Segur que té raó qui em diu que he fet malament en explicar el record atrapat i lligam que recullo a l'apunt anterior sobre les amenaces. Hem diu que així el que he fet és buscar-me que tota una sèrie de gent no em recolzi, per dir aquestes coses, per parlar d'aquestes coses.

Em sap greu per totes bandes, però no hi puc fer res més, si no vull enganyar, que anotar els lligams i lligats que he trobat entre dibuix i pensament. I el mínim d'entrada és detectar bé, i provar d'explicar, els detalls del 2004 en que marco un punt fort de resposta a les amenaces. Sobre lligams i lligats entre pensament i política tampoc no em puc ni enganyar, ni voldria enganyar ningú. Si no és perquè perdi el compromís amb el treball sense adonar-me, no ho faré, això ho tinc clar.

Demano, així, qui llegeix i observa la meva proposta, intenti abandonar inèrcia de no voler saber o... read more

Ahir em rondava el segon moment explícit en que algú m'amenaçava sobre això de la transparència. Si aconsegueixo en algun moment explicar, mostrar bé la violència, subtilitats, i greus supòsits que acompanyen aquest tema, em sentiria molt satisfeta. De moment prenc nota del record.

A l'entorn d'una notícia de diari i comentant-la. Any 1998-9, el Parlament Basc havia fet cessió de l'espai perquè el Parlament Kurd a l'exili es pogués reunir a parlar. El President espanyol Aznar va fer prohibició d'aquesta decisió. I vaig veure els budells de com funciona la pressió i confusió social a un nivell de por, de por i fàstic.

De cap manera no vaig acceptar que el President sempre té raó i que la resta són terroristes i quina por i que cal ser obedient i una bona colla de bestieses que planaren per l'aire. I tampoc no vaig acceptar la oferta d'explicació de que és que jo no sé de que va i que soc rara o coses així.

... read more

Fa unes setmanes rondava de nou per la taula allò que en deia que, que, que l'any 2004 ja estava prou clar.

Un projecte aturat, travat, i parat per mi per manca d'espai, de caliu, i de la possibilitat de dedicar-m'hi de ple (qüestió de prioritats, o destorbs, o embolics). També per tota una sèrie de problemes. Un projecte al que deia adéu el 26 d'agost de 2010 després d'un altre intent, un altre intent.

Un treball que em persegueix i que segueixo perseguint. Que recull un recorregut d'uns 10 anys (1994-2004) i que s'acabà de forjar en la decisió de respondre-hi fort a una amenaça i d'acceptar una encaixada de mans, uns lligams entre dibuix, pensament, els meus treballs i uns compromisos.







Arrel de la frase "ets massa transparent" com a amenaça més o menys subtil, acostumo a respondre-hi:




- Primer, que ni parlar-ne d'acceptar l'amenaça, expressat definitivament en: (!) Això és el pas que quedà clar al 2004.

... read more