El vaig conéixer personalment. Va vindre al meu poble, poble molt menut allà cap al finals dels 70, acompanyat pel Toti Soler. Nosaltres érem joves i em vaig quedar meravellat de la tendresa de les cançons i de l'emotivitat com les cantava. S'ho mereix.

Per una qüestió d'edat, ara en faré 83, vaig ser dels primers a Barcelona d'escoltar les cançons de l'Ovidi simultàniament amb la seva presència als teatres. El vaig aplaudir quan va interpretar el paper de Querubino a Les noces de Fígaro, a l'Aliança del Poble Nou. I, també, quan va actuar en els cicles de Cavall Fort, al Romea, a La terra es belluga i la Comèdia de la guerra. Vaig comprar, conservo i escolto encara els seus discos, vaig veure algunes de les pel·lícules en què va intervenir i fins i tot vam conversar en alguna ocasió. Després, vaig saber de la seva malaltia, del poc cas que li va prestar la societat i les institucions, i de com va morir pobrement. Encara que llavors tots plegats no el vam atendre com mereixia, penso que és just que avui el recordem. Un dels crits d'una de les seves cançons, quan diu "Faré vacances!", voldria que el digués algú en veu alta el dia que m'enterrin.

Sóc mecenas del making of de la pel.lícula que mai es va fer sobre l'Ovidi, precisament per això, perquè en la vida i en la mort la seua figura continua sent menystinguda i no ens podem permetre mai més ignorar un referent extraordinari del nostre poble i de la nostra cultura. El missatge d'aquest artista, actor i pallasso és vigent i el necessitem per seguir albirant un nou horitzó. Ja ho va dir ell ben clar: ' No m'en vaig, sóc qui torna'.

Ovidi i jo tenim quelcom en comú: ens mirem el món des la infantesa viscuda a Alcoi.

val la pena que l'OVIDI sigui conegut a les generacions que no l'han vist en directe

Era tan bon artista i tan bona gent!

per que vull !!!

Para mi generación (aquellos chicos del 68) Ovidi era todo un icono y lo sigue siendo

l'Ovidi no pot ser oblidat. Han de quedar testimonis de la seva obra.