**Ja s'ha assolit l'objectiu mínim,però cada aportacion addicional es fonamental

per donar-li encara més qualitat al resultat final!**

És possible una escola diferent a la d’aules grises, disciplina, notes en el llibre d’escolaritat i nocions apreses de memòria tal i com la majoria de nosaltres l’ha experimentat? I, és possible imaginar una societat diferent a l’actual sense reexaminar el model educatiu sobre el que s’assenta? La recerca de respostes a aquestes qüestions em va dur, fa tres anys, fins els suaus turons i boscos de l’Alt Penedès, a Catalunya, per fer un truc a la porta de l’escola El Roure.

Rere aquella porta se'm va obrir un món nou, desconegut, i dins meu es va encendre, tot seguit, un desig molt fort de conèixer-ho i d'intentar explicar-ho. Va ser així com em vaig trobar immers en la quotidianitat d'una escola molt diferent a la convencional, basada en l'educació lliure o pedagogia activa, però sobretot, capaç de superar qualsevol definició que se li intenti donar alhora que sacseja moltes de les conviccions que tenim sobre l'educació.Una escola on no hi ha ni cadires en les quals asseure's fixament ni llibres d'escolaritat on posar reprensions i notes. L'espai que acull als nens està estructurat de forma oberta, sense barreres ni subdivisions per classes d'edat, i facilita el desenvolupament de tot tipus d'activitat, des de les cognitives fins a les manuals i psicomotrius. Les jornades no segueixen un curs i un programa preestablert, sinó que s’esdevenen entreteixint-se en el que Paco, un dels educadors, li agrada dir la dansa de la realitat.

Amb tot, al mateix temps que anava avançant en el meu projecte i en el descobriment d'un món tan únic, m'adonava que mai hagués pogut explicar-ho d'una forma improvisada i que solament acudint any rere any i seguint un recorregut paral·lel entre el creixement dels nens i el meu creixement personal hagués tingut alguna possibilitat. I així, al llarg d'aquests tres anys, he tornat diverses vegades a recórrer el camí que puja fins a El Roure, i més que respostes cada vegada he trobat noves preguntes per fer-me i fer-nos. Però sobretot he trobat el meu lloc en una comunitat que en redissenyar la manera de concebre l'educació en realitat es troba involucrada en un recorregut més ampli, que porta a reexaminar i a redescobrir el sentit mateix de la vida i de l'estar al món.

I ara que aquí em sento com a casa m'agradaria convidar-vos a conèixer-la des de prop.

A què es destinaran les vostres aportacions?

Les filmacions van finalitzar l'estiu passat i al projecte solament li manca la darrera empenta. Després d'haver pagat personalment totes les despeses relatives a aquests tres anys de treball ara necessito un suport econòmic que possibiliti la meva dedicació exclusiva al muntatge del documental i que faci front a les altres despeses relatives a la post-producció i a les traduccions.

Perquè recolzar aquest projecte?

El Roure va sorgir sota iniciativa de l'actual coordinadora i d'un grup de famílies que desitjava oferir-li als seus fills una educació diferent. Però va ser gràcies a la voluntat d'una misteriosa mecenes que va comprar la finca i va cedir-ne l’ús, que l’escola va començar a caminar. M'agradaria també que aquest documental pogués caminar gràcies a la contribució dels qui creuen en el valor de recolzar als projectes nascuts més enllà de les barreres imposades per la ideologia dominant i per les lògiques de negoci!.

Qui sóc?

Em dic Antonio Laforgia i després d'una llicenciatura en Sociologia i diverses experiències al món de la cooperació i del periodisme, en 2011 vaig decidir emprendre el fascinant i ardu camí del documental.

El meu primer treball, Inshallah. El viatge de Mohamed Alì és el relat a quatre mans del viatge fet al costat d'un emigrant tunisià a la recerca de la seva llibertat.

El meu següent treball, Pomodoro Nero, és el fruit d'un mes de vida en el Gueto de Rignano, un suburbi de jornalers africans en els camps de Foggia. Successivament he realitzat el curt documental Piccole Scelte, retrat d'una noia de 28 anys que treballa amb els cavalls i viu immersa en la naturalesa, La vita è tutta rose, documental sobre la musicoteràpia en un centre per a persones amb Alzheimer, i Botteghe Didattiche , relat de la trobada entre vells mestres artesans i joves en edat escolar.

Sobre les recompenses

• Tots els que apoyaràan al projecte tindran el seu nom en els crèdits

• Els treballs anteriors de l'autor dels quals es podrà escollir són els indicats en la secciò dalt.

• L'estrena de la pel·lícula es tindrà en Sant Joan de Mediona (Barcelona)

Calendari previst

• Desembre i gener: postproducció i subtitulació.

• Finals de gener: realització dels DVD i enviament de les recompenses

• Febrer: estrena en Sant Joan de Mediona, el poble proper a l’escola.

+ Info

Facebook Antonio Laforgia