havia de tenir una finalitat i utilitat. Per això, ben aviat el documental es podrà veure en una plataforma online interactiva d’abast mundial. Hem pensat que era l’eina perfecta per fer-ne difusió i que la pel·lícula tingui vida pròpia, ja que els espectadors podran formular preguntes, donar respostes, aportar informació addicional…
Com explicaves, en el vostre anterior documental, Desencaixats, ja vau aproximar-vos a aquesta temàtica.
Sí, Desencaixats parla de la localització de diverses fosses al voltant del poble de Capolat. Ho fa a través del punt de vista de testimonis, en aquella època nens, que van presenciar els tirotejos durant l’entrada dels nacionals al Berguedà, i les posteriors execucions que aquests van dur a terme contra membres de l’exèrcit republicà. Gràcies a l’aportació de la filla i cunyada de dues de les persones assassinades, rescatem històries com la de la nit del 5 de febrer del 1939, quan els franquistes es van endur tres veïns de Capolat, juntament amb altres persones dels pobles dels voltants, i els van executar.
El cinema com a eina de compromís social.
No és una condició “sine qua non”. El cine és un llenguatge molt ric per si mateix. Com a espectador em poden agradar per igual un documental o una pel·lícula amb un rerefons social, com una que no en té però que destaca pels seus elements narratius o visuals. Actualment, tot i que suposo que malauradament sempre ha estat més o menys així, hi ha tantíssimes coses que no funcionen que és necessari i imprescindible que es diguin sense cap tipus de censura. Per la mateixa raó, és igual de necessari que hi hagi un tipus de cinema d’evasió, que durant dues hores ens permeti oblidar-nos dels problemes i de les misèries que la majoria tenim a la nostra vida quotidiana.
Personalment, què us ha aportat el rodatge de #NumberSign?
Dues coses. D’una banda, descobreixes que encara hi ha temes delicats, tabús, com demanar que s’apliquin polítiques concretes en el tema de la Memòria Històrica. Més de 75 anys després del final de la Guerra Civil i de quatre dècades de teòrica democràcia, encara hi ha por a parlar de la qüestió. També hem après en persistència. Entre molts altres, tant el Marc Antoni, com el Roger, com la Carme són un exemple de persistència i treball constant al servei d’una causa, en aquest cas el Banc d’ADN.
Quina rebuda ha tingut el documental?
El vam estrenar mesos enrere al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i l’experiència va ser immillorable. Veure’l ple de la gent que l’ha fet possible, fa que el record encara sigui més bonic. A partir d’aquí s’han fet més presentacions a diferents pobles i ciutats. Si tot va bé, en seguirem fent acompanyades de xerrades per part dels impulsors i responsables del Banc d’ADN i persones vinculades a la Memòria Històrica. Ens ha alegrat comprovar que quan algun mitjà de comunicació s’ha fet ressò que hi hauria una projecció, ha augmentat el número de gent que s’ha interessat pel Banc.
Per què vau decidir impulsar #NumberSign a través de Verkami?
Vaig descobrir Verkami a la televisió. Si no recordo malament, mirant un Telenotícies. Posteriorment, un dia, parlant amb uns companys que havien fet un curtmetratge mitjançant Verkami, em van comentar que estaven molt satisfets amb l’experiència. Al tractar-se d’un tema pel qual molta gent està sensibilitzada i, malauradament, també molta afectada directament, vam pensar que era una via immillorable d’impulsar el projecte.
El vostre era un projecte ambiciós que requeria 13.150 euros. Com vau viure els dies de campanya i la relació amb els mecenes?
Molt, molt intensa. Alguns dies no van ser fàcils de passar, ja que, és cert, la quantitat no era menor i pensàvem que no arribaríem a l’objectiu, més tenint en compte que el moment econòmic era, i segueix sent, molt crític.
El micromecenatge et permet no dependre de qui ets ni de quins contactes tens
Per sort, ho vam aconseguir. Justament, l’actitud dels mecenes, que no només feien l’aportació econòmica sinó que compartien l’enllaç de Verkami, ens feia ser optimistes. Les persones que ens coneixien ens preguntaven detalls del projecte i en parlaven a coneguts seus. Però el que més ens va sorprendre va ser que molts dels mecenes no eren coneguts de cap de nosaltres.
Què aporta Verkami i el micromecenatge al món tant cultural com científic?
Democràcia. Crec que aquesta és la paraula exacte. No depèn de qui ets ni de quins contactes tens. En aquest país, molt sovint el cinema funciona a cop de subvencions on, a vegades, no es té en compte l’interès del projecte. Un altre avantatge del micromecenatge és que tens el control total del projecte, tant des del punt de vista creatiu com de l’ideològic.
Cap rodatge nou a la vista?
Sí. Amb el Guillem ja estem treballant en un parell de projectes, un d’ells vinculat també amb el tema de Memòria Històrica. I sí, hem comentant de tornar a col·laborar amb Verkami per arribar al total del finançament d’algun d’aquests projectes de futur. Va ser una experiència molt positiva, tot i els nervis lògics que comporta pensar en si arribaràs o no a l’objectiu.
+ Info
Projecte Verkami #NumberSign
Twitter: Carles Seuba | Guillem Escriche | Roger Heredia | Marc Antoni Malagarriga
Facebook: Carles Seuba | Guillem Escriche | Roger Heredia
2 comentaris
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.
Maria Paz Esteve Sanchez
Avant en el projecte referent a la Memória històrica, es una asignatura pendent , vos felicite pel vostre treball .
Pepa
¡Valientes! Seguid por ese camino que nos lleva a conocernos mejor como pais y puede llevar al diálogo y al perdón. No quiero pecar d optimista, sin embargo.
Por lo pronto, gracias a trabajos como el vuestro al menos descansan mejor algunas personas y familias de desaparecidos a manos d la represión fascista.
Enhorabuena.