Segur que té raó qui em diu que he fet malament en explicar el record atrapat i lligam que recullo a l'apunt anterior sobre les amenaces. Hem diu que així el que he fet és buscar-me que tota una sèrie de gent no em recolzi, per dir aquestes coses, per parlar d'aquestes coses.

Em sap greu per totes bandes, però no hi puc fer res més, si no vull enganyar, que anotar els lligams i lligats que he trobat entre dibuix i pensament. I el mínim d'entrada és detectar bé, i provar d'explicar, els detalls del 2004 en que marco un punt fort de resposta a les amenaces. Sobre lligams i lligats entre pensament i política tampoc no em puc ni enganyar, ni voldria enganyar ningú. Si no és perquè perdi el compromís amb el treball sense adonar-me, no ho faré, això ho tinc clar.

Demano, així, qui llegeix i observa la meva proposta, intenti abandonar inèrcia de no voler saber o ficar-se en "coses de política" i ho miri com si parlés de qualssevol altre tema. Sobre el problema (ho considero greu problema, sí) de la dominació-segrest del pensament des de la política, i el de les capacitats, potències i dominis del desdibuix i distorsionadors, ens n'han parlat i avisat pensadors i observadors competents. Crec que els hem d'atendre amb atenció, sense manies, i amb la ment oberta. Gràcies.