❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Territori cooperatiu

Un documental sobre el moviment cooperatiu a la comarca del Maresme, bressol del moviment obrer i sindical a Catalunya. Un recorregut per la història viva de la ciutat de Mataró, referent local en el desenvolupament d'experiències d'autoorgantzació obrera.

La ciutat invisible

Un proyecto de

Creado en

0
segundos
60
Aportaciones
1.349€
De 1.200€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

Un documental sobre el moviment cooperatiu a una de les comarques bressol del moviment obrer i sindical a Catalunya. Mitjançant diverses entrevistes i algunes animacions, fem un recorregut per la història viva, pel passat i present, d'un dels referents locals en el desenvolupament d'experiències d'autoorgantzació obrera.

Actualment, Mataró compta amb 40 projectes cooperatius de diferent trajectòria i volum, i és una ciutat de referència de l'economia social, vinculada al territori i a la comunitat. Sens dubte, un antecedent local i de proximitat de les més de 3000 iniciatives cooperatives que existeixen a Catalunya.

PASSAT I PRESENT COOPERATIU

Amb aquest treball volem fer un recorregut pel cooperativisme històric, per recuperar-ne la dimensió social, econòmica i comunitària. Alhora volem establir un vincle amb el teixit actual, com a mostra viva d'autoorganització del treball, on la propietat dels mitjans de producció és col·lectiva i les cooperatives són espais arrelats al territori i a la comunitat en què es desenvolupen.

GUARDONAT AMB LA BECA JOAN PEIRÓ 2011

El projecte de documental "Territori cooperatiu: experiències de l'economia social al Maresme" va ser guardonat amb la Beca Joan Peiró, que anualment otorga la Fundació Cooperadors de Mataró. Els diners que recaptem ens ajudaran a finançar les despeses derivades de la producció: lloguer de materials, desplaçament i postproducció.

Des que guanyàrem la beca, hem estat treballant en aquest projecte, que veurà la llum el proper 26 d'octubre, durant la setmana que l'Ajuntament de Mataró i la Fundació Cooperadors de Mataró celebren, en commemoració de l'Any Internacional de les Cooperatives. Podeu consultar el programa complet clicant aquí. La versió definitiva estarà enllestida el 14 de novembre de 2012.

L'EQUIP PROMOTOR I LES COMPLICITATS

Aquest projecte és una coproducció de La ciutat invisible i David Andreu, d'Aixina Produccions. I aquestes són algunes de les persones i cooperatives que han col·laborat amb el projecte:

Xevi Vilert, Robafaves, SCCL

Martí Rosell, Feixa Verda, SCCL

Valentí Agustí, Comunitat Terapèutica del Maresme, SCCL

Margarida Colomer, historiadora.

Pere Martí Bressó, Corma, SCCL

Kiko Montoro, Claraboia Audiovisual, SCCL

Jose Luís Moyano, Visualsonora, SCCL

Podeu seguir-nos en les diferents xarxes socials!

+INFO LA CIUTAT INVISIBLE
La Ciutat Invisible - @ciutatinvisible - Facebook - Amigues - Issuu la ciutat invisible

+INFO AIXINA PRODUCCIONS
Aixina Produccions - @aixina_

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

2 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • La ciutat invisible

    La ciutat invisible
    Autor/a

    más de 11 años

    Hola!

    Doncs confiem tenir-ho enllestit abans de final d'any.

    En aquest mes hem estat cercant imatges de cooperativisme històric a Mataró, hem entrevistat a l'Anna Huertos del col·lectiu Ronda i hem rebut també el temasso "Coopera" que Orxata Sound System han enregistrat per al seu nou disc.

    Una mica més de paciència, que ja gairebé ho tenim!

    Salut i cooperació!

  • Pere Nadal

    Pere Nadal

    más de 11 años

    Hola noies! Ja sabem quan es podrà veure el documental? Salut i bon finde!

Volver a todas las actualizaciones

#01 / Rastrejar un “Territori cooperatiu”

Territori cooperatiu
Territori cooperatiu

Rastrejar un “Territori cooperatiu”

La història del moviment cooperatiu, i el seu llegat, encara present al molts dels nostres barris i pobles, ens ajuda a conèixer i entendre el passat i el vagatge de l’autoorganització de les classes populars. I alhora, apropar-nos a les experiències i projectes actuals de l’economia social, ens pot servir per viure el present amb dignitat i compromís amb la comunitat, i construir el futur a partir d’uns principis més ètics i socialment responsables, que beguin i s’emmirallin en els referents històrics de què parteixen.

Amb aquesta voluntat, vincular passat i present, va nèixer el documental “Territori cooperatiu”, un recorregut audiovisual pel moviment cooperatiu, que ha trobat en el Maresme el seu epicentre. Perquè Mataró, des dels orígens amb La Obrera Mataronense, fins a la quarantena d’experiències amb què compta a l’actualitat, és un bon exemple de territori concret en el qual l'economia cooperativa serveix per cohesionar la societat de forma solidària.

El llegat de la història

La historiadora argentonina Margaria Colomer condueix el recorregut pel cooperativisme històric de la comarca. Colomer en destaca el fet que “Mataró, com a ciutat industrial dins del context de Catalunya, ha sigut una ciutat referent del cooperativisme, del moviment obrer i de les principals ideologies sindicalistes”. I en destaca el fet que la primera cooperativa moderna de l'Estat espanyol fou precisament La Obrera Mataronense, fundada a la capital del Maresme el 1868.

Margarida Colomer
Margarida Colomer

“Les cooperatives neixen a cases particulars o a uns baixos, no són uns empresaris, emprenedors, amb capital. El capital primer inicial era molt poc!”, comenta Colomer, i afegeix que malgrat tenir uns orígens humils, la presència i la implantació foren importants: “en aquests moments que estem fent la recopilació de la història del patrimoni cooperatiu de Mataró, hem trobat 37 cooperatives”.

Des dels orígens fins al 1939, el moviment cooperatiu experimentà un creixement progressiu desenvolupant simultàniament un projecte econòmic, amb la obertura de centres de treball autogestionats, i tot un seguit de mecanismes de seguretat i protecció social i laboral organitzats pels mateixos treballadors. Una economia solidària, de drets i de deures.

Però l’element veritablement vertebrador i cohesionador fou el que Colomer anomena l’altra finestra del cooperativisme: “a banda de la gent que formava part de les cooperatives com a soci, hi havia molta gent lligada al moviment cooperatiu. Perquè el moviment cooperatiu hi havia molta més gent vinculada entorn del Cafè Nou, el Cafè de Mar, en torn de les mateixies cooperatives que totes tenien el seu cafè, la seva biblioteca, es feia ball i teatre, hi havia corals, es promocionaven excursions per conèixer l'entorn. Tot això vinculava a famílies, veïns, parents, vinculava a una quantitat de gent que a poc a poc va anar contaminant-se d'aquest esperit cooperatiu”, afirma la historiadora.

La riquesa del present

“El fet que Mataró sigui una ciutat amb un recorregut cooperatiu ampli i important ens ha marcat: des que sempre hem anant a comprar els llibres al Robafaves, perquè és la llibreria de la ciutat; o fins que anàvem de festa al Clap, que també és una cooperativa” comenta en Kiko Montoro de Claraboia Audiovisual, i hi afegeix “també, la cooperativa del vidre, Joan Peiró, tot això... Potser si haguéssim estat en una altra ciutat, no haguéssim sentit tant a parlar tant de cooperativisme”.

Kiko Montoro
Kiko Montoro

Amb aquesta afirmació obrim el bloc que ens acosta a les experiències que hem triat per acostar-nos a l’actualitat del sector cooperatiu al bressol del moviment a Catalunya. Sis experiències de diferent volum, trajectòria i tarannà, que organitzen cooperativament activitats tant diverses com la producció d’audiovisuals, els serveis de salut mental o la producció i comercialització de flor.

Vinculació a la comarca

Les cooperatives entrevistades estan fortament vinculades al Maresme, és on despleguen la seva activitats principal i a on volen tenir incidència. En Kiko Montoro ho resumeix d’aquesta manera: “creiem que és important treballar el nostre projecte des d'una vessant local. Perquè també creiem que per avançar en qualsevol àmbit s'ha de fer globalment, però cadascú des del seu punt, des d'on desenvolupa la seva vida quotidiana, i en aquest cas, a Claraboia intentem plasmar això amb projectes audiovisuals vinculats a la nostra comarca, a la nostra ciutat“.

Les cooperatives maresmenquen no només tenen aquest vincle, sinó que fan diferents activitats destinades a nodrir la vida cultural de la ciutat: activitats de dinamització de la lectura per part de la llibreria Robafaves, o la participació a la Casa de la Música de Mataró per part de Visualsonora. I alhora proven d’impulsar l’espai d’intercooperació Maresme Cooperatives, que després d’uns anys d’innactivitat, està vivient una nova reviscolada.

Teoria i pràctica cooperativa

Amb “Territori cooperatiu” volem visibilitzar com en un territori concret, l'economia cooperativa pot servir per cohesionar la societat de forma solidària. Pel desenvolupament d’un model societari i l’obertura d’espais de trobada, en què la cultura cooperativa es projecta més enllà dels socis. I també, per la pràctica quotidiana d’organització col•lectiva, democràcia interna i propietat col•lectiva.

Xevi Vilert
Xevi Vilert
Pere Màrtir Brasó
Pere Màrtir Brasó

En Xevi Vilerd, de l’emblemàtica llibreria Robafaves, apunta que “en 34 anys, hem passat per diferents fases: de l’absolut assemblearisme, a la delegació en un consell rector”, i matisa que “la democràcia, per sí mateixa, no és garantia d’humanisme, respecte i solidaritat, però és una condició imprescindible per a què es aquests valors es puguin portar a la pràctica”. En Pere Màrtir, de la cooperativa de flor ornamental Corma, que aplega més de 30 productors maresmencs, pensa que el cooperativisme és “una forma més d'agrupar-se i desenvolupar formes de treball. I en aquests moments, en què molta gent trobat dificultats per accedir al mercat de treball, és una sortida. S'ha de tenir clars, però, que formar part d'una cooperativa vol dir renunciar a un protagonisme excesivament individual: tot som iguals a l'hora de participar en les decisions, més enllà de l’aportació a la facturació general de l’empresa”.

Valentí Agustí
Valentí Agustí

El psiquiatra Valentí Agustí, de la Comunitat Terapèutica del Maresme, valora com a punt fort que el capital sigui el treball personal: “el que importa és la formació i la feina que es fa”. En contrast però considera que en una empresa en què els treballadors també són propietaris “entrem molt en el rol del treballador, i de vegades ens costa pensar que som els propietaris, que també hem de cuidar l’estructura que ens dona de menjar”.

La força del col•lectiu

En Martí Rosell de la cooperativa de productes agroecològics La Feixa Verda de Llavaneres troba que el col•lectiu és una bona manera per fer front a les dificultats que condicionen l’exercici d’algunes professions molt individualitzades, ja que “per fer de pagès avui en dia es necessiten moltes eines que valen molts diners, i una pagès sol no pot tenir-hi accés ni a la maquinària ni a la infraestructura que es necessita. Si ets un col•lectiu de gent, pots comprar una màquina i fer-la servir entre tots”.

Martí Rosell
Martí Rosell
Jose Luís Moyano
Jose Luís Moyano

En el mateix sentit, En Jose Luís Moyano, de Visual Sonora, l’empresa responsable de la sala Clap i del festival Cruïlla de Cultures, entre d’altres projectes, considera que ser cooperativa els ha ajudat a encarar la crisi de manera col•lectiva perquè “tothom s'ha d'implicar, hem de donar el màxim per sortir endavant. Si ara no podem pujar sous, no els pugem. Si hem de fer més hores, les hem de fer. I hem de fer més hores totes. I aquesta unió és un punt que juga al nostre favor”.

En un moment com l'actual, tan difícil econòmicament, és important divulgar models positius que, a nivell local, generin ocupació, benestar i esperança per a les classes popular que patim en primera persona la precarització imposada per la crisi capitalista. I el documental “Territori cooperatiu” vol ser un altaveu, vol amplificar la potencialitat del model cooperatiu, i la seva dimensió social i comunitària.

L’estrena i el fil musical

“Territori cooperatiu” va ser guardonat amb la beca Joan Peiró 20011, i l’estem desenvolupant la cooperativa La ciutat invisible i la productora independent Aixina Produccions. El treball serà presentat el proper 26 d’octubre en el marc de la Setmana Cooperativa – Cafè del Mar de la capital maresmenca.

A la banda sonora del documental trobareu temes instrumentals de Pau Llonch, Xerramequ Tiquis Miquis i Gori Matas, així com l’estrena mundial de la technocumbia cooperativa d’Orxata Sound System.

0 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

#01 / Rastrejar un “Territori cooperatiu”

Territori cooperatiu
Territori cooperatiu

Rastrejar un “Territori cooperatiu”

La història del moviment cooperatiu, i el seu llegat, encara present al molts dels nostres barris i pobles, ens ajuda a conèixer i entendre el passat i el vagatge de l’autoorganització de les classes populars. I alhora, apropar-nos a les experiències i projectes actuals de l’economia social, ens pot servir per viure el present amb dignitat i compromís amb la comunitat, i construir el futur a partir d’uns principis més ètics i socialment responsables, que beguin i s’emmirallin en els referents històrics de què parteixen.

Amb aquesta voluntat, vincular passat i present, va nèixer el documental “Territori cooperatiu”, un recorregut audiovisual pel moviment cooperatiu, que ha trobat en el Maresme el seu epicentre. Perquè Mataró, des dels orígens amb La Obrera Mataronense, fins a la quarantena… leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies