❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Operació Garzón contra l'independentisme català

Enmig de l'homenatge al 20è aniversari de Barcelona 92, volem que l'Operació Garzón no s'oculti, sinó que s'expliqui. I aquest documental ho pot fer possible, amb el teu ajut. Pàgina web: http://www.llibertat.cat/operaciogarzon

0
segundos
277
Aportaciones
10.725€
De 6.000€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

QUI SOM
Llibertat.cat va néixer el 4 de novembre del 2006 per donar a l'independentisme d'esquerres un espai de difusió i opinió, però també de memòria històrica. Al llarg d'aquests anys el mitjà ha fet una tasca important de recuperació de la memòria històrica de l'independentisme català, a través de notícies diàries i d'una secció expressa que porta el mateix nom, per poder així entendre el present i combatre el silenciament del discurs i mitjans oficials.

La realització del documental va a càrrec de Zeba Produccions, una productora creada al juny del 2005 i establerta a la Garrotxa i al Ripollès.* Terra Lliure, punt final* i La Crida, història d’una resposta
són dos documentals de Zeba coproduïts conjuntament amb Televisió de Catalunya i que es van emetre el 2007 i el 2011, respectivament. L’últim documental realitzat és La Sardana, dansa nacional de Catalunya?, una coproducció amb Amunt Produccions i que també està previst que s’emeti per Televisió de Catalunya.

QUÈ VOLEM FER

Aquest any, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat, amb el suport d'entitats i associacions com Alerta Solidària o l'Associació Memòria contra la Tortura, vol posar en marxa el documental *Operació Garzón contra l'independentisme català *per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Comptem amb el suport de Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària

PER QUÈ HO VOLEM FER

Creiem que enmig de tota la febre d'aniversari que patirem, cal ser rigorosos i recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota

tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.

CAL UN DOCUMENTAL

Tindrem informació d'arreu que ens recordarà l'efemèride, amb pàgines de diaris i programes a la ràdio i a la televisió lloant la celebració dels Jocs a Barcelona.

Per això, cal un documental.

Un documental que recordi l'altra cara de les Olimpíades del 92.

Que recordi el moviment de protesta contra Barcelona 92.

Que recordi el desplegament militar que hi va haver arreu del país.

Que recordi l'actuació de Baltasar Garzón.

Que denunciï l'ús i la pervivència de la tortura com un sistema de destrucció dels detinguts.

Que doni veu als independentistes que van patir la seva actuació i que de ben segur no en tindran als espais oficials

Enmig de l'homenatge al 20è aniversari de Barcelona 92, volem que l'Operació Garzón no s'oculti, sinó que s'expliqui. I aquest documental ho pot fer possible, amb el teu ajut

COM HO FAREM

Atesa tota la feina que s'ha anat fent durant aquests anys, pensem que el vintè aniversari és una data més que remarcable per tirar endavant un projecte audiovisual que repassi els fets i doni veu als independentistes que els van patir.

El documental, a més d'analitzar els fets cronològicament, s'endinsarà en els entramats de la tortura a l'estat espanyol, tant als Països Catalans com a la resta del món. A banda, abordarà la repressió i la tortura patida per l'independentisme català d'ençà de la transició espanyola i fins al 92.

Arribats a aquest punt, recordarem el moviment de protestes i d'oposició contra Barcelona 92: la dissidència antiolímpica i el projecte especulatiu, el rebuig a les visites reials, la dissolució de Terra Lliure IV assemblea propiciada per ERC i la criminalització mediàtica i política del moviment independentista dissident fins a abocar a les detencions.

El projecte repassarà l'onada de repressió viscuda amb les veus dels independentistes encausats i represaliats i farà una cronologia de les detencions i denúncies de tortura

A partir d'aquí el documental s'endinsarà en la resposta popular a les detencions i les tortures i en els empresonaments i les judicis. Finalment, analitzarà la represa del tràmit de les denúncies, els alliberaments i la solució política i el camí per arribar al Tribunal dels Drets Humans, fet que acabaria amb la condemna de l'estat espanyol.

PER A QUÈ HO NECESSITEM

El pressupost per fer aquest documental està comptabilitzat en 6.000 euros. Aquesta xifra comporta:

  • Recerca i documentació. Un procés que ja hem començat a fer i que s’allargarà encara unes setmanes més.

  • Elaboració del preguió, i un cop realitzades totes les entrevistes i tinguem tota la documentació disponible, tancament del guió.

  • Gravació de les entrevistes, en alta definició, tant dels protagonistes principals, així com de qualsevol altra persona necessària per tal de contextualitzar les situacions.

  • Muntatge del documental.

  • Postproducció tant de vídeo com d’àudio. Retoc de colors, tractaments d’imatge, creació d’infografia, neteja d’àudios, etc…

  • En totes aquestes feines hi participarà un equip de professionals del sector audiovisual, com 4 operadors de càmera, 2 tècnics de so, 1 productor, 1 director, 1 postproductor de vídeo i 1 postproductor d’àudio.

  • També hi ha una partida per drets d’imatges i despeses en general, com desplaçaments i dietes, atrezzo, desplaçaments, telèfon, etc...

Però volem anar més enllà, i si superem els 6.000 euros podrem millorar la qualitat del documental i pagar les despeses d'edició i distribució dels DVD.

PER SABER-NE MÉS VISITA LA PÀGINA WEB DEL DOCUMENTAL

O LES XARXES SOCIALS
a Twitter

a Facebook

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

5 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • Llibertat.cat

    Llibertat.cat
    Autor/a

    más de 11 años

    Benvolgut Aleix, enviarem els DVD la setmana que ve, ja que les traduccions del documental han retardat l'enviament. Moltes gràcies.

  • Aleix Vidal i Gaya

    Aleix Vidal i Gaya

    más de 11 años

    Ja heu enviat les recompenses? Jo no he rebut res...

  • Daniel H.

    Daniel H.

    casi 12 años

    Hola

    Estoy iniciando una campaña de apoyo a proyectos audiovisuales interesantes para que puedan grabar a la máxima calidad 4K RAW con la nueva RED SCARLET-X

    http://danielhernandezaudiovisual.blogspot.com.es/p/red-scarlet-x.html

    Un saludo

  • Maria Cristina Pérez Giménez

    Maria Cristina Pérez Giménez

    casi 12 años

    M'ofereixo per ajudar-te. He desenvolupat tasques de Secretària de Redacció,al TNMigdia, Vespre., Comarques i altres debats i ptogrames. M'agradaría rebre una resposta. Gràcies

  • Esteve Roure i Punset

    Esteve Roure i Punset

    12 años

    Malament rai quan comencem am "independentisme d'esquerres" , de les maleides esquerres o dretes. Simplement INDEPENDENTISME!

Volver a todas las actualizaciones

#11 / 1992, memòria antídot

Teníem a penes 17 anys i sortíem cofois, a les portes d'unes vacances sempre anhelades, dels barracons del 3r de BUP. Estiu 1992. Vila de Gràcia. Països Catalans. De sobte, com estroncant-ho tot, van irrompre remors d'encaputxats oficials i veïns detinguts al barri, engolits en una negra nit que érem incapaços de desxifrar. Coral i estiu romput, no enteníem gairebé res. D'unes nits, totes les pors i remors insondables que al cap de 120 hores inacabables referien cops, hematomes, bosses de plàstic asfixiants, simulacres d'execucions i ordres d'empresonament. I encara més detencions.

De cop, l'estiu del '92 va ser olímpicament policial i es va tocar de tricornis, tacant-se del tot amb Federico Garcia Lorca: "tienen, por eso no lloran, / de plomo las calaveras / con el alma de charol / vienen por la carretera". Allà, en aquella cruïlla de desconcert juvenil i punt de noretorn col·lectiu enmig d'un pati d'institut, vam descobrir de cop el país que no érem, la història silenciada amagada i la memòria negada d'on veníem. La crueltat del moll de l'ós de l'estat. Convivint amb la (ir)realitat i la violència institucional, vam desvetllar-nos, xarop de canya, a través d'obligades lliçons accelerades, quasi inassumibles, sobre estats policíacs, ràzzies i inquisicions modernes.

Clar. L'estiu del 1992 ja no va poder ser un estiu normal. Alcalá Meco, Audiència Nacional, tortura o impunitat es van incorporar de sobte al nostre vocabulari i la nostra quotidianeitat. Impunitat promptement certificada, aquell mateix octubre, a la caserna de la Travessera de Gràcia, quan condecoraven els agents de la Guàrdia Civil que van participar a l'operatiu. D'aleshores ençà, la impunitat ha perdurat, però no pas l'oblit, malgrat el tel de silenci que la planificació política de l'amnèsia pretén imposar-nos.

Moltes vegades hi penso. Que va ser en aquella escletxa, en aquella disrupció, on se'ns va trencar i vam desaprendre la falsa normalitat que encara avui es reprodueix quotidianament. Encara avui: quan allò que va passar -que els Jocs Olímpics van arrencar amb la pitjor operació repressiva contra l'independentisme català- es nega encara. I tot i així el temps és un jutge sever i posa cadascú el seu lloc: Roldan va acabar com va acabar -empresonat per lladre i per mentider-, Corcuera va acabar sent jutjat pel cas 'Fons Reservats' d'Interior, Narcís Serra va dimitir per les escoltes il·legals del CESID i Vera va ser condemnat i indultat pels GAL. Ells comandaven aquell operatiu repressiu.

Per contra i malgrat tot, d'aquell horror -negat, silenciat, banalitzat- vam aprendre noms i mots. Sediments de dignitat que encara avui ens acompanyen i ens han fet créixer per dins i donar-nos per fora: en Joan, en Marcel, en Ramon, per dir només uns pocs. Per ells i per la memòria d'un país matxucat, vaig trigar mil·lèsima de segon en decidir el gest col·lectiu d'aportar quelcom quan vaig saber de la iniciativa de llibertat.cat d'impulsar el documental "Operación Garzón". Va ser ben fàcil. Una aportació mínima, retorn ridícul i incomparable amb tot el que hem rebut d'ells.

No cal dir que la recent campanya de cínic suport al jutge Baltasar Garzón, revestida de fals progressisme i reconvertint-lo en màrtir de la causa de la memòria, em va desanimar i alhora animar encara més a posar un granet de sorra en aquest projecte imprescindible. La impostura cal desmuntar-la sempre. I els independentistes catalans torturats el 1992 van ser els primers en fer-ho, en desballestar el mite Garzón, després d'una llarga lluita que el 2004 va rebre fruits al Tribunal Europeu de Drets Humans. Allà on es va condemnar el sistèmic esbiaix garzonita de 'mirar a una altra banda'.

Síntesi i constant històrica -a l'Amèrica Llatina, a Guantànamo o a les casernes de la Guàrdia Civil-, el botxí mai suporta la mirada del torturat, del colpejat, de l'humiliat. I la veu inexpugnable d'aquells que el van patir espera sempre el moment per fer caure el teatre del cartró-pedra de la història oficial. Sempre som temps al temps i el moment està arribant. Ho escrigué Walter Benjamin: només la memòria rescabala.

Motiu pel qual concorre una darrera reflexió i una responsabilitat compartida i col·lectiva. La més fonamental de les solidaritats va activar-se aleshores amb les víctimes negades del terrorisme d'Estat. Solidaritat que es reactiva avui, a través d'aquest projecte, per alenar una complicitat inclaudicable: el suport a les persones que mai tenen el dret a no creure's allò que 'mai passa'. Perquè allò que 'mai passa' els va passar a ells.

I, sí, clar, és ben cert. Aleshores només teníem 17 anys i cursàvem batxillerat a les palpentes. Però és avui, ara i aquí i 20 anys després, quan entenem per fi que la memòria documental -també audiovisual- és l’única que és capaç de deixar oberts els expedients que el poder vol tancar com si no hagués passat res. La nostra memòria. L'únic antídot contra la tortura de tots els temps.

David Fernàndez, periodista

6 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • Joan Serrat

    Joan Serrat

    más de 10 años

    Vols descobrir una nova plataforma de finançament alternatiu catalana? Descobreix una nova manera d'entendre el #crowdfunding a: startval.cat. Molta sort amb el teu

    projecte!

  • Pau

    Pau

    casi 12 años

    Endavant i enhorabona per la iniciativa, feia falta, era necessària. Visca la Terra Lliure!

  • lluís

    lluís

    casi 12 años

    David a mi em costaria expressar amb tanta claredat el que tu has posat en aquestes línies. També he copiat el teu texte i l'he reproduït en el meu bloc. Evidentment fent esment de l'autor. salut i coratge.

  • Guillem

    Guillem

    casi 12 años

    David, com sempre, clavant paraules com a dagues a les nostres ments. Les connexions neuronals bullen, recorden i aprenen d'aquella memòria que descrius a la perfecció. Salut!

  • Llibertat.cat

    Llibertat.cat
    Autor/a

    casi 12 años

    Hola Pep, si cites l'autor no hi ha cap problema. Gràcies per difondre-ho.

  • Pepsabater

    Pepsabater

    casi 12 años

    Si no et sap greu el copio al meu bloc... això sí, citant-ne la font i l'autor és clar. Si creus que aquest fet menysté els teus drets com a persona i/o autor de l'escrit fes-m'ho saber el més aviat possible i ho esmenaré el tant aviat com pugui.

    Salutacions

#11 / 1992, memòria antídot

Teníem a penes 17 anys i sortíem cofois, a les portes d'unes vacances sempre anhelades, dels barracons del 3r de BUP. Estiu 1992. Vila de Gràcia. Països Catalans. De sobte, com estroncant-ho tot, van irrompre remors d'encaputxats oficials i veïns detinguts al barri, engolits en una negra nit que érem incapaços de desxifrar. Coral i estiu romput, no enteníem gairebé res. D'unes nits, totes les pors i remors insondables que al cap de 120 hores inacabables referien cops, hematomes, bosses de plàstic asfixiants, simulacres d'execucions i ordres d'empresonament. I encara més detencions.

De cop, l'estiu del '92 va ser olímpicament policial i es va tocar de tricornis, tacant-se del tot amb Federico Garcia Lorca: "tienen, por eso no lloran, / de plomo las calaveras / con el alma de charol / vienen por la carretera". Allà,… leer más

#10 / Personalitats catalanes donen suport al documental

Personalitats del món de la cultura, la comunicació i el periodisme o els drets humans han fet públic el seu suport al documental Operació Garzón contra l’independentisme català en la recta final de la campanya de recollida de fons per finançar el projecte. D'aquesta manera fem una darrera crida per aconseguir el màxim de mecenes possibles que ens permetin realitzar un documental de màxima qualitat. A més, també animem les associacions, col·lectius i entitats a col·laborar.

Aquesta campanya de micromecenatge ens ha permès recaptar uns 9.000 euros. Per això, des Llibertat.cat i Zeba Produccions, volem enviar un agraïment a tots els mecenes que han aportat el seu gra de sorra fins ara. Tot i així, ara que el Verkami arriba a la seva fi, fem una crida a incrementar els suports i el finançament per poder millorar aspectes tècnics com els treballs de postproducció.

Projeccions arreu dels Països Catalans i traducció en altres idiomes, si se superen els 9.000 euros

leer más

#09 / La necessitat de tenir memòria

Hi ha pocs documentals tan necessaris com el projecte “Operació Garzón contra l’independentisme català”. És absolutament necessari i urgent, tant des del punt de vista informatiu, com històric, com nacional, com democràtic. L’atzar ha volgut que el vintè aniversari d’aquella malaurada operació hagi coincidit amb l’expulsió de Garzón de la judicatura espanyola. Una coincidència que ha despertat tot tipus de panegírics cap al jutge estrella, començant pel guardonat documental d’Isabel Coixet, una macroentrevista feta a mida del megajutge, al qual en seguiran uns quants més, alguns fets a casa nostra.

No vull entrar ara i aquí a qüestionar els nombrosos i greus punts febles d’aquest tipus de panegírics. Fer-ho seria errar el tret. Sempre és més profitós subratllar els encerts que no els errors. I el documental engegat per… leer más

#08 / Garzón, el torturador

La tortura és la més abjecta de les transgressions que es puguin cometre contra un ésser humà, contra un ésser de la mateixa espècie. Una transgressió abjecta i covarda. I el jutge Baltasar Garzón s'ha valgut de la tortura durant anys, per algun motiu potser ocult, per una rivalitat contra l'enemic polític o amb ànim d'engreixar el seu ego i la seva figura com a magistrat. I això darrer és el de menys.

I parlo de Garzón com a torturador perquè va sent hora que es diguin les coses pel seu nom. Perquè fins ara en articles, notícies i altres reflexions sobre aquesta qüestió normalment se l'havia assenyalat com a jutge que havia prevaricat, “que no havia investigat”, que mirava cap a una altra banda. Però ja és hora que es digui ben alt i ben fort que Garzón formava part d'una cadena, com a responsable, que ha fet possible la tortura contra els detinguts incomunicats i sense drets. Demaneu-ne l'opinió a qualsevol persona torturada que hagi passat per les seves mans.

leer más

#07 / 8.000 euros i 200 mecenes: Arribem a l'equador, i seguim

garzonecuador
garzonecuador

Arribem a l'equador de la campanya de recollida de finançament per fer realitat el documental sobre l'Operació Garzón havent aconseguit implicar 200 persones que han aportat un total de 8.000 euros.

Arribats a aquest punt agraïm un cop més l'esforç de tots els mecenes i de totes les persones que d'una manera o altra han col·laborat amb la campanya. Gràcies a tots vosaltres, el 20è aniversari dels Jocs Olímpics que se celebrarà aquest 2012 comptarà amb totes les llums i les ombres. Hi haurà algú que ho expliqui. Perquè amb aquest documental podrem abordar la cara més fosca de Barcelona 92.

I seguim

Hem aconseguit 8.000 euros, però queden uns dies per acabar la campanya de micromecenatge i us animem a seguir col·laborant-hi. Perquè amb el màxim de recursos podrem realitzar un documental de màxima qualitat i per tant garantir-ne també la màxima difusióleer más

#06 / Garzón i les raons d’estat al descobert

L’aparell judicial és un dels principals ressorts coercitius de l’Estat espanyol i, igual que passà amb l’exèrcit i la policia, no va ser depurat democràticament després del franquisme. Aquesta situació no sols no s’ha corregit sinó que s’ha reproduït i avui dia la mentalitat reaccionària continua imperant a la judicatura espanyola i, sobretot, en els alts tribunals de l’Estat espanyol.

En aquest marc general hi destaca l’Audiència Nacional, que és la nom “democràtic” amb què es va rebatejar l’antic Tribunal de Orden Público (TOP) destinat a la repressió de la dissidència política. Ningú pot dubtar, doncs, que Baltasar Garzón, com a magistrat d’aquest tribunal, ha estat una peça important en l’aparell repressiu espanyol, l’actuació del qual s’ha fonamentat sota els designis de la raó d’estat. Això explica perquè Felipe González, quan es va destapar la trama corrupta i terrorista dels GAL, va cercar el suport polític de Garzón.

leer más

#05 / 20 anys després, ni PSOE ni Garzón són el que eren

Era la matinada del 29 de juny de 1992, quan tornava de Girona amb la furgoneta, i anava cap a casa, en una recta del municipi de Sant Jaume de Llierca, prop d'Olot, m'avançà un cotxe de la Guardia civil de tràfic i em van fer parar bruscament, i sense tenir temps de reaccionar, ja tenia un altre cotxe camuflat al costat del meu amb una gent que m'apuntava amb una pistola cridant que baixés sense fer cap moviment estrany i després de mirar si portava res a sobre, em van fer pujar a aquell cotxe del que havien baixat i em van posar una bossa al cap que estrenyien fins a l'ofegament mentre m'anaven fent preguntes durant el viatge.

Cinc dies més tard, després d'haver estat torturat sota l'empara que atorga la llei antiterrorista, després d'haver passat per la indiferència dels fets del jutge… leer más

#04 / "Volem que la gent sàpiga que s’ha torturat sota la bandera de la democràcia"

El militant independentista i membre fundador de Llibertat.cat Carles Benítez parla en una entrevista a Mèdia.cat del documental sobre l'Operació Garzón i la campanya de micromecenatge que ha impulsat el portal independentista amb motiu del 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Benítez explica que l'objectiu del projecte és "recuperar la memòria històrica del que va passar fa vint anys", és a dir "com amb l’excusa de la febre olímpica hi ha gent que va ser detinguda i torturada". "I no sols els casos concrets, sinó també en quin context polític i social es va donar, com això va ser silenciat als mitjans", assenyala. I afegeix: "Volem que la gent sàpiga que aquí s’ha torturat sota la bandera de la democràcia".

Benítez afirma que l'Operació Garzón tenia dos objectius clars. El… leer más

#03 / Hem fet el primer pas, però volem anar més enllà

Gràcies a tothom. En poc més d'una setmana, exactament amb 10 dies, hem obtingut el finançament mínim necessari que ens permet tirar endavant el documental "Operació Garzón contra l'independentisme català". Tot l'equip que fa uns mesos que treballem per fer realitat aquest projecte ara respirem una mica més tranquils. Sabem, si més no, que això serà una realitat perquè vosaltres ho esteu fent possible. Però encara estem inquiets, queda molta feina per fer i ens calen molts més suports. Treballem perquè aquest documental arribi a tota la societat catalana i també tingui projecció internacional, que transmeti a tothom la cara oculta de les entranyes de l'Estat. Perquè les veritats mereixen ser explicades i perquè la història l'hem d'escriure nosaltres com a poble.

Tenim els mitjans, però ens falten els… leer más

#02 / Enmig de l'Operació Garzón: El PSC i CiU censuren un programa de ràdio

Les detencions i les tortures sofertes pels detinguts foren ignorades per quasi tots els mitjans de comunicació. 'L'Orquestra', un programa de Catalunya Ràdio, en canvi, en va parlar amb contundència, el dia 10 de juliol de 1992, amb la participació de Jordi Vendrell com a conductor del programa; Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades [Podeu escoltar el programa aquí].

Vendrell s'hi acomiada explicant que l'endemà s'emetria el darrer programa de la temporada, que ja no es va emetre mai. La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir tancar-lo d'una manera fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC i amb el vistiplau del govern de CiU. La reacció a aquest tancament fou espectacular,… leer más

#01 / Un dia que sembla el darrer però no ho és: Neix el projecte

Dimarts, 28 de febrer del 2012, any de traspàs. Un dia que sembla el darrer però no ho és. El dia que comença a caminar el documental **Operació Garzón contra

l’independentisme català**. Sí, ens hem presentat un 28 de febrer. Sembla el darrer dia. Però no ho és: ens queden 39 dies per davant. I tots plegats ho farem possible.

Així és com viurà i creixerà cada dia aquest documental: com el darrer sense mai arribar a ser-ho. Arrenquem un 28 de febrer sabent que queda molt camí per recórrer i que només junts veurem néixer un altre dia. Aquesta és la filosofia del micromecenatge, i la nostra.

Avui és 29 de febrer, dia en què volem enviar un agraïment especial als mecenes que han confiat en nosaltres el primer dia de presentar-nos.

Volem que aquest sigui un documental lliure, i sabem que només… leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies