tag:www.verkami.com,2005:/projects/13177-un-mon-de-poesia-lapp-de-joana-raspall/blogUn món de poesia. L'App de Joana Raspall.2015-12-07T19:40:27Ztag:www.verkami.com,2005:Post/217912015-12-07T19:40:27Z2017-10-13T17:56:10Z2 anys, 9 mesos i 40 dies<p>Quan comences el somni d'un projecte mai saps si trobaràs algú a l'atra banda. Una idea no és mai bona per sí mateixa. Són els altres que la fan fecunda. Avui ha acabat el Verkami de l'App Un món de poesia i només us sabem dir: </p>
<p><img src='https://dg9aaz8jl1ktt.cloudfront.net/uploaded_files/000/077/749/verkami_ffae99f364c3a4c4b4b3c67a67bf61cc.jpg?1449517044' title=''/></p>
<p><strong>2 anys</strong><br/>
"Un món de poesia" té l'orIgen més de 2 anys enrere. En plena celebració del centenari de Joana Raspall. Vaig crear a la meva àvia un compte de twitter, amb la idea de traslladar els seus poemes a l'entorn digital i interactiu de les xarxes socials. M'ha dut una feina diària compensada per la gent: @JoanaRaspall ja té gairebé 3.000 seguidors a la xarxa, i s'ha convertit en la poeta en català més seguida. Un autèntic fenomen.</p>
<p><strong>9 mesos</strong></p>
<p>El projecte de l'App s'inicia fa 9 mesos amb una bona idea, i uns millors companys de viatge. Els amics de <a href="www.youbumaye.com">Bumayé</a> tan aviat com els la vaig explicar, es van llençar de cap a ajudar-me. Sense ells, potser no hauríem arribat fins aquí. El trencament amb una feina anterior em va permetre dedicar-me en cos i ànima al projecte, que aviat va trobar bons còmplices: tots els amants de l'obra de la Joana Raspall. I van començar a donar-nos suport institucions: el Departament de Cultura de la Generalitat, l'Institut Català de les Dones, l'Ajuntament de Sant Feliu, la Fundació Carulla... i les editorials s'hi van començar a interessar. Hem acabat reunint 6 institucions públiques i privades (contant la Diputació de Barcelona, recent incorporada, i per descomptat la Fundació Catalunya Cultura). 7 editorials, dues de les quals participen directament al projecte (La Galera i Baula) i la resta al micromecenatge (Ed. Mediterrània, Pagès Editors, El cep i la nansa, Publ. de l'Abadia de Montserrat, Ed. Vitel·la). I 1 gran llibreria, Abacus. Però potser el millor de tot encara havia d'arribar. Vaig trobar la bona gent de la Factoria Interactiva, i una il·lustradora de somni, la Marta Falip.</p>
<p><strong>40 dies</strong></p>
<p>El moment de fer públic un projecte sempre genera dubte i incomoditats. Però el coixí que tenia ha resultat ser de triple capa. Primera: als lectors i amics de Joana Raspall: gràcies. La seva poesia ens sobreviurà a tots gràcies a vosaltres i la vostra feina. Impagable. Segona: als meus amics i família: sempre hi sou. Us estimo. Tercera: als aventurers de la cultura, als trescadors de somnis i als creients de les idees: el món, també el nostre món de poesia, gira per la vostra generositat i saber. No ens ens falteu mai! Els 40 dies d'aquesta campanya de micromecenatge em serveixen de meravellosa constatació d'aquest nou paradigma en què entre tots ho podem tot. Que la unió fa la força és avui una frase més vigent que mai. Tenim a les mans fer cada dia un món millor, i esperem que aquest modest món de poesia en sigui una minúscula contribució. Gràcies. Gràcies. I Gràcies. I felicitats per un èxit que també es vostre.</p>
<p><strong>i...</strong></p>
<p>Estimats mecenes: </p>
<ul>
<li><p>Ben aviat rebreu la <strong>convocatòria per la presentació de l'App "Un món de poesia"</strong>. Serà una petita festa abans de Nadal i servirà també <strong>per fer-vos arribar les vostres merescudes gratificacions</strong>.</p></li>
<li><p>Verkami us enviarà un formulari demanant-vos dades per incloure el vostre nom als crèdits de l'App o altres dades necessàries per facilitar-vos les gratificacions-</p></li>
</ul>
<p>-Qualsevol evolució del projecte us serà informat per aquesta via</p>
<p>-Si teniu dubtes o preguntes, no dubteu en fer-les a <a href="http://www.unmondepoesia.cat">www.unmondepoesia.cat</a> o a <a href="mailto:info@ticsmediatics.com">info@ticsmediatics.com</a></p>
<p>"He trobat uns quants mots</p>
<p><strong>al món de la poesia,</strong></p>
<p>no vull quedar-me'ls tots!</p>
<p>Si t'agrada llegir</p>
<p>et faran companyia</p>
<p>ens els podem partir.</p>
<p>Ernest Cauhé</p>
2015-12-07T19:40:27ZTics Mediàticsinfo@ticsmediatics.comtag:www.verkami.com,2005:Post/217442015-12-04T15:27:08Z2017-10-13T17:56:10ZLa foto més bonica i més trista de Joana Raspall<p>Avui divendres fa 2 anys. Se'n va anar sense molestar ningú, sense fer soroll. Al llit de casa, la nit del 4 de desembre. Una mort que tots voldríem per a nosaltres i per als nostres. Havent complert els 100 anys i havent gaudit els últims mesos de vida de l'homenatge i l'estima de tot un país. L'any Joana Raspall, celebrat per tots els racons del país, especialment pels nens, es tancava amb un punt i final dels de veritat...</p>
<p>Ara, que ja podem dir ben alt que farem reviure a la Joana Raspall, hi ha una imatge que no em puc treure del cap. Ara, que la seva vitalitat ja no és de carn i ossos sinó de mil colors, no puc deixar de compartir una de les fotografies més boniques i més tristes que he fet mai. De fet, no és una fotografia. És un vídeo, que per pudor i gelosia d'un instant tan íntim no vull publicar en moviment. </p>
<p>La instantània és aquesta. O gairebé.</p>
<p><img src='https://dg9aaz8jl1ktt.cloudfront.net/uploaded_files/000/077/516/verkami_f5224cd8ffb93fa9f7a07f5bba3889f2.jpg?1449242221' title=''/></p>
<p>L'àvia asseguda davant del pastís del seu aniversari número 100. Una fita personal que s'havia marcat en secret (n'estic segur) i que tots duiem anys imaginant. Ella, a gairebé cada conversa dels últims mesos, rondinava resignada: "m'estic apagant", sempre deia. S'apagava, sí, però les forces va saber administrar-les per arribar amb total lucidesa i serenitat a aquesta foto. Segons després de l'instant que retrata aquesta imatge, quan va arribar el moment de bufar les espelmes, no sé si inconscientment o per voler veure l'escena des d'una certa distància, tots els membres de la família la vam deixar sola. Ella, i les tres espelmes. I de sobte, conscient com era de la consecució de la fita, va arrencar a plorar. L'única vegada a la vida que la vaig veure plorar. </p>
<p>"Ve l'hora de plegar.</p>
<p>La feina em cau del cor</p>
<p>-esquinç dolorosíssim-,</p>
<p>i es posa en altres mans.</p>
<p>L'amor les acompanyi!"</p>
<p>A les meves mans, avui ja tinc la seva última feina. L'App de Joana Raspall ja és a punt, màgicament, el dia que fa 2 anys que ens va deixar. Gràcies, àvia.</p>
<p>Ernest Cauhé</p>
2015-12-04T15:27:08ZTics Mediàticsinfo@ticsmediatics.comtag:www.verkami.com,2005:Post/210722015-11-02T17:07:18Z2017-10-13T17:56:01ZEl dia que Joana Raspall i la seva besnéta van crear una App<p>L'àvia ja no es despertava. Feia temps que anar-la a veure era només un acte de companyia, sense gaire possibilitats de diàleg. Només et consolava sentir-la respirar pausadament, amb l'ajuda de l'oxigen. Però aquell dia tot va canviar. Potser per la seva màgica connexió amb les criatures. Potser perquè li calia un últim contacte d'amor infantil.</p>
<p>Vaig entrar a casa seva a presentar-li la meva primera filla, de pocs dies de vida, que aquella tarda també dormia plàcidament. En obrir la porta i situar-nos a la cuina de la casa es va obrar el petit miracle. Totes dues, perfectament sincronitzades, van obrir uns ulls com unes taronges. Com si s'entenguessin. Com si s'haguessin estat esperant. Com si un llamp d'energia hagués traspassat de l'una a l'altra. El somriure també va ser recíproc, i a la vegada. La connexió era indubtable i en pocs segons van agafar-se de les mans. "Has de ser agraïda perquè tothom t'estima molt. Perquè ets la més petita", li va dir la besàvia a la nena. I la sorpresa dels presents va ser encara més gran. Vaig fer-ne aquesta fotografia.</p>
<p><img src='https://dg9aaz8jl1ktt.cloudfront.net/uploaded_files/000/072/905/verkami_8351cd1479c70e2a0faeb44c53c3212e.jpg?1446483300' title=''/></p>
<p>La connexió entre elles dues és l'embrió de l'App "Un món de poesia". I sobretot l'amor. L'amor per una àvia, talentosa i discreta, que va inventar un món de poesia per als nens i nenes. I l'amor per la meva filla, una nena tan meravellosa que no hi ha cap conjunció de paraules que la puguin descriure. Sense ella, i també sense el meu fill, aquesta aventura no hauria començat mai. Lea, Max, nens, nenes, lectors, lectores, estimats i estimades mecenes, benvinguts a <a href="www.unmondepoesia.cat">www.unmondepoesia.cat</a>. Que comenci la festa!</p>
<p>Ernest Cauhé</p>
2015-11-02T17:07:18ZTics Mediàticsinfo@ticsmediatics.com