SÓN BOJOS, AQUESTS CATALANS!?

ACLARIMENT PREVI

El pressupost del projecte és de 12.000 €. El diners només els cobrarem en cas que recaptem la totalitat de l'import, sinó nosaltres ni Verkami cobrarem res. En cas de no assolir l'import, tampoc es passarà el càrrec per les donacions fetes. Per tant, és un tot o res.

EL PROJECTE

El català és una llengua parlada per uns 10 milions de persones. Això la fa la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea i dins de les 100 llengües més parlades de les 6000 i escaig que hi ha al món. Per tant, en qüestió de nombres, el català és sens dubte una de les llengües més parlades del món. El català és una llengua mitjana, equiparable en nombre de parlants a llengües com el txec, el suec, el búlgar, i té més parlants que el danès, l’estonià, etc. Tot i aquests fets objectius, què passa amb el català què no passa amb aquestes altres llengües? Per què el català no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què el seu ús no està normalitzat? Per què es donen com a normals comportaments que no ho són? Per què sovint s’abandona la llengua? Com són els usos reals del català? Quines dificultats hi trobem?

Nosaltres volem observar tot això sobre el terreny, és per això que volem anar a fer un tomb pel país, però no un tomb qualsevol, sinó que serà un viatge afegint-hi un element transgressor dels costums lingüístics establerts i heretats, encara ara, del temps de la repressió. Com reaccionarà la societat catalana davant d’aquest element? Què pot passar quan tenim un element que va en contra de l’establert? S’hi pot viure en català a Catalunya? No s’hi pot viure en català a Catalunya? Es compleixen les lleis que tenim en favor del català? Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic? A Catalunya hi ha una societat realment bilingüe? Totes aquestes preguntes i moltes més, obtindran resposta al documental de “Són bojos, aquests catalans!?”

QUI SOM?

David Valls, diplomat en producció de cinema i televisió, estudiant de lingüística i autor de la idea original i amb la realització de Zeba Produccions.

El projecte és apadrinat per Tallers per la Llengua i la Plataforma per la Llengua.

A més, el documental compta amb l’assessorament tècnic i científic del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC), tots dos de la Universitat de Barcelona.

PER QUÈ HO VOLEM FER?

L’objectiu d’aquest documental és respondre totes aquestes preguntes i saber quin és l’estat dels comportaments i usos lingüístics al Principat de Catalunya. Sabem el que ens diuen els informes, les notícies o les enquestes, però volem saber les respostes en primera persona, volem viure en català i volem saber fins a quin punt és possible. Volem respostes directes dels agents implicats, i, sobretot, volem transmetre totes aquestes respostes al màxim de gent i d’espectadors possibles. Volem demostrar que el català és una llengua útil amb una gran vitalitat, però que al mateix temps hi ha un sèrie de greus contradiccions, com també hi ha una sèrie d’elements (entre els quals hi ha el govern espanyol), que imposen una gran pressió per minorar el català. Per tot això i més volem fer aquest documental.

CAL UN DOCUMENTAL?

Sí, sí que cal. Si bé qualsevol estudi és necessari per copsar la realitat lingüística nacional per tal de poder-la analitzar i així poder respondre i actuar amb conseqüència, el format del documental ens permet obtenir resultats diferents.

D’entrada cal no obviar que gràcies a Internet i a les xarxes socials s’ha democratitzat la distribució de la informació. Això, amb la combinació de l’elaboració d’un producte de consum massiu, com és l’audiovisual, permetrà que el missatge arribi a moltíssimes persones; gent interessada, gent compromesa, però també gent que ni tant sols es plantegen aquestes qüestions o que tenen una idea esbiaixada o errònia de la situació.

Un documental és un format atractiu, que a més de dades, gràfics o conclusions d’estudi ens permet copsar la realitat tal i com és: gravarem situacions per tal de poder veure in situ l’estat de la llengua a certs sectors, parlarem amb els responsables i els exigirem explicacions… tot amb l’objectiu de respondre totes les preguntes anteriors.

COM HO FAREM?

Amb un format entre roadmovie, documental d’investigació i el punt crític propi dels documentals de Michael Moore. Trepitjarem part del país per conèixer en primera persona totes aquestes situacions, buscant els possibles conflictes, problemes, dubtes… i ho compararem amb la situació lingüística d’altres països que tenen una situació més o menys comparable amb la catalana o amb un nombre de parlants equiparable al de la nostra llengua.

Per poder aconseguir informació, elaborar el guió, o gestionar situacions quotidianes, comptem amb l’assessorament tècnic i científic de diverses entitats i institucions: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC), tots dos de la Universitat de Barcelona.

QUINA PART DEL PAÍS FAREM?

De moment hem decidit començar per Catalunya, això és el que va de Salses a les Cases d’Alacanar, i de Fraga al Cap de Creus. I la resta del país? Ganes no ens en falten, però implica un pressupost més gran i més dies de rodatge. De totes maneres, creiem en les segones parts, i en les terceres! Per tant, el documental quedarà obert per repetir l’experiment al País Valencià, a les Illes Balears i... a l’Alguer!

CINE FÒRUM

Un cop estigui fet, hi haurà una presentació i projecció oficial del documental en una sala de Barcelona i en diversos punts del país per concretar. La projecció serà oberta als mecenes que hagin donat un mínim de 35 € i per ordre de petició. En acabat de la projecció hi haurà un debat. El debat serà presidit per a un representant de cada una de les organitzacions que hi han participat: Plataforma per la Llengua, Gela, CUSC, Linguapax i Tallers per la Llengua. S’establirà un diàleg amb el públic assistent en forma de preguntes i respostes. En el debat es parlarà del documental i de la situació del català. El públic hi podrà intervenir.

COM I EN QUÈ INVERTIREM ELS DINERS?

El pressupost per fer aquest documental està comptabilitzat en 12.000 euros, que és la xifra que demanem i que volem assolir. Aquesta xifra comporta tot el procés per la gestació i realització del documental:

• Recerca de documentació, estudis i qualsevol element necessari per elaborar el guió.

• Treball en equip amb totes les parts implicades ja esmentades.

• Gravació del documental, amb equipament audiovisual d’alta definició.

• Refer el guió i edició del vídeo.

• Postproducció tant d’àudio com de vídeo.

• Equip personal necessari: un director, un realitzador, un presentador, quatre operadors de càmeres i dos auxiliars, dos tècnics de so, un productor.

ENLLAÇOS DIRECTES DELS COL·LABORADORS I CREADORS
David Valls;
Zeba Produccions;

Padrins:
Tallers per la Llengua;
Plataforma per la Llengua.

Assessorament científic:

Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona GELA;
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona;